Taller de versots
PROJECTE T-700
S2. Toca Peron!
Què és un ball parlat? Quins són els balls parlats de Tarragona?
I un entremès? I com funcionen els parlaments? I els versots?
[Ajuntament de Tarragona]
Els balls parlats i els entremesos
Els balls parlats pertanyen a un gènere del teatre popular consistent en una peça teatral en vers en què la dansa fa d’enllaç entre les diferents escenes. Els de temàtica profana, generalment burlescos, solen ser breus —entre vint i trenta minuts—, mentre que els de temàtica religiosa solen ser més llargs, fins a diverses hores en el cas dels balls hagiogràfics.
Els més antics apareixen en el teatre post medieval, mentre que els més moderns són dels segles XVIII i XIX, però les seves arrels més llunyanes es troben en el teatre popular romà, especialment en la farsa.
També cal destacar en aquest àmbit l'entremès, que és un joc o representació teatral curta —dramàtica o coreogràfica, de caràcter religiós o profà— en què s’enfrontaven habitualment el bé i el mal i que aparegué a l’edat mitjana en celebracions de la cort i al carrer, en professons religioses. Al Seguici Popular tarragoní, en són reminiscències el Ball de Sant Miquel i Diables, els gegants, els nanos i el Ball de Turcs i Cavallets.
[Ajuntament de Tarragona].
Ball de Sant Miquel i Diables
[Entremès i ball parlat]
Ball de Dames i Vells
[Ball parlat]
Ball de Serrallonga
[Ball parlat]
Ball de Gitanes
[Dansa i Ball parlat]
Ball de Pastorets
[Dansa i Ball parlat]
Ball de Sebastiana dels Castillo
[Ball parlat]
[otografies extretes de les pàgines web de les entitats].
De parlaments i versots...
Els versots són una manifestació concreta de la Festa relacionada directament amb la llengua i amb la literatura popular. Les característiques principals són:
1] Oralitat. S’executen oralment davant del públic i, antigament, es transmetien també oralment entre els actors que l’executaven.
2] Autoria col·lectiva. No són d’un sol autor, sinó que els elaboren col·lectivament membres del grup que els executa davant del públic.
3] To satíric. Els versots permeten dir coses que en altres contextos no es poden dir —o no és recomanable fer-ho— perquè es consideren políticament incorrectes, ja que ataquen, a través de la burla, les autoritats i altres membres poderosos de la societat: polítics, religiosos, policies, banquers, etc. o, simplement, personatges populars. Són, doncs, una manera de criticar el poder i els vicis, misèries i debilitats de la societat en general sota el paraigua de l’humor. Això comporta que sovint facin referència a temes d’actualitat.
El principal públic destinatari és el públic local. Molts versots fan referència a l’actualitat i els personatges tarragonins.
4] Segueixen una estructura narrativa fixa —cada ball té la seva— i hi ha fragments que es repeteixen any rere any.
5] El text presenta una estructura versificada irregular, generalment amb estrofes de quatre versos, els quals normalment són de set síl·labes, dos dels quals sempre han de rimar.
6] Registre col·loquial (en alguns casos vulgar). Als versots hi trobem presència de renecs i de paraules grolleres, sovint relacionades amb temes habitualment considerats tabú com ara l’escatologia, el sexe o la religió. És a dir, de la mateixa manera que el contingut dels versots transgredeix allò que està establert socialment —el que es considera políticament correcte—, la forma en què es diu, el registre lingüístic que s’utilitza, també transgredeix les normes del ben parlar. Això inclou la presència d’interferències del castellà i un acostament al parlar popular tarragoní, tant pel que fa a fonètica com a morfologia i lèxic, que no sempre coincideix amb el que dicta la normativa, el català estàndard.
[Dossier Santa Tecla als Instituts, Enric Garriga]