Taules de Work-cafè
taules de bones pràctiques educatives i de gestió
Taules del Work Cafè en format presencial reservades per aquelles persones que assistiu presencialment a la Jornada de Qualitat. Només admetrem una inscripció per participant ja que es realitzaran totes en el mateix horari.
Suricates i depredadors: Cacahuets per a tothom! (dinàmica sobre comunitats de pràctica)
Daniel Giménez Roig - Responsable de Gestió del Coneixement Secretaria de Salut Pública
Joan Antoni Ferreres - Coordinador del PQiMC
Desenvolupament i exemples d'activitats curriculars engrescadores per a l'alumnat utilitzant i seguint la metodologia de la millora contínua. Hi ha una experiència de gestió de juntes d'avaluació d'ESO, una de metodologies aplicades a l'FP i una de creació d'una empresa de màrqueting formada per estudiants dels CCFF que ofereixen i realitzen serveis a les empreses.
Provoca'ns - Laura Torra
Creació d'una empresa de màrqueting formada per estudiants dels CCFF que ofereixen i realitzen serveis a les empreses.
Construcció d'una torre de refrigeració al PFI - Cristina Font
Construcció d'una torre de refrigeració al PFI.
Treball per projectes - Nuri Carandel
Presentació de l'organització del treball per projectes als cursos de 1r i 2n ESO, documents de planificació i avaluació.
Cesar Riola - Coordinador del PQiMC
Laura Torra - Escola Montserrat
Cristina Font - Institut Comte de Rius (Tarragona)
Nuri Carandell - Institut Josep Brugulat (Banyoles)
En aquesta taula escoltarem l'experiència de dos centres, l'Institut La Segarra i l'Institut de Gurb, que ens explicaran com han fet la implementació de la norma ISO 9001:2015 als seus centres i ens donaran idees i consells pràctics. Complementarem aquesta experiència amb la visió d'una empresa certificadora, que també ens donarà indicacions per fer una bona implementació de la norma ISO en un centre educatiu.
Institut La Segarra de Cervera - M. Mercè Salvadó Sumalla
Experiència de l'Institut La Segarra de Cervera en la implementació de la norma ISO 9001:2015 al centre.
Institut de Gurb - Francesc Giménez Fàbregas
Experiència de l'Institut de Gurb en la implementació de la norma ISO 9001:2015 al centre.
Visió d'una empresa certificadora Applus+ - Arnau Rosas Grancelli
Consells pràctics des del punt de vista d'una empresa certificadora per a la implementació de la norma ISO 9001:2015 en un centre educatiu.
Núria Samsó Salvat - Coordinadora del PQiMC
M. Mercè Salvadó Sumalla - Institut La Segarra (Cervera)
Arnau Rosas Grancelli - Applus+
Presentació d'experiències sobre metodologies duent a terme l'auditoria interna de centre. També tindrem la visió d’una empresa auditora analitzant els punts de la Norma ISO 9001:2015 i la seva relació amb els requisits definits en el sistema de gestió d'un centre educatiu.
Com es viu l'auditoria interna des del Claustre - Josep Maria Coromina
L'escola d'Art Olot compartirà les seves experiències en com es gestiona i es viu la implementació de les auditories internes al centre.
L'auditoria interna mixta - Nedi Bosch
Es presentarà l'experiència de l'INS Antoni Pous en la implementació d'auditories internes mixtes (part gestionada per un centre extern i part realitzada des del propi centre) com a mesura per implicar major nombre de professorat en les dinàmiques d'auditoria.
Nedi Bosch - Coordinadora del PQiMC
Josep Maria Coromina - Escola d'Art d'Olot
Auditoria Interna als centres educatius
Auditoria Interna en un centre educatiu - Maria Teresa Comas
Comentar el procés d'auditoria interna i com es documenten les troballes i el seguiment de les mateixes.
Auditoria Interna en un centre educatiu - Judith Gran
Comentar el procés d'auditoria interna i com es documenten les troballes i el seguiment de les mateixes.
Leslie Olalla- Coordinadora del PQiMC
Maria Teresa Comas- Institut Miquel Biada
Judith Gran- Institut Cal·lípolis
La integració dels sistemes de gestió en els centres educatius: ISO 45001, 14001 i 9001
Presentació de bones pràctiques quan s'integren tres sistemes de gestió ISO 9001, ISO 45001 i ISO 14001.
Integració d'ISO 45001 ISO 9001 i ISO 14001 - Albert Leal
Experiència sobre com estalviar recursos quan s'integren 3 normes ISO.
Integració de les tres normes ISO 45001, 14001 i 9001 - Mónica Rodriguez Farrán i Jordi Canaldas Colom
En mans de l'Escola Agrària de MAS BOVÉ ens endinsarem en les seves experiències en quant a la implementació d'un Sistema de Gestió Ambiental segons una ISO 14001 en el Sistema de Gestió de Qualitat que ja tenien segons una ISO 9001 per INTEGRAR i tenir un sol SISTEMA DE GESTIÓ INTEGRAT.
Carme Cerdà i Pepita Oms - Coordinadores del PQiMC
Albert Leal - Escola del treball de Lleida
Mónica Rodriguez Farrán i Jordi Canaldas Colom - Escola agrària Mas Bové
L'autoavaluació de centre amb l'eina APLEC i la memòria de contrast en el model d'excel·lència en la gestió educativa: e2cat 2020
Certificació e2cat: com planificar l'autoavaluació de centre amb l'eina APLEC (nova versió), com abordar la redacció de la memòria i com preparar el contrast. Comptarem amb l'experiència d'un centre educatiu certificat +400 i d'auditors de l'empresa certificadora Qualicat.
Formant-nos per assolir el certificat de centre excel·lent- Pere Canyadell
Que esperen trobar les empreses certificadores en una memòria e2cat i a la visita de contrast.
Som un centre excel·lent?
Utilitzar l'eina APLEC per conèixer el grau d'excel·lència del nostre centre i utilitar-la com a base per redactar la memòria e2cat.
Certificació e2cat a INS Ebre - Marta Grau
Procés d' autoavaluació i certificació e2cat al centre i redacció de memòria i com van viure el claustre i l'equip directiu i procés i la certificació.
Dolors Calabuig - Coordinadora del PQiMC
Pere Canyadell i Jaume Matamala - Qualicat
Marta Grau - Institut Ebre (Tortosa)
Bones pràctiques breus de Lean management en centres educatius.
Automatització de procediments - Josep Maria Larrubia - Maria dels Àngels Cerveró Abelló
Conjunt de mètodes aplicats a l'automatització i a la millora de la gestió de procediments que involucrem múltiples grups d'interès, siguin interns o externs al centre educatiu.
Jordi Sabaté - Coordinador del PQiMC
Josep Maria Larrubia - Institut Caparrella (Lleida)
Maria dels Àngels Cerveró Abelló - Institut Caparrella
L’objectiu de la taula és trobar les similituds organitzatives a partir de les experiències de dos centres de tipologia molt diferent.
Lideratge en transició + lideratge distribuït - Sandra Entrena Ortega
Com preparar i fer el relleu d'un càrrec directiu perquè el projecte no es vegi compromès.
Canvis organitzatius per aconseguir l'èxit educatiu - Francesc Giménez
Josefina García Pérez - Directora de l'institut Marianao de Sant Boi de Llobregat
Sandra Entrena Ortega- Escola Virolai (Barcelona)
Francesc Giménez - Institut de Gurb
Eines per liderar amb èxit la funció directiva
Elements clau del lideratge per a l'èxit educatiu - Ruben Pino
Es compartiran reflexions al voltant dels elements que porten les organitzacions cap a l'èxit educatiu en contextos complexos i amb limitació de recursos.
La gestió del coneixement com a part de l'estratègia del centre. Montse Blanes Campillo
Com s'organitza la gestió del coneixement al centre, quines son les accions més significatives i com es relaciona amb l'estratègia i els objectius.
Mari Pau Escobar - Coordinadora del PQiMC
Rubén Pino Garcia - Institut Montilivi
Montse Blanes Campillo - Institut Hospital del Mar FP sanitària (INS Bonanova)
En aquesta taula es presentaran dos exemples de plans de comunicació de centre: Institut Pere Martell (Tarragona) i Institut Esteve Terradas i Illa (Cornellà de Llobregat-Barcelona).
La gestió del Pla de Comunicació a l'Institut Pere Martell (Tarragona) - Rut Anglès Ferré
Des de l’Institut Pere Martell es realitzarà una presentació global dels principals apartats del pla de comunicació d’un centre de formació professional i en quines accions es concreten.
La gestió del Pla de Comunicació de l'Institut Esteve Terradas i Illa - Olga Quesada Baiges
El pla de comunicació del centre és un procés orientat a identificar, anticipar i satisfer les necessitats de l’alumnat, ex-alumnes, professorat, personal d’administració i serveis, famílies, empreses i altres institucions potencialment receptores dels serveis del centre. El pla de comunicació té com a objectiu desenvolupar una estratègia global enfocada explícitament a la millora de la gestió de la informació, el coneixement i la comunicació.
Olga Quesada Baiges - Directora de l'institut Esteve Terradas i Illa (Cornellà de Llobregat)
Rut Anglès Ferré - Institut Pere Martell (Tarragona)
La gestió de la comunicació interna i externa dels centres educatius és un factor clau per aconseguir, mantenir i millorar la confiança amb els grups d'interès. En aquesta taula veurem les bones pràctiques de 3 centres educatius.
La gestió de la comunicació a l'Institut Torre Vicens - Maria Jesús Castro Bayona
Davant la necessitat de millorar la comunicació i promoure i millorar la imatge de l'Institut Torre Vicens, el centre va crear la coordinació de comunicació institucional i la seva respectiva comissió, en el sí de les quals es van elaborar el Pla de Comunicació, el Pla de Màrqueting de centre i el Manual d'identificació visual corporativa, a més de ser l'equip responsable de la difusió externa de les accions de centre. Totes aquestes actuacions formen part del desenvolupament de dos dels objectius del PEC i del PdD, que són "Promoure la millora contínua" i "Millorar la confiança dels grups d'interès".
La gestió de la comunicació a l'Institut Miquel Biada - Imma Llorens
El nostre Pla de comunicació es divideix en dues parts, la comunicació interna i la comunicació externa. Regula què cal comunicar, quan cal fer-ho i com es fa la comunicació.
El Pla té una part de comunicació interna, molt pràctica per a tots els càrrecs (especialment tutors/es, coordinadors/es, equip directiu), i una part de comunicació externa que no es podria desenvolupar correctament sense la Comissió d'imatge i comunicació, que s’encarrega sobretot de la difusió i la imatge del nostre centre. La comissió està formada per la Coordinadora d’Imatge i difusió, el professorat que hi vol participar i un membre de l'equip directiu. En total aquest curs, som 6 persones. La comissió gestiona les xarxes socials i la pàgina web, actualitza el manual d'identitat corporativa, dissenya els cartells de difusió de les activitats, etc.
Tenir un Pla de comunicació ben estructurat ens ha facilitat, no només que la informació arribi a tothom sinó afrontar les situacions difícils amb més garanties.
La gestió de la comunicació a l'Institut El Calamot - Mar Bruna
La comunicació al centre té com a objectiu establir una comunicació eficient i eficaç entre l’institut i els diferents grups d’interès del centre, tan interna com externament. Com a element estratègic, a l'Institut El Calamot hem establert l'estructura i els recursos necessaris per dur-la endavant, creant la Coordinació de Comunicació i, més endavant l'Equip de xarxes socials. A més, s'han elaborat els documents Pla de Comunicació, Manual d'Identitat Corporativa i Manual de Comunicació en xarxes socials que ens ajuden en aquesta tasca.
Mar Bruna Güell - Coordinadora del PQiMC
Maria Jesús Castro Bayona- Institut Torre Vicens (Lleida)
Imma Llorens- Institut Miquel Biada (Mataró)
Mar Bruna - Institut El Calamot (Gavà)
Mostra d'actuacions per a la millora del personal del centre: formacions, acompanyament, acollida... que tenen incidència en la millora del clima del centre.
La formació de centre , una eina per construir l'institut- Ramon Graells Juanós
La gestió de les formacions per crear una cultura de centre i generar noves pràctiques educatives per crear una cultura de centre que faciliti l'aprenentatge de l'alumnat.
Reflexions per liderar la gestió de les persones al centre - M. Paz Gonzalez Muñoz
Algunes idees per guiar la presa de decisions, millorar l'acompanyament a les persones i fomentar el benestar de l'equip. La sopa d'all ja està inventada, però plegats podrem millorar-la!
Estratègies per al benestar del claustre... posem-hi els 6 sentits! - Oriol Norillo Aragonès
Des de l'escola La Sínia hem desenvolupat diverses estratègies per contribuir al benestar de tot el personal del centre. Aquestes van des de l'acollida inicial, a l'acompanyament, el lideratge distribuït, fins a la projecció professional. Un repte que requereix posar l'atenció a tot el col·lectiu i on tot el col·lectiu és proactiu en l'objectiu.
Ramon Graells - Director de l'institut Bernat el Ferrer (Molins de Rei)
M. Paz Gonzalez Muñoza- Centre de recursos pedagògics El Prat
Oriol Norillo Aragonès - Escola La Sínia (Molins de Rei)
La formació i el clima de centre. Claus de la millora escolar.
Objectiu : vincular! - Eva Rigau i Bruguer
Acollir al professorat, sentir que aquest forma part del claustre, que el seu sentiment de pertinença i vincle amb el projecte que hom lidera és clau. Les persones configurem els equips humans i aquests equips (que no grups) tenen i mostren emotivitat vers la institució. Des de la nostra posició d'equip directiu hem de fomentar que el vincle creixi i es pugui anar fent fort. Des del moment que algú travessa la porta del centre per primera vegada i fins a aquelles persones que fa temps que són al centre, volen i necessiten sentir-se acollides, escoltades, informades. Aquests 3 verbs són claus en el nostre centre: acollir, escoltar i informar.
El centre que aprèn - Rafael Juanola Bailina
La gestió de les persones al centre ha de tenir com a objectiu millorar el clima de l'institut amb actuacions que van des de promoure l'aprenentatge col·laboratiu en el claustre, fomentar la participació en la gestió de centre, impulsar les idees i iniciatives que sorgeixen del mateix equip humà i reconèixer la tasca de tot el professorat i personal del centre.
Rafael Juanola - Director institut Josep Brugulat (Banyoles)
Eva Rigau i Bruguer - Institut Vallvera Salt
La gestió dels indicadors i la presa de decisions en la revisió a càrrec de la direcció
Els indicadors, seguit de dades amb gran utilitat. Ens han de ajudar a prendre decisions compartides alineades al projecte educatiu de centre, al projecte de direcció i a les línies estratègiques del Departament d’Educació.
Revisió del sistema de gestió amb l'EPIC - Joan Chaves Alvarez
Fer la revisió del sistema amb l'EPIC App: explicació d'un cas pràctic a l'institut Bernat el Ferrer.
Gestió, control i tipologia dels indicadors amb l' EPIC- Xavier Damunt Masip
Com gestionem els indicadors, quins tipus tenim (de projecte de direcció, d'enquestes, de responsable de procés, ...), qui els controla, quines eines fem servir (epiq i algun excel propi) i com desemboca tot en la memòria i RxD.
Sílvia Genís Filbà - Secretària de l'institut Arquitecte Manuel Raspall de Cardedeu
Joan Chaves Alvarez - Institut Bernat el Ferrer (Molins de Rei)
Xavier Damunt Masip - Institut Gallecs de Mollet del Vallès
Els centres hem de vetllar i custodiar la informació i el coneixement. Per arribar a poder organitzar el coneixement hem de partir de tenir la informació ben organitzada. S'ha de retenir el coneixement, ja que és el "capital" dels centres educatius. Hem d'assegurar el coneixement i la informació en el traspàs de càrrecs i s'ha de preveure tenint en compte la mobilitat laboral i les jubilacions.
Gestió de la comunicació a INS Brugulat. Cristina Corbera
Quin coneixement té el professorat (enquestes, dades Atri...), quina utilitat té per nosaltres aquesta informació, què se'n fa i també les eines de comunicació que tenim / utilitzem al centre.
El Bloc de recursos pel professorat. Una eina de gestió del coneixement de centre - Jorge Lorenzo
Presentarem aquesta eina que fem servir al nostre institut per recopilar tota la informació relacionada amb la formació de centre i fer-ne difussió
Disseny d'una estructura transversal al sistema de comunicació intern-extern d'un centre educatiu, per la creació d'un sistema de gestió de coneixement - Juan Antonio Romero
Diagnosi inicial de l'estat de la gestió del coneixement al centre i proposa unes estratègies i unes actuacions que s'han anat portant a terme al llarg d'aquets últims anys.
Raquel López - Coordinadora del PQiMC
Juan Antonio Romero - Institut Camps Blancs Sant Boi de Llobregat
Cristina Corbera - Institut Brugulat de Banyoles
Jorge Lozenzo - Institut el Calamot
Es parlarà de diversos projectes fets on l'alumnat ha participat directament en la instal·lació i condicionament d’elements destinats a l’eficiència energètica , també de com es treballa amb la comunitat energètica amb instal·lacions de panells solars.
Millora en la gestió energètica i l'enllumenat - Joan Ramon Agulló Vidal
Per aconseguir uns molts bons resultats en la gestió energètica de la part elèctrica vam realitzar diverses accions. Tot el treball va ser realitzat per l'alumnat i coordinat per mi. Auditoria de consum elèctric per detectar els punts calents, és a dir, els aparells o zones de major consum.
Tot seguit es va xerrar amb el personal del centre que utilitza aquests aparells, per informar-los que havien de tenir molta cura en aquests equips perquè consumien molta energia.
Substituir els fluorescents antics per fluorescents led.
Posar sensors de moviment i de llum per reduir el màxim el consum de l'enllumenat.
Per acabar, xerrades amb tota la comunitat educativa per poder implicar a tot el personal del centre en aquest projecte.
Projectes vivencials d’autoconsum i eficiència energètics - Antoni Moreno Rey
Es parlarà de diversos projectes fets on els alumnes han participat directament en la instal·lació i condicionament d’elements destinats a l’eficiència energètica i que actualment és un recurs didàctic més al centre, i es proposarà una maqueta didàctica destinada a l’estudi de l’autoconsum.
Una aplicació real de loT ( Internet of things) per optimitzar la gestió de les comunitats energètiques locals - Francesc Xavier Pujol Company
L’autoconsum solar s’ha convertit en una alternativa real a la dependència total de la xarxa elèctrica. La instal·lació de panells solars en teulades de llars unifamiliars o en comunitats de veïns és una opció cada vegada més estesa entre els particulars. Tant és així, que està naixent una nova figura dins el món elèctric, la de prosumer o autoconsumidor, amb un paper que promet ser clau durant les properes dècades. L’autoconsum solar permet produir i consumir la pròpia energia i abocar a la xarxa elèctrica els excedents generats per la instal·lació solar que no s’utilitzen. A l'escola la Vall del Terri de Cornellà del Terri hem portat a terme una prova pilot d'autoconsum fotovoltaic compartit. Des de fa poques setmanes cada un dels veïns que participen en aquesta prova pilot disposa d'una aplicació mòbil que li permet veure en temps real l'energia de què disposa i simular quins dels electrodomèstics poden funcionar amb l'energia disponible provinent de la instal·lació fotovoltaica. Això permet optimitzar l'ús de l'energia disponible i saber en tot moment quins electrodomèstics poden funcionar utilitzant només energia provinent de la instal·lació d'autoconsum compartit.
Núria Sala Montaner - Inspectora departament d'Educació
Joan Ramon Agulló Vidal - Institut Illa dels Banyols (El Prat de Llobregat)
Antoni Moreno Rey - Robolot Team
Francesc Xavier Pujol Company - Institut Josep Brugulat (Banyoles)
Es presentarà dues experiències de Flipped Classroom o classe inversa en tres nivells educatius diferents, ESO, batxillerat i formació d'adults, i s'analitzaran els avantatges i els inconvenients que han sorgit en la seva implantació.
Pals a les rodes - Roser Orquin Molina
Reflexió sobre les dificultats que poden sorgir a l'hora d'iniciar el Flipped Classroom en una aula de secundària.
Capgirem la història de l’art a batxillerat - Manel Trench Mola
En l’educació del segle XXI hem de repensar els rols tradicionals del professor (transmissor de coneixement) i de l’alumne (receptor d’aquest coneixement). L’enfocament flipped ens pot ajudar a canviar-ho, per tal que el professor sigui més gestor (shaker, sacsejador) de l’aula i l’alumne sigui protagonista (o maker) del seu aprenentatge.
I, a més, hem de tenir molt clar que el món digital ens pot ajudar a millorar les nostres pràctiques educatives, tant dins com fora de l’aula. La bona gestió de la gran quantitat d’opcions, enllaços, suports diversos que se’ns presenten cada dia ens pot ajudar a perfeccionar les activitats i, alhora, empoderar els alumnes en la seva competència digital.
A partir de tot això, dins de les matèries d’Història de l’Art i Fonaments Artístics a segon de batxillerat, malgrat la “pressió” de la Selectivitat i els seus continguts pertinents, cal engrescar l’alumnat a ser protagonista del seu aprenentatge.
Joan Padrós - Director del Centre de Formació d'Adults Palau de Mar
Manel Trench Mola - Escola Pia Mataró
Roser Orquin Molina - Institut Lluís Vives Barcelona
Treball a l'aula amb dispositius mòbils
Les experiències que es presenten a la taula pertanyen als companys que les han experimentat a les seves aules, fent que els dispositius mòbils siguin instruments necessaris per a desenvolupar les activitats, per tant, que els mòbils esdevinguin un recurs clau en l'aprenentatge del seu alumnat.
El curtmetratge com a treball transversal - Jordi Gavaldà Bernal
L'alumnat de secundària està acostumat a utilitzar el mòbil per fer gravacions que pengen a les xarxes socials. Els docents i les docents tenim l’oportunitat d’aprofitar aquestes habilitats del nostre alumnat per ensenyar-los a crear continguts transversals que poden presentar en forma de treballs. Així doncs, les tecnologies digitals es converteixen en l’eina perfecta per potenciar la creativitat de l’alumnat amb treballs dinàmics.
mEduTarraco: un joc de geolocalització per Tarragona - Jordi Gavaldà Bernal
Viure en una ciutat no implica conèixer la seva història i la seva cultura. El projecte mEduTarraco està obert a tothom i permet descobrir els indrets més emblemàtics de la ciutat de Tarragona a través d’un joc de geolocalització i preguntes que acumulen punts. Aquest projecte és dinàmic i està en constant evolució. Ara s’ha convertit en una situació d’aprenentatge per l’alumnat de diferents escoles que treballen cooperativament.
Superem reptes amb l’Scratch Jr! - Joan Calvo Luque i Albert Correa
L’alumnat de 4t de Primària supera els reptes proposats amb l'Scratch Jr. (targetes). Per crear els reptes es fa servir l'iPad i tothom està organitzat per parelles. Aquests reptes s'han de finalitzar dintre d'un temps determinat. Com a repte final l’alumnat crea un conte que després anirà a les classes d'Educació Infantil a presentar-lo.
Xavier Suñé - Observatori d'Innovació Tecnològica Educativa i Cultura Digital (ODITE) - Associació Espiral
Jordi Gavaldà Bernal - La Salle (Tarragona)
Joan Calvo Luque i Albert Correa - Escola Sant Andreu Natzaret (Badalona)
Transformació dels espais educatius: paisatges d'aprenentatge i neuroarquitectura
En aquesta taula compartirem experiències que ens ajudaran a redefinir el paper dels nostres espais a escoles i instituts, i reflexionarem sobre com i per què transformar-los.
Projecte INTEDU - Jaurés Sanchis i Vilaplana
Projecte que té com a objectiu la modificació d’espais d’FP, amb la creació d’un espai per a treball en projectes i metodologies actives
L'art com a motor de transformació dels espais educatius amb l'alumnat - Toni Vila Ejarque
A través del treball globalitzador i amb l'art com a motor, l'alumnat pot ser part activa de la transformació dels espais educatius d'una escola o institut. Explicarem diferents experiències reals de centres que han transformat els seus paisatges posant a l'alumne al centre del procés.
Carol De Britos - Cap d’estudis educació primària de l'Escola Virolai (Barcelona)
Toni Vila - Escola Virolai i 3Art
Jaurés Sanchis i Vilaplana - Institut Josep Brugulat (Banyoles)
Realitat Augmentada, Virtual i Metavers, experiències i possibilitats a l'aula
Com crear un metavers educatiu? - Francesc Nadal Rius
Dinàmica de creació d'un espai al metavers: idees i recomanacions.
Digital Twin Boxes - Núria Ferré Huguet
Simulador amb RV per entorns industrials de treball
CoSpaces a la pràctica - Jesús Arbués García del Moral
Aplicacions i possibilitats de la RA i la RV a l'educació
Disseny de metaversos educatius amb Mozilla Hubs- Laura Pocurull Villalba
Francesc Nadal - Professor d’Economia a l’Institut de Palamós
Núria Ferré Huguet - Institut Comte de Rius
Jesús Arbués García del Moral - Institut Vilatzara
Laura Pocurull Villalba - Escola Congost de Barcelona
Inteligència Artificial a l'educació
Aplicació de la Intel·ligència Artificial aplicada a l'educació, possibilitats, reptes i exemples.
Juanmi Muñoz - Observatori d'Innovació Tecnològica Educativa i Cultura Digital (ODITE) - Associació Espiral
Rubén Serrano - Institut Bernat el Ferrer
Manel Soengas - Gestor TIC al Servei Territorial MVO
Jose Luís de la Torre Diaz i Jose Luís de la Torre Lorente - Institut Escola Municipal de Treball de Granollers
En aquesta taula es presenten les experiències de tres centres educatius que destaquen per la seva singularitat pel que fa la comunió entre la formació professional i els ensenyaments artístics. Són l'INS Eugeni d'Ors de Badalona, l'IFP de Sant Just Desvern i l'EART Vic.
INS Eugeni d'Ors Badalona - Cristina Steegman Pascual
En aquest centre s'imparteixen els estudis de Batxillerat escènic i el CFGS de tècniques d'actuació teatral. La convergència entre els dos estudis obre múltiples possibilitats de col·laboració i genera tot tipus d'oportunitats per a estudiants i professors.
IFP Antoni Algueró - Imma Font Potrony
Aquest centre és l’únic institut públic de formació professional especialitzat en la família d’estudis de les arts gràfiques. S'hi imparteixen vuit estudis diferents (PFI, CFGM i CFGS) relacionats amb les arts i el disseny gràfics i és un referent nacional en aquesta matèria.
L'Escola d'Art de Vic - Montse Salcedo Perelló
L’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic ofereix quatre nivells d’estudis artístics que engloben gairebé tot el ventall de les grans disciplines artístiques existents: cicles formatius de grau mitjà, cicles formatius de grau superior, batxillerat i estudis superiors. En aquest context de diversitat d’estudis i nivells impartits s'imposa la interdisciplinarietat i la col·laboració en matèria d'ensenyaments artístics.
Lluís Burillo - Tècnic docent departament d'Educació
Cristina Steegmann Pascual - Institut Eugeni d'Ors
Imma Font Potrony - Institut Antoni Algueró
Montse Salcedo Perelló - Escola d' art de Vic
En aquesta taula s'explicarà en que consisteix la doble titulació del Batxillerat i els Ensenyaments Esportius i com és la seva estructura i organització al llarg dels 3 cursos acadèmics. Inclourà una visió història des de la seva implantació fins aquest curs.
Batxillerat Esportiu i Ensenyaments Esportius a l'Institut de Vic - Maria Grau i Jesús Pelfort
L'Institut de Vic explicarà la seva experiència com a centre que imparteix aquests estudis des de que es van implantar.
Batxillerat Esportiu i Ensenyaments Esportius a l'Institut Manuel de Cabanyes - Meritxell Piñol i Enric Moya
L'Institut Manuel de Cabanyes explicarà la seva experiència com a centre que es va incorporar el curs passat a aquesta oferta.
Montse Codony Franquet - Tècnica docent departament d'Educació
Maria Grau i Jesús Pelfort - Institut Vic
Meritxell Piñol i Enric Moya - Institut Manuel de Cabanyes (Vilanova i la Geltrú )
La irrupció de la Intel·ligència Artificial a les Escoles Oficials d'Idiomes: oportunitats i amenaces
A la taula es parlarà sobre com l'aparició dels xats basats en la intel·ligència artificial està afectant la pràctica docent a les EOI. El debat se centrarà en com els docents i els aprenents poden utilitzar aquest tipus de tecnologia per millorar l'experiència d'ensenyament i/o aprenentatge, alhora que s'analitzaran els possibles problemes que poden significar pel que fa a l'autenticitat de les produccions dels aprenents.
La utilització de l'AI en un curs d'Escola Oficial d'Idiomes - Sònia Sáez Galindo/ Sílvia Milián Hita
Es tractarà com es pot utilitzar l'AI per a la docència i avaluació en un curs d'idiomes.
Josep Maria Montcada Escubairó - Tècnic docent departament d'Educació
Sònia Sáez Galindo - Departament d'Educació
Sílvia Milián Hita - Escola Oficial d'Idiomes del Prat de Llobregat
Adaptacions i orientacions curriculars dels títols d’FP a les necessitats del sector productiu i de l'entorn socioeconòmic
Taula 23 (2023) orientacions-adaptacions
Teniu a l'Institut propostes d'incorporació de nous àmbits professionals als CCFF per part de les empreses? En aquesta taula descobriràs les finestres, i com obrir-les, per donar solucions.
Implantació d'una adaptació curricular: CFGS Administració de sistemes informàtics en xarxa, perfil professional ciberseguretat - Julián del Amo Montoya
Com ha afectat a l'organització del centre, resposta de l'alumnat i de les empreses del sector.
Com afegir IA als currículums - Miquel Tarazona Belenguer
Josep Formentí Silvestre - Tècnic docent jubilat departament d'Educació
Julián del Amo Montoya - Institut de Badia del Vallès
Miquel Tarazona Belenguer - Institut de les TIC de Barcelona
Noves oportunitats en Simulació a través de la Digitalització.
La realitat virtual - Alberto Sorribas Vivas
La utilització de la realitat virtual (RV) en la formació professional a Catalunya ofereix avantatges com la millora de l'experiència d'aprenentatge, la seguretat en la formació, l'accés a recursos virtuals, la personalització de l'aprenentatge i el desenvolupament de habilitats tècniques, la qual cosa prepara els estudiants per a la indústria. A més a més, fomenta la col·laboració i la comunicació, redueix costos a llarg termini i reforça la competitivitat de l'educació catalana, alhora que impulsa la innovació educativa a la regió. Tanmateix, requereix inversió, formació i accés equitatiu a la tecnologia a tota la regió per a ser efectiva.
L'ús de la impressió 3D en la formació professional - Alberto Sorribas Vivas
L'ús de la impressió 3D en la formació professional a Catalunya ofereix avantatges com l'aprenentatge pràctic, la promoció de la creativitat i la innovació, la rellevància en la indústria, la reducció de costos, el desenvolupament de competències tècniques, l'enfocament multidisciplinari i la preparació per a futures tecnologies. Aquesta tecnologia permet als estudiants crear objectes reals, fomenta la seva creativitat i els proporciona habilitats rellevants per al mercat laboral actual, tot promocionant la sostenibilitat i el pensament crític, i fomentant la col·laboració en projectes interdisciplinaris.
Mònica Negredo - Professora institut Bonanova de Barcelona
Alberto Sorribas Vivas - Institut Bonanova
Experiències dels centres educatius en impartir certificats de professionalitat.
Experiència en execució CP - Manuel Macias Valanzuela
Execució de CPs satisfactòriament: captació alumnat, emissió Certificats i balanç econòmic.
Xavier Armengol Vila - Realització projectes col·laboratius - Josep Albaiges Escote
Participació a xarxes i elaboració d'un projecte entre diferents centres.
Mireia Sala Gastón - Tècnica docent departament d'Educació
Manuel Macias Valanzuela - Institut de l'Ebre
Josep Albaiges Escote - Institut Lluís Domènech i Montaner (Reus)
Xavier Armengol Vila - Institut de Vic
Procés d'implementació del projecte AlumniFP al centre .
AlumniFP de l'Escola del Treball de Lleida - Sandra Miravete
La realitat del dia a dia a l'AlumniFP de l'ETL: activitats, recursos, mancances, potencialitats i recorregut de millora.
Sònia Cuesta - Coordinadora EmpresaFP
Sandra Miravete - Escola del Treball de Lleida
Gestió de les comissions de seguiment del convenis dual
Comissió de Seguiment de l’Institut Cap Norfeu - Assumpció Cullell Guillamet
Realització de comissions de seguiment convenis dual de centre de forma conjunta, és a dir es convoquen a les empreses que tenen convenis dual actius amb el centre educatiu per tal de valorar les actuacions establertes, a la vegada que s'aprofita per fer difusió dels projectes dual i cartera de servei del centre educatiu.
Comissions seguiment convenis administració - Marta Lorenzo Sanchez
Presentació de la gestió de les comissions de seguiment dels convenis d'administració i l'eina de la prospecció d'empresa a l'FP dual.
Carme Caparros Martínez - Tècnica docent departament d'Educació
Assumpció Cullell Guillamet - Institut Cap Norfeu
Marta Lorenzo Sanchez - Institut Giola
Exposar les oportunitats per l'FP dual que suposa la reforma laboral.
Tomás Marín - Tècnic docent departament d'Educació
Mobilitat FP: Nou Aplicatiu de gestió econòmica i documental de les mobilitats del consorci i del departament d'Educació
Presentació del nou aplicatiu de gestió econòmica i documental de les mobilitats del Consorci del departament d'Educació.
Xavi Mudarra Pizarro - Tècnic docent departament d'Educació
Anna Cabedo Cubertorer - Mobilitat FP Departament d'Educació
Plataformes i eines d'Erasmus+
Plataformes i eines d'Erasmus+ - Anna Cabedo Cubertorer
Donar recursos per a trobar socis per a Erasmus+ en diferents plataformes.
Diana Paez Domingo - Tècnica docent departament d'Educació
Anna Cabedo Cubertorer - Mobilitat FP Departament d'Educació
Taula on s'exposaran diferents projectes i activitats realitzades des dels PFI: projectes en col·laboració amb l'entorn i amb col·laboració entre PFI de diferents especialitats i amb grups de CFGM i GS.
EL GUST DEL SABER: Persones grans, petites receptes - Núria Callau i Anguera i Carmen Lebrón Pérez
Es tracta d'un projecte singular amb la finalitat d’aplicar de manera transversal tot el que s'ha après durant el curs. Aquest projecte va consistir a l'elaboració d'un llibre que recull les receptes familiars de l'Associació de la Gent Gran, Jubilats i Pensionistes del Pere Martell. Per fer-ho, l’alumnat PFI-PTT d’Auxiliar d’Hoteleria: Cuina i Càtering de Tarragona van haver de fer recerca dels ingredients i productes del territori, cuinar els plats i fer-ne la seva presentació. Aquest projecte va comptar amb l'excel·lent col·laboració de l’alumnat del CFGS de Disseny i Gestió de la producció gràfica, del mateix Institut Pere Martell que es van encarregar del disseny i la maquetació del llibre. Aquest llibre va ser presentat el dia 5 de juny amb un acte i un posterior piscolabis preparat per l’alumnat del PFI, on varen ser presents els representants del Departament d’Agricultura, Departament d’Educació, agents econòmics del Territori, DOP, IGP i tota la resta de participants que van fer possible el projecte.
De l'hort a la cuina - Montserrat González i Oliva
Els alumnes de jardineria han de plantar un hort a principi de curs. Per tal de poder aprofitar la producció i incorporar-nos a la vida de l'institut, hem compartit la decisió de què plantar amb l'alumnat de cuina de grau mitjà i grau superior. A partir d'unes trobades hem dissenyat l'hort amb els productes que des de cuina necessitaran per fer els seus menús. Hem pogut explicar el calendari de cultius, els marcs de plantació, els diferents mètodes de rec i de plantació, les cures que han de tenir les plantes, l'orientació dins l'hort, els moments de collita... Així l'hort no només és del PFI de jardineria sinó que forma part de l'institut i de les diferents famílies professionals que en poden fer ús, tenir coneixement i participar en el seu funcionament. Hem plantejat una trobada inicial per decidir què plantar i explicar el calendari de cultius i marc de plantació. Hem fet una segona trobada un cop l'hort ja està en funcionament per fer el seguiment de la producció, veure a la pràctica els marcs de plantació, explicar els sistemes de reg i les especificitats necessàries per mantenir les espècies. Farem una tercera trobada de collita de la producció i, si pot ser, un tast dels productes cuinats.
Trobada Pedagògica i organització MFG (mòduls de formació general) - Biel Mossoll Clos
Trobada pedagògica: L'abril del curs passat es va fer una trobada pedagògica dels PFI de Ripoll, Banyoles i Olot amb l'objectiu de crear sinergies entre els docents, compartir formes de treballar i inquietuds, que l'alumnat descobrís que existeixen altres PFI en altres territoris, conèixer l'entorn, treballar la cohesió a través de l'esport... La jornada es va dividir en 3 parts: 1. Gimcana modernista 2. Jornada d'activitats esportives dirigides pels alumnes del CFGM d'Esports de l'Escola Pia i 3. Visita a l'Espai Cràter (museu dels volcans d'Olot). Organització MFG: Els grups PFI del PTT Garrotxa reorganitzen els grups classe en 3 perfils diferents, creant 3 assignatures amb continguts de matemàtiques, llengua, empresa i entorn. Aquestes 3 matèries són: Informàtica, empresa i autoretrat. A informàtica es treballen les TIC relacionades amb l'entorn, les matemàtiques i la llengua. A empresa es dona el contingut d'empresa del currículum i a autoretrat es treballen l'autoconcepte, les habilitats personals i professionals, els interessos, els valors, les actituds i la personalitat, treballant a més a més l'expressió oral i escrita. Aquesta manera de treballar ens permet fer una avaluació més profunda de l'alumnat, ja que tots els tutors hem avaluat a l'alumne i a l'hora de parlar de cada cas, tenim més informació. A més a més, haver fet classes a tots els alumnes millora la relació entre els alumnes que no són de la teva tutoria. Els coneixes i hi pots treballar igualment si hi ha d'haver alguna resolució de conflictes.
Sonia Villaescusa - Tècnica docent departament d'Educació
Núria Callau i Anguera i Carmen Lebrón Pérez - Institut Pere Martell (Tarragona)
Montserrat González i Oliva - Institut FP Sant Cugat
Biel Mossoll Clos - PTT Garrotxa (Institut Bosc de la Coma i Institut La Garrotxa)
En aquesta taula coneixereu com es tracta la tutoria als Programes de Formació i Inserció. La tutoria és un punt clau dels programes, una eina d'acompanyament, suport i orientació a l'alumnat. Un espai on compartir experiències de centres i fer xarxa entre docents. Us esperem!
Grup de Treball "La Tutoria als PFI" - Laia Pilar Villena Molina
Elaboració d'un recull d’activitats, materials i recursos per dur a terme amb grups de PFI amb l’objectiu de millorar el pla d’acció tutorial així com la seva avaluació a través de la seva relació amb els mòduls de formació general.
Tutories grupals, individuals i reunions amb famílies - Sheila Prieto Sánchez
Es presentarà com el PFI PTT Guíxols-Vall d'Aro realitza les tutories amb l'alumnat del PFI, tant a nivell individual com grupal, i també es tindrà en compte el vincle i el paper de la família en l'acompanyament de l'alumnat.
Joc educatiu "Valors" - Elena Roqueta Crusats
Per tal de treballar les soft skills i les competències emocionals dels joves, des del PFI PTT d’auxiliar de vendes, oficina i atenció al públic de Berga, s'ha creat el joc educatiu "Valors". Aquest permet potenciar en els joves les competències transversals, les habilitats personals, socials i emocionals perquè siguin éssers més assertius i emocionalment més forts.
Laura Xiol - Tècnica docent departament d'Educació
Laia Pilar Villena Molina - Institut Illa dels Banyols
Sheila Prieto Sánchez i Sarah Dominguez Marquez - Institut de Sant Feliu
Elena Roqueta Crusats - Institut Guillem de Berguedà
Des del pla de millora de l'FP, s'enten l'orientació educativa, com a orientació personal, social, acadèmica i professional que acompanya l'alumnat i té una funció transversal a tot el sistema educatiu. Per tant, la finalitat es promoure l’acompanyament de l’alumnat d’una manera coordinada des d’una línia pedagògica competencial i orientadora. Així, promovent la continuïtat formativa es contribueix a la prevenció de l’abandonament escolar prematur, a la millora de l’èxit educatiu i a la inserció en la vida laboral del nostre alumnat.
La figura de l'orientador a FP per reduir l'abandonament - Sandra Garrido Romero i Judith Fernández Ros
Millora i fidelització de l'alumnat d'FP arrel de la intervenció de les persones orientadores d'FP als centres formatius.
La figura de l'Orientador Educatiu a l'FP - Joan Bodi
Millora i fidelització de l'alumnat d'FP arrel de la intervenció de les persones orientadores d'FP als centres formatius.
Reyes Montero - Tècnica docent departament d'Educació
Sandra Garrido Romero i Judith Fernández Ros - Institut Mare de Déu de la Mercè
Joan Bodi - Institut Salvador Seguí
Cal incorporar la coeducació i la perspectiva de gènere a tots els nivells i modalitats del sistema educatiu, en la programació educativa i el currículum, a l’efecte d’afavorir el desenvolupament de les persones al marge dels estereotips i rols en funció del sexe, garantint una orientació personal, acadèmica i professional lliure de biaixos sexistes i androcèntrics, evitant tota discriminació associada al sexe.
La nostra història. Tot va començar quan... - Anna Belén Fernández Viciana
En aquesta pràctica explicarem quan i com la coeducació va arribar al nostre institut. De quina manera el professorat de cicles de la família de Serveis Socioculturals i a la comunitat ha anat incorporant al llarg dels anys diferents activitats dins i fora de les aules i s'han anat incorporant diverses pràctiques en la vida del centre.
De la teoria a la pràctica: recursos i experiències - Anna Sànchez Moix
El centre educatiu té el site Coeducació i Diversitat sexual per oferir recursos com articles, documentals, conferències, curtmetratges, tallers... que pugueu fer servir tant el professorat com l'alumnat per poder anar construint, entre tots i totes una realitat més lliure i justa.
Teresa Molina - Tècnica docent departament d'Educació
Anna Belén Fernández Viciana - Institut Ribot i Serra (Sabadell)
Anna Sànchez Moix - Institut Ribot i Serra (Sabadell)
Vicent Pastor - Tècnic docent departament d'Educació
ActivaFP: De l’Excepció a la Normalització. Del Cicle d’Alt Rendiment al Centre d’Alt Rendiment
Taula de la Xarxa ActivaFP on es parlarà de les Metodologies actives a l'aula i els CF per projectes.
Els CF TOP - Lourdes Sánchez
Explicar el funcionament dels CF tots organitzats per projectes
LA IA AL SERVEI DELS PROJECTES - Juanjo Martínez
Com podem incloure l'ús de la IA als projectes dels CF
Mónica Moreno - Tècnica docent departament d'Educació
Lourdes Sánchez - Institut Cal·lipolis
Juanjo Martínez- Escola del treball de Lleida
Esdeveniments amb iniciativa als centres d'FP que reverteixen en el treball de les competències emprenedores de l'alumnat
El Club de la Innovació - Daniel Escuer
El Club de la Innovació és una iniciativa que aplega estudiants de GM i GS d’un ampli ventall de famílies professionals, els quals participen en esdeveniments d’emprenedoria i innovació al mateix temps que reben formació complementària en oratòria i Design Thinking, entre d’altres. Aquesta iniciativa potencia el sentiment de pertinença de l’alumnat amb el centre i facilita el desenvolupament de projectes intercicle.
CONCURS COMUNICA'T - Anna Marín
CONCURS COMUNICA'T, la tercera edició que es farà aquest 15 de novembre de 2023. L'esdeveniment dura tota la tarda, i participen els cicles de grau mitjà i superior només els cursos de segon. Mitjançant un elevator pitch presenten la seva idea innovadora i amb la creació d'un prototip, si es tracta d'un producte tangible.
Concurs emprenedoria - Anna Martínez
concuts intern per fomentar l'emprenedoria a l' Institut Poblenou
Pedro Caro - Tècnic docent departament d'Educació
Daniel Escuer - Escola del Treball de Lleida
Anna Marín - Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca
Anna Martínez - Institut Poblenou de Barcelona
Taula destinada a compartir i descobrir quina és la metodologia skill que volem implantar a les aules. Presentació de la xarxa Catskills.
Metodologia skill a les aules - Ana Rosa Ucero Cencerrero
Explicació de la metodologia skill. Funcionament de la competició i objectius. Possibilitats d'implantació del mètode a les aules.
Xarxa Catskills - Roderic Pérez Ferran
Creació i implantació de la Xarxa Catskills. Posada en marxa, inscripció, destinataris, composició, funcionament i objectius d'aquesta.
Dídac Gómez Novillo - Catskills Unitat d'Impuls
Roderic Pérez Ferran - Tècnic docent departament d'Educació
Ana Rosa Ucero Cencerrero - Tècnica docent departament d'Educació
Presentem una eina que ha de servir a les xarxes educatives per desenvolupar les habilitats necessàries per avançar en la seva maduresa i sostenibilitat.
Xarxa de Transformació Educativa Baix Llobregat - Marcelí Canal Besora
Presentem una eina que ha de servir a les xarxes educatives per desenvolupar les habilitats necessàries per avançar en la seva maduresa i sostenibilitat.
Xarxa de Transformació Educativa a Tarragona - Núria Vaqués Colomé
Generar debat i reflexió en el si de la xarxa territorial al voltant de l'eina.
Manela Hernández i Montse González - Tècniques docents departament d'Educació
Anul·lada
El Programa temporal de residència inicial docent en centres educatius —Sensei— , del Departament d'Educació, ofereix acompanyament i suport al professorat novell a l'inici de la professió docent. És l'únic programa pilot que desenvolupa una administració educativa en el context nacional i català.
L'objectiu del Programa és, d'una banda, assentar de manera pràctica competències i aprenentatges clau per al creixement durant la trajectòria professional del personal docent que hi participa; i de l'altra, donar coherència i continuïtat al treball fet des del Departament d'Educació en la formació inicial dels estudiants universitaris en pràctiques en centres de formació.
Membres de l'equip motor del Programa SENSEI ens presentaran les característiques principals del programa, que estan implementant a 48 centres educatius (INF-PRI-SEC) d'arreu de Catalunya.
Programa temporal de residència Inicial docent en centres educatius, SENSEI - Pere Casals Padró i Lourdes Torres Marín
Disseny i implementació del programa de residència inicial docent, SENSEI. Fonamentació, metodogologia, objectius i desenvolupament.
David Fernández Santander - Servei de Formació i Desenvolupament Professional del Personal
Pere Casals Padró i Lourdes Torres Marín - Departament d'Educació
Educar sense barreres: Disseny Universal per a l'Aprenentatge i Neuroeducació La manera d'aprendre de l'alumnat actualment, ha fet un salt. Actualment l'estudiant és el responsable de part del seu aprenentatge. Com a docents, ens calen eines metodològiques per afrontar aquesta nova manera d'entendre l'educació, igualment saber què passa en el cervell dels adolescents i quines transformacions tenen.
Implementació del Disseny Universal per a l'aprenentatge (DUA) a les aules de Secundària - Ioia Isern Sabria
Implementació del Disseny Universal per a l'aprenentatge (DUA) a les aules de Secundària. El DUA com a marc que sosté l'accessibilitat a les nostres accions educatives dins l'aula, permetent la participació i el progrés de tots els alumnes. Aplicació concreta de la neurociència en l'aprenentatge de l'alumnat. S'afavoreix la inclusió de tots, atenent a la gran variabilitat que pot haver dins la classe.
Adaptació per l'aprenentatge de l'alumnat i dels docents
Introducció: Fases de la educació en pandèmia (Experiència personal en neurociència), indicadors i situació actual.
Centres d'aprenentatge Integrals: situació i experiència personals en diferents programes i Cicles. Adaptació del professorat.
Aprenentatge entre iguals: Experiència personal i projectes intergrupals.
Marta Bosch - Coordinadora PQiMC
Josep Maria Plana - Escola d'Hostaleria i Turisme de Girona
Ioia Isern Sabrià - Dinamitzadora d'educació inclusiva DEI
Reflexió al voltant de la docència informada en l'evidència.
Aplicació de la competència docència informada en l'evidència al Programa de Residència inicial docent de Catalunya, SENSEI - Clara Bonin Roca i Elena Costa
Explicació del desenvolupament de la competència docència informada en l'evidència en el pla de treball del docent novell i el del docent mentor, com a part del desenvolupament professional.
Lourdes Llorens Flordelís - Responsable tècnica docent a la Direcció General d'Innovació, Digitalització, Currículum i Llengües
Clara Bonnin Roca i Elena Costa - Departament d'Educació
El centre formador, entorn d'aprenentatge professionalitzador: eina d'autoavaluació dinàmica
El centre formador, com a entorn d’aprenentatge que promou la professionalització docent a partir d’una organització que facilita espais de debat pedagògic entre iguals, en el marc del seu projecte educatiu. L'objectiu és orientar els centres en la presa de decisions per garantir un acompanyament constructiu i capacitador dels estudiants en pràctiques.
Pla d'acció del centre formador - Ruth Jou Matamala i Mariona Dalmau Portulas
L'acollida i l'acompanyament com a elements claus per assegurar un bon inici i una bona estada de l'estudiant en pràctiques. Es concretaran les actuacions del centre per garantir un acompanyament constructiu i capacitador, orientat a promoure de manera sistemàtica la reflexió i la presa de consciència del propi procés d’aprenentatge.
Maria José Espí - Tècnica docent departament d'Educació
Anul·lada
En aquesta taula es presentaran propostes de com millorar l’acollida del professorat fent servir eines informàtiques.
Eina GUIA'T - Núria Gené Castellà i Maria Carretero Zamora
En aquesta bona pràctica, des de l'institut la Segarra ( Cervera) explicaran l'eina GUIA'T creada per millorar l’acollida del professorat nouvingut.
Aplicatiu informàtic DAC - Daniel Linares
Des de l’INS Alfons Costafreda (Tàrrega) han pilotat l’aplicatiu informàtic DAC per millorar l’acollida del professorat nouvingut.
Curs de professorat nouvingut - Joan Daniel Subirats Armengol
Des de l’INS Comte de Rius (Tarragona ), el professorat nouvingut realitza un curs amb el Moodle per conèixer qualsevol informació necessària al llarg del curs.
Joan Daniel Subirats - Coordinador del PQiMC
Núria Gené Castellà i Maria Carretero Zamora - Institut La Segarra (Cervera)
Daniel Linares i Begoña Eritja Real - Institut Alfons Costafreda (Tàrrega)
Es presentaran les experiències d'alguns centres educatius que han incorporat els reptes globals que planteja l'Agenda 2030 tant a nivell estratègic com operatiu. Es compartirà i contrastarà com es concreten les actuacions a nivell de centre i d'aula, la seva vinculació amb els 6 vectors de l'educació bàsica i amb la formació professional.
Integració dels ODS en el nou Projecte de Direcció - David Ribas Pallisera
Valoració de la formació “ELS ODS i l’estratègia de centre” a càrrec de la consultoria estratègica d’innovació social HERES SOCIAL duta a terme el curs 2022/23 dins del PQiMC i presentació de les activitats realitzades per seleccionar el ODS, les fites associades, els indicadors i els grups d'interès per tal d'incloure'ls en el projecte de direcció 2024/28
Els ODS a l'INS Antoni Pous: de l' aliança al projecte - Sònia Higueruelo Demason
L'INS Antoni Pous i Argila va prioritzar 5 ODS a partir de la formació i col·laboració en un projecte municipal. Des d'aleshores, s'han vinculat a l'estratègia de centre i condicionen les preferències a l'hora de dissenyar i elaborar projectes en tots els nivells educatius.
Les ODS a INS Montilivi del projecte al mòdul Projecte del Cicle Formatiu - Judith Alabau i Natalia Teixidor
Integració de les ODS en l'estratègia de cntre i en el mòdl projecte de Cicle Formatiu d'Integració social en L'INS Montilivi de Girona.
Sònia Higueruelo - Directora de l'Institut Pous i Argila de Manlleu
David Ribas Pallisera - Institut Narcís Monturiol (Figueres)
Judith Alabau i Natalia Teixidor - Institut Montilivi de Girona
Aprendre a utilitzar les eines digitals gratuïtes per la gestió documental de qualitat del centre.
Gestió documental de qualitat amb eines Google, web, Moodle - Ricardo Martínez Valverde
Gestió de la documentació del centre amb diferents eines gratuïtes. Avantatges i inconvenients de cadascuna de les aplicacions.
Pros i contres del programari gratuït - Lluís Rodríguez
Gestió documental del centre amb Google Suite, moodle i la wiki
Ricardo Martínez - Institut Gabriela Mistral
Lluís Rodríguez - Institut Montsià d' Amposta
Funcionalitats de l'EPIQ, com ens ajuda a la gestió dels indicadors, aplicació a la revisió per a la direcció i mostra de bones pràctiques.
EPIQ al centre: cas pràctic - Carles Cano Bach
Utilització de l'eina EPIQ per a gestió d'indicadors en un centre educatiu.
Utilització de l’epiq com a eina la gestió dels indicadors del centre, de la PGA a la revisió per la direcció - Núria Plenacosta
Francesc Carpio - Cap d'estudis FP Institut Bernat el Ferrer / Dissenyador de l'aplicació
Carles Cano Bach - Institut Olivar Gran
Núria Plenacosta Vall.llosera - Institut Sant Feliu de Guíxols
En aquest work cafè intentarem compartir activitats inspiradores que s'han portat a terme en diversos instituts de la Catalunya Central, tot convidant els assistents a aportar les seves i generar sinèrgies per tal que puguin ser adoptades en altres centres: Creació d'una cooperativa associada al moviment maker, treball globalitzat a 1r d'ESO, articulació d'una optativa de periodisme digital amb la intenció de visibilitzar els talents dels alumnes de l'institut. Un projecte de camp tot descobrint la ciutat de referència des dels telefons mòbils, i moltes altres propostes més.
Ramon Barlam - Professor Institut Cal Gravat de Manresa
Moisès Anguera Atset - Institut Lluís de Peguera de Manresa
Sergio Horrillo Garcia i Toni Tubio - SINS Cardener de Sant Joan de Vilatorrada.
Sara Fontquerní Gorchs - INS Lluis de Peguera
Associació de professorat jubilat d'FP: activitats, orientació i serveis a centres
Presentació d' experiències de l'associació de JubicatFP
Accions i experiències de persones a punt de jubilar-se per fer la transició a la jubilació - Joan Hidalgo Ricard
Accions i experiències de persones jubilades o a punt de jubilar-se, per tal de donar suport a les escoles en diferents àmbits i transferir el coneixement acumulat a les noves generacions.
Presentació d' experiències amb intel·ligència artificial, especialment en el seu ús en l'àmbit de l'orientació. Antonio Martínez Fernando
Presentació d'experiències amb intel·ligència artificial, especialment en el seu ús en l'àmbit de l'orientació.
Antonio Martínez - Associació de jubilats d'FP JubicatFP
Joan Hidalgo Ricard - Associació de jubilats d'FP JubicatFP
Antonio Martínez - Associació de jubilats d'FP JubicatFP
Procediment d'acreditació en qualitat del servei d'FP dual que presten els centres a través de les empreses
Procediment d'acreditació en qualitat del servei d'FP dual que presten els centres a través de les empreses. Diferents responsables d'empreses acreditades en excel·lència i coordinadores dual d'alguns centres educatius ens explicaran de primera mà l'experiència d'acreditar en qualitat el servei d'FP dual.
Rosa M. Carbonell - Coordinadora Territorial d'ensenyaments professionals dels Serveis Territorials a Tarragona.
Tomás Viñas García - Coordinador certificació del servei dual Empreses-Instituts. Departament d'Educació
Raquel Gargallo - Coordinadora dual Institut Andreu Nin (El Vendrell)
Responsables d'Empreses acreditades en Excel·lència pel servei dual que presten
La Llei d'FP: una oportunitat per a la millora de l’FP
Presentació: La Llei d'FP_una oportunitat per a la millora de l’FP
Introducció a la nova llei d'FP.
Lluís Laborda Oribes - Tècnic docent departament d'Educació
