Podem definir-la com un punt en moviment .Té posició i direcció en l'espai; delimita el contorn de les formes respecte un fons. A més té gran potència expressiva i valor comunicatiu: podem traçar-la amb diferents instruments i materials. Defineix i ens defineix.

La línia és la gran protagonista del dibuix: amb la línia podem representar tant la realitat que ens envolta com allò que la nostra imaginació projecta i genera. Caldrà conèixer els tipus de línia i els estris i tècniques adequats a cada intencionalitat expressiva. Podem ajudar-nos en el seu traçat dels estris tradicionals de dibuix ,programes informàtics o fer-la a mà alçada, però sigui com sigui el seu domini ens permetrà representar amb el dibuix del natural (a ma alçada/ d'observació directa) o bé projectar amb congruència gràfica objectes i composicions que dissenyem , imaginem i creem. Ens ajuda a representar la realitat i també projectar allò que la nostra imaginació genera, així com interpretar en disseny industrial. L'esbós, l'apunt ràpid, el croquis, l'acotació , l'encaix ..són exemples de l'ús de la línia en àmbits de creació com el disseny gràfic, arquitectònic i industrial. No cal descuidar el terreny creatiu on la línia també és indispensable protagonista .

Qualsevol disseny té un origen on la línia és protagonista: fins arribar a la maduració dels projectes (més acurats i realitzats amb estris de dibuix o amb programes d'ordinador) ,hi ha un seguit de procediments gràfics on la línia té importància cabal: d'aquí la importància del croquis i l'esbós ,a l'arquitectura ,disseny, projectació i creació.

Com el punt, la línia és un element gràfic que s'utilitza per construir formes i imatges ; si desplacem el punt en qualsevol direcció, el resultat és una línia. I segons quina trajectòria adquireixi, les línies poden ser rectes, corbes, trencades, ondulades, mixtes, obertes, tancades, etc.

Pel dibuix geomètric, cal ajudar-nos dels estris de dibuix tècnic ( joc d'escaires); però la línia gràfica és independent i lliure, i el gruix ,color, textura així com estris i rastres enriqueixen el seu traçat i caràcter expressiu.

Pot ser simbòlica, creant paraules; amb el seu grafisme, crea contorns que perceptivament defineixen una figura i un fons, un dintorn i un contorn.