PARAULES: bitllet de tren, petó

1r ESO

PRIMER PREMI

Bitllet tacat

Són les cinc del matí, i em trobo caminant. Tinc una feina estressant, molt estressant, que ocupa el meu pensament, dia i nit. Ocupa la meva ment, m’afecta. Hagués desitjat mai haver estudiat criminologia, com un drogoaddicte hagués desitjat mai haver consumit la substància que ocupa la seva ment, dia i nit. L’últim cas que havia resolt, m’havia obligat a investigar la sang d’un bitllet de tren. “L’assassinat de la locomotora”, com va titular la premsa. Detesto la premsa. Estic caminant, ebri, estressat, en busca d’aquell desitjat petó.

Oriol Marí

SEGON PREMI

Només un joc

Et despertes, sona una veu. S’inicia el joc.

Agafes un bitllet de tren, vas a l’oficina, comences a treballar. Cau una bomba. Es reinicia el joc.

Et despertes, corres pel carrer, et trobes una noia, et mira i et dispara. Es reinicia el joc.

Et despertes, decideixes no vestir-te, surts al carrer, toques la porta del veí, no t’obre, veus un nen, t’apunyala. Es reinicia el joc.

Et despertes, sents un soroll del vàter, et trobes un noi, et mira, et somriu i et fa un petó. Has guanyat.

Ivett Miàs

2n ESO

PRIMER PREMI

El tren de les promeses

Si no haguessis pujat a aquell tren, res d’això hauria passat. Si simplement no haguessis comprat aquell maleït bitllet de tren series aquí amb mi, tu i jo contra el món. Però ho vas fer, i em vas trencar el cor deixant un immens buit. De l’única cosa que em penedeixo és de no haver-te fet aquell petó que et vaig prometre. I ara, soc aquí, de negre, enterrada en un mar de llàgrimes, davant el teu cos cobert de terra, sabent que no tornaràs i amb mil promeses incomplertes.

Irene Colomer

SEGON PREMI

Un últim sospir...

He agafat un bitllet de tren per anar-me’n molt lluny, per no tornar mai més. Vull acomiadar-me de la meva família, dels meus amics, de tota la gent que estimo, però no tinc forces, vull lluitar, però el meu cos no aguanta més. M’agradaria poder fer-los un últim petó, una última abraçada, unes últimes rialles en família, unes últimes paraules, però el tren està a punt de marxar. És molt difícil no plorar, però ells no entenen que m’ha arribat l’hora, que el temps no espera mai a ningú.

Estefania Domezain

PARAULES: bitllet de tren, onades, brisa, petó, meravellosa, crema solar, blau, rosa i fred.

3r ESO

PRIMER PREMI

Coincidència?

Un bitllet de tren de color rosa era l’únic que necessitava. Volia arribar a veure el mar. M’havien parlat de les seves onades blaves, de la brisa de la costa, l’olor de crema solar... En tenia unes altes expectatives, però em faltava el bitllet.

Tots els nois de la meva edat somiaven en tenir una xicota meravellosa, que els fes petons i els estimés. Jo, en canvi, només volia veure el mar i sentir que el Sol em protegia del fred. No necessitava ningú; o això pensava fins que vaig conèixer la Mar. Coincidència? No ho sabré mai. Els seus cabells ondulats, l’olor de la seva colònia i els seus ulls blau marí em van captivar.

Oriol Bosch

SEGON PREMI

Els primers dies de primavera

Acabava de començar la primavera i jo ja l’estava aprofitant, asseguda davant del mar mentre em posava crema solar per a poder gaudir dels primers dies de sol.

Una brisa càlida acompanyava aquest ambient primaveral i el color rosat de les flors donava alegria al paisatge. En la tranquil·litat de la mar, les onades quasi no se sentien, però aquest color blau imposava força, com el petó d’algú que no el vol fer o la freda sensació de soledat després de comprar un bitllet de tren per a la tornada d’unes meravelloses vacances.

Lola Argemí

4t ESO

PRIMER PREMI

Adeu

La Maria va passar el bitllet de tren per la màquina i va baixar a l’andana. Una munió esperava atapeïda, respirant emmascarada aquell aire dens i brut. El tren xiulava a la bocana de l’estació. Mentre s’apropava, ella va comprovar que portava la crema solar a la bossa i posat, aquell biquini rosa xiclet que s’havia comprat abans de la pandèmia i que encara no havia estrenat.

La platja era com la recordava, petita i arraconada. Meravellosa. Les onades hi arribaven avui esmorteïdes, arrossegades per una brisa tan diferent d’aquella tramuntana que havia desfermat el seu alè fred l’últim hivern que hi havia pujat. Va llançar un petó a l’aire i va caminar cap al blau mar. Aquest era el seu darrer regal.

Xènia Pujol

SEGON PREMI

El viatge

Ha arribat el dia. Un soroll intermitent m’indica que el viatge comença. Agafo amb força el bitllet de tren, mentre miro l’exterior a través de la finestra. M’hi veig reflectida. Em sento bonica, meravellosa... M’he pintat els llavis de color rosa. Els acosto al vidre i hi faig un petó. És fred i amb el dit ressegueixo la seva silueta. Aviat arribaré a Colera i l’àvia m’estarà esperant. Dirà que em veu més gran i jo riuré i m’hi acostaré per flairar la seva olor de crema solar que tants bons records em porta. Ja arribem. Obro la finestra i la brisa del mar m’acarona la galta. Intento mirar més enllà i hi veig el blau de les onades que m’esperen.

Mariona Vila

PARAULES: lluna, fil de cosir, mamà, paraules, obliqüitat, amor, lapislàtzuli i tendre

1r BATXILLERAT

PRIMER PREMI

El brocat dels vassalls lleials

Es va agenollar, fregant-se els seus muscles abdominals i obrint-se el ventre amb determinació. La pell, músculs i tendons eren simples fils de cosir davant de la imponent daga que acabaria amb la vida del samurai.

La seva expressió de dolor es va intensificar per uns instants fins que l’espasa de l’ajudant, que reflectia una brillantor de to lapislàtzuli, va tallar el seu coll obliquament deixant, sense paraules, que el cap se separés del tronc.

Era la culminació de la vida d’una llegenda i una tragèdia per als seus vassalls, que van ofegar les seves llàgrimes en alcohol; però una victòria per al valent guerrer, que processava un amor quasi incondicional cap a la mort, un amor tendre i ple d’admiració, similar al que un fill posseiria per la seva mare. I estaven a punt de trobar-se, un fet tan curiós com meravellós, com si la lluna s’anés a conèixer amb l’alba.

Ismael el Haddouci

SEGON PREMI

La dona de les tres paraules

… i l’estirà, la lluna, amb un fil de cosir. Les seves tendres mans l’acaronaven i els seus ulls de color lapislàtzuli il·luminaven el cel. La seva mama va acostar-s'hi, i com cada aniversari li regalà tres paraules: amor, obliqüitat i serenitat.

La paraula amor, li va permetre sentir, la paraula obliqüitat, veure el mon des d’una perspectiva totalment diferent sempre que ella ho desitgés, i per últim, la serenitat. Aquesta última és la que li agradava més. Li va permetre prendre decisions importants al llarg de tota la seva vida.

Un dia assoleiat, els seus ulls blaus s’apagaren feliçment. El mateix dia en què la seva mare li havia regalat les seves últimes i més importants paraules de la seva vida.

Jana Cabrefiga

2n BATXILLERAT

PRIMER PREMI

Vies a tu

Era al tren, el meu destí els teus braços, l'espera semblava perpètua. Endinsant-me en els meus pensaments, em va venir el record de quan la mamà m'explicava amb les seves paraules aquella faula d'amor d'origen xinès, a la llum de la lluna, aquelles nits d'estiu.

La faula deia una cosa així com: "les ànimes destinades a estar juntes tenen una connexió que farà que l'un o l'altre trobi en el seu futur prou obliqüitat per poder coincidir", aquesta connexió la representen amb un fil de cosir vermell que lliga els dits de les ànimes.

En arribar i veure't mirant-me amb aquella mirada lapislàtzuli infinita, només podia desitjar que fóssim les ànimes predestinades del tendre conte que recordava amb tanta dolçor.

Maria Jaques

SEGON PREMI

Com la lluna i el mar es fan companyia a la negra nit d'un 23 d'abril

La lluna en el fons del mar. Reflectida en el blau fosc de l’oceà. La mare naturalesa, la nostra mamà, agafà el fil de cosir, per unir l’astre amb el mar. Trontollen paraules entre elles, mentre la mar revela les seves onades i la lluna la seva claror de la nit. L’aigua és tendra, la llum és amor. Es complementen entre elles en la intimitat de la nit. La lluna va desapareixent, trencant aquella obliqüitat entre les dues natures. El color blau fosc del mar com el d'una genciana blava, es va anant convertint en un blau clar de lapislàtzuli per culpa del sol.

La lluna ja no hi és. Les onades ja no es mouen. Tot és mostra serè.

Mama Ben Youssef

Paraula: Imaginació

1r d'ESO

PRIMER PREMI

Era un dissabte a la tarda

Era un dissabte a la tarda, quan de sobte, el terra va començar a tremolar. Espantada, vaig començar a cridar els meus pares, però no van aparèixer. Llavors vaig caure en un forat, quan vaig obrir els ulls, tot estava fosc. En aquell moment em vaig sentir sola i trista. Em van venir al cap molts pensaments negatius i vaig començar a plorar i cridar. Quan pensava que m’havia perdut per sempre, vaig veure una llum. Vaig al·lucinar quan vaig veure els meus pares. Els vaig abraçar, i em van explicar que m’havia donat un cop molt fort al cap i que estava a l’hospital. Tot havia estat producte de la imaginació!

Emily Flores

SEGON PREMI

Deixa volar la imaginació

Deixa volar la imaginació fins on et deixi arribar, un cop hi hagis arribat obre els ulls i veuràs el que tant has desitjat. Escolta ben atent i sentiràs la tranquil·litat que hi ha al carrer, provocant pell de gallina, que es barreja amb l’olor dels jardins a la primavera. Ens quedarà un bon gust quan sàpiguen la batalla que hem guanyat.

Nil Rojas

2n d'ESO

PRIMER PREMI

La màgia de la natura

La meva imaginació comença a volar al mig de colors meravellosos, els meus ulls s’il·luminen quan m’endinso al mig del bosc, del silenci, quina preciositat sentir el cant dels ocells, l’olor a humitat, tot em recorda en quina estació transcorre el temps, i em fa veure tot allò que només es pot observar quan em trobo en la natura. Que bonic poder contemplar tot això que ha estat creat per poder gaudir i trobar la felicitat i la pau del meu cor, podria dir que és la màgia de la naturalesa o simplement és la senzillesa real, ja que a vegades les petites coses solen ser les més boniques.

Elena Parella

SEGON PREMI

Només tresor

Fa una setmana que estem navegant sense un destí concret. M’aixeco aviat per veure sortir el sol. M’apropo a la proa i sento el vent com lleugerament em fa ballar el vestit. Sento uns petits esquitxos d’aigua que fan que acabi de despertar-me del tot. Els crits de les gavines tapen les veus dels mariners i em fan sentir que estem jo i el mar sols. Em pregunto si quan arribem trobarem el tresor d’algun pirata, o si ens temptaran les sirenes amb els seus cants.

Però tot això ho visc des d’un hospital, ja fa un any que hi soc. I la imaginació és la meva distracció.

Rita Serra

Fragment: El príncep dels poetes

3r d'ESO

PRIMER PREMI

Era el príncep dels poetes

Lligava paraules amb una delicadesa infinita, les recitava encara millor. Es despullava en cada vers, redactant els sentiments més profunds. Els seus escrits mai deixaven indiferent a ningú. Era el príncep dels poetes, i tothom ho sabia. Però ningú el coneixia, perquè no havia deixat rastre del seu nom, tan sols les inicials PdP.

Mar Marí

SEGON PREMI

Puc recordar

Si tanco els ulls puc recordar el seu rostre, de faccions no molt belles. El recordo assegut a la natura, com aquells dies d'estiu que reposàvem al sol. El recordo escrivint en el seu bloc de notes. Pensava i apuntava sense cap mena ddre les idees que li voltaven pel cap. Esborrava, escrivia i tornava a esborrar, balbucejava idees, la seva cara reflectia diferents sentiments segons el que escrivia, reia o s'asserenava. Podia passar hores escrivint i jo, podia passar hores observant-lo. Per a mi, ell era el príncep dels poetes.

Adriana Juanola

4t d'ESO

PRIMER PREMI

Adeu

La nostàlgia li va recórrer cada centímetre de la seva pell. Tenia tots els seus poemes escampats per terra i l’únic que tenia present, era que el príncep dels poetes l’havia abandonat. Llavors, només li quedava un grapat de poemes i el seu record. Potser algun dia es creuaria amb ell on sempre sol anar a comprar, o tan sols només el podria veure en els seus somnis o pensaments. Però ella sabia que en aquell moment, el que fos que lligués les seves ànimes, es va tallar.

Sisa Rovira

SEGON PREMI

Davant casa seva hi havia un llac

Davant casa seva hi havia un llac amb una illa al mig, plena de flors aromàtiques i blocs de pedra repartits aleatòriament. Ple de ràbia i amb les seves mans nobles va intentar deslligar la corda de la petita embarcació. Era un diumenge de primavera on no hi havia gaire per fer, però ell no era ambiciós i va valorar aquell dia perquè sabia que n’hi hauria molt pocs com aquest. I amb tots aquests pensaments volant al voltant del seu cap va pensar que era el príncep dels poetes.

Ismael El Haddoucci

1ESO

Com és? No ho veig...

«Ja hem arribat!» va dir la Mar.

«A si? Ostres! Això és un desert? Com és? Gran? Petit?» li vaig preguntar.

«Doncs la veritat és que... és gros. No ho notes, Roger?» em va respondre.

«La veritat és que no, Mar. M’expliques com és?» vaig dir-li.

«Roger, escolta’m bé: només s’hi veu bé amb el cor, l’essencial és invisible als ulls. Sé que no ho pots veure, però tingues en compte el que t’he dit.» va replicar.

Vaig assentir amb el cap i vaig intentar mirar amb el cor, i no amb els cecs ulls que tinc, i vaig poder veure la infinitat d’aquell desert.

Blanca Valentí, 1rC

Les preguntes

Hi ha una tipus de text que es diu pregunta. Perquè serveix? Si no et fas cap pregunta no tindràs curiositat i si no tens curiositat no busques i, si no busques no aprens. Si us adoneu, ara mateix ens acabem de fer una. Crec, que sense preguntes no podem evolucionar. Ara bé el punt final QUINA SERIA LA PREGUNTA PER: L’ESSENCIAL ÉS INVISIBLE ALS ULLS? Jo aquí crec que ja no fa falta fer-nos una pregunta per saber-ho, perquè està clar, les coses que no veiem son les mes boniques.

Nohaila Bitit, 1B

2 ESO

La salut

“L’essencial és invisible als ulls”, això és el que em va dir la meva mare després de superar el càncer de mama. Durant aquells mesos a l’hospital, s’adonà que el més important a la vida és la salut. La majoria de gent creu que tenir diners, viatjar molt o tenir un bon cotxe et fa feliç, però no és així. Quan vius una situació de falta de salut te n’adones que és el més essencial, perquè sense salut no es pot gaudir de les coses que abans consideraves més importants.

Ariadna Soler Vilavedra, 2n A

Els teus ulls

Soc a classe, no entenc res: Pitàgores, atributs, feudalisme, verbs… No em puc concentrar. De fet, ningú es pot concentrar. N’hi ha que ja els està bé, no tenen interès per res, no hi ha motivació i és el més important: “l’essencial és invisible als ulls”. Són les petites oportunitats que ara no valorem i que d'aquí a uns anys desitjarem haver tingut. El pitjor és que ningú hi fa res: “l’essencial és invisible als ulls”. I els teus ulls, no hi diuen res?

Berta Icart Viladomat, 2n C

El bon consell

Quan el carter va sortir de casa, havia d’entregar mil i una cartes en sis hores i va notar que el món se li tirava a sobre. Va agafar la moto i se’n va anar a fer la feina. Anava tan desesperat que es va passar el límit de velocitat i va anar a parar de pet a un fanal. Va estar a punt d’abandonar, però va pensar: Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança. El carter va continuar la feina tranquil·lament sense desesperar-se.

París Lloret i Comas, 1r ESO

Una avia moderna

Estic cansada de matinar, de fer deures i de tenir exàmens. Demà en tinc un altre. Buf, quin pal! Vull estar malalta! No, millor encara, vacances! No paro d’aixecar-me: ara aigua, ara una galeta, ara pipi...

L’àvia de Capçanes que aquests dies la tenim a casa està endreçant la cuina. De sobte em diu: “cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança, nena!”

-Què dius àvia? - faig jo.- No pots parlar normal i no en català antic? - afegeixo. I ella, seca, em diu:“que estudiïs, coi!”.

Xènia Pujol Quintana, 1r ESO

Per a tu, tot

Quan vaig fer 10 anys la meva mare em va regalar una disfressa d’astronauta i, com qualsevol nen petit, el meu somni des d’aquell moment va ser convertir-me en un astronauta de veritat. Quan li vaig explicar per primer cop a la meva mare la meva boja, però comuna idea, no li va sorprendre gaire, però em va dir: «Si de veritat vols aconseguir el que més vulguis cal no abandonar mai la tasca ni l’esperança».

Ara tinc 26 anys, i la veritat és que no soc astronauta perquè vaig renunciar al meu somni de viatjar a l’espai per passar-me 16 anys de la meva vida estudiant per curar l’estranya malaltia de la meva mare que se l’estava a punt d’emportar.

Janoc Gou Arribas, 2n ESO

En Manelet

En Manelet sempre arribava tard a classe. Un bon dia es va despertar a les 7 per arribar a les 8:15 ben puntual. Però va arribar tard. En Manelet va quedar decebut, però no vençut. Al dia següent va despertar-se a les 6, però va tornar a arribar tard. I, com que cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança, en Manelet va despertar-se a les 5, però tampoc ho va aconseguir. I l’endemà va aixecar-se a les 4, però res. Al següent dia ja era despert a les 3, i tampoc va aconseguir-ho. L’endemà En Manelet va despertar-se a les 2 i quan va arribar a l’escola el seu rellotge marcava les 8:15. Per fi! Ho havia aconseguit! Però passaven hores i hores i ningú obria la porta del’escola.

Pobre Manelet, no sabia que era dissabte.

Greta Porteries Kretxikova, 2n ESO

1ESO

Violència

Estava corrent, sagnant.

Veia pols, bales i fletxes per tot arreu i, després que una bala m’impactés al braç, em va caure un bomba davant i vaig morir.

Em vaig penedir de gastar-me 80 euros en aquest videojoc.

Nicolás García

Quina bogeria!!!

La Martina entra a la biblioteca, agafa el seu llibre preferit i s'asseu. Obre el llibre i es troba que estava en blanc. De cop i volta, la porta s'obre de bat a bat i es troba el protagonista del seu llibre. El protagonista, sense dir res, li treu el llibre de les mans perquè volia tornar-ne dins. El tira a terra i salta a sobre.

La Martina torna a agafar el llibre, l'obre i veu que el llibre torna a ser com era abans. "Quina bogeria!" S'asseu i comença a llegir el llibre.

Marianela Velásquez

Un dia a la biblio

Un dia que vaig a la biblioteca per fer els deures i em passa de tot. Primer una me la tira a terra, després un gos que s’havia colat me la llepa i la rosega, l’agafo i... ECCSSS, quin fàstic! Estava tota rosegada i feta malbé...

Em feia mal al cor pensar que havia de comprar una llibreta nova.

Mateu Tulsà

Va passar de veritat

Quan Sant Jordi va arribar a la cova del drac, aquest ja s'estava escurant les dents. Havia fet tard. De la princesa, només en quedaven les sabates. Què li diria ara, a tota la gent? Un guerrer no reconeixeria mai una cosa així. Primer de tot, es va enfadar amb el drac. No se suposava que s'havien de batre en duel per la princesa? Al drac li sabia molt de greu, li va explicar que la nit abans no havia sopat, que ell no arribava i... En Jordi havia de pensar alguna cosa ràpid perquè la gent esperava. “I si diem que s'ha escapat?”, va dir el drac. En Jordi li va recordar que la gent només volia veure dues coses: la princesa sana i estàlvia i el drac mort. El drac no veia massa clara la segona part del pla, i la primera ja era del tot impossible. I si ell es disfressava de la princesa, tornava a la ciutat amb en Jordi i deien a tots que el drac s'havia convertit en un roser? Ho van fer i... S'ho van empassar. I així aquest conte contat s'ha acabat.

Joan Bonany

El drac i el llibre

El proper 23 d’abril serà Sant Jordi.

El professor ha dit als seus alumnes que vagin a la biblioteca per llegir un conte sobre Sant Jordi. Els nois i noies han anat a la biblioteca, han agafat el llibre i han començat a llegir el conte. Han arribat a la pàgina on el drac anava a menjar-se la princesa i…

De cop, han sentit molt de soroll i ha entrat un drac a la biblioteca traient foc per la boca.

Ouafa Kharbach

No ho toquis

A la biblioteca volia llegir un llibre però la bibliotecària em va dir que no el toqués. Jo li vaig respondre: “D´acord” . Ella m´havia dit que, si el tocava, em constiparia i podria morir. Jo li vaig dir que moltes gràcies.

En arribar a casa, em trobava malament, vaig començar a suar molt, em va sortir pèl per tot arreu, em venia molta gana i em vam venir ganes de menjar-me la meva àvia. Quan va venir la meva àvia me la vaig menjar i, al cap d’una estona, es va convertir com jo.

Vam anar a la biblioteca i vam menjar-nos a tothom.

Mustapha El Kassouar

El wifi de la biblioteca

Un dia vaig anar a la biblioteca, vaig encendre un dels ordinadors i, quan es va encendre, em va sortir un virus que deia: “ Si em robes el meu wifi, et denuncio”.

Després, el vaig denunciar i vaig fer servir l’ordinador com si no passés res. Més endavant, em va tornar a sortir el mateix virus i el vaig tornar a denunciar dues vegades més.

Vaig anar cap a casa i quan vaig arribar, vaig menjar. Després va venir el senyor de correus i em va portar tres cartes i les vaig obrir.

I hi havia tres denúncies. Vaig rumiar una mica i vaig veure que les denúncies les vaig fer jo perquè el meu wifi es deia: “No em robis el meu wifi”.

Kevin Vidal

Una tarda com qualsevol altra, jo era allà a la biblioteca llegint un llibre d’aventures, d’intriga, de por o ves a saber de què. Bé, llegir llegir no és que ho fes gaire perquè, si fos així, et podria dir de què anava el llibre. Però hi havia una raó per la qual no estava llegint, i era que, pocs minuts després d’entrar a la biblioteca, vaig notar una petita brisa que feia moure els meus llargs cabells. Ah sí, i també vaig sentir un soroll estrany.

Però, un moment, jo llegint? A la biblioteca? Això era massa estrany. Sí, sí que ho era, i massa i tot per ser veritat, perquè no era a la biblioteca ni tampoc estava llegint, no, estava estirat al meu llit amb el meu germà al costat roncant davant de la meva cara.

Janoc Gou

La noia que mor a la biblioteca

Hi havia una vegada una noia que havia anat a la biblioteca. Estava llegint llibres i, de cop, se sent algú, uns passos. No sabia de qui eren, s’acostaven cada vegada més. La noia comença a córrer i córrer. De cop, ja no se senten els passos, la noia es relaxa però, de sobte, hi ha un noi amb una destral a la mà. La noia no sabia què fer i el noi la va matar!!!

El noi va marxar, ningú no el va veure marxar i ningú no va saber-ne res.

Pau Blay

El llibre

Un bon mati de desembre, l'Albert va anar a buscar un llibre a la biblioteca. Va agafar un llibre que parlava d'uns lleons desapareguts i, com que ell era especial, se'l va llegir tot per poder trobar-los.

Va anar al zoo de Barcelona, que era on deia que havien desaparegut, i es va trobar els lleons a la seva gàbia.

Després va sentir que algú es reia d'ell i ja ho va entendre: els seus amics li havien preparat una innocentada, ja que aquell dia era 28 de desembre.

Carla Sarasa

Microrelat

Era emocionant, genial, fantàstic. Cada tarda hi anava. Aquella tarda hi havia una cosa molt rara. Amb un paper de color rosa, un llaç que impactava de color verd lluent. Tenia una forma molt estranya.

Després de donar moltes voltes a la meva imaginació, pensant què devia ser, vaig decidir obrir-lo. I...... ohhh sorpresa era el llibre que feia molt de temps que desitjava.

Qui me l’havia haver deixat?...

Martina Capellà

Trenca silencis

Silenci, dins de la biblioteca ningú no parlava. Hi havia un silenci impressionant, no se sentien ni els teclats dels ordinadors ni com la gent passava les pàgines dels llibres. Cadascú estava fent la seva feina. A fora feia sol, però no se sentien els nens jugant. Dins de la biblioteca la gent caminava, però les seves passes no feien soroll.

Què passaria si cridés?

Yasmina Yandouz

Pèrdua de temps

Trobava que anar al metge era la més gran pèrdua de temps de tota la meva vida. Després d’estar una hora al telèfon per agafar una visita, perquè em trobava malament. Que em diguessin que hi anés al cap de 2 mesos per a la prova. Després que hagués de tornar a la consulta al cap de quinze dies des que havia començat tot...

L’únic objectiu: que et diguin que no tens res.

Safae El Yaagoubi

L'aventura

Hi havia una vegada una nena que va anar a la biblioteca.

Va agafar un llibre d’aventures, però aquell llibre d’aventures era diferent dels altres, perquè et feia fer l’aventura de veritat.

Sí, aquesta aventura va ser que havien de lluitar contra el bruixot del que sempre parlaven. Van dir que farien la lluita a les 3:00 al bosc encantat. Quan va arribar l’hora, la nena s’estava preparant però ella no sabia que aquell llibre li havia donat poders. Primer, el bruixot li va tirar una bola de foc, ella es va adaptar i va escoltar que li deien que tenia poders d’aigua. Va fer una bola d’aigua i la va tirar al bruixot i el bruixot va morir.

Gustavo Neri

El missatge misteriós

Un nen parlava pel watsapp a la biblioteca. Un senyor estrany l’havia telefonat . El nen va penjar i després el senyor li va enviar un missatge pel watsapp. El senyor li va dir si es podien trobar a la biblioteca. El nen es pensava que era bona persona i va dir que sí.

Quan va obrir la porta de la biblioteca, va aparèixer un senyor amb sabates negres, jaqueta negra, pantalons negres, gorra negra.

El senyor es va acostar al nen i va treure un ganivet i el va matar.

No es va saber res d’aquell nen.

Armando Mogollón

La biblioteca

A classe uns nens van quedar per fer un treball. Van quedar en la biblioteca. Es van trobar allà, no hi havia ningú, només la bibliotecària. Van començar a treballar. Després d’una hora de treball van sentir una veu de: “Calleu, calleu, calleu”. Els nens, molt espantats, van sortir corrent de la biblioteca. Mai més no hi van tornar.

El que ells no sabien era que aquella veu de “Calleu” era la bibliotecària que deia a uns nens que callessin.

Els quatre nois no havien vist que aquells nens havien entrat a la biblioteca.

Karim El Amriti

Un fantasma a la biblioteca

Estava jo sol amb un amic fent deures. De sobte, se sent un soroll molt fort dient: “Has sentit allò?”

Després dic jo: “No, quin soroll?”. Després de 30 minuts es veu una ombra d´una persona a la paret. Tots dos estàvem aterrits, ens en volíem anar. La bibliotecària no hi era, se sentien passos i tampoc no hi havia gaire gent. Vam decidir anar-nos-en i vam marxar cap a casa nostra.

Els nostres pares ens havien preguntat per què no érem allà, i els havíem dit que perquè se n’havien anat tots.

Manel Baso

Un dia normal a la biblioteca

Vaig entrar a la biblioteca i no em vaig trobar a ningú, vaig obrir la llum i vaig començar a caminar. De cop, s’apaga la llum, i vaig a obrir-la, i després vaig anar a agafar un llibre.

El llibre semblava que era bonic però... descrivia tot el que m’ estava passant.

Vaig passar deu pàgines i sortia que em moria...

Carlos Rodríguez

El misteri de la biblioteca

Un dia a la biblioteca de Torroella de Montgrí, una nena va agafar un llibre que posava: aquesta biblioteca té un tresor. La nena va seguir els passos que posava i va trobar el primer tresor, a dins hi havia una nota que posava: “Vas molt bé, segueix així”. La nena va tornar a mirar el llibre i va veure que les lletres es canviaven soles. Al cap d'una estona, va trobar el tesor i a dins hi havia una pedra de color blau. Sense voler, li va caure la pedra i es va trencar. A dins de la pedra hi havia una clau.

Fani Latorre

Silenci shh

Quan vaig entrar per primera vegada, era una mica estrany. Ningú no parlava, ni feien soroll….. I a mesura que he anat anant-t’hi, m’he adonat que és una biblioteca i no es pot fer soroll ni res i cada vegada m’agradava menys. Saps aquell soroll que fan (“Shh”) i quan les bibliotecàries diuen “No feu soroll”,BLA,BLA,BLA, QUINA XIMPLERIA!

Bé, vaig anar a llegir un llibre que era el que feia tothom i, de cop, entra algú per la porta i ve cap a mi.. Sabeu què era?

Era el rei del silenci. Em va explicar per què no podia fer soroll i ho vaig entendre tot. Però allò estrany era que després que m’ho expliqués, el rei va entrar en el llibre que jo estava llegint i tothom va començar a parlar.

Després, tant xivarri no m’agradava gaire i em va donar per tocar el botó que hi havia en el llibre i tot va tornar a la normalitat.

Ara que vaig a la biblioteca sempre faig “Silenci!” NO VULL QUE TORNI A PASSAR.

Desireé Cozas

L’amant dels llibres

Vaig anar a la biblioteca tot content, mirant si hi havia llibres que m’agradessin. Quan vaig arribar, vaig veure un munt de llibres, i en vaig agafar uns quants, però no me’ls van deixar emportar.

Vaig intentar fer un aparell que pogués llegir un llibre molt ràpid... Unes ulleres que poguessin llegir ràpid! Després de tenir la idea vaig anar al garatge a buscar peces per construir-les, les vaig construir i vaig anar a la biblioteca per llegir-me tots els llibre que m’agradaven.

Ignasi Recacha

No te'n fiïs

Era un dia normal i corrent, i la Maria se'n va anar a la biblioteca.

La Maria agafa un llibre qualsevol, però resulta que el número 13 no hi és!

Era un dia que la Maria tenia una mica de mala sort i, per això, va creure que li podia passar alguna cosa, i sí, a darrere seu... " HI HAVIA UN NOI QUE..."

Que li volia explicar que no tot allò dolent serà dolent per sempre, perquè de les coses dolentes s'aprèn.

Kàtia Marquès

Microrelat

En una bella biblioteca un dia la senyora va baixar al soterrani a endreçar el llibres i el va veure. Es va espantar i va córrer, després els va trucar i van venir, el van trobar i el van atrapar.

I la bibliotecària va continuar amb la seva feina.

Marc Ayllón Jaime

El lladre dels llibres

Un dia necessitava un llibre que es titulava Com es roben llibres de la biblioteca. El vaig anar a buscar i em van dir que l’havien robat. Vaig pensar que ja érem dos i vaig estar hores i hores vigilant a veure si sospitava d’algú, però res.

Vaig arribar a casa i el vaig trobar perquè l’havia robat jo!!!

Mohamed Zammouri

Els deures

Vaig acabar els deures i em vaig posar a estudiar, la porta de la biblioteca es va obrir i es va sentir un soroll molt fort, era un lleó!

Em va saltar a sobre i no sabia què fer, tots se'n van anar ràpidament al lavabo i jo no parava de plorar. Va venir un senyor i el va caçar, jo estava al terra desmaiat.

No em paraven de dir "Eo, eo, estàs bé?"

La bibliotecària em va cridar a l'orella molt fort.

Era un somni i m'havia adormit!

Wiam Benjrid

La cosa més difícil

Costa molt, cal molta precisió, concentració, no entrebancar-se, entendre... És tan difícil... Hi hauria d’haver tanta cosa... Tots els de les grades eren molt difícils... jo havia agafat el més fàcil... si no ho sabia fer llavors... seria una tragèdia, amb el que m’agrada a mi fer-ho...

Va arribar el moment de la veritat... vaig obrir-ho i, just en aquell moment, em vaig trobar amb el primer repte de la meva vida. Tot just en començar, va arribar la meva mama i em va dir: «Filla, tornem cap a casa.»

No vaig acabar de llegir-me’l.

Jana Cabrefiga Matas

Microrelat cyber aventura a l'espai 2 edició limitada

Era allà, al capdamunt de la lleixa i la seva coberta brillava de color plata. No vaig pensar-m’ho ni un sol moment, corria com boig, però... per mala sort en Rubèn feia exactament el mateix que jo. Competíem l’un contra l’altre. Estava tan distret observant els moviments del meu contrincant que vaig ensopegar amb una cadira. En Rubèn anava agafant-me avantatge. Per sort, no durant gaire temps; veient que corria entremig de la biblioteca, la bibliotecària el va aturar. Jo em vaig aixecar i vaig tornar a córrer. Ja gairebé hi era; tenia el braç estirat per agafar-lo… I LA MALEÏDA CARMINA VA PASSAR PER DAVANT COM SI RES I ES VA EMPORTAR L’EDICIÓ LIMITADA DE CYBERAVENTURA A L’ESPAI 2.

Greta Porteries

"Bona nit, mama", va ser el que li vaig dir a la meva mare abans de ficar-me al llit. Havia tingut un dia molt entretingut amb els meus amics, estava realment cansat. Vaig mirar el rellotge , eren les 12:30 . Va ser l´últim que recordo abans de despertar cridant pel malson que havia tingut. Vaig encendre el llum i vaig mirar el rellotge, no podia ser, marcava les 10:00 . Però, què passava? La meva habitació estava canviada! Vaig sortir corrent cridant " Mama , mama " . Va aparèixer una senyora de cabells blancs: era la meva mare però amb vint anys més.

Joaquín Fernández

El noi

Un dia jo era a la biblioteca. Hi havia un noi que semblava sospitós. Però era una persona normal. Estava normal. Estava llegint un llibre tranquil. Més tard, arriba un amic seu i després d’una mica marxen de la biblioteca, havien anat a buscar coses. Jo estava amb els meus amics, després em vaig quedar sol, els meus amics havien marxat. Aquells dos nois havien tornat, un tenia una pistola a la mà, va disparar i deia a tothom “Quiet!” Volien agafar diners però ells no sabien que a dins de la biblioteca hi havia policies. Però ningú no sabia que eren terroristes.

Buba Dibbassey

La clau

A l'última hora de l'horari d'una biblioteca quedava un nen menut i el responsable de tancar-la. Era un nen trapella que sempre passejava per la biblioteca fins els últims moments abans de ser tancada, podríem considerar-lo el que se sol dir un ratolí de biblioteca.

Abans d'anar-se'n, va voler passar per la seva secció preferida. Quan va passar per allà va veure que hi havia un llibre poc usual allà, així que el va agafar i el va començar a llegir.

D'aquest llibre en va sortir un altre una mica més petit i així successivament fins que va sortir una clau, la clau d'accés a la biblioteca.

Ivan Cuadros

No em facis companyia

La biblioteca ja tancava, però m’havia d’amagar per poder obrir la misteriosa caixa i que ningú no em veiés.

Em vaig llegir una i altra vegada les instruccions perquè tot sortís bé. Ja estava sol, vaig obrir-la i en veure què hi havia, vaig marxar tan lluny com vaig poder.

L’endemà als diaris tot era NEN DESAPAREGUT!

Ningú no sap què va passar realment ni què hi havia dins la caixa, però si estàs llegint això no busquis la caixa ni l’obris, si és que no em vols venir a fer companyia a la nit a les golfes.

Sisa Rovira

Director

“Vaja! Profe, 38 exercicis per demà no troba que és massa?”

Profe: “No, heu d’aprendre a treballar!I A més, tens un negatiu per contestar-me. Ara espavila’t i marxa.”

El dia següent, tots els alumnes de la classe estaven en una gran revolta.

REVOLUCIÓ! Hi HA MASSA DEURES!

REVOLUCIÓ! Hi HA MASSA DEURES!

REVOLUCIÓ !Hi HA MASSA DEURES!

Profe: “Però què és aquest xivarri!”

Alumnes: “La revolució per no tenir tants deures! Volem tenir dret a no fer els deures!”

Profe: “Això no és una democràcia sinó una dictadura! Tots a seure que, si no, haureu d’explicar-ho tot al director i tots tindreu una incidència!!!”

Els alumnes no hi van fer cas i van anar tots a veure el despatx del director. Al cap de 10 minuts tots ploraven. Mai no s’ha sabut què va passar allà dintre.

Per això, ara a l’escola, a l’institut o a universitat cada vegada que amenacen algú d’anar a cal director, tothom calla.

Thomas Lardeux

Tinc por

Una tarda tranquil·la com totes a la biblioteca.

Escoltàrem un sorollet que molestava, no vam prestar

atenció al sorollet i vam seguint fent els deures.

Era una bomba, no vam trobar manera de desactivar-la i va explotar. Vam morir tots.

Per sort, no érem els protagonistes.

Marwan Derraz

Microrelat

En Marcos i jo vàrem anar a la biblioteca. Vam entrar i vam veure una cosa rodona que era de color blau. De sobte, la llum de la biblioteca es va apagar i aquella cosa es va fer gran i més gran fins convertir-se en la Terra actual en què vivim els humans.

Razvan Andras

El llibre perdut

Ho sap tothom, ja no puc suportar-ho més, tard o d’hora havia de passar. Una senyora em va dir que si no ho feia no em deixarien entrar mai més, i què faria jo ara! Just aquell llibre el vaig perdre… Al final em van fer fora de la biblioteca. Era el quart que perdia aquesta setmana. Començo a entendre per què tinc prohibida l’entrada a bastants llocs…

Anna Prat i Àlex González

Pot tenir l'emoció molt aprop

Roses... de cop, crits i plors... llances i foc per totes bandes, gent diferent, quina por, i jo aquí al mig d’aquest món tant estrany. Tot és foscor, no se sent cap rialla. Carruatges que em passen pel costat amb soldats ben armats, i al capdavant el seu emperador,.. Cases destruïdes, amb uns guanyadors amb crits de victòria i uns derrotats enfonsats.

Un soroll em fa reaccionar, no m’ho puc creure, res no és real. Quin llibre tan emocionant he trobat en aquesta biblioteca, demà vull tornar.

Míriam González

El secret

Era un dia normal, vaig entrar a la biblioteca. Jo sempre he cregut que aquesta biblioteca té alguna cosa estranya, però ningú em creia, així que ho intentava ignorar.

Vaig agafar el llibre d’Atac llimac, perquè havia de fer un resum d’aquell llibre. Quan vaig agafar el llibre, al final de tot de la prestatgeria, hi havia un botó i semblava bastant antic. El vaig pressionar i es va obrir un passadís. Vaig entrar-hi i semblava que no portava a cap lloc però, de sobte, vaig veure la sortida i de sobte era a davant de la biblioteca de l’Estartit.

Lucía Fernández

2ESO

El diari de la biblioteca

A la biblioteca de Torroella de Montgrí, un noi se’n va a seure a la butaca del fons. Va agafar el diari i va començar a llegir.

Anava passant pàgina i a la penúltima pàgina va trobar el títol: El diari de la sort.

El lector es va impressionar, va arribar a l’última pàgina i es va trobar 50$ enganxats amb cel·lo. Se’ls va quedar.

Bilal Karim

Zombies

Un dia vaig anar a la biblioteca amb uns amics, vam entrar i no hi havia ningú.

Ens vam girar per anar-nos-en i a darrere hi havia un zombi. Vam començar a córrer, ens vam amagar al lavabo. Hi havia una aranya gegant. Vam tornar a la sala principal i vam sentir: “Corten!”.

I al final tot era una pel·li que estaven gravant a la biblioteca.

Oussama El Bekkaoui

Un Món Màgic

Un noi havia entrat en una biblioteca. Va agafar un llibre i es va obrir un portal.

Quan va entrar-hi va veure un munt de llibres, semblava l’infinit dels llibres, pensava que era un somni.

Però, en realitat, només estava... llegint.

Salma Aboulfarah

Els superherois

Hi havia un nen a qui agradaven molt els llibres d’acció i cada dia anava a la biblioteca a llegir durant quasi tot el dia. Un dia es va quedar adormit a la biblioteca i va entrar a dintre d’un llibre que es titulava ELS SUPERHEROIS. Tenia ganes de conèixer-los: el Rompe Muros, el Congeleitor i el Fuego Espiro. I varen fer una pel·lícula tots junts, i també un llibre amb ells.

I, de cop, es desperta i tot el que us he explicat era tot el que havia somiat. El que sí que és veritat és que li agradaven molt els llibres i que estava quasi tot el dia a la biblioteca.

José Palomar

Biblioteca misteriosa

La Lisa passejava pel bosc quan, de sobte, va veure una caseta al mig del bosc. Va veure aquella caseta, va entrar i va veure que no era una casa normal, sinó que era una biblioteca molt gran i amb llibres que volaven com ocells. La Lisa estava molt impressionada que uns llibres poguessin volar.

Molt contenta, es va asseure al sofà que hi havia allà. Va veure un llibre i el va començar a llegir: hi havia, escrites històries de persones que havien passat per aquella biblioteca, hi havia escrit el que els havia passat. En un fragment del llibre deia què li passaria i la Lisa es va espantar i se’n anar corrents.

Nohèlia López

Dona i rep

Hi havia una vegada una família que era molt pobra i que volien comprar llibres als seus fills perquè l’endemà seria Sant Jordi. Comptaven si tenien els suficients diners, però no en tenien.

El dia següent els nens, ben contents, saltaven i cridaven d’alegria, perquè comprarien llibres. Els pares no van dir res, tot i així, els van portar a la biblioteca. Quan hi van arribar, els pares els van haver de dir la veritat. Aquella cara tan somrient que tenien marcada a la cara, va passar a ser trista. Però un amable i jove home va passar per allà i va sentir la conversa. En veure la cara d’aquells innocents nens petits, va decidir comprar llibres per a ells.

Quan va entregar els llibres als nens, resulta que el pare va recordar que quan ell era jove havia ajudat a aquell home.

Maroua Mesnaoui

La biblioteca

Ets a casa sense saber què fer. Decideixes anar a passejar, passes per davant d'una biblioteca i penses: "Podria llegir un llibre".

Entres, no hi ha gaire gent, és un ambient tranquil. Veus la bibliotecària i li dius:

-Bon dia, on són els llibres juvenils?

T'ensenya on són, vas i agafes el primer llibre que t'atrau. T'asseus en una butaca comences a llegir, abans mires el rellotge: les 16:00h. Ara sí que comences a llegir, et sembla que estàs dins del llibre i quan...

-És hora de tancar!

Laura Luna

Desaparició en una biblioteca

En sortir de l’escola, la Mireia se’n va anar corrent a la biblioteca.

En arribar, va dir: “L’ he buscat per tot arreu, m’he esforçat, però no l’he trobat.”

Havia passat per totes les biblioteques del poble però no l’havia trobat. La Mireia es va posar molt trista perquè l’havia esperat durant tot un any i ja no hi era, i ja no el podria fer sentir tan bé com se sentia. La Mireia ja no li podria somriure com ho feia abans.

Perquè el seu bibliotecari preferit s’havia mudat.

Nabila Ahmadouch

La Biblioteca Encantada

Es deia que hi havia una biblioteca que estava encantada perquè els senyors que hi entraven no en podien sortit.

Un investigador va entrar a dins i no en va sortir. Després d’uns dies, aquesta notícia va sortir als diaris, a la televisió…

L’Arnau, que era un nen de deu anys, no s´ho va creure i va entrar a dins de la biblioteca. Hi havia una festa molt gran on el temps passava molt lent i s’hi va quedar ballant.

Aymane Touliss

Perill per a la biblioteca

Un dia uns nens terroristes van entrar a la biblioteca i van cridar: "Alah uakbar", van començar a disparar al conserge, van portar tota la gent a un racó. Van trencar una paret per escapar-se i, mentrestant, van tirar una bomba a la biblioteca.

Els policies van interrogar el terrorista i van trobar on s'amagaven. S'amagaven en el bosc sota terra. Van capturar els 5 terroristes i els van tancar a la presó. Després van cobrir de sorra l'amagatall.

Mohamed Ziyani

Fer deures

Vaig anar a la biblioteca a fer uns deures de física i química. Era la pitjor matèria que hi havia en el món. Estava fent el deures i cada vegada anava mirant el rellotge, però les agulles no es movien, semblava que el temps estigués parat. No podia aguantar més però els deures encara no els havia acabat.

De sobte, la Terra sencera va començar a tremolar i vaig caure de la cadira i em vaig fer mal… Vaig obrir els ulls, només era un somni.

Ismail Karim

La biblioteca estranya

Deien que en una biblioteca abandonada, fa molts anys, els llibres desapareixen sols . En aquella biblioteca passaven moltes coses rares, la van tancar perquè a ningú no li agradava entrar allà!! Tots els llibres que hi havia allà parlaven de coses molt estranyes que no tenien cap sentit … L’autor de tots els llibres era el mateix. Jo ja sabia que en tot això hi havia algun misteri…

- Laia, va desperta’t, és hora d’anar al col·legi !!!

- Mama, ja sé qui robava els llibres de la biblioteca!!

Soumia Yandouz

L’examen

Al dia següent a la tarda, l’Oriol no va anar a l’Skate Park. Va anar a la biblioteca a estudiar per un examen que tenia. I va anar a l’examen. Va apro…

De sobte, es desperta, era un somni.

Quan es va despertar estava en un examen.

Oriol Acosta

Misteri

Hi havia un cop una noia que quan es posava a llegir no sabia el que era real i el que era ficció. Un cop, quan estava llegint un llibre de ficció , ella era el personatge que tenia una intel·ligència sobrenatural. El més dolent d’aquell poder era que un poder és una gran responsabilitat, i una persona irresponsable no el pot fer servir.

En la història, cap al final, la protagonista mor de la forma mes tràgica de totes: agafa al llibre que llegia i es tira de un vuitè pis i acaba morint davant d’una biblioteca.

Lluc Benítez

La desaparició de l’Ayman

El divendres passat vaig anar a la biblioteca amb l’Ayman, vam estudiar tot el dia per a un examen. Va venir l’Oriol i es va barallar amb l’Ayman. Jo no els volia separar perquè m’agrada quan algú es baralla. L’Oriol, quan es va cansar de barallar-se, va trencar un llibre sagrat de la biblioteca.

Si es trenca, la biblioteca s’enderroca. Tots van sortir menys l’Ayman, es va quedar atrapat. Tots l’estàvem buscant i encara no l’hem trobat.

Fayssal Fariss

La biblioteca

Dintre d'una biblioteca. A la nit, sempre se sentien sorolls. Tothom deia que era un monstre però ningú no s'atrevia a anar-hi. Un dia bibliotecària va anar-hi i “BUMM”, mai us ho hauríeu imaginat: eren tan lletjos i feien tan de soroll!!!

Els adolescents feien una festa.

Richard López

La Maria mai no havia viatjat i seia sent trista perquè volia viatjar. Un dia va anar a la biblioteca a fer els deures, quan els va acabar, va agafar llibres de molts països i els va començar a llegir i no es va adonar del temps fins que va venir una senyora i li va dir que al cap de 5 minuts tancarien la biblioteca. La Maria va agafar els llibres i va anar a casa molt contenta. Quan va arribar a casa va dir als seus pares que ella va viatjar i els seus pares no la van creure però la Maria va agafar els llibres i els hi va ensenyar que eren llibres de França, Marroc, Bèlgica, Londres, Brasil…

La Maria va dir els seus pares que llegir era una aventura.

Fadwa Fariss

De 3r d’ESO

“Pobre és aquell qui rep i no dóna” (Proverbi de Ramon Llull, filòsof del S.XIII)

Fa 299 dies, 3 hores i 27 segons que tu i la meva llum vau marxar. Porto recolzada en aquesta finestra recordant el que solíem ser des de l’últim petó, des de l’últim cop que em vaig sentir viva. Ara la misèria m’envolta i les llàgrimes no em deixen veure més enllà. Ja ho deien ja, que del meu amor no series mereixedor, que de la teva presència seria esclava. Jo ja l’entenc, la teva desesperació envers la cerca de la perfecció. Però amor, no creus que és pobre aquell qui rep i no dóna?

---

“Pobre és qui rep i no dona” em deia l’avi a la vora del foc. Ens passàvem hores discutint perquè jo deia que el pobre és qui dóna i no rep, però sempre em deia que ell tenia raó i que quan sigues més gran ja entendria més el seu refrany. En fer-me més gran i en veure la vida amb uns altres ulls m’he adonat que el veritable pobre és el qui rep i no dóna, ja que cada vegada que em trobava amb algun “pobre” d’aquests els seus ulls de tristesa em cridaven: Tant de bo fos pobre el que dóna i no rep!

---

La Carlota solia anar al mercat, sempre comprava menjar per la gent que no tenia suficients diners per comprar-se'l. Li donava tres bosses plenes de menjar a una dona gran, la Maria pensava que la dona repartia el menjar amb altre gent, però no, sempre s'ho quedava tot per ella. La Maria un dia se'n va adonar, perquè va proposar-li d'acompanyar-la a portar les bosses a l'altre gent, i la dona gran de totes les maneres deia que no, llavors la Maria va dir-li: “Pobre és aquell qui rep i no dóna”.

---

La vida de cadascú de nosaltres comença quan la teva mare et dóna la vida sense esperar res a canvi. És un acte generós que marca el punt de partida del teu propi camí. Les teves vivències i personalitat et convertiran en un dels dos tipus de persona:la que sempre espera rebre dels altres o la que sempre està disposada a donar, sense esperar res a canvi, només per la satisfacció que aquest gest li suposa. La persona que només rep i és incapaç de donar es converteix en un pobre ric. Per això és tan cert aquell proverbi del filòsof Ramon Llull que diu: pobre es aquell qui rep i no dóna.

---

Des que era petita l’avi d’Elsi li deia que pobre és el que rep i no dóna, l’avi era com ella sempre es posava al lloc dels altres. Normalment Elsi sempre donava però ningú li donava res i estava trista. Va anar a veure el seu avi per si li podia donar algun consell sobre el que la preocupada, l’avi li va dir que a la llarga la gent recordaria el que ella feia dia a dia i li ho retornaria, ara Elsi es continua esforçant per ajudar als altres amb l’esperança que algun dia rebrà el que es mereix.

---

De les històries narrades per Dalai Lama, sens dubte em quedo amb una en que parla de l’avarícia de l’home, un tirà malvat de l’antiga Xina que controlava totes les terres per ell conegudes. Tenia el control de les llars de l’antic imperi Xinés, però per ell no era suficient, es va voler apoderar de tot l’or existent al planeta. Els seus ideals el convertiren ràpidament en l’odi de l’imperi, d’acord al gran savi d’orient Dalai, Ramon Llull també ens fa recordar que pobre és el que rep i no dóna.

De 2n d’ESO

Hi havia un home que era pobre econòmicament però molt ric espiritualment. A ell tothom l’estimava i tothom el saludava pel carrer i parlaven amb ell. A la ciutat hi vivia un home molt ric econòmicament però molt pobre espiritualment. No tenia família i tampoc tenia amics, ningú el saludava pel carrer i no era feliç. Un dia va conèixer un home pobre que tothom l’estimava i tothom el volia i li va demanar consell i l’ home pobre li va respondre “ Pobre es aquell qui no rep i no dóna “

---

L’Scrooge tenia molts diners i era molt avariciós. Tenia un negoci que li funcionava molt bé, el va fer amb un amic seu anomenat Marley, però Marley es mor. Arriba Nadal i el seu nebot el convida a sopar però ell ho rebutja i el seu nebot li diu que ell serà benvolgut en aquell sopar per si hi vol anar. Scrooge s’acaba adonant que el pobre es aquell qui rep i no dóna i torna a ser com abans que Marley moris. Aquesta historia de Dickens ens ha ensenyat a compartir mes.

---

La meva mare sempre em diu el mateix... “Pobre és aquell qui rep i no dóna” i es veritat això a vegades fa que la persona que dona i no rep li fa una sensació rara,(i ho dic per experiència).

Sabeu el meu avi deia a la meva mare aquesta frase i la meva mare a mi, i a mi aquesta frase em fa recordar una pel·lícula de quan era petit, que era Robin Hood.

I ara jo diré, pobre és aquell qui rep i no dóna tal com ho diu un proverbi de Ramon Llull.

---

A la televisió podem observar molta gent amb fam i que han de viure en pèssimes condicions i sense gota de menjar com ara son els refugiats de Síria. Un altre exemple son les famílies pobres, siguin d’on siguin, ja que hi ha mala vida arreu de tot el món. En molts de llocs veiem gent desaprofitant el menjar que altres desitgen tant que de nit de segur que somien amb ell. Són persones que no tenen empatia, que la seva ànima no es pura: pobre es aquell que rep i no dóna.

---

La frase “pobre es qui rep i no dona” em fa pensar com si les mares donen més coses a les seves filles i les filles no els donen tant.

En l'adolescència nosaltres no pensem que les mares i els pares ens donen moltes coses i que volen la nostra felicitat, es preocupen per nosaltres i que puguem arribar a on volem però nosaltres no ho notem això i per això es diu “pobre qui rep i no dona”.

---

Quan una persona es pobre i li donen alguna cosa per a menjar entenc que tingui gana però jo crec que hauria de compartir tot i que sigui poc ha de compartir perquè si rep però no comparteix es una mica lleig fer-li això a l'altra gent i menys a la família.

Però l'altre gent que es una mica rica que doni alguna companyia de ONG o algun lloc que ajudin a altre gent que ho necessiti més que nosaltres.

A vegades la gent te sort però si després no comparteix es queda sol sense ningú per el comportament.

---

Un noi que es deia Hansen, era un criminal, un dia ja no sabia que fer i es va anar amb uns terrorista. Un dia van planejar acabar amb el president i van enviar a en Hansen. En Hansen no va poder matar-lo. Després del discurs es va reunir amb el president i el va avisar dels terroristes i el president li va dir perquè li revelava i li va contestar: Pobre es aquell que rep i no dona.

El president li va dir si l’ajudaria i li va dir que si, va revelar la localització de la base i van acabar amb ells.

“Pobre és aquell qui rep i no dóna”, aquesta frase, em fa reflexionar molt, perquè diu tant en tan poc...Això els hi passa molt els pares, els nostres pares, els que fan tot per nosaltres, els que ens donen tot el que necessitem i volem, ens ho donen tot i nosaltres no ho valorem...a vegades ni els donem les gràcies...A vegades els diem de tot, i no ens adonem que ens hem equivocat, els nostres pares són els nostres herois, i els hem d’estimar i cuidar més que a ningú.

---

Hi havia una vegada un home molt ric en diners però pobre a la mateixa vegada, perquè no tenia ni família ni cap amic. Els seus pares li van dir que quan la herència caigués sobre seu, que ni sigues egoista, que repartís els seus diners per a tothom i que donés diners als pobres que no tenien diners. Però el pobre no són els que no tenen diners, sinó el pobre és aquell que no té amics ni ningú amb compartir la vida. Va pensar que no tenia amics perquè: POBRE ÉS AQUELL QUE REP I NO DONA.

---

En Joan és un home que fa pocs dies que s’ha jubilat i per celebrar-ho ha regalat el seu vell cotxe al seu nét, en Marc, que s’acaba de treure el carnet. -Jo ja no el necessito- li diu satisfet l’avi. I en Marc no li diu ni gràcies. Al final en Joan mor de vell i en Marc se sent molt malament perquè mai no li ha donat les gràcies per tot el que li ha donat. Un dia la seva àvia li diu ‘’pobre es aquell qui rep i no dóna’’ i en Marc de cop se li il·lumina el pensament i ho entén tot.

---

-A la meva religió, la musulmana, hem de ser bones persones, no hem de veure a la gent per fora sinó veure-la per dintre, si trobem un pobre li hem que donar una mica del que tenim, perquè en el futur ningú no sap què li passarà, només ho sap “DÉU”. Si en algun futur llunya tenim mala sort, també ens agradaria que ens tractessin bé.

-Tot això em fa pensar en una frase de Ramon Llull que diu: “pobre és aquell qui rep i no dóna”.

---

Jo crec que la frase “Pobre es qui rep i no dóna”,es refereix a qué per exemple,una persona a la que li falta alguna cosa com podria ser aigua i una altra persona li dóna aigua però,quan l'altra persona li dóna aigua ella es queda sense i quedaría molt malament que la persona a la que li han donat aigua no compartís amb la persona que se n'ha quedat sense per culpa seva. El que la frase es refereix és que pobre és el que és tan egoista que rep coses dels altres i no és capaç de donar.

L'avi Quimet em deia...

''Llegir és una aventura'', encara me'n recordo de l'última vegada que l'avi Quimet m'ho va dir, el trobo tant a faltar. Encara tinc a la memòria aquells dies tan especials estirats al sofà llegint mil vegades aquell llibre tan únic que ens unia. És molt difícil viure sense una persona que estimes. Si no m'enteneu llegiu un llibre, la sensació de llegir aquell llibre que te l'estimes com si tingues vida, aquell sentiment que et força a no parar de llegir. Quan ho hàgiu sentit, m'entendreu.

Berta Vilar Pou

El Miracle d'un llibre

Quan començo un llibre és com si entrés en un nou món, em poso en el lloc del protagonista i se m'obliden els problemes, ja no sóc jo. Vaig a la llibreria i sóc com un nen petit quan entro a la pastisseria, tots els llibres són bombons i cada una de les paraules que contenen és un petit gra de sucre. Jo sóc llaminera i no em puc resistir a tastar-lo. Per mi els llibres són dolços, la tapa està feta de crema cremada, cada pàgina de pasta de full i la lletra de xocolata desfeta, llegir és una aventura.

Carla Reynés

El llibre en 3D

Cada vegada que es posava aquell jersei li passava una cosa estranya,perquè estava llegint el conte de Sant Jordi. Però aquell dissabte ja va ser una cosa extraordinària, va passar que la historia de Sant Jordi es va transformar en realitat i jo era el cavaller i el drac el mes dolent de la classe i la princesa la més bonica de totes. Realment, Llegir es una aventura.

Pau Ortega

Que són els llibres?

Em dic James i m'encanta llegir, m’és ben igual si són llibres d’història, clàssics, moderns, futuristes, infantils, de fantasia; m'agrada tot, tot, tot. Per mi llegir es una aventura immensa i fantàstica que mai no té final. Cada llibre que em donen per llegir és fascinant, original.

Els meus pares em diuen que vagi a fer algun esport, que em mogui, que faci exercici... coses de nens. Però jo prefereixo quedar-me a casa amb un llibre a la mà per endinsar-me en un altre món.

Samuel Vidal Echevarría

Petjades verdes

Em pensava que aquelles coses ja no passaven. Un dia un noi que anava camí cap a l’escola es va trobar un llibre al terra i hi havia una carta que deia “per a una persona molt especial” i el títol del llibre era Llegir és una aventura.

Després d’agafar el llibre de terra es va fixar en una sola cosa: les petjades que hi havia pintades de color verd. les va seguir i va arribar en una casa tota plena d’unes coses que el van deixar bocabadat.

En aquella casa hi havia molts ordinadors però encara que fossin trencats se’n podien fer almenys 3 o 4 de bons.

Gerard Parals Sánchez

L'amor d'una mare mai mor

L'amor d'una mare és únic, et fa sentir especial; les seves abraçades, els seus petons, i sobretot els seus consells. Totes aquestes coses fan que jo sigui com sóc.

És a l'única persona que li dec la vida, és i serà la persona més important per mi. Què serà de mi quan ella no hi sigui? Per sort tinc i tindré tots aquells records dels moments que m'ha regalat juntament amb les roses del dia de sant Jordi de cada any. Mai oblidaré tot el que ha fet per mi, tampoc oblidaré la primera vegada que vaig llegir un llibre amb la seva ajuda, em va ensenyar que els llibres s'han de llegir i cuidar amb sentiment i delicadesa ja que en ells et pots perdre i aventurar-te.

Quan penso en la meva mare, recordo aquella frase que em deia quan era petita: llegir és una aventura!

Manal Moukaddim Loubni

Sant Jordi invertit

Feia dies que una princesa voltava pel poble, es menjava els animals i ho destruïa tot. La reina va decidir que cada dia sortejarien la persona que aniria a l'estómac de la seva filla. Un matí va tocar el torn al príncep. L'endemà el príncep anà a la malèfica cova per ser devorat. Quan la princesa estava a punt de menjar-se'l va aparèixer el drac Sant Jordi, que amb la seva llança la va matar. De la sang sorgí un llibre i el príncep li va regalar al drac perquè llegir es una aventura.

Eulàlia Savorit

Llegir és una aventura

Un dia de matinada, el sol anava sortint il·luminant tot per on passava, vaig decidir anar a fer una volta amb bicicleta. Em vaig adonar que tenia una roda punxada, vaig anar a mirar a una botiga si tenien rodes noves, per mala sort no en tenien. Vaig anar a casa molt trista perquè tenia moltes ganes d’anar amb bicicleta, però no va ser posible. Vaig veure que no era posible i vaig agafar un llibre perquè m’encantava llegir, perquè llegir és una aventura, aprens moltes coses!

Sheila Jumilla Valverde

Un dia de carrera

Era un dia de primavera i jo era en un tren que anava cap a Montmeló a veure la formula 1 al circuit de Catalunya. Varem arribar i estava ple de botigues de ferrari que era l'escuderia que mes m'agradava.

Un cop situats, a la part H, vàrem gaudir dels ralis que corrien abans i també dels fórmula 3 uns altres tipus de cotxes, però per fi la cosa que feia més temps que estava esperant que comences la carrera però encara abans varen passar el pilots amb diferents cotxes clàssics i tot seguit va començar la carrera: 55 voltes fins la bandera quadriculada , però quan va acabar ràpidament vàrem haver de marxar per no perdre el tren.

Jordi Evans Balaguer

Exposició de còmics

Aquell dia hi havia una exposició de còmics. Que cada any fan un títol era «LLEGIR ES UNA AVENTURA».

L'exposició la feien a la plaça. Tothom dubtava del mal temps perquè estava previst que plouria, ja que el dia era gris.

Jo vaig sortir de casa tot content per anar corrents a la plaça.

Vaig trobar els meus companys i vam anar junts. Al arribar va començar a caure gotes i els còmics s'estaven mullant.

Van començar a recollir les parades i tot.

Nosaltres vam tornar a casa tristos.

Tot estava anul·lat.

Moad Youncha

Encara recordo

Encara em recordo d'un nen que va anar a passejar pel bosc de Puig Arbí a recollir bolets.

Era un dia assolellat però a vint km de Puig Arbí hi havia uns nuvolots que t'espantaves.

El nen estava acompanyat del seu gos, que es deia Booky, perquè en el nen li agradava molt llegir. I la seva teoria sobre la lectura era:

“LLEGIR ÉS UNA AVENTURA”

Mentre buscava bolets va aparèixer n llop afamat que se’ls volia cruspir, però el nen i el gos van pujar sobre un arbre i van passar tot el dia fins que se'n va anar.

Van tornar a casa i el nen va dir:

-Visca! Ja tinc una aventura per escriure al concurs de microrelats de Sant Jordi.

Ayoub Elamriti Dannouni

Sí me l'he llegit

Sí, me l'he llegit, vaig confirmar a la professora. Em va demanar que sortís a davant de la classe per explicar-lo. No era cert, no me'l havia pas acabat, no em sabia la història. Per què vaig dir que si? Si hagués sigut sincera no hauria d'estar passant per això ara mateix. No podia recular, no podia fer el ridícul. Va alçar els ulls per què comencés. Jo tremolava. No sabia com començar. La professora no m'escoltava i vaig explicar un llibre que no era aquell. Realment llegir és una aventura.

Paula Cordón

Les aventures

Aquell dia, el sol va sortir a la mateixa hora que la lluna, per l'oest. Havia començat a bufar la tramuntana i al mateix temps feia molta xafogor. Vaig sortir amb la bicicleta a passejar per la platja i vaig decidir banyar-me. L'aigua estava congelada i hi havia moltes onades, i vaig tornar a casa, quan volia jugar el meu jardí hem va sortir un conill i una gall barallant , el conill tenia molta gana li vaig donar una pastanaga se trobava millor i me'l vaig quedar, el gall va trobar un nou lloc per viure. Realment, llegir es una aventura....

Soufiane Hinda

Vaig pensar que...

El dia que el vaig veure em vaig quedar bocabadat. Jo anava passejant per la platja, contemplant el mar blau i passejant descalç per una sorra fina i suau. I de sobte contemplant el cel vaig observar i vaig veure que de darrere de les Illes Medes sortia un sol d'un color taronjós i, de repent, tot el cel es va posar de color negre durant uns segons i al cap d'aquells segons vaig mirar cap a la sorra i vaig veure un llibre i vaig pensar que LLEGIR ÉS UNA AVENTURA.

Martí Dalfó

Les inacabables històries de l'avi

Hi havia una vegada un avi que li agradava molt explicar històries al seu nét. Cada nit per anar a dormir, si no estava amb ell el trucava i li explicava la història per telèfon fins que un dia va trucar i el nen havia sortit amb els amics, ja no era aquell nen que li agradava passar-se les hores en companyia del seu avi, s’havia fet gran. L’avi sabia que ja no tornaria a explicar històries. Però al final el nen va tenir un germà, i l’avi, històries per explicar.

Martí Bertran

La lluna

Aquell dia, el sol va sortir a la mateixa hora que la lluna, pel sud. Per l'horitzó va aparèixer una vaca suant per tanta calor. Al fons es veia una casa molt petita, en forma de gelat, i allà vivia una àvia molt dolenta. Vaig anar tirant cap a la casa amb el cavall, vaig desmuntar i vaig obrir la porta. La pobre dona va preguntar si volia entrar per una mica de pastís quan amb va posar directament en una olla, amb va posar al foc i em va menjar el braç. Llegir és una aventura.

Billy Moore

La casa dels assassinats

Feia vint anys vivia una família a una casa tenebrosa, un dia va entrar un lladre un tan espantats per la casa, els propietaris van saber i els van espantar tant que es van posar a córrer i van caure de les escales. Es van morir i els propietaris també.

La gent no comprenia com van morir els propietaris. Deu anys després es van veure unes llums a la casa i pensaven que algú l’havia comprada, la gent va anar a veure els nous propietaris, van entrar, i no hi havia ningú van anar al pis superior i no hi havia ningú, quant van baixar hi havia fantasmes, tots van morir i la casa va desaparèixer.

Lluís Alvarez