Els vestits que es mostren tenen molts segles d'antiguitat i es realitzen amb les teles que es feien servir tradicionalment, amb colors que solen tenir un significat; en alguns països es continuen vestint de manera habitual i en moments festius o cerimonials.
Ballarins amb la roba tradicional ucraniana durant el festiva de Genichesk que es celebra a l'agost.
Baillarins amb la roba tradicional ucraniana durant el festival tradicional.
Vestimenta tradicional anomenada arriero antioqueno
Diferents conjunts de roba de diferents zones de Colòmbia.
El vestit típic veneçolà expressa la identitat cultural del país. Aquesta vestimenta es pot fer servir per moments especials. Existeixen diverses modalitats depenent de les diferents regions. Un dels més representatius és el vestit típic de dona apte pel jaropo, el ball tradicional veneçolà.
No existeix un veritable vestit típic ja que no tenien telar. Vestien segons les classes socials, els contextos rurals i urbans, els moments històrics, la moda i les relacions internacionals.
La moda és influenciada pels gustos de les classes socials i els contextos socioculturals locals.
La diversitat i no la homogeneïtat , és la característica principal en la identitat de la vestimenta.
El sarafán (en rus: Сарафан, del persa sarapa, literalment "de cap a peus") és una vestimenta femenina russa tradicional. Es tracta d'un vestit sense mànigues, llarg i de línia trapezoïdal amb tirants.
La vestimenta tradicional de las dones russes no només les protegia del calor i el fred, també ens indicava el seu estat marital, la seva edat i el seu origen. Cada tipus de vestimenta tenia detalls característics i un disseny especial. No menys important era la tria de robes, mentre les decoracions, l'acabat i el tall, cadascú tenia significats simbòlics.
El SHALWAR KAMEEZ és una vestimenta que poden fer servir tant homes com dones.
En aquesta fotografia podem veure un home georgià abillat amb el vestit nacional, anomenat Chokha. Antigament, el de color negre era únicament utilitzat per l'elit de la societat.
La roba georgiana tradicional és un reflex del llegat cultural dels nadius georgians. Dins la vestimenta de la roba tradicional, es combina l'adaptabilitat, la devoció a la tradició i l'apreciació de la bellesa estètica de la gent georgiana.
Estils de vida tradicionals es van desenvolupar al voltant del clima i terreny local, el qual va precipitar la creació de roba tradicional. Tot i que cada regió de Geòrgia posseeix la seva pròpia vestimenta distintiva, una general similitud pot trobar-se al chokha (rus: cherkeska), un típic abric de llana utilitzat pels homes i caracteritzat per les butxaques per a cartutxos cosits al tors. La roba de dona era molt més variada entre les regions, particularment a les remotes comunitats de muntanya.
La roba típica peruana reflecteix la diversitat cultural i històrica del país. La vestimenta tradicional varia segons la regió, però sovint inclou teixits i brodats de colors brillants.
Durant l'Imperi Inca el poble era conegut per la seva roba acolorida, sovint feta de llana i altres materials naturals. Si bé la majoria de la roba inca era funcional i estava destinada a mantenir abrigat l'usuari, algunes peces cerimonials es reservaven per a ocasions especials.
Un dels elements més reconeixibles de la indumentària inca és el ponxo, una gran peça de roba amb un forat al centre del cap. Els ponxos, generalment, estaven fets de llana i podien decorar-se amb dissenys o patrons de colors. Un altre element comú de la indumentària inca era la capa de llana de flama, usada tant per homes com per dones.
La bata cubana va ser una adaptació del deshabillé francès de l'època, i no va aparèixer primer a Cuba, sinó a Haití i altres colònies del Carib en poder dels francesos. Era un vestuari ple de gràcia, de color blanc, fet amb teixits suavíssims i molt lleugers, adornat amb encaixos i brodats, aplicacions i passamaneries.
La vestimenta típica dels homes és la Guayabera,una camisa de cotó o lli, era l'uniforme oficial del país.
El dhoti és possiblement la peça de vestir masculina més famosa de l'Índia. Una peça de tela de cotó que pot mesurar fins a 5 metres i que els homes s'enrosquen sota la cintura utilitzant-ho com a pantalons. Sol ser de color blanc o crema, i Gandhi és un dels grans ambaixadors d'aquesta peça.
https://www.lasociedadgeografica.com/blog/moda-y-tendencias/como-visten-los-hombres-en-la-india/
El vestuari típic que fa servir les dones índies es diu Sari. Es tracta d'una tela que s'enrotlla al cos per la cintura, com una brusa, cobrint a més cames i cap. “Sari” significa banda de tela, i és una paraula provinent de la part occidental de l'Índia. Mesura aproximadament de 4 a 9 metres i a més de cobrir una banda del cos, també permet deixar una banda destapat, mostrant el costat per sobre del maluc. De vegades, també pot tenir adherida una tela transparent que ressalta les formes femenines.