Pintura

Renaixement Italià

El Renaixement neix a Itàlia cap a l'any 1400 (s. XV) i es recrea la mitologia clàssica, les escenes religioses i el retrat psicològic, així com el gust per mostrar la natura, sovint idealitzada.

Distingim dues etapes:

Quattrocento (1400):

S'inicia a Florència, on és impulsat per la família Mèdici, una família de mecenes que va governar Florència entre els anys 1389 i 1537.

Val la pena destacar els pintors Filippo Lippi, Sandro Botticelli, Piero della Francesca i Andrea Mantegna.

El seu objectiu era aconseguir proporcionalitat i equilibri, utilitzant la perspectiva lineal (o geomètrica)

Perspectiva lineal (o geomètrica):

Consisteix en plasmar línies de fuga que convergeixen en un únic punt de fuga. Els objectes representats redueixen la seva dimensió, proporcionalment, quan s'acosta al punt de fuga, donant sensació de profunditat també van integrar en les escenes marcs arquitectònics, que contribuïen a reforçar aquesta sensació.

Obra: Lliurament de les claus a Sant Pere

Autor: Pietro Perugino

Any: 1481

Cinquecento (1500)

S'inicia quan la capital de l'art es trasllada a Roma, on els papes van exercir un gran mecenatge sobre les arts.

Els pintors més reconeguts són Leonardo da Vinci, Miquel Àngel, Rafael Sanzio i Giorgione

Aquests artistes volien donar volum a les seves obres i representar sentiments i emocions, i utilitzaven la perspectiva aèria (o atmosfèrica)

Perspectiva aèria (o atmosfèrica):

Per a fer uns quadres més realistes, alguns artistes del Cinquecento van fingir tridimencionalitat “pintant l’aire”.

Leonardo va ser el primer a aplicar la tècnica de l'esfumat (sfumato), que consisteix en desdibuixar els contorns, els detalls i modificant els colors, tal com passa en la realitat, on la distància desdibuixa els objectes.

També es va avançar en les tècniques per a representar la llum i l'ombra, per a donar més pes a una figura sobre les altres, amb el clarobscur (per fer ombres) i la pintura a l’oli (que permet fer més efectes i aconseguir més textures).

Obra: Escola d'Atenes

Autor: Raffaello Sanzio da Urbino

Any: 1511

Renaixement alemany:

Després de la reforma luterana, els artistes alemanys van pintar un gran nombre de retrats, paisatges i quadres mitològics. L’estètica renaixentista va ser introduïda a Alemanya per Albert Dürer, però van excel·lir Hans Holbein el Jove i Lucas Cranach el Vell.

Obra:

Retrat de Maximilian I

Autor: Albrecht Dürer

Any: 1519

Obra:

El matrimoni Arnolfini

Autor:

Jan van Eyck

Any: 1434

Pintura Flamenca

A Flandes, no hi va haver gaire influència per part d’Itàlia, ja que la escola pictòrica flamenca al s. XV era molt important.

Al llarg del s. XVI, va desenvolupar un estil propi impulsat per una burgesia compradora d’art. Aquest estil es caracteritzava pel gust pel detall i el realisme, el poc tractament que rebien temes religiosos i mitològics i l’interès pel paisatgisme, els retrats familiars i les escenes quotidianes en general.

En el segle XV destaca Jan van Eyc, que perfecciona la tècnica a l’oli i excel·leix en el retrat, i del segle XVI Brueghel el Vell, que mescla aportacions renaixentistes amb la tradició flamenca

Petit documental que explica la pintura del renaixament a Italia.