Embedded Files
Aquest curs 2016-2017 al segon trimestre vam treballar els microrelats a 2D amb la seqüència didàctica "Deixar-s'hi la pell" elaborada per la Míriam Turró i jo mateixa (Grup ARA-Aplicació de la Recerca per a l'Aula de la UB) i a 3C amb la meva proposta "Cruelment creatius" (se'n pot veure una proposta prèvia "Pànic al dentista" publicada el 2015).
DEIXAR-S’HI LA PELL"
Anna Moreno-Bedmar i Míriam Turró
Treballem la minificció de Joaquim Carbó "A cadascú el que sigui seu" del llibre El jardí de Lil·liput (1994) que conté dues-centes narracions molt breus de caire divers. S'hi presenta un catàleg de situacions i realitats ben diverses, plenes de sorpresa i fina ironia, que demanen una lectura atenta.
Cinc cèntims sobre l'autor
Joaquim Carbó és conegut per la seva vinculació al món de la literatura infantil i juvenil; d'una banda, com a escriptor d'obres com La casa sota la sorra (1969), La colla dels deu (1969) i I tu, què hi fas aquí? (1970) i, de l'altra, per ser uns dels fundadors de la coneguda revista "Cavall Fort" (1961) i ser uns dels primers membres del Consell Català del Llibre per a Infants. (CLIJCAT). Així mateix també ha conreat la literatura per a adults amb èxit.
“A cadascú el que sigui seu”
El pacient ja feia vida normal quan el van informar de la necessitat d’una nova intervenció del tot imprescindible per poder recuperar un petit instrument que la infermera, un pèl despistada, havia oblidat en algun racó del budellam. L’eina era un obsequi d’un famós Nobel a l’hospital. L’home s’hi negà, però el jutge, que era un fanàtic del dret de propietat, va actuar en conseqüència. L’anècdota pot semblar trista perquè l’ex-malalt va tenir la pega de deixar-hi la pell. Però, en canvi, li va correspondre la glòria de fer jurisprudència.
Joaquim Carbó, El jardí de Lil·liput, Lleida: Pagès editors, 1994
Entre les diverses tasques de la proposta en una de les sessions es demana transformar la minificció en una notícia breu de la crònica de successos i penja-la al Moodle. Cal que compleixi els següents requisits:
- Títol: ha de cridar l’atenció, ser breu i concís
- Contingut:
- S’ha d’escriure en 3a persona i ser objectiu
- Cal que respongui les preguntes bàsiques de les notícies (qui?, què?, com?, on?, per què? i quan?)
- S’ha d’incloure una imatge (cal que aparegui un peu de foto explicatiu i l’origen de la imatge)
- No superar l’extensió de la minificció
AQUÍ TENIU ALGUNS EXEMPLES DE L'EXERCICI DE REESCRIPTURA DELS ALUMNES
"CRUELMENT CREATIUS"
Anna Moreno-Bedmar
Treballar tres relats breus d’Isabel-Clara Simó del llibre Perfils cruels, 1995, Edicions 62. Aquesta obra se centra en la violència i la crueltat inútil, tema que ja es palesava al recull de contes anterior Històries perverses (1992), guanyador del premi Crítica Serra d'Or. Perfils cruels té una primera part amb relats diversos que tenen com a nexe el patiment, i una segona part, amb el nom de “13 contes mínims” on l’escriptora il·lustra un ventall de breus crueltats.
Cinc cèntims sobre l'autora
Isabel-Clara Simó és una autora que ha escrit en tots els gèneres literaris i té una trajectòria centrada en el públic adult, tot i que ha conreat la literatura infantil i juvenil. Ha estat periodista i col·laboradora en mitjans de premsa escrita, ràdio i televisió. L'any 1978 guanya el Premi Víctor Català amb És quan miro que hi veig clar i des d'aleshores ha publicat una cinquantena d'obres. Ha guanyat molts premis com el Sant Jordi, el Premi de la Crítica Serra d'Or, i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, entre molts d'altres.
Els relats breus sobre el qual proposem la seqüència són els següents:
1
La nena monstruosa jeu al llit de l’hospital, on ha viscut sempre. No té cames; li falta part del crani; el fetge és inflat, immens. Obre l’únic ull i mira, terroritzada, la infermera que avança cap al llit, amb una injecció a les mans.
És una dona compassiva, la infermera, i es disposa a matar aquell monstre, que tant pateix. La nena no pot parlar, però el seu ull crida com una boca ferida: “No em matis! Jo vull viure!” Es fa tot fosc.
2
El nen arriba a casa amb una fulla de morera nova, fresca, cruixent, per als seus cucs de seda. En obrir la capsa, la troba plena de formigues que devoren els cucs. Els trossos dels cucs encara es belluguen, impotents. El nen deixa caure la fresca i cruixent fulla de morera i tanca de cop la capsa. L’endemà, la mestra el castiga per rebel: s’ha negat a cantar la bella cançó de les formiguetes…
11
Li tenia pànic al dentista, però no va tenir altre remei que anar-hi. El dentista li va dir que ho tenia tot podrit, que li havia d’arrencar totes les peces i fer-li una dentadura nova. Va estar set mesos sofrint com un cavall en una cursa de braus. El darrer dia, va sortir de la consulta tan content per haver passat el llarg calvari que no va veure el cotxe que el va atropellar. Tenia un bell somriure, aquell cadàver.
AQUÍ TENIU ALGUNS EXEMPLES DELS EXERCICIS DE SÍNTESI DELS ALUMNES
_______________________________________________________________________________________
Aquest curs a l'Optativa de Biblioteca d'Aula llegirem alguns microcontes i reflexionarem sobre com els podem llegir, si ens agraden, si som capaços d'escriure'n....
Anem a pams, però, i visitem la pàgina "La bona confitura", el bloc del microrelat en català, amb textos de Jordi Masó i molts altres autors per anar obrint gana...
No menjarem anissos
Tota la vida ha esperat el petó del príncep que la despertaria, però ara que per fi obre els ulls, al costat del coixí només hi troba un gripau.
Jordi Masó Rahola, Microrelat inclòs al recull “Catàleg de monstres” (Marcòlic, 2012), p. 75
Extret del bloc La bona confitura
Tasques
Cerca a internet tots els contes on apareguin prínceps i gripaus.
Tots els prínceps blaus
Tot just acaba de trobar la propietària de la sabata de cristall extraviada, quan el reclamen a la casa del bosc on, dins d'una urna de cristall descansa una jove de pell blanca com la neu, a qui desperta amb un petó, el mateix petó que trunca, poc després, el son de cent anys de la bella adormida en aquell castell proper a la torre on viu presonera una noia de llargs cabells rossos, a la qual ell no pot apropar-se perquè la bruixa el converteix en gripau, un malefici que desfan els llavis d'una princesa amb qui ara s'hauria de casar, però, ostres, ¿què farà amb totes les altres donzelles amb les quals, de passada, s'ha hagut d'anar comprometent? Uf.
Jordi Masó Rahola, Microrelat inclòs al recull “Catàleg de monstres” (Marcòlic, 2012), p. 83.
Tasques
Cerca a internet tots els contes on apareguin els personatges d'aquest microrelat i fes una llista.
Conte 1
La nena monstruosa jeu al llit de l’hospital, on ha viscut sempre. No té cames; li falta part del crani; el fetge és inflat, immens. Obre l’únic ull i mira, terroritzada, la infermera que avança cap al llit, amb una injecció a les mans.És una dona compassiva, la infermera, i es disposa a matar aquell monstre, que tant
pateix. La nena no pot parlar, però el seu ull crida com una boca ferida: “No em
matis! Jo vull viure!” Es fa tot fosc.
Isabel-Clara Simó, Perfils Cruels (1995), part 13 Contes Mínims, Barcelona. Ed. 62.13
Tasques
Visiteu aquests enllaços i busqueu qui és aquesta nena:
El país, 12 de noviembre de 2008
El país, 21 de juny de 2009
Conte 2
El nen arriba a casa amb una fulla de morera nova, fresca, cruixent, per als seus
cucs de seda. En obrir la capsa, la troba plena de formigues que devoren els cucs.
Els trossos dels cucs encara es belluguen, impotents. El nen deixa caure la fresca i
cruixent fulla de morera i tanca de cop la capsa. L’endemà, la mestra el castiga per
rebel: s’ha negat a cantar la bella cançó de les formiguetes…
Isabel-Clara Simó, Perfils Cruels (1995), part 13 Contes Mínims, Barcelona. Ed. 62.
Tasques
Visiteu aquests enllaços buscant quina pot ser "la bella cançó de les formiguetes..."
Page updated
Report abuse