LA IL·LUMINACIÓ DE RANDA
L'any 1274, estant Llull en oració a la muntanya de Randa, va tenir una intuïció genial, que va interpretar com un do diví. Va concebre l'Art, que és un sistema de base logicomatemàtica per trobar i demostrar la veritat. Aquell mateix any va escriure la primera de moltes versions del seu sistema. A partir de llavors, totes les seves activitats van estar orientades a difondre'n el coneixement i a assegurar-ne la perdurabilitat. L'Art havia de permetre argumentar les veritats de Déu i de la creació, evitar actituds excessivament materialistes en els cristians i afavorir la conversió dels infidels. És també una via d'aproximació mística a la divinitat.
L'aspecte més vistós de l'Art són les figures, que permeten visualitzar gràficament possibles combinacions de conceptes. Altres elements nuclears del sistema són els principis que estableixen relacions entre ells (dels quals els més destacats són les dignitats divines, o atributs de Déu: la bonesa, la grandesa, l'eternitat, etc.); o bé l'alfabet, que serveix per representar simbòlicament mitjançant lletres els principis i les figures de l'Art.
Un dels àmbits amb que s'associa l'Art més habitualment és el de les disputes religioses. L'Art havia de permetre que aquestes discussions es fonamentessin en argumentacions lògiques i racionals, i no en els textos sagrats.
Alhora que servia per parlar de Déu i de les seves dignitats, l'Art serveix, així mateix per investigar sobre la realitat, creada per Déu. Els seus principis esdevenen útils per a qualsevol branca del coneixement, fins al punt que pot ser interpretada com un mètode universal de coneixement. Una ciència universal.
