Tema 2 pàgina 9: UN BREU MISSATGE

En aquest tema hem estudiat:

1-Classificació de les imatges per famílies i diem FUNCIONS. Recordeu que, tal com en el llenguatge verbal, el llenguatge visual també te les seves FUNCIONS. Les que vam estudiar van ser: la FUNCIÓN INFORMATIVA, LA FUNCIÓ EXPRESSIVA i LA FUNCIÓ SIMBÒLICA. Estudieu els apunts al llibre per ampliar els coneixements.

2-Esquema bàsic de la comunicació EMISSOR-MISSATGE-RECEPTOR: estudieu els apunts del quadern.

3-Canals dels missatges.

4-Diferenciació entre SIGNE I SIGNIFICAT. Recordeu que el SIGNE és només la grafia (el dibuix o la forma) i el SIGNIFICAT és el sentit que nosaltres li donem a aquest signe.

Imatges amb FUNCIONS INFORMATIVES

Imatges amb FUNCIONS EXPRESSIVES

Imatges amb FUNCIONS SIMBÒLIQUES

Tema 3 pàgina 11: CAMUFLATGE

En aquest tema hem estudiat:

1-EL PROCÉS DE INTERPRETACIÓ: un estímul en forma de llum, com per exemple un arbre, passa a través de la pupil·la. L'arbre es reflecteix a la retina de manera invertida. Finalment, la imatge en forma d'estímul nerviós i a través dels nervis òptics arriba al cervell on s'emmagatzema les imatges en forma de MEMÒRIA. Com que cada persona té les seves PRÒPIES EXPERIÈNCIES, fem INTERPRETACIONS DIFERENTS sobre allò que tenim a la MEMÒRIA. Estudieu l'esquema que vam dibuixar al quadern.

2-Tal com diu el nostre quadern: "Tendim a unir entre si objectes pròxims o que són semblants. També solem tancar les formes incompletes, de la mateixa manera que percebem millor les coses més simples i regulars" pàgina 11. Observeu les següents imatges:

Encara que les lletres es composen de línies paral·leles, podem llegir IBM. Això és degut a que el cervell interpreta i uneix els objectes pròxims o semblants.

En aquest cas, podem interpretar que veiem un cub encara que no estigui representat del tot. Això succeeix perquè el nostre cervells es capaç de tancar les formes incompletes.

En aquest cas interpretem que hi ha un baló de futbol perquè el cervell tanca les formes incompletes.

En aquest cas interpretem que la mà gafa una bombeta (encara no n'hi ha) perquè el cervell tanca les formes incompletes.

3- El nostre quadern continua dient: "Si hi ha continuïtat, ens es difícil diferenciar una figura del fons sobre el qual es troba" Aquesta és la manera en què molts animals es mimetitzen (camuflen) amb l'entorn per amagar-se, no se devorat i poder sobreviure. En les següents imatges vam veure exemples d'animals que es camuflen. És a dir que el nostre cervell és difícil diferenciar entre la figura (l'animal) i el fons (l'entorn).

Tema 4 pàgina 13: UNA IL·LUSIÓ ÒPTICA

En aquest tema hem estudiat:

1-Il·lusions òptiques: de quina manera el nostre cervell crea imatges falses o errònies, d'acord amb la nostra experiència visual personal. Estudio-ho del text del quadern. Les il·lusions òptiques són un recurs utilitzat al llarg de la història de l'art per a la creació artística. Diferents artistes, estils i èpoques han fet ús de les il·lusions òptiques.

En el fons, qualsevol il·lusió òptica el que fa és enganyar al nostre cervell.

Escher, Relativity (1953)

L'Alejandro de 1r C va fer una molt bona observació: aquesta obra d'Escher va servir d'inspiració per crear una escena a la pel·lícula de Harry Potter. Feu click i observeu-ho:

Fresc romà a una casa de Pompeia. S.I aC

Des de fa milers d'anys que la cultura occidental utilitza les il·lusions òptiques. A dalt podeu observar un fresc trobat en les ruïnes de Pomeia, una ciutat a prop de Roma que va queda sepultada fa dos mil anys a conseqüència de l'erupció del volcà Vesuvi. Observeu que els artistes romans ja sabien dibuixar cases i carrers creant la sensació (o il·lusió) de profunditat espacial. També la columna de la dreta és una il·lusió òptica, ja que no és de veritat sinó que és una pintura que imita una columna de marbre.

Nota: a ciències naturals ja heu estudiat perquè hi han erupcions volcàniques i història esteu estudiant els romans.

Masaccio, La Trinità,1428

La perspectiva és la il·lusió òptica més emprada en art. A la pintura de dalt, Masaccio al segle XV, va ser el primer artista en utilitzar la perspectiva en les pintures. Observeu la sensació de profunditat, que en realitat no existeix.

Andra Pozzo, frescos al sostre de l'esglèsia de sant Ignasi, Roma, 1685

En la pintura de dalt podeu veure com l'artista Andrea Pozzo amb un control total de la perspectiva, va crear una il·lusió òptica que està pintada al sostre de l'església. Tot és il·lusió òptica: les columnes, els arcs, els cel, els àngels... per observar el fresc en la seva plenitud, Andrea Pozzo va dibuixar un punt vermell al terra. És just en aquest punt vermell que t'has de situar i aixecar el cap per gaudir d'aquesta obra d'art. Si no ets a sobre d'aquest punt, la il·lusió òptica no funciona.

En aquesta foto la il·lusió òptica no funciona perquè el punt de vista no és el correcte. És ha dit, han fet una fotografia des d'un lloc on es veu el "truco"

En canvi en aquesta fotografia la il·lusicó òptica sí que funciona perquè ha fet una foto des de l'únic punt de vista correcte.