Darwin planteja una teoria evolucionista de les espècies basada en la selecció natural, que diu que atès que les poblacions naturals són variables, aquells individus que presentin unes característiques més adients per viure en un entorn determinat (més ben adaptats) sobreviuran i, per tant, transmetran aquestes característiques als seus descendents. Al contrari, els més mal adaptats a aquell ambient difícilment podran competir amb els primers, i els seus caràcters “poc adaptatius” moriran amb ells.
L'ésser humà és el resultat d'una lenta evolució. Per adaptar-se a unes noves condicions climàtiques (augment de les temperatures de la Terra i desaparició de les zones de bosc) i poder sobreviure en un medi més hostil, alguns primats van iniciar una sèrie de canvis:
El primer pas va ser la posició vertical i la marxa bípeda. Va permetre l'alliberament de les extremitats superiors de la tasca de caminar. Va facilitar l'ús de les mans per manipular utensilis.
Manteniment del cap en equilibri sobre l'esquena va comportar l'augment de la capacitat cranial i, amb això, el desenvolupament del cervell.
L'ús d'instruments per tallar els aliments i del foc per estovar-los va donar lloc a una disminució de la mida de les mandíbules i de les dents.
Aparició del front pla, disminució dels arcs superciliars (ossos frontals per sobra de les celles) i la presència del mentó.
Web on podeu observar els diferents tipus d'homínids: http://gurche.com/