Descripció del castell en l'actualitat
El gran conjunt monumental del castell de Montsoriu que podem observar actualment és fruit d'una activitat constructora que abasta quasi bé 500 anys.
El castell de Montsoriu no és una única construcció, sinó que és un conjunt arquitectònic que engloba diverses construccions: els tres recintes concèntrics del castell pròpiament dit, la torre de guaita coneguda com "la Torre de les Bruixes" i el poblat medieval. Cadascun d'aquests tres elements tenia una funcionalitat diferenciada. A més, no tot el conjunt monumental s'aixecà en el mateix moment cronològic, sinó que el castell s'anà bastint progressivament durant un llarg període de temps, el que va del segle X al XIV.
El cos principal del castell es troba format per tres recintes ben delimitats i closos per muralles: de dalt a baix tindríem el recinte Sobirà, el Pati d'Armes i el recinte Jussà. Els dos recintes superiors, el sobirà i el pati d'armes, poden funcionar independentment l'un de l'altre, ja que disposen de tot el necessari per tal de poder resistir un setge llarg: tenen cisternes, magatzems de gra, forns de pa, etc.
El Recinte Sobirà
El recinte més enlairat, el recinte sobirà, és el de construcció més antiga.
En ell s'hi troba la Torre de l'Homenatge, l'element més característic dels castells medievals: té 16 metres d'alçada, planta baixa, primer pis i terrassa. A més de la torre, en aquest recinte hi trobem una petita capella preromànica que havia tingut pintures murals romàniques, una sèrie d'habitacions i magatzems per a gra, aigua i altres aliments. En el recinte sobirà també hi destaca l'anomenada "Sala Gòtica", construcció del segle XIII que utilitza arcs diafragmàtics per al sosteniment d'una coberta de pedra.
Les portes de les diferents estances del recinte sobirà que actualment podem observar se situen cronològicament en la fase constructiva del segle XIV, i es caracteritzen per presentar un arc de mig punt a l'exterior i un arc rebaixat a l'interior. Els seus finestrals són d'estil gòtic, de tipus festejador amb columnes centrals que sostenien dos capitells. Cal dir que s'han conservat les decoracions en rosetes d'estil gòtic en els brancals de les finestres coronelles.
Les excavacions arqueològiques posaren al descobert un magnífic pany de doble filada d'espitlleres als peus de la torre de l'homenatge, el qual servia per defensar l'angle sud del castell roquer. Aquesta construcció seria de finals del segle XII principis del segle XIII.
El Pati d'Armes
El segon recinte del castell és l'anomenat "Pati d'Armes". La construcció d'aquest recinte s'allargaria des de finals del segle XII fins ben entrat el segle XIV. Es tracta de l'espai central del castell, i està envoltat per un llenç de muralla defensat per torres angulars, tres de circulars o semicirculars i dues de rectangulars. Adossades a la muralla hi trobem una sèrie d'habitacions cadascuna de les quals té la seva sortida a un passadís porticat que, a manera de galeria claustral, voltava el pati central. Aquest pati central amagava sota el seu enllosat una gran cisterna on s'hi recollia l'aigua provinent de la pluja.
Del conjunt d'habitacions que envoltaven el pati central se n'han pogut excavar diverses, i així es sap de l'existència d'una cuina, d'una gran sala-menjador, d'una capella d'època romànica tardana reconvertida en
habitació quan es construeix, al seu costat, la capella gòtica, aquesta capella gòtica pròpiament dita i, finalment, una habitació que es considera que podria ser on hi havia el Cos de Guàrdia del castell.
La cisterna a la que abans ens hem referit és una de les més grans dels castells gòtics catalans: amida 11,75 m. de llargada, té 4,55 m. d'amplada i 5 m. de fondària. La seva capacitat aproximada serien 268.000 litres d'aigua. El seu sistema de captació d'aigua és molt interessant, ja que mitjançant canaleres de terrissa que passaven per sota l'enllosat del pati portava l'aigua des de les cobertes de les habitacions i del porxo fins a dos pous de decantació que hi havien a banda i banda de la cisterna, on era depurada abans d'entrar a la cisterna. L'aigua s'extreia a través d'un pou que estava situat en un angle lateral de la cisterna. La cisterna té una inclinació mínima cap allà on està aquest pou, i està tant ben feta que encara avui, quan plou, l'aigua hi queda retinguda i hom es pot imaginar com funcionava aquest sistema d'emmagatzament d'aigua pluvial.
El Pati d'Armes estava, en el seu estat originari, tot ell recobert per un magnífic enllosat de marbre de Gualba. El passadís porticat estava sostingut per una encavallada de fusta disposada directament sobre pilars de granit. El terra del passadís tenia un enllosat de toves de ceràmica, dita catalana, disposades en escaleta.
El Recinte Jussà
Aquest recinte està protegit per una muralla i quatre torres rectangulars, formant, actualment, un gran espai uniforme. Després de fer-hi diferents sondejos arqueològics no s'hi han trobat rastres de divisions internes. És en aquest recinte on es troba la porta d'accés al castell. Aquesta és una porta de mida reduïda, que obligava a entrar d'un en un i a girar en angle recte en direcció a l'entrada del Pati d'Armes. Aquesta porta, a més, es troba defensada per una torre quadrada amb llargues espitlleres.
Totes les muralles del castell tenien en la seva part superior un pas de ronda defensat per merlets quadrangulars, dels quals encara en resten algun testimoni en diferents zones del castell.
En l'extrem oposat del turó on s'assenta el castell hi trobem "la Torre de les Bruixes" o "Torre del Polvorí", construcció que tenia per finalitat el control visual de l'entrada a la vall d'Arbúcies. Es tracta d'una torre quadrangular, que podria haver tingut un o dos pisos. Per la banda que mira cap a Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu hi hauria el daltabaix del turó; per la banda orientada cap al castell hi ha un fossat excavat en el sòl del turó.
Finalment, el conjunt de Montsoriu es completa amb un espai o zona de serveis que aniria des del castell pròpiament dit fins a la Torre de les Bruixes. Aquest espai estava defensat, a banda i banda, per una muralla, així com també tenia dos fossats, un a tocar del castell i l'altre al costat de la Torre de les Bruixes. A més, al mig de la banda que mira cap al sud hi ha les restes d'una torre quadrada. L'època de funcionament d'aquest espai s'ha situat en el segle XIII.