Motivació Intrínseca i Extrínseca a l'Educació Secundària: Com promoure-les dins de l'aula?
La motivació és un element clau en l'aprenentatge, especialment durant l'educació secundària, on els estudiants comencen a definir els seus interessos i camins vitals. En aquesta etapa, comprendre i fomentar tant la motivació intrínseca com la extrínseca és crucial per assegurar-se que els estudiants es mantinguin compromesos i assolixin èxits acadèmics.
Entenent la motivació intrínseca i extrínseca:
Motivació intrínseca: Es refereix al desig intern d'una persona d'aprendre o fer alguna cosa simplement per la satisfacció que proporciona fer-ho. Es basa en la curiositat, l'interès i el plaer inherent en l'aprenentatge.
Motivació extrínseca: Aquesta motivació prové de factors externs, com recompenses, elogis, punts o sancions. És més sobre obtenir alguna cosa o evitar conseqüències negatives.
Com promoure la motivació intrínseca a l'aula de secundària:
Establir una connexió amb la vida real: Relaciona els temes d'estudi amb situacions reals o problemes contemporanis perquè els estudiants vegin la seva aplicabilitat.
Donar llibertat de tria: Permet als estudiants escollir temes per a projectes o investigacions. Quan tenen alguna influència sobre el que aprenen, és més probable que es motivin internament.
Fomentar la curiositat: Utilitza preguntes obertes, planteja reptes i proposa enigmes per despertar l'interès dels estudiants.
Proporcionar retroalimentació constructiva: En lloc de només puntuar, proporciona comentaris que ajudin a l'estudiant a comprendre com pot millorar.
Com potenciar la motivació extrínseca:
Recompenses i reconeixement: Estableix un sistema de recompenses (com punts, insignies o elogis públics) per als acompliments dels estudiants.
Competències i jocs: Els concursos acadèmics o jocs educatius poden motivar als estudiants a través de la competència amigable.
Establir expectatives clares: Si els estudiants saben exactament què s'espera d'ells i quines seran les recompenses o sancions, és més probable que treballin per assolir aquests objectius.
Conclusió:
Tot i que la motivació intrínseca és sovint vista com la més desitjable perquè promou l'aprenentatge per l'amor de l'aprenentatge, la realitat és que una combinació de motivacions intrínseques i extrínseques pot ser la més efectiva. En l'educació secundària, on els estudiants poden experimentar fluctuacions en la seva autoestima i interessos, és important que els educadors utilitzin una barreja d'estratègies per mantenir la flama de l'aprenentatge viva.