Taules de Work-cafè

En aquest taller descobrirem el poder del joc i com pot ajudar-nos a millorar la nostre gestió del coneixement. Jugues?

· El Poder del Joc.pdf

Anabel Rodríguez - Contextualització de la nova llei d'FP.

Presentació dels canvis més rellevants de la nova Llei d'FP.

Mercè Mayol - Canvis de la nova Llei d'FP respecte a la implementació de DUAL

Es valoraran els canvis que proposa la nova llei respecte a la modalitat de DUAL de l'FP.

Marta Nel·lo - Implicacions dels canvis curriculars de la nova Llei d'FP

Es valorarà el que proposa la nova Llei d'FP respecte als canvis de currículums.

· Nova Llei d'FP.pdf

Olga Quesada - La gestió del Pla de Comunicació de l'Institut Esteve Terradas i Illa

El pla de comunicació del centre és un procés orientat a identificar, anticipar i satisfer les necessitats de l’alumnat, ex-alumnes, professorat, personal d’administració i serveis, famílies, empreses i altres institucions potencialment receptores dels serveis del centre. El pla de comunicació de l'Institut Esteve Terradas i Illa té com a objectiu desenvolupar una estratègia global enfocada explícitament a la millora de la gestió de la informació, el coneixement i la comunicació.

Glòria Baldó - La gestió del Pla de Comunicació de l'Institut Baix Camp

L’Institut Baix Camp és un centre gran i complex. Tenim molta diversitat d’estudis (ESO, BAT i CICLES) que es reparteixen en horaris de matí i tarda. La comunicació és un factor clau per fer que el centre funcioni i que tota la comunitat s’hi senti integrada. Els objectius estratègics del centre són millorar la participació de les famílies i l’alumnat en la gestió del centre i millorar la comunicació interna i externa. En aquesta xerrada l’objectiu serà explicar-vos com ho fem.

Rut Anglès - La gestió del Pla de Comunicació de l'Institut Pere Martell

Des de l’Institut Pere Martell es realitzarà una presentació global dels principals apartats del pla de comunicació d’un centre de formació professional i en quines accions es concreten:

• La comunicació corporativa

• La comunicació externa: destacar l’annex Pla publicitari anual

• La comunicació interna

• Les relacions públiques

• La comunicació de crisi: destacar l’annex Gestió de les situacions de crisi.

· Pla de comunicació. Institut Esteve Terradas i Illa.pdf

Els indicadors són una eina bàsica que ens permet prendre decisions objectives, enfocades a la millora, des de qualsevol nivell de l’organització, des de l’aula, a nivell d’equip decent o d’equip directiu.

Marc Nicolau - Quadre de comandament integral d'indicadors

Explicació del quadre de comandament integral d'indicadors de centre i com aquest ajuda a fer-ne el seu anàlisi dins la revisió per la direcció i a també a fer-ho visible d'una manera entenedora per la resta del claustre.

Eduard Rafi - Feedback amb els grups d'interès

Com treballem els resultats de les enquestes i els seus "suggeriments".

Miquel Arcas - Utilitat de l'EPIQ per gestionar els indicadors de centre

Basant-nos en la nostra experiència, compartirem amb vosaltres com utilitzem l'EPIQ per analitzar el funcionament del centre i la presa de decisions.

Mitjançant 3 ponents diferents, aconseguirem treure idees de com fer una bona gestió energètica en els diferents edificis escolars que tenim. Es parlarà de la calefacció, de millores de la part elèctrica, llum i fins i tot podem conèixer un projecte a nivell municipal.

Josep Ramon Agulló - Millora en la gestió energètica i l'enllumenat.

Per aconseguir uns molts bons resultats en la gestió energètica de la part elèctrica vam realitzar diverses accions. Tot el treball va ser realitzat per l'alumnat i coordinat per mi.

• La 1a feina va ser fer una auditoria de consum elèctric per detectar els punts calents, és a dir, els aparells o zones de major consum.

• Tot seguit es va xerrar amb el personal del centre que utilitza aquests aparells, per informar-los que havien de tenir molta cura en aquests equips perquè consumien molta energia.

• 3a acció, substituir els fluorescents antics per fluorescents led.

• 4a feina, posar sensors de moviment i de llum per reduir el màxim el consum de l'enllumenat.

• Per acabar, xerrades amb tota la comunitat educativa per poder implicar a tot el personal del centre en aquest projecte.

Francesc Xavier Pujol - Una comunitat energètica sobre la teulada de l'Escola la Vall del Terri

Sabeu què és, com funciona i quins avantatges té formar part d'una comunitat energètica? L'Ajuntament de Cornellà del Terri ha participat en un projecte pilot de la Diputació per crear una comunitat energètica sobre la teulada de l'Escola del poble.

Antoni Moreno - Instal.lació a l'Institut La Garrotxa

Augment de l'eficiència en el clima i la llum dins l'Institut La Garrotxa.

Alícia Picazo - Gestor documental del centre amb iEduca

Experiència de l'Institut Josep Puig i Cadafalch i el programa iEduca per centralitzar les diferents gestions de funcionament del centre.

Antoni Vilà - Com organitzar i gestionar la documentació amb iEduca

• Mòduls per organitzar la documentació.

• Mapa de processos.

• Com configurar els diferents indicadors.

• Com registrar el seguiment de les auditories mitjançant la plataforma.

L'objectiu número 4 de l'agenda 2030 enfoca l'educació com un procés que es produeix al llarg de la vida, fet que repercuteix en l'abast de l'educació. L'aprenentatge depassa l'institut i les aliances esdevenen claus. L'objectiu d'aquesta taula és posar en comú el valor de les aliances i concretar amb exemples reals quin beneficis estan aportant als centres educatius.

El contingut de les experiències que es presenten en aquesta taula correspon a diversos nivells educatius. Aquest fet permet l'intercanvi i l'aprenentatge entre docents d'aquests diversos nivells.

Les presentacions inclouen recursos digitals variats lligats a les experiències i, en totes, l'ús de dispositius mòbils de manera responsable, crítica i respectuosa és la característica principal.

Joan Calvo i Albert Correa - Assortiment mòbil, un tast d’experiències digitals

En aquest Work-Cafè Virtual us presentarem un conjunt d’iniciatives que s’han realitzat amb alumnes d’Educació Primària del Col·legi Sant Andreu amb la intenció de promoure un ús eficient de la tecnologia a través de propostes didàctiques innovadores i que tenen com a prioritat el coneixement de l’entorn, programació educativa i treball de la Competència Digital.

Jordi Gavaldà - Museu virtual en temps de pandèmia i experiments de Física

Aquests dos últims cursos, les activitats fora de l'escola han estat molt limitades. Des de la Salle Tarragona vam optar per portar l'art (de manera virtual) a l'escola. El mateix alumnat és l'encarregat d'explicar l'obra amb efectes similars al "Chroma" però sense necessitat d'un fons verd. També us presentarem com vam fer un experiments de física amb el mòbil.

Com els Espais Educatius són generadors d’aprenentatge i com la seva transformació fa que hi hagi Paisatges d’Aprenentatge.

Esther Belvis - Com hem de repensar els espais educatius?

Hack the School es un repte en format open challenge dissenyat i promogut per la Fundació Jaume Bofill que va significar la creació d'un marc de referència per a la transformació dels espais educatius tenint en compte dinàmiques i processos participatius en les escoles i instituts.

En aquesta taula s'explicaran les diferents experiències de 4 centres educatius amb circumstàncies diferents que han començat l'oferta formativa de Batxillerat i Ensenyaments Esportius on es combinen les dues etapes educatives i on els alumnes poden obtenir dos títols en tres cursos acadèmics.

Agustí Santos - Batxillerat i Ensenyaments Esportius a l'Institut Joanot Martorell (Atletisme, Bàsquet i Salvament i Socorrisme)

Explicació de l'experiència de col·laboració entre els dos centres educatius que organitzen el batxillerat i ensenyaments esportius en les modalitats de Atletisme, Bàsquet i Salvament i Socorrisme.

Anna Mesalles - Batxillerat i Ensenyaments Esportius a l'Institut de Vic (Futbol i Salvament i Socorrisme)

Explicació de l'experiència del centre que organitza el batxillerat i ensenyaments esportius en les modalitats de Futbol i Salvament i Socorrisme.

Jordi Palatzi - Batxillerat i Ensenyaments Esportius a l'Institut Jaume I de Salou (Salvament i Socorrisme i Vela)

Explicació de l'experiència del centre educatiu que organitza el batxillerat i ensenyaments esportius en les modalitats de Salvament i Socorrisme i Vela.

José Ángel Cabredo - Batxillerat i Ensenyaments Esportius de l'Institut Centre d'Esports de Muntanya del Pallars de La Pobla de Segur (Muntanya i Escalada i Esports d'hivern)

Explicació de l'experiència del centre educatiu que organitza el batxillerat i ensenyaments esportius en les modalitats d'esports de Muntanya i Escalada i en els Esports d'hivern.

· Presentació de l'Institut Joanot Martorell.pdf

· Presentació de l'Institut de Vic.pdf

· Presentació de l'Institut Centre d'Esports de Muntanya del Pallars.pdf

· Presentació de l'Institut Jaume I.pdf

Taula on es veuran diferents bones pràctiques per tal d'optimizar diferents processos del centre i una bona pràctica LEAN dins del procés d'E/A.

Josep Maria Pallarés - Gestió de persones

Anàlisi i millora de la gestió de permisos i absències del professorat, reduint temps, costos i agilitzant la gestió.

Manuel Macías i Marta Grau - Kanbanflow aplicat a la gestió d'accions de millora i planificació de centre

En l'exposició s'explicarà l'ús de l'eina KanbanFlow per a la gestió de les accions de millora, el seguiment dels objectius de la PGA i l'elaboració de la planificació setmanal de centre.

Josep Maria Larrubia - Automatització de procediments

Explicació de l'automatització que s'ha dut a terme al centre en els procediments d'enquestes, sortides escolars i algunes tasques de tutoria.

Maria dels Àngels Cerveró - Automatització de procediments

Explicació de l'automatització que s'ha dut a terme al centre en els procediments d'enquestes, sortides escolars i algunes tasques de tutoria.

Cristina Bustamante - Taller Lean Manufacturing

Apendre a través del joc el concepte de Lean Manufacturing i la seva aplicació pràctica.

· Adaptacions i orientacions curriculars.pdf

· CFGM Impressió Gràfica i Converting.pdf

Es treballarà com millorar la coordinació dels serveis que pot oferir un centre a una empresa. Es veuran exemples de coordinació i gestió dels serveis d'FP i com es coordinen els diferents programes en els quals treballa un centre (Innova, Activa, Empren...)

Anna Tome, Laura Arcal i Maite Vall-llebrera - Coordinació dels serveis d'FP a l'Institut Torrevicens de Lleida

Com es coordinen i gestionen els serveis d´FP de l'Institut Torrevicens.

Raquel Planell - Coordinació dels serveis a l'Institut de l'Ebre de Tortosa

Estratègia que segueix l'Institut de l'Ebre per millorar la relació amb les empreses.

Jordi Ruiz - Coordinació de serveis d'empresa-institut

Com gestiona i coordina els serveis d'FP del centre l'Institut Escola del treball de Lleida.

Gemma Llauradó - CPs a l'Hostaleria

A la ponència es presentarà l'experiència de l'Escola d'Hostaleria d'Osona en el Projecte de Formació Professional Ocupacional - IntegraFP, en l'àmbit de l'Hostaleria: des dels entrebancs inicials fins a l'èxit d'una experiència molt enriquidora per tot l'equip de professorat.

Xavier Armengol - El meravellós món de la FPO

Viatge per les experiències viscudes en la primera immersió en el món de la formació professional ocupacional.

Olga Sanglas - La nostra experiència en la impartició de Certificats de Professionalitat

Com ha estat l'experiència, cerca de formadors, preselecció alumnat, pros i contres, dificultats i beneficis que hem trobat pel camí.

En aquesta taula es tractarà com ho han fet els centres per integrar els processos relacionats amb l'FP dual dins el seu sistema de gestió de la qualitat i millora contínua del centre educatiu, com són els indicadors, mesura i conclusions a partir d'aquests i algunes de les millores que s'han aplicat en aquests processos com a resultat de la millora contínua.

Ferran Borrell - Processos de l'FP dual en el SGQiMC del centre. Satisfacció d'empreses i alumnat.

Explicació de com s'han implantat els processos de l'FP dual dins del Sistema de Gestió de la Qualitat i Millora Contínua del centre educatiu. A continuació, també es presentaran les enquestes que es passen a empreses i alumnat al final de l'experiència per mesurar el seu grau de satisfacció i contribuir així a la millora contínua d'aquests processos.

Juan Antonio Chaves - Millora Contínua en els procés de selecció i adjudicació de l'alumnat per a l'FP dual

S'explicarà el procediment que s'ha establert després de l'experiència viscuda al llarg dels anys per a la selecció i adjudicació de l'alumnat per a l'FP dual.

Cristina Corbera - Enfocament diferenciat dels processos de selecció i adjudicació en funció del cicle/família professional i context

Explicació de com adaptem els processos de selecció i adjudicació de l'alumnat per a l'FP dual en funció del context tant a nivell d'alumnat com d'empreses dels diferents cicles i famílies professionals que l'institut imparteix en dual.

Rosa Pujol - Dossier de l'alumne/a dual en el context de l'ABP

Ens explicarà com han adaptat l'estructura del dossier de l'alumne/a d'FP dual per poder estar en consonància amb com desenvolupen mitjançant ABP el mòdul projecte a l'aula l'alumnat que no cursa la dual.

· Processos de l'FP dual en el SGQiMC del centre. Satisfacció d'empreses i alumnat.pdf

Rosa Llenas - Mobilitat Internacional

Donar les pautes per aconseguir socis, carta eche i mobilitat alumnes.

Sonia Gomés - Experiència del centre en mobilitats alumnes

Presentació de mobilitat d'alumnes i selecció. Avantatges de fer les mobilitats amb el consorci.

Elia Garcia - Consorcis de mobilitat GM i GS

Avantatges de pertànyer al consorci del Departament d'Educació.

· Consorcis de Mobilitat.pptx

Es compartiran experiències d'aula sobre la tutoria, en el marc dels Programes de Formació i Inserció (PFI). S'hi mostraran recursos, activitats i projectes útils i transferibles de diferents temàtiques desenvolupades a la tutoria, com la gestió de grup, l'autoconeixement, la gestió emocional, o les competències transversals.

Bernat Sanz - LLacunalba Passeig en calma

Es planteja fer un itinerari temàtic i interactiu al voltant de l’evolució i processos socials i ecològics dels incendis forestals a Canyelles.

Per realitzar el projecte no només s'aprofiten els coneixements tècnics, teòrics i pràctics desenvolupats als diversos mòduls durant el curs, sinó també es treballen les competències transversals necessàries per a la seva execució.

Mari Carmen Arias - Projecte Re@cciona

El projecte Re@cciona s’enmarca dins de les activitats de sensibilització organitzades per la Regidoria de Cooperació de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

L’activitat consisteix en la realització d’un taller de cinema que té, com a producte final, l’edició d’un curtmetratge entorn els Objectius del Desenvolupament Sostenible.

Una eina engrescadora i dinàmica per treballar la presa de consciència de les desigualtats, la cooperació, i els Drets Humans.

Antònia Alcalde - La tutoria, element clau als PFI

En aquest taller s'explicaran les línies bàsiques que guien les actuacions de tutoria a l'Institut Rambla Prim, amb l'alumnat PFI. S'escoltaran tres activitats de tutoria (entrevistes amb exalumnes, joc d'autoconeixement, i cloenda del dia) i la seva aplicabilitat amb l'alumnat. Una experiència acumulada, que ben segur ens aportarà coneixement i guia!

Sílvia Bagot - Experiències de tutoria al PFI-PTT Sant Sadurní d'Anoia

En aquest taller s'exposaran diverses activitats d'aula, en les que s'han treballat els continguts bàsics de la tutoria amb l'alumnat del PFI. S'han seleccionat activitats útils i funcionals per treballar identificació i gestió emocional, cohesió de grup, autoconeixement, entre d'altres. També és donarà a conèixer el paper de la tutoria als programes.

La gamificació com a tècnica d’aprenentatge, com a recurs metodològic que facilita un aprenentatge divertit i positiu amb uns uns resultats molt més satisfactoris, ja sigui a l’hora d’aprendre conceptes o en intentar millorar certes habilitats.

Es tracta d’una metodologia lúdica, capaç de generar una experiència positiva i de resultes, facilitar l’aprenentatge.

Susana López - El poder del juego

Resumen de diferentes experiencias educativas gamificadas para alumnado y profesorado. Tanto analógicas como digitales. Dinámicas y recursos.

Montse Llamas i Mari-Àngels Queral - Motivació a través de la gamificació al cicle mig

L’alumnat present al CFGM Planta química, perfil professional productes farmacèutics i cosmètics del nostre centre, presenta una motivació baixa a l’hora de participar en les diferents activitats realitzades a l’aula. Davant d’aquesta situació s’han intentant introduir metodologies actives d’aprenentatge, entre elles les tècniques d’aprenentatge basades en la gamificació.

L’activitat que es presenta en aquesta jornada és un recull de les diferents activitats de gamificació que es realitzen a l'aula: Kahoot, Breakout, Escape Room, Oca, Trivial, Joc de preguntes i respostes... aplicats a diferents mòduls del CFGM Planta Química PFiC.

Manuel Rajadell - Exemples pràctics de gamificació a l'aula

Fran Arrébola i Antonio Domingo - Exemples pràctics de gamificació a l'aula

Des de que treballem amb ABP, hem incorporat eines i recursos propis de la gamificació per tal de facilitar les diferents etapes dels nostres projectes, com ara l'avaluació. Això ens ha conduit a formar part d'un projecte internacional KA2 on hem col·laborat desenvolupant la guia "Com aprofitar la gamificació en activitats d'ensenyament i aprenentatge".

· Web escape to your future

· Motivació a través de la gamificació al cicle mig.pdf

· Exemples pràctics de gamificació a l'aula UPC.pdf

· Exemples pràctics de gamificació a l'aula CEP.pdf

· Enllaços

En aquesta ocasió volem compartir maneres i bones pràctiques de projectes diferenciadors. Projectes que siguin inclusius, on es treballin les discapacitats de qualsevol tipus o que es treballi la diversitat de gènere i identitats sexuals, trastorns mentals o alimentaris, etc. Ja sigui l'objectiu del projecte o que en ells hi participi alumnat.

Isabel Ortega i Roser Vilà - Com acompanyar males notícies?

Les males notícies gairebé sempre causen malestar, tant en la persona que la rep com en la persona que la dona. Aquesta situació s'agreuja més si es tracta de menors o joves i especialment si aquestes males notícies afecten als seus tutors o familiars més significatius (avis, germans, pares, tutors...).

El dol no implica només la mort. El simple fet de canviar de casa o d ́escola, que els pares se separin, una mesura judicial, la pèrdua d'una seguretat econòmica, un procés migratori forçat, el diagnòstic d'una malaltia crònica... Tot això, impliquen situacions de pèrdua que alteren les emocions de les persones, pel que és vital actuar i acompanyar per impedir que el possible dany psicològic pugui generar un dol patològic.

En el nostre cas -docents d´FP- ens hem trobat en la situació de tenir present l'acompanyament de males notícies que afloren en el marc de l´avaluació global diagnòstica, Tutoria, FCT, resolució de casos.... perquè el grup-aula és divers i venim d'una situació prèvia complexa. Presentem aquesta experiència fruit d´una formació feta a Tknika (Donostia) el juliol 2018 que ens ha permès donar una resposta més comprensiva a la realitat actual.

Núria Ferré - Lab en Xarxa

Les xarxes socials juguen un paper molt important com a mitjà per a la comunicació, la interacció i la participació global, en general. Tenim clar que les eines mobile management s'han convertit en l'agent de socialització i de transferència cultural més important en aquest nou mil·lenni. Per això, resulta rellevant dissenyar activitats didàctiques atractives i innovadores que integrin aquestes tecnologies a classe, sense oblidar que han de tenir com a propòsit beneficiar el procés d'aprenentatge de l'alumne.

Incorporar la xarxa social TikTok a una dinàmica de seguretat al laboratori ha estat considerada com una estratègia didàctica i de metodologia activa que fomenta un vincle amb els alumnes, tenint en compte l'impacte que ha tingut en ells. S’ha observat que promou molt la participació dels alumnes, així l'adquisició o reforçament de noves habilitats o competències formatives i facilitant el procés d'ensenyament-aprenentatge a partir d'interessos i motivacions personals.

Elisabet Medina - Projecte Global en espais reals: l'aplicació de les metodologies actives integrades al món laboral

En el segon curs del cicle d'Animació sociocultural i turística es realitzen projectes en equipaments socioculturals reals aplicant les metodologies actives com a eix central. Durant tot el curs es realitzen projectes des de l'Alberg de Joventut Cerverí de Girona i en l'Estació Jove de Girona. Les classes es realitzen en aquest equipament donant espai a la detecció de necessitats, planificació, execució, avaluació i difusió del projecte treballant en xarxa amb l'equip de professionals que en formen part.

José Luis García - Proyecto HEIMDALL - Creando un casco inteligente

Enmarcat en Formació professional de la família professional d'Informàtica i Comunicacions, aquest projecte té per objectiu final la creació d'un prototip de casc intel·ligent que ofereix al seu portador un sistema d'assistència, a temps real, que amplifica les seves capacitats de percepció en situacions d'especial dificultat. Està especialment enfocat per ser útil als cossos de bombers, equips de salvament/rescat, forces i cossos de seguretat o sector miner.

La transformació educativa ha esdevingut una necessitat dels centres educatius, però també de tot el sistema, per oferir millors oportunitats d’aprenentatge personalitzat i per aconseguir el ple desenvolupament personal i social. Aquest desenvolupament ha de permetre afrontar els reptes que suposa l’adaptació i l’aprenentatge constant en un món canviant on conviure de forma respectuosa per construir una societat millor.

La transformació educativa no només introdueix aspectes de canvi sinó que impulsa un nou paradigma sobre la manera de pensar, fer i sentir, tenint en compte la nova realitat on les transformacions són processos integrals, subjectes a canvis i adaptacions segons el context i necessitats dels centres. En aquest propòsit transformador, els centres necessiten treballar en xarxa, creant vincles de cooperació entre ells i amb l'entorn, en una perspectiva territorial de transformació del propi sistema educatiu.

En aquesta taula, diversos centres expliquen la seva experiència de cooperació entre els centres que comparteixen el mateix entorn, així com del conjunt d'agents d'acompanyament, per tal de donar resposta a les necessitats personals i socials de l'alumnat.

Yolanda Hernández i Raquel Baró - La ZER L'Oliver, una organització transformadora.

L’organització de les zones escolars rurals (ZER) és un element de transformació clau. El treball en xarxa amb les diferents escoles que la formen i les diferents realitats socials de cada poble fan que s’hagi d’establir un treball coordinat on l’equip esdevé un pilar fonamental de transformació. Així doncs, l’equip directiu, el consell de direcció, els claustres, els cicles, els mestres itinerants... cadascú des de la seva parcel·la forma part d’un engranatge comú que fa avançar la nostra ZER vers la transformació educativa.

Francesc Xavier Torrell, David Roco i Roser Benaches - A les Xarxes, sumar multiplica! Model de Xarxa d'Escoles Públiques de Reus

Les escoles públiques de Reus fan xarxa per avançar en la transformació educativa i social de la ciutat. Treballar plegats ens ajuda a teixir aliances, compartir recursos, enfocar objectius i créixer plegats. A les Xarxes, sumar multiplica!

Mercè Roca i Marta Ceron - Personalització educativa en clau comunitària

Sabem que la clau de l’èxit de qualsevol proposta que ens plantegem com a centre educatiu és el treball en xarxa: compartir experiències, tenir temps per a la reflexió i la discussió pedagògiques amb tota la comunitat educativa, disposar d’un acompanyament per tal d’establir reptes comuns i vincular els aprenentatges que es donen dins i fora de l'escola.

És per això que l’escola fomenta l‘existència de processos participatius i democràtics amb tots els estaments de la comunitat educativa per tal de construir la cultura d’escola de manera compartida.

Aquest treball en xarxa ens ha permès seguir un camí de transformació educativa molt profund: el treball del patrimoni local (Jaciment de Gebut); l'elaboració del Projecte Educatiu de Centre amb una mirada comunitària, democràtica i compartida; i l'impuls d'un Projecte Educatiu Municipal.

Abigail Acedo i Sandra Garrido - Coordinació amb els serveis educatius de l'entorn

La coordinació amb els serveis educatius de l'entorn com a mitjà per una orientació d'èxit.

Marta Brichs i Sílvia Castany - El procediment d'atenció a l'alumnat a l'Institut Castellarnau i l'Institut Escola del Treball de Lleida

L'acollida i acompanyament de l'alumnat de formació professional.

Laia Soler - L'acollida i acompanyament del professorat de formació professional

L'acompanyament al professorat dins l'aula.

Victòria Rodríguez - Coordinació amb l’equip directiu

Com s'estructura la figura de l'orientadora dintre de l'estructura de centre: coordinació amb l'equip directiu.

Patricia Mateo - Projectes eTwinning i FP

Els projectes eTwinning (projectes de col·laboració entre centres de diferents països) són una gran eina per a treballar les competències professionals i una excel·lent motivació per tal que l'alumnat utilitzi en context real els coneixements i habilitats que adquireixen en els diferents mòduls.

Es presentaran dos exemples de projectes portats a terme amb alumnat de GM i de GS de la família de Comerç i Màrqueting.

Mercè Molins - English connection

Posada en comú de diverses activitats transversals per fomentar estratègies comunes d’ensenyament- aprenentatge i així compartir coneixement entre els diferents docents del cicle. Aprofitarem que part dels continguts dels diferents NFs estan íntimament lligats amb altres mòduls del cicle i intentarem potenciar la transversalitat i emfatitzar la importància del domini de la llengua anglesa en els diferents sectors.

Lidia Barreiro - Anglès Tècnic en la família de química: De codocència a col·laboració

S'exposarà com s'han transformat uns mini projectes que es realitzaven en anglès tècnic per una especialista d'Anàlisi Química i Industrial amb la titulació d'anglès, en uns projectes compartits entre dos mòduls professionals, sent un d'ells el mòdul d'anglès tècnic. La idea és integrar i donar rellevància al mòdul d'anglès tècnic, mòdul al qual els estudiants de química solen tenir por, ja que consideren que tenen un nivell de llengua anglesa baix.

· Anglès Tècnic en la família de química: De codocència a col·laboració.pdf

· English connection.pdf

· Projectes eTwinning i FP.pdf

A través d'un projecte podrem veure com diferents centres de diferents famílies professionals amb un objectiu comú estan creant una empresa a través d'un partner.

Lluís del Castillo - Dynamic

Projecte intercentres ABP en el qual l'alumant crea, gestiona i comercialitza un producte/servei de manera REAL. El curs passat vam crear una beguda, en aquest una marca de lleure.

Fernando Condal i Isabel Pellicer - Microplàstics marins

Projecte intercentre de recerca qualitativa i quantitativa dels microplàstics marins.

Merche Moreno i Josep Garrigós - SFB

Aquest és un projecte que surt de l'Institut Guillem Catà, en concret del CFGM Moda Digital i noves tecnologies.

Projecte intercentre que té com objectiu principal la consciencia mediambiental a la moda. El sector tèxtil és el segon més contaminant del planeta.

El projecte vol crear una marca de moda sostenible des de zero. Col.laborem diferents perfils professionals. Des del cicle d'Assessoria d'imatge Personal i Corprativa col.laborem en buscar tendències, crear imatge de marca, preparació outfits per catàleg i organització desfilada.

Francesc Peralta, Joan Carles Rey i Roger García - Creació d'un simulador d'HPLC educatiu

Creació d’un HPLC (cromatografia de líquids d’alta pressió ) “simulat” per tal d’abaratir el màxim possible els costos, tant sigui de materials, com de revisions i possibles errors, i fer-ho més accessible per tal de que la majoria d’escoles s’ho puguin permetre.

Aquest consta de dos parts, una es una base de dades ampliable per part del professorat, juntament amb el simulador i l’altre part seria la física, que consta de l’emulació de l’equip i fins i tot del funcionament. En la continuació del projecte es preveu realitzar una versió en Realitat Augmentada.

· Enllaç a Youtube

En aquesta taula es compartirà el modus operandi de col·laboració entre centres de Futura FP més la ponència d'una o dues experiències de col·laboració entre centres.

La Formació Professional és una incubadora d’idees on es permet un climax de qualitat educativa a partir dels esdeveniments d’innovació pedagògica que treballen les metodologies actives, el lideratge docent i les col·laboracions externes.

Josep Lluís Martínez - Participació com a docent i organitzador d'esdeveniments de la unitat d'ImpulsFP.

Explicació de l'experiència com a docent - shaker/facilitador - dels esdeveniments que s'han organitzat des de la unitat d'Impuls. Concretament es descriurà l'experiència al Makerfest, 24h d'innovació i 2na mostra d'ImpulsFP.

Toni Tamame - Participació a la 1a mostra d'Impuls FP.

Explicarà la seva experiència en esdeveniments d’innovació pedagògica que treballen les metodologies actives, el lideratge docent i les col·laboracions externes.

Paula Pereira - Experiència com alumna participant al 24h d'innovació 2021 telemàtic.

Ens exposarà des d'una mirada personal i professional la seva experiència com a participant del 24h Bcn d'innovació organitzat per la unitat de ImpulsFP.

Antonio Martínez - La jubilació, tota una oportunitat.

Creiem fermament que quan joves i sèniors treballen junts, el resultat és magnífic.

Des de l'Associació JubicatFP, formada per persones que han estat professors de FP i que, tot i estar jubilats, no volen retirar-se, si no que volen transferir tot allò que han creat i al que han dedicat, literalment, una vida, la formació i qualificació dels joves.

El que podem fer i el que fem en aquest sentit.

Anna Díaz - Centres saludables. De què parlem?

Debat i exposició entre participants sobre què entem per "centre saludable" i què implica a nivell organitzatiu i de gestió l'adopció d'aquesta perspectiva.

Es presentaran algunes pràctiques, així com un instrument autoavaluatiu que, a partir de la reflexió de la realitat del propi centre, ha de permetre pensar en accions per a la promoció de la seguretat, la salut i el benestar al centre.

text

L’eina pels indicadors de qualitat, l’EPIQ, s’ha desenvolupat amb l’objectiu de facilitar als centres la gestió dels seus indicadors de qualitat. S’ha creat una base de dades pel manteniment de tots els indicadors del Manual d’Indicadors Bàsics, així com per qualsevol indicador nou que vulgui implementar el propi centre. Veurem les experiències d'alguns centres amb l'eina EPIQ.

Carles Cano - Gestió d indicadors amb l'eina EPIC

Exposició de la introducció de l'eina en un centre educatiu.

Núria Plenacosta - Utilització de l'EPIQ

Utilització de l'EPIQ com a manual d'indicadors de tot el sistema de gestió de qualitat. Utilitzem l'EPIQ per avaluar els indicadors del sistema de gestió així com també de la PGA.

Antoni Tomé - El treball amb EPIQ

Exposa la nostra experiència en el treball EPIQ.