EDUCACIÓ SOCIOEMOCIONAL

Què és l'educació socioemocional

Entenem per educació socioemocional la que permet capacitar de conèixer i reconèixer les pròpies emocions i les dels altres, i saber expressar-les, utilitzar-les i gestionar-les de manera positiva. Això permet adquirir unes adequades actituds personals que ajudaran a establir i mantenir bones relacions amb els altres i a viure en societat.

L’educació socioemocional ha de facilitar també el treball cooperatiu i la gestió positiva dels conflictes, de tal manera que es contribueixi a generar un bon clima de convivència. En aquest sentit, un ambient relacional positiu, amb vincles de confiança i suport, pot facilitar que  l’aprenentatge sigui més significatiu, interessant i engrescador i, conseqüèntment, l’èxit educatiu de tots els nens i les nenes.

L’educació socioemocional pretén potenciar el desenvolupament de les competències socioemocionals com a element essencial per a la formació integral dels alumnes. Segons Rafael Bisquerra, les competències socioemocionals es poden estructurar en cinc grans blocs:

• Consciència emocional: implica percebre els propis sentiments i emocions, ser capaç d’identificar-los i de posar-los nom (por, enuig, alegria…).

• Regulació emocional: permet gestionar les emocions de manera apropiada, tant per prevenir estats emocionals negatius (l’ansietat, l’estrès, la depressió…) com per generar emocions positives (l’alegria, l’amor, l’humor…). Requereix de l’autocontrol de les emocions (impulsivitat, ira, violència...)

• Autonomia emocional: facilita l’autogestió personal, en la qual intervenen diversos elements com l’autoestima, l’autoconeixement, la capacitat de demanar ajuda, la resiliència o l’autoeficàcia emocional, entesa com la capacitat de generar les emocions desitjades.

• Competència social: comporta mantenir bones relacions amb altres persones, el que implica dominar les habilitats socials bàsiques (saber disculpar-se, dir no…) i disposar de capacitat per a la comunicació efectiva, amb actituds prosocials i de cooperació. L’assertivitat, entesa com la capacitat de saber defensar les pròpies idees acceptant i respectant alhora les dels altres, és també una habilitat important per desenvolupar la competència social.

• Competències per a la vida i el benestar: ens permeten organitzar la nostra vida de forma sana i equilibrada, facilitant-nos experiències de satisfacció o benestar. Algunes d’aquestes competències són la capacitat de fixar-se objectius realistes, prendre decisions de manera operativa, exercir la ciutadania de forma compromesa i solidària, gaudir del propi benestar i transmetre’l als qui ens envolten, etc.

L’objectiu de l’adquisició de les competències socioemocionals és la pressa de consciència d’un mateix i la millora de les condicions de les relacions interpersonals i, per tant, de la convivència dins els centres educatius. Disposar de mecanismes per millorar les competències socioemocionals dels alumnes, com per exemple l’empatia per ser capaç de posar-se en el lloc de l’altre o bé l’assertivitat per fer front a la pressió de grup, els ajudarà a conviure positivament i a gestionar els conflictes en un marc de respecte i de valors democràtics. També pot facilitar la prevenció de l’assetjament, de conductes violentes o de la pertinença a grups de risc.

OBJECTIUS:

1. Treballar el contingut de contes i dilemes morals amb la metodologia reflexiva. 

2. Responsabilitzar l’alumnat del seu aprenentatge. 

3. Realitzar activitats perquè l’alumnat desenvolupi la consciència emocional (percebre emocions i sentiments,   identificar-los,  posar-hi nom, expressar-los, etc.).

4. Contemplar en la tutoria individualitzada els aspectes emocionals i afectius i les expectatives dels alumnes.