Hi, I’m Walter Robinson, we’re here in my studio in Long Island City. I came in New York to go to college, and I spent the ‘70s in Tribeca and SoHo. During all that time, I was seeking some kind of autograph, art style of my own, something that I was comfortable making. Towards the end of the ‘70s, I realized that I wanted to paint the style of pulp paperback covers from the ‘40s and ‘50s. I wanted to reject all the avant-garde, I wanted to reject all the posing and the phoniness and I really liked the way these paperback covers were painted. They were disappearing, it was a disappearing format. So it was a little bit of a preservation and a prize, plus, I thought that, that was real, that really, that captured something. I related to it. So basically, I was looking for images of couples embracing. I might have had an ulterior motive, because as a young man, it seemed that young women liked pictures of couples kissing. So I found that gave me a certain kind of sex appeal, I liked that.

Aquesta es la introducció que ens explica el mateix artista... Walter Robinson com molts altres artistes, crea, genera i treballa en un llenguatge propi, inspirat moltes vegades per aquelles coses que ens envolten i allò que ens atrau de la mateixa societat. Tanmateix el referent d'altres artistes, i el seu coneixement, fa que poguem avançar en direccions pròpies.

L'angle picat s'utilitza per mostrar els personatges més petits o la seva vulnerabilitat, també per donar una visió més amplia de l'espai que no podríem veure utilitzant un altre tipus d'angle.

Una instal·lació artística és una manera de fer art pròpia de l'art contemporani que es caracteritza per ocupar un espai interior o exterior amb els elements necessaris per a expressar allò que l'artista vol comunicar.

No hem de confondre, mentre que en una instal·lació l'element principal és l'espai, el tret característic de les performances és l'acció.

Giagometti es considerat un dels artistes més originals de segle XX per crear escultures de figures humanes solitàries i per aplicar l'existencialisme de manera magistral a l'art.

Les pintures i escultures de l'artista suís van ser la traducció plàstica de la crisi existencialista que va afectar a la societat occidental després de la fi de la Segona Guerra Mundial.

Mira aquest vídeo si en vols saber alguna cosa més: https://youtu.be/wtZkyhIsJcg

L’artista va tenir un paper molt rellevant en l’art conceptual català, moviment que va sorgir amb força durant els anys setanta, creant obres en forma de vídeos, instal·lacions, performances i llibres. En paraules de la pròpia Fina: "L’arbre és un ésser viu que viu en els tres mons (no hi ha cap altre ésser que ho faci): en el món soterrani, en el terrani i en el celeste. Tot el seu aliment li ve de la llavor i de les arrels, aquestes arrels tan importants per nosaltres. El problema ve quan tot això es trenca, que és el que està passant ara. El nostre món occidental civilitzat ens separa de la natura. La tecnologia (el mòbil, l’ordinador i el televisor) ens aïlla i s’ha convertit en un déu com altres déus que també tenen molts adeptes: el déu diners, el déu alcohol, el déu drogues, el déu sexe. Google és maravellós! m’atrau, ho sap tot, i les persones cada vegada més tancades en el seu centre, egocèntriques i deshumanitzades. La mà artesana desapareix, el món relacional amb els altres es transforma i l’egocentre ens tanca i ens isola. Tot això és l’antítesi de l’ésser unit a la natura. Jo sóc una dona de la terra però si m’apures, jo sóc un ésser viu com qualsevol i hem de tornar a l’origen. Si creus que a nivell de societat és molt difícil, fes-ho a nivell personal. Trobes persones que fan el mateix camí, cadascú el seu però hi ha gent que hi és, i la natura la necessitem per viure."

Beyoncé i el seu consort Jay-Z (junts formen el duet The Carters) enregistren al museu del Louvre el vídeo-clip de la cançó 'Apeshit' dins l'àlbum Everything is Love.

Mireu el vídeo de l'enllaç on s'analitzen alguns aspectes interessants d'aquest.

Amb aquest vídeo pots comprovar a quines obres es fa referència al vídeoclip: youtu.be/x2UbD4ol44k, amb la comparació dels quadres reals i les escenes construïdes.

El retrat de Felip II de la pintora Sofonisba Anguissola no apareix al muntatge musical.

Els paraigües solen tenir forma octagonal. És a dir, el seu contorn exterior forma un polígon regular de 8 costats i angles iguals.

Sabries dibuixar-lo coneixent la mida del costat o el radi de la circumferència que el té inscrit?

Pots mirar els següent vídeo o aquest altre.

TvBoy és el pseudonim de Salvatore Benintende, un artista urbà italià afincat a Barcelona. Utilitza Instagram com un dels canals de difusió de la seva obra, així com la interacció de l¡obra amb les persones.

Les seves obres són crítiques socials a temes i personatges d'actualitat. Recentment ha tractat, a més a més de la pandèmia mundial que ens afecta, la lluita pel canvi climàtic, les crisis de refugiats, pactes polítics...

Kristy Sathel n'ha dit: "L'art de Tvboy es troba entre límits, cridaner i suggestiu, atractiu de seguida en la seva forma més senzilla. [...] La seva darrera sèrie “Modern Icons” retrata estrelles famoses i figures històriques i polítiques, donant-los un tractament artístic i transformant-les amb ironia i una mica de sarcasme. Creant una relació entre dos personatges i períodes històrics diferents, Tvboy crea imatges divertides i boniques, així com punyents, cíniques i políticament incorrectes."

Al llarg d'una carrera que va abastar gairebé set dècades, Louise Bourgeois va crear un corpus d'obra ric i sempre innovador que es va entrecreuar amb alguns dels principals moviments avantguardistes de el segle XX, com el Surrealisme, l'Expressionisme Abstracte i el postminimalisme, sense renunciar a la seva pròpia visió creativa.

L'artista és coneguda per les seves escultures, ja siguin íntimes o monumentals, en les que va emprar diversos materials, com la fusta, el bronze, el làtex, el marbre i el teixit. La seva obra és molt personal, amb freqüents referències a una dolorosa infància marcada per un pare infidel i una mare afectuosa però còmplice de la situació, i a el mateix temps té un caràcter universal, ja que encara el repte agredolç de ser un ésser humà.

Mamá (Mamen), de gairebé 9 metres d'alçada, és una de les escultures més ambicioses de Bourgeois. Les aranyes, que Bourgeois presenta com un homenatge a la seva mare, que era teixidora, posen de manifest la duplicitat de la naturalesa de la maternitat: la mare és protectora i depredadora a la mateixa temps. L'aranya utilitza la seda tant per a fabricar el capoll com per caçar la seva presa, així que la maternitat encarna fortalesa i fragilitat. La seva gran altura, sorprenentment equilibrada sobre unes lleugeres potes, transmet una vulnerabilitat gairebé commovedora.

Guerrilla Girls va protestar a l'exposició "An International Survey of Recent Painting and Sculpture" de la primavera del 1985 davant del MoMA de Nova York. Dels 169 artistes que l'exposició mostrava, només 13 eren dones.

Guerrilla Girls era el nom d'un conjunt d'artistes anònimes feministes que feia servir tàctiques de guerrilla per promocionar la presència de la dona en l'art. Desplegaren pòsters als carrers de Nova York per denunciar el desequilibri de gènere i de raça dels artistes representats en galeries i museus. Al llarg dels anys van estendre l'activisme fins a Hollywood i a la indústria del cinema, la cultura popular, els estereotips de gènere i la corrupció en el món de l'art.

Amb la tècnica del collage, Martha Rosler va establir una relació incisiva i impactant, retallant imatges de fotoperiodisme (de la revista Life) que reflexaven la crua realitat de la població vietnamita abatuda per la guerra, enganxant-les al bell mig de les llars de disseny de nord-americans benestants (fotografiades per la revista House Beautiful), relacionant-les, així, per fer reflexionar a la població de classe mitjana-alta nord-americana. Rosler va descriure el conflicte com la "guerra del saló", perquè les notícies de la carnisseria en curs del sud-est asiàtic es filtraven a cases tranquil·les nord-americanes mitjançant reportatges de televisió. Al instar els espectadors a reconsiderar on estava l'"aquí" i l'"allà" de la imatge mundial, aquests fotomuntatges activistes revelen fins a quin punt una experiència col·lectiva de guerra es configura mitjançant imatges de mitjans.

CMYK és l'acrònim anglès de Cyan, Magenta, Yellow, Black. Aquest model de color es basa en la barreja de pigments de colors primaris per crear la resta de colors. Totes les imatges creades amb pigment (tinta, pintura...) creen els colors a partir d'aquest model.

És el Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, en el qual s'exhibeix la mosta d'art català més important des del romànic fins a l'actualitat. Està ubicat a Barcelona.

(Nàpols, 7 de desembre de 1598 – Roma, 28 de novembre de 1680) fou un dels artistes més importants del barroc italià. Va practicar l'escultura, la pintura, l'arquitectura i va dissenyar diversos espectacles.

Bernini va ser un obsessionat de l’expressió facial. En una ocasió, fins i tot, es cremà a ell mateix per poder representar fidelment l’expressió d’un màrtir cremat viu.

Quan a Bernini li encarregaren esculpir l’èxtasi místic de Santa Teresa, prengué com a referència tangible l’èxtasi de l’experiència sexual.

El primer envàs de Tetra Pak tenia forma de tetràedre (quatre cares triangulars). Va néixer al 1963, encara que Rausing i Wallenberg van fundar la marca Tetra Pak al 1951 per fabricar envasos amb cartró recobert de plàstic i alumini.

Representa un gran estalvi d'espai a l'hora d'emmagatzemar (comparant-ho amb ampolles).

Es recicla des del 1980 però és costós. Només una de les 5 capes que el formen és biodegradable.

Onze setmanes, del maig a l'agost de 1906, Pablo Picasso va passar a Gósol amb la seva companya, Fernande Olivier. L'últim tram del viatge els va caldre fer-lo a cavall d'una mula. Portava poques coses: una mica de roba, el seu cavallet i unes quantes caixes atapeïdes de pinzells i olis.

“A Gósol, Picasso hi va arribar avorrit d’ell mateix. Per primera vegada tenia una crisi creativa: no se’n sortia amb el retrat de Gertrude Stein. L’havia proposat ell; no li havien encarregat. Estava inquiet. No estava bé a París, s’enyorava d’Horta de Sant Joan. Passava uns dies a Barcelona i li suggeriren que anés a Gósol”, ens explica Jèssica Jaques, doctora en art.

El responsable que l’artista malagueny marxés al Pirineu va ser l’escultor Enric Casanovas, que hi havia passat un estiu i l'hi va recomanar.

L'ordre dòric és el primer dels tres ordres arquitectònics clàssics grecs. És l'estil més simple i d'aparença robusta a diferència del jònic (amb volutes), més esbelt, i el corinti (amb decoracions vegetals), més recarregat.

El grafiti sorgeix a finals dels anys 70 a la ciutat de Nova York, s'expressa mitjançant murals en edificis, pintades en espais públics, accions artístiques en murs, vagons etc.

L'street art actual és una evolució d'aquest que genera un desafiament a la propietat privada i a les polítiques d'espai públic.

El món va quedar atònit a l'any 1911 pel robatori del famós quadre de Leonardo Da Vinci del Museu del Louvre. De fet, encara que la obra ja era coneguda, va ser aquest succés que va fer agafar més rellevància a la Gioconda, altrament anomenada Mona Lisa.

Dos artistes sospitosos, per uns antecedents que remonten quatre anys abans, van ser acusats del delicte: Pablo Ruiz Picasso i Guillaume Apollinaire.

Van quedar impunes l'any 1913 quan va reaparèixer el quadre i el lladre va resultar ser Vincenzo Peruggia, un antic treballador del Museu del Louvre que volia retornar l'obra a Itàlia.

Un cinematògraf és una màquina capaç de filmar i projectar imatges en moviment segons la posició adoptada. Utilitzava una pel·lícula fotogràfica perforada de 35 mil·límetres d’amplada. Fou obra dels germans Lumière i patentada a finals del segle XIX.

El cinematògraf va ser el primer pas per poder gaudir del cinema, amb el temps van anar sortint més avenços i es va anar millorant la qualitat de les pel·lícules projectades inicialment.

L'artista conceptual Barbara Kruger creà la intervenció artística als passadissos, parets i sostre de l'interior del metro, amb missatges com: “En la violència ens oblidem de qui som”; “Temps de guerra”; “Joc de guerra”; “Guerra de colles”; “Guerra per la pau”; i “Guerra sense fi”, utilitzant el contrast entre els colors vermell, verd i blanc, per fer visible i generar reflexions aprofitant el trajecte diari de milers de persones, per impactar abraçant i sofocant simultàniament als espectadors que cada dia feien ús d'aquest espai públic, del 22 de novembre de 2016 al 28 de febrer de 2017.

L'escultura anomenada Victòria de Samotràcia és una obra del període grec hel·lenístic. Representa a la deesa Atenea amb ales i simbolitza la Victòria. El nom i el logo de la marca Nike s'inspira en aquest concepte i el relaciona amb l'esport.

Jean-Michel Basquiat és un dels últims grans pintors generacionals convertit en llegenda per la seva potent obra i una curta vida controvertida.

Endinsat en l’Underground de Nova York dels anys 80, i relacionat amb artistes com Warhol, Haring, Schnabel... Va ser tota una icona generacional en el panorama artístic del moment.

Recomano veure el film “Basquiat” dirigit per l’artista Julian Schnabel.

És un museu d'art contemporani situat a Bilbao (País Vasc), obra del gabinet d'arquitectes Frank Gehry. Va obrir les portes al públic al 1997.

És un dels edificis més espectaculars dins de l'arquitectura post-moderna. Totes les seves formes són orgàniques, no té cap façana recta. Està recobert de plaques de titani i de pedra calcària difícil de trobar.

És un poliedre regular convex de 20 cares, on cada cara és un triangle equilater. Té, també ,12 vèrtex i 30 arestes.

És un dels cinc sòlids platònics juntament amb el tetràedre, el cub, l'octàedre i el dodecàedre.

Els colors oposats en el cercle cromàtic es complementen. És a dir en la composició d'un, no hi ha cap rastre de l'oposat.

Per exemple, el verd (groc+cyan) es complementa amb el magenta.

Un primari sempre té com a complementari el secundari creat amb els altres dos colors primaris.

Una característica dels colors complementaris és que es relacionen per contrast.

"I'm your mirror" és una enorme màscara veneciana construida per 462 miralls. És una obra del 2018 que només ha estat exposada a Bilbao, Porto i Rotterdam.

Com en altres ocasions, l'artista portugesa Joana Vasconcelos fa servir un objecte quotidià que a tothom ens resulta familiar per compondre un element més gran que adquireix un altre sentit. Des d’unes sabates de taló d'agulla fetes amb olles i cassoles fins a canelobres de tampons, l’obra de la creadora sempre ha explorat nocions de feminitat.

La cançó que dóna títol a l'escultura, "I'll be your mirror", és del primer disc de la banda de Nova York "The Velvet Underground" publicada l'any 1967.

A la postguerra (Guerra Civil Espanyola 1936-39), el 1939, un grup d'anglesos, per recapatar fons per al Comitè d'Ajuda als Refugiats Espanyols, van decidir exposar el quadre, però no van trobar galeries suficientment grans per exposar-lo i van haver de recórrer a un concessionari de cotxes.

Una fractal és una forma geomètrica complexa que té la característica d'assemblar-se a si mateixa a diferents escales d'observació.

En el cas del bròquil romanescu l'articulació fractal creix exponencialment en 3D des del vèrtex d'un con i de forma helicoidal.

La nit estrellada va ser pintada per Vincent Van Gogh el 1889 des des de la finestra del sanatori de Sant Romieg de Provença. Es tracta d'un paisatge pintat a l'oli d'estil postimpressionista.

Van Gogh va pintar quasi 900 quadres -27 d'aquests són autoretrats i 148 aquarel·les- a més de 1.600 dibuixos. Va decidir ser pintor quan tenia 27 anys i va morir 10 anys després.

Podem saber moltes coses de la seva vida gràcies a la correspondència que va mantenir amb el seu germà petit Theo que va ser la figura central de la seva vida. Li va enviar unes 650 cartes.

La vida de l'artista ha estat portada al cinema, com a mínim, en set ocasions.