Repte 1: Aina

L'Aina té 14 anys. És una persona molt responsable i exigent amb ella mateixa. Les seves notes sempre són molt bones. Té molt bona lletra. No sempre entrega els treballs, ja que si creu que no ho farà bé, no ho fa. Però els exàmens sempre li van bé. Això si, pateix molt. S'angoixa. Els seus amics no entenen perquè pateix tant si sempre li van bé, però per a ella mai és suficient. L'Aina no només és exigent amb els estudis, ho és en tots els àmbits de la seva vida. Necessita tenir-ho tot controlat. Necessita que tot sigui perfecte. I és molt insegura. No s'agrada gens. Sobretot no li agrada el seu cos. Ni la seva veu. Cada dia es mira al mirall i es veu horrible. Es bloqueja. I s'amagaria dins del llit i no sortiria. Es prova un jersei i un altre i un altre. Res. Horrible. L'angoixa pot amb ella. Té ganes de plorar i amagar-se. Finalment surt de casa, va a l'institut, parla amb la gent i simula que tot va bé. Però per dins se sent fatal. Es veu grassa. I es convenç que aquell dia no esmorzarà.

*L'Aina té un trastorn alimentari. Com l'ajudem?

Repte 2: Samara

La Samara té 15 anys. Era una noia alegre i amb molts amics. Però des del confinament que ja no és la mateixa. Ja no surt gairebé mai per les tardes, es queda a casa. A l'insti també està rara. Més rígida, més seriosa. Menys vital, menys alegre. La Samara tampoc sap què li passa. I això encara l'angoixa més. Serà sempre així tot a partir d'ara? Li costa respirar. Demana per anar al lavabo. Es renta la cara, les mans i es tranquil·litza una mica però no suficient per tornar a classe. Té moltes ganes de plorar i no sap què fer. Si pogués marxaria corrents però no pot. Ha de tornar a classe. Intenta serenar-se i torna a classe amb un nus a l'estómac. Últimament no se sent bé enlloc. Si està en un espai tancat sent que s'ofega i si està en un espai obert se sent desprotegida. Torna a classe i tothom la mira i li tornen les ganes de plorar. La respiració se li talla. Abaixa el cap i seu. Dissimula. Però per dins tot és dolor i angoixa.

*La Samara pateix ansietat. Com l'ajudem?

Repte 3: Moha

El Moha té 15 anys. Els seus pares es barallen molt. El pare s'ha quedat sense feina. Estan preocupats. No saben si podran pagar el lloguer. El germà gran vol ajudar, però tampoc en troba, de feina. El Moha està enfadat. Amb tot. Sent que és injust. Tot. I la ràbia l'envaeix. A l'insti s'enganxa amb tothom. Els amics no l'entenen. Els profes encara menys. Li fa mal el cap i tot li molesta. Li agafen ganes de donar un cop de puny molt fort. Si pogués trencaria la paret. Abans jugava a futbol i això l'ajudava a sentir-se millor. Però amb el Covid va deixar d'anar-hi i ara ja no en té ganes. No hi ha res que li agradi. Tot li molesta, tot li fa ràbia. Hi ha alguna cosa dins que li fa molt mal i no sap què és, ni per què. El Moha creu que si es pogués quedar al llit i no sortir mai més se sentiria millor. A vegades, es queda al llit i no va a l'escola. Li diu a la seva mare que no es troba bé. Es queda al llit mentre mira el sostre i així no sent tanta ràbia. D'altres, aprofita que ningú el veu i plora. Però ara el pare s'ha quedat sense feina i es queda a casa i ara ja no pot dir que està malalt i quedar-se sol. Ha d'anar a l'insti i sent molta ràbia, tanta ràbia, que li sembla que explotarà en qualsevol moment.

*El Moha té depressió. Com l'ajudem?

Repte 4: Lluc

El Lluc té 15 anys. Es fuma un piti abans d'entrar a classe. I ja pensa com s'ho farà per aguantar sense fumar tot el matí. Potser a l'hora del pati es pot amagar al lavabo. Merda, pensa, no li queda maria... es regira les butxaques buscant pasta. Té 10 pavos. Li escriu al col·lega perquè li passi uns petas entre classe i classe. Té mal de cap. Ahir es va passar amb els cubates, però és normal, era l'aniversari del seu millor amic, què menys que celebrar-ho, no? Un dia és un dia. Però al final beu cada cap de setmana. I ell es diu que controla. Que això no és res. El mes que ve és el seu aniversari i aquell dia si que la vol liar bé. Pillarà alguna cosa més forta. Un col·lega del barri li ha dit que li pot passar M. I arriba el seu aniversari i la pilla ben grossa. Se sent tant bé durant una estona! Molts dies no va a classe. Quan hi va s'adorm i té bronques i ell passa de bronques. És queda al parc, fuma, mira la gent com passa. Se sent sol. Però els amics que tenia abans ja no l'entenen, no són com ell, el critiquen, no hi pot confiar, es diu convençut. I així s'ho creu i cada vegada parla amb menys gent.

*El Lluc té addicció a l'alcohol i al cànnabis. Com l'ajudem?

Repte 5: Júlia

La Júlia té 14 anys. Li han comprat un mòbil nou. Està desitjant que s'acabi la classe. Vol provar un joc. Porta el mòbil a la butxaca i el toca amb la ma mentre la profe parla. Ha vibrat. Dissimuladament el treu i mira les notificacions. Contesta. I es distreu mirant l'insta. Merda la profe l'ha pillat? el guarda, ràpid i dissimula. Però el segueix tocant amb la ma. Els amics li diuen si baixarà a la tarda al carrer però diu que no, que ha de fer coses, que no l'ha deixen sortir aquell dia, que ha d'anar a comprar amb la seva mare, que ha d'anar a veure la seva àvia,... i així cada dia una excusa diferent fins que els amics se'n cansen i ja no li diuen res. Ella se'n va cap a casa, dina ràpid i es tanca a la seva habitació. Obre el mòbil i comença a xatejar. Parla amb gent que viu molt lluny, però ella els sent molt a prop. L'entenen, són com ella. Amb ells pot ser ella mateixa. Saben que es vol dir Júlia i no Albert. I no la jutgen ni li demanen explicacions. Es passa les tardes parlant o jugant. Quan juga s'oblida de la seva vida. Quan juga tot és possible. No es dóna compte, es fa tard, gairebé no dorm, li costa llevar-se i fa mala cara. A mates s'ha adormit. Sort que la profe no se n'ha adonat. No vol estar allà. Vol tornar a casa, tancar-se a la seva habitació, desaparèixer en el seu món i que la deixin en pau.

*La Júlia té addicció al mòbil i a Internet. Com l'ajudem?