En aquesta secció us presentem l’espai creatiu, on els nens i nenes de 6è compartiran temes de diferents festivitats, anècdotes, curiositats i pòdcasts. Un espai ple de propostes i descobertes sobre tot allò que anirem treballant al llarg del curs.
Per celebrar la Castanyada, els nens i nenes de 6è van crear el conte de la Castanyera Original. Per fer-ho, van recollir totes les idees i propostes que els diferents cursos els havien fet arribar sobre com seria la seva castanyera: quin transport utilitzaria, com aniria vestida, quin pentinat portaria, quin company o companya l’acompanyaria i quin menjar duria. Amb totes aquestes aportacions, van donar forma a un conte molt especial, ple d'imaginació i creativitat!
La castanyera i les castanyes voladores
Cada tardor, la castanyera arribava a la plaça d’una manera ben especial: amb una motxilla voladora! Tenia metxes de colors, vestia amb un aire antic i duia pantalons i botes de cowboy. L’acompanyava sempre un esquirol petit i eixerit que es deia Pinyó.
El matí de la Castanyada, va aterrar al costat de la seva parada i va descarregar un sac de castanyes.
—Avui tindrem molta feina, Pinyó! Hem de tenir-ho tot a punt per quan arribin els nens i les nenes.
Mentre la castanyera preparava el foc, l’esquirol va enfilar-se a la motxilla. Li encanten els botons, sobretot un de vermell que brillava molt.
El va prémer amb una poteta.
Fuuuuuu!
Una ventada va fer caure el sac damunt la motxilla, i les castanyes van començar a enlairar-se com bombolles.
—Pinyó! Què has tocat?
L’esquirol es va amagar darrere la cua.
La castanyera va apagar la motxilla, però les castanyes ja flotaven per tota la plaça. Just aleshores van arribar els infants.
—Mireu! Avui les castanyes cauen del cel! —va cridar una nena.
La castanyera va observar que baixaven molt a poc a poc i va tenir una idea.
—Agafeu les paperines! Les haurem de pescar abans que arribin a terra!
Tothom es va posar a córrer per la plaça amb les paperines obertes. En Pinyó saltava de banc en banc per recuperar les que quedaven enganxades a les branques.
Al cap d’una estona, no en faltava ni una.
La castanyera les va posar al foc i aviat tota la plaça va fer olor de castanyes torrades.
—Ens has donat una bona feinada! —va dir a l’esquirol, oferint-li una castanya quan ja era freda.
En Pinyó la va agafar ben content. Després es va acostar una altra vegada a la motxilla.
—Ep! On vas?
L’esquirol va recollir una paperina que havia quedat a terra i la va portar fins a la parada.
—Ah, així m’agrada!
I aquella tarda, mentre compartien castanyes i rialles, la motxilla es va quedar ben apagada.