Jocs Olímpics

Història

Els Jocs Olímpics moderns són un esdeveniment internacional de gran importància: milers d'atletes hi participen en diverses competicions d'esports d'estiu i d'hivern. Són considerats la competició esportiva principal del món, i hi participen més de dos-cents estats.

En l'actualitat, els Jocs se celebren bi-anualment alternant els Jocs Olímpics d'estiu i els d'hivern, és a dir, cadascun d'aquests dos té lloc cada quatre anys: aquest període és conegut com a Olimpíada.

La creació dels jocs fou inspirada pels Jocs Olímpics de l'antiguitat clàssica, que se celebraren a Olímpia (Grècia) des del segle VIII aC fins al segle IV d.C. El baró Pierre de Coubertin fundà el Comitè Olímpic Internacional (COI) l'any 1894; des de llavors, aquest organisme ha estat qui ha governat el moviment olímpic, i la Carta Olímpica regula la seva estructura i autoritat.

L'evolució del moviment olímpic durant els segles XX i XXI ha resultat en diversos canvis dels Jocs. Alguns d'aquests ajustos han consistit en la creació dels Jocs d'hivern, que comprenen els esports de neu i d'hivern, els Jocs Paralímpics per atletes amb discapacitat i els Jocs Olímpics de la Joventut per atletes adolescents. El COI s'ha hagut d'adaptar a una varietat d'avenços i canvis econòmics, polítics i tecnològics, la qual cosa ha allunyat els Jocs del pur amateurisme –tal com els imaginava Coubertin–, permetent la participació d'atletes professionals. La importància creixent dels mitjans de comunicació de massa ha comportat la comercialització i patrocini empresarial de l'esdeveniment. Pel que fa a les traves polítiques, les guerres mundials causaren la cancel·lació dels Jocs del 1916, 1940 i 1944, es produïren grans boicots durant la Guerra Freda que afectaren els Jocs del 1980 i 1984, i els Jocs de 2020 s'hagueren d'aplaçar a causa de la pandèmia per coronavirus que començà a principis d'any.

El moviment olímpic comprèn federacions esportives internacionals, comitès olímpics nacionals i comitès organitzadors per cada Jocs Olímpics específics. El COI –l'organisme que pren les decisions– escull la ciutat organitzadora de cada celebració dels Jocs. La ciutat amfitriona és la responsable d'organitzar i finançar l'esdeveniment. El programa olímpic, que determina els esports que es practiquen als Jocs, també és determinat pel COI. Hi ha diversos rituals i símbols olímpics, tals com la bandera olímpica, la torxa olímpica i les cerimònies d'obertura i clausura dels Jocs. Més de 13.000 atletes competeixen en els Jocs Olímpics d'estiu i d'hivern en 33 esports diferents, en gairebé 400 competicions. Els atletes que finalitzen en primera, segona i tercera posició de cadascuna reben una medalla olímpica d'or, de plata i de bronze, respectivament.

Actualment, als Jocs Olímpics hi són representats gairebé tots els estats. El creixement dels Jocs ha propiciat nombrosos entrebancs tals com boicots, dopatge, suborns i actes de terrorisme. Cada dos anys, atletes desconeguts poden atènyer la fama nacional i, de vegades, internacional, gràcies als Jocs. A més, els Jocs també es converteixen en una oportunitat per la ciutat amfitriona i el seu país de presentar-se davant la resta del món.

Esports dels Jocs Olímpics

L'esport olímpic està governat per les federacions esportives internacionals (FIs) reconegudes pel COI com a supervisores globals de cadascun dels esports. Hi ha 35 federacions representades al COI. També hi ha esports reconeguts pel COI que no estan inclosos al programa olímpic; aquests esports no són considerats esports olímpics, però poden ser reconeguts com a tals durant la revisió del programa que té lloc durant la primera sessió del COI que segueix a cada celebració d'uns Jocs Olímpics. Durant aquestes revisions, els esports poden ser exclosos o inclosos al programa si així ho decideix una majoria de dos terços dels membres amb dret a vot del COI^. Finalment, hi ha esports reconeguts que mai han format part del programa olímpic, com els escacs i el surf.

L'octubre i el novembre de 2004, el COI establí un Comissionat del Programa Olímpic, al qual se li assignà la tasca de revisar els esports del programa olímpic, així com tots els esports no reconeguts com a olímpics. L'objectiu era determinar un procés sistemàtic per establir el programa olímpic de cada celebració dels Jocs. La comissió formulà set criteris que permetien jutjar si un esport havia de ser inclòs o no al programa olímpic. Aquests criteris eren els següents: història i tradició de l'esport, universalitat, popularitat, imatge, salut dels atletes, desenvolupament de la federació internacional que el governa i, finalment, els costos de celebració de les proves esportives. A partir d'aquest estudi emergiren cinc possibles esports candidats a ser inclosos als Jocs Olímpics de 2012: el golf, el karate, el rugbi a 15, els esports de patinatge i l'esquaix. Aquests esports foren estudiats i revisats per la Junta Executiva del Coi i llavors foren presentats a la Sessió General de Singapur el juliol del 2005. Dels cinc esports recomanats per la seva inclusió al programa olímpic, tan sols dos foren escollits com a finalistes: el karate i l'esquaix. Tanmateix, cap dels dos esports obtingué els dos terços dels vots necessaris i, per tant, no foren ascendits a l'estatus d'esport olímpic. L'octubre del 2009 el COI votà a favor d'instaurar el golf i el rugbi a 15 com a esports olímpics pels Jocs Olímpics de 2016 i 2020.

La 114a Sessió del COI, l'any 2002, limità el programa dels Jocs Olímpics d'estiu a un màxim de 28 esports, 301 esdeveniments i 10.500 atletes. Tres anys més tard, a la 117a Sessió del COI, es dugué a terme la primera gran revisió del programa olímpic, la qual resultà en l'exclusió del beisbol i del softbol del programa oficial dels Jocs Olímpics de 2012. Com que no hi hagué acord sobre la inclusió d'uns altres dos esports, el programa del 2012 només contingué, finalment, 26 esports. Els Jocs de 2016 i 2020 tindran de nou el nombre màxim d'esports possible (28) amb l'addició del rugbi a 15 i del golf.

Referències