El Bloc
5 de març de 2023
Reunió del MUCE amb la direcció general d’educació inclusiva
La trobada s’emmarca en el procés de reflexió sobre l’educació inclusiva engegat aquest curs pel Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE)
Una desena de representants del MUCE van traslladar a Laia Asso, directora general d’Educació Inclusiva i Sira López, sub-directora general de Planificació i Gestió d’Educació Inclusiva, les principals conclusions del debat obert a tota la comunitat educativa sobre les inquietuds i prioritats en relació a l’Educació Inclusiva.
Així, es va recordar que la publicació del Decret 150/2017, va intentar regular la implementació d’un sistema inclusiu. Però pel MUCE, és la manca d’un Pla Estratègic, públic, clar, compartit i amb uns mecanismes d’avaluació transparents, un dels principals problemes pels quals, sis anys després, encara no s'hagin assolit uns resultats suficients. Des de la pròpia Direcció, es va entomar la necessitat i importància d’elaborar aquest Pla Estratègic.
Tanmateix, un dels altres punts que preocupa al marc unitari és la coordinació àgil i eficient entre Serveis Educatius, de Salut i Afers Socials del territori al marge de la dependència administrativa. Es va posar l’accent en que els centres educatius necessiten respostes ràpides i eficaces a les múltiples situacions que han d’atendre.
I per últim, el MUCE va voler reiterar la necessitat d’incrementar el pressupost per l’educació pública arribant al 6% del PIB en inversió educativa, per tal de millorar la situació actual i poder desenvolupar l’educació inclusiva amb els recursos necessaris.
Així doncs, el MUCE va presentar les principals conclusions que es van extreure de la jornada que va organitzar el passat mes de novembre i en la que van participar famílies, professionals i alumnat afectat per les mancances de l’educació inclusiva. Aquesta reunió, doncs, és un punt i seguit en el compromís del MUCE per portar arreu la lluita unitària per una educació inclusiva real i amb recursos.
26 de juny de 2023
Fem una valoració crítica del curs
Fem una valoració crítica del curs
El curs 2022-2023 ha estat marcat per una forta contestació a la línia marcada pel Departament d’Educació que ha acabat amb la destitució del conseller. És per això que des del MUCE, del qual formem part les CCOO Educació, ja hem anunciat que hem demanat una reunió amb la nova consellera, per traslladar-li un manifest amb els principals reptes que té l’educació.
1. Reforçar el cos docent i d’atenció educativa assegura la millora de l’educació pública
En aquest punt s’hem destacat que “ens preocupa la manca de docents (professorat d’ESO i FP), amb la norsa docent buida d’especialitats com Matemàtiques, Llengües o Informàtica o especialitats industrials. També la quasi inexistent dotació de professionals d’atenció educativa educació (TEI, integradores, educadores, EE…) tant com a plantilla com per a cobrir substitucions que s’ha anat repetint cada cop més aquest curs”. També hem assegurat que “segons les dades de què disposem, des de l’inici de curs 22/23 s’han deixat de cobrir 22.882 places, fet que tensa el sistema i degrada l’atenció educativa d’infants i joves”. És per això, que durant la roda de premsa hem exposat diverses solucions a aquest greuge, entre elles la importància de “dignificar la professió per aconseguir que els i les professionals amb talent i vocació vulguin treballar a les nostres escoles i instituts”.
2. Centres educatius sostenibles i en condicions per l’acció educativa
Ens trobem en un moment en el qual les temperatures extremes s’estan convertint en la tònica habitual per culpa de l’emergència climàtica. És per això que des del MUCE hem exposat que “necessitem transformar els centres educatius en espais energèticament sostenibles, i per això és imprescindible una inversió integral per tenir unes instal·lacions adequades als reptes de present i de futur”. D’altra banda, hem denunciat que la manca d’inversió en edificis escolars públics a Catalunya és una constant i ja és crònica, com ara l’existència encara de 1.000 “barracots” des del 2009.
Davant d’aquesta situació, el marc unitari reclamem que “de forma urgent es treballi per un pla, real i amb pressupost, contra l’emergència climàtica a tots els centres educatius, amb recursos econòmics suficients per a garantir de forma imminent unes condicions climàtiques òptimes per a tot l’alumnat i tot el personal educatiu”.
3. Dotem de places públiques el sistema educatiu
Des del MUCE apostem per una Xarxa Pública educativa amb garanties universals, inclusives, d’equitat i qualitat des del seu accés. És per això, que segons hem indicat durant la roda de premsa, donat que als darrers anys s’està vivint una davallada de la natalitat, és un moment inajornable per defensar i enfortir un sistema educatiu públic amb més grups i ràtios més baixes que permetin un tractament personalitzat de l’alumnat… Malauradament, però, segons hem denunciat “existeix tal falta de planificació, que moltes famílies que trien la pública es queden sense plaça”. Un element que considerem “inadmissible”.
31 de març de 2022
Nou Comunicat del MUCE
Nou Comunicat del MUCE
Per un ensenyament públic a favor de l'equitat social i útil per acabar amb la segregació escolar.
El Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), ha assumit des de la seva creació la defensa d'un sistema educatiu públic que sigui garantia d'equitat per a la ciutadania del nostre país i que combati activament tota desigualtat i discriminació. El document que us presentem recull les inquietuds i demandes de la comunitat educativa respecte a tres qüestions bàsiques, en un moment crític tant per a la comunitat educativa com per tota la societat.
1. Per una programació educativa que combati la segregació escolar
En un moment de davallada demogràfica i de renovació de concerts educatius i amb sobreoferta de places privades concertades que no s'ocupen sistemàticament, es presenta l'oportunitat de reforçar la planificació pública del servei d'educació de Catalunya per combatre amb eficàcia la segregació escolar.
A Catalunya existeixen més de 400.000 infants que viuen per sota del llindar de pobresa i les dades, fins al dia d'avui, ens indiquen que el 80% d'aquests continuaran en la pobresa en la vida adulta, si no s'implementen mesures correctores també en l'àmbit educatiu. A la vegada, és el tercer país d'Europa amb més educació privada, el segon amb major abandonament escolar prematur i el primer amb major taxa de risc de pobresa.
En aquest context, un dels reptes més urgents que té el sistema educatiu català és fer front a la doble xarxa educativa, una pública i l'altra, privada concertada. La doble xarxa educativa és una anomalia que fomenta la segregació i, en conseqüència, agreuja les desigualtats socials. Per això call tendir a un sistema públic universal que vegi incrementat la construcció de centres i l'oferta escolar i en paral·lel el desmantellament progressiu dels concerts educatius.
Cal doncs aplicar polítiques efectives per acabar amb la creixent desigualtat i segregació escolar, que està afavorint la concentració homogènia de l'alumnat en els centres educatius(especialment en centres públics) i no aposta per la diversitat amb les avantatges que això té per al conjunt de l'alumnat a Catalunya.
Si ens fixem en el repartiment d'alumnat amb NESE confirmem que existeix un gran efecte segregador: El 80% d'alumnat amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE) les absorbeix la xarxa pública, mentre que la privada concertada n'assumeix només el 20%.
A més, combatre aquesta segregació que la pròpia xarxa provoca ens surt molt car en termes econòmics. A Barcelona, per exemple, el Consorci desplega un pla de xoc que desvia alumnat vulnerable a la xarxa privada concertada. En aquest cas, el Departament acaba destinant 1.130€ per cada infant que força a anar a un centre privat concertat. Mentrestant, la xarxa pública compta amb només 400€ per cada alumne amb NESE que matricula.
És en l'etapa secundària on més important esdevé cuidar el vincle amb l'alumnat per prevenir l'abandonament escolar prematur. Lamentablement, és justament en l'etapa secundària on la xarxa pública té menys capacitat.
Segregació, programació de l'oferta educativa i concerts educatius.
Una de les distorsions que ha tingut la planificació educativa en aquest país és que s'ha supeditat sempre l'oferta de places públiques a l'oferta dels centres privats concertats (la qual hauria de ser complementària) de manera que el Departament d'Educació només ha actuat sobre l'oferta pública i això ha condicionat les polítiques contra la segregació, la qual és afavorida per l'existència d'una doble xarxa.
A més això genera en diverses zones una insuficiència crònica de places per atendre les peticions per als centres públics (i per tant ràtios sovint molt altes) i el manteniment de grups i centres concertats amb molt poca demanda. Ara mateix , hi ha un grup de concerts educatius que s'han de revisar abans de març de 2022 i en aquests caldria que el Departament prengués la decisió de renovar només aquells concerts que cobreixin necessitats que no puguin ser cobertes per l'oferta pública i evitar mantenir una sobreoferta de places concertades que provoca distorsions en el procés de preinscripció desviant demanda de places públiques per part de les famílies a plaça concertada.
Pel que fa a la programació de l'oferta que s'ha de fer abans de la propera preinscripció el Departament hauria de:
1. Fer una baixada de ràtios general per millorar l'atenció a l'alumnat i per garantir que no es tanqui cap grup ni línia de l'oferta pública. No es pot acceptar que els centres públics es redueixi les ràtios en EI3 i 1ESO i no es faci el mateix en els centres privats concertats.
2. En aquelles zones educatives on actualment hi ha grups per sobre de ràtio als centres públics, crear els grups necessaris perquè es respectin les ràtios que s'estableixin.
3. Garantir una oferta pública suficient qualitativament i quantitativa de proximitat també en aquells territoris amb població més dispersa i on no es poden replicar mecànicament els mateixos criteris de les zones demogràficament més denses.
4. Tal com s'exposa als apartats corresponents, cal un increment substancial de l'oferta pública d'ensenyaments post-obligatoris i de Formació al Llarg de la Vida (per Adults i per a Joves), que per desgràcia sempre ha estat molt insuficient enfront de les necessitats.
Sobre la participació de la comunitat educativa en la programació de l'oferta educativa.
El Decret Decret 11/2021, de 16 de febrer tot i que estableix algun mecanisme de participació de la Comunitat Educativa en la programació de l'oferta i formalitza el funcionament d'òrgans existents de planificació i gestió de l'admissió, és clarament insuficient:
· Per l'omissió de la participació de la representació de les famílies a les Comissions de Participació.
· Per les contradiccions que hi ha entre diversos apartats.
· Per la inconcreció en el desplegament dels òrgans de participació cosa que ha provocat una gran disparitat de situacions que han fet que de facto, la participació de la comunitat educativa no estigui garantida. Per tot això demanem que:
1. El Departament doni instruccions precises perquè en la composició de les esmentades comissions es garanteixi la presència tant de la representació sindical com de les associacions majoritàries de famílies.
2. Atès el retard general en l'aplicació de les mesures derivades de l'esmentat Decret que fan difícil que per a la propera preinscripció es puguin fer els canvis necessaris per obtenir una oferta que pugui contribuir a combatre la segregació , cal que les Comissions de Participació que han de determinar l'oferta per al curs 2023-24 estiguin en funcionament des de la tardor de 2022.
Criteris en la gestió del procés d'escolarització
Les decisions que es prenen relatives al procés de preinscripció (zonificació, adscripcions de centres, places, ràtios, places de reserva de NEE,...) poden ajudar a revertir la segregació o bé tot el contrari. En aquest sentit creiem que caldria tenir en compte aquests criteris.
Zonificació i itineraris. A l'hora d'establir zones, itineraris i adscripcions s'han d'evitar les dinàmiques de "fugues" massives que generen segregació i potser caldrà restringir les possibilitats de tria de centre en aquest sentit. Cal ser especialment vigilant davant les possibles dinàmiques informals d'exclusió (aquelles que poden fer aparèixer com a hostils determinats centres envers determinats perfils socioeconòmics).
Ràtios. Les baixades de ràtio, especialment en centres d'alta complexitat poden ser una bona mesura per millorar l'atenció de l'alumnat, però cal que es compensin quan calguin amb la creació de nous grups, sobretot a les zones amb molta matrícula viva, perquè si no, s'acaben incomplint aquestes ràtios.
Places per a Necessitats Educatives Especials. La reserva de places NEE per al procés de preinscripció i matrícula hauria de complir diverses condicions:
· Ser globalment suficient per atendre tot l'alumnat.
· Ser distribuïda per evitar que se segueixin acumulant en determinats centres i en la mesura del possible equilibrar-ne la presència als diversos centres. A la vegada, caldria verificar que els centres educatius en els que es matriculi alumnat amb necessitats de suport educatius disposi de la cultura de la inclusió i dels mitjans necessaris per l'atenció de l'alumnat.
· Ser rigorosa per escolaritzar els alumnes a les places reservades.
Criteris per a la gestió de la "matrícula viva". A les zones on hi ha un procés d'arribada contínua d'alumnes (allò que s'anomena "matrícula viva") les dinàmiques de segregació es poden alimentar al llarg del curs si no s'estableixen criteris d'equilibri a l'hora de l'escolarització. En aquest sentit és una llàstima que la normativa vigent no mantingui les places de reserva al llarg de tot el curs, ja que els desequilibris entre centres es poden accentuar. Per tant, cal que no es tingui en compte només el criteri de places disponibles sinó també els percentatges d'alumnes amb necessitats de suport i fer-ne una assignació reequilibradora.
2. Educació Infantil (0-6), pública, de qualitat i a l'abast de tothom, els fonaments de l'equitat educativa
La importància de la etapa 0-3 en el desenvolupament de les persones és fonamental i actualment podem afirmar que és una evidència àmpliament compartida i documentada. En els anys 2004 al 2010 es va generar un gran augment de centres i places. Després d'aquest període, lamentablement, han seguit anys de doloroses retallades i greus incompliments des del govern de la Generalitat.
En els objectius de l'agenda europea 2030 està la universalització i accessibilitat a l'educació de la petita infància, a tal efecte els fons europeus han destinat importants partides econòmiques a l'Estat espanyol pel desenvolupament d'aquesta etapa des de les comunitats autònomes. A Catalunya s'atén poc més del 34% dels infants d'aquesta etapa. Els territoris rurals – poblacions de menys de 4000 habitants - són les més desateses , però globalment el preu elevat per a les famílies i la insuficiència d'ajuts, limita l'accés a molts grups socials.
Convençuts de la necessitat de millorar la situació actual, reclamem que el Departament d'Educació faci públic el pla per garantir la universalització i gratuïtat de l'etapa. Entenem que aquest Pla s'hauria de suportar amb una mesura legislativa i sotmesa a discussió i participació dels membres de la Comunitat Educativa. Un cop més reclamem diàleg i transparència en les decisions del govern. Les declaracions de la conselleria han estat poc concretes i sovint contradictòries.
Considerem que hi ha d'haver transparència en el criteri de repartiment de les dotacions econòmiques als grups de dos anys i cal garantir la universalització de l'etapa. L'increment de places s'ha de realitzar amb criteris clars per facilitar l'accés a la població exclosa per motius econòmics, geogràfics i culturals. És el departament d'Educació el que ha de garantir l'etapa i no sobrecarregar als municipis amb noves obligacions.
En l'etapa 0-3 urgeix revisar les ràtios màximes d'infants – docent que s'estan donant a Catalunya, superior que en altres Comunitats autònomes i el doble que la mitjana europea.
L'etapa educativa 0-6 és una realitat conceptual consolidada però que no està prou generalitzada, és una etapa que comparteix els fonaments pedagògics, que sovint està estructurada en edificis separats, amb pràctiques distants i amb poca coordinació. La baixada de natalitat generalitzada ofereix una gran oportunitat per fer un replantejament dels espais de les escoles bressol i de les escoles de primària. Ens ofereix la possibilitat de fer escoles d'educació infantil de 0-6 anys. Aquesta proposta ha d'anar acompanyada de la ferma voluntat i del compromís de les administracions educatives de crear escoles 0-6 autònomes, amb identitat pròpia, per donar continuïtat al procés educatiu des de la primera infància.
La coordinació entre els dos cicles d'educació infantil és imprescindible, afortunadament es van estenent projectes de col·laboració entre bressol i primària, sobretot en municipis petits on la proximitat ho facilita. Les institucions educatives han de vetllar perquè aquesta col·laboració ha de passar a ser estructural, més enllà dels projectes aïllats portats a terme per la voluntat dels equips de mestres dels dos cicles.
L'infant des que neix és subjecte de ple dret i en els principis que fomenten la Convenció dels drets de l'Infant, n'hi ha un que té una significació especial: l'interès superior de l'infant. Aquest principi diu que a l'hora de prendre qualsevol decisió relacionada amb l'infant cal tenir en compte com el pot afectar. En aquest cicle sovint aquest principi se obvia perquè prevalen aspectes economicistes que res tenen a veure en preservar l'interès superior dels més petits.
A l'etapa 0-6 té tanta importància la funció educativa com la funció de cura. Els equips de mestres d'educació infantil aquestes funcions les tenen molt clares per això posen la màxima atenció en la cura i a la vegada posen totes les condicions perquè es doni el desenvolupament personal, social, cognitiu i emocional dels infants.
En aquests serveis d'atenció han d'estar incorporades les famílies, en aquestes edats infants i famílies formen un tot. Quan ens referim a serveis d'atenció a la infància ho fem en un sentit ampli: escoles bressol, espais nadó, espais familiars, tots ells serveis que acompanyen i tenen cura tant dels infants com de les famílies. Reclamem un esforç per construir una xarxa on intervinguin serveis socials, mèdics i psicopedagògics per atendre les diferents casuístiques personals i socials d'infants i familiars, per fer front a la segregació i exclusió i per poder fer una detecció precoç de necessitats en aquesta etapa educativa.
S'ha de fer un replantejament de la formació inicial de l'educació infantil per adequar-la als avenços pedagògics, didàctics, neurològics, psicològics, socials… dels últims anys. Les persones que treballen en Educació infantil no poden quedar al marge de les polítiques de millora de la formació inicial i permanent dels docents.
3. L'Educació Post-Obligatòria, una altra peça essencial
Situació de la Formació Professional:
El Departament ha demostrat una enorme incapacitat de planificació de l'oferta educativa i de donar resposta a la demanda de places d'FP que la societat catalana necessita. Tenim una oferta de places d'FP molt desajustada: queden moltes places desertes d'algunes especialitats amb molta inserció laboral mentrestant en manca d'altres especialitats amb major o menor inserció que va provocar inicialment que en el curs 21/22 quedessin 25.000 alumnes fora del sistema i que des de fa molts cursos provoca un abandonament escolar prematur en els cicles formatius de grau mitjà quasi del 50%.
En el context econòmic actual, aquesta demanda de places d'FP és una oportunitat magnífica per transformar l'estructura de l'FP, així com per satisfer les necessitats de les persones, de les empreses i dels territoris . El Departament d'Educació ha pres un seguit de decisions errònies: saturació del sistema (increment de ràtios en temps de pandèmia, accentuat per la limitació dels espais per acollir-la), derivació de menors d'edat a l'IOC, quan ni ho demana l'alumnat ni s'aconsella ja que cal que es socialitzin entre iguals i aquest no és el perfil d'alumne o alumna de Formació Professional no presencial. Cal planificar I'FP amb temps suficient, fer prospecció de les necessitats del sistema per donar les respostes adequades.
Des del MUCE hem alertat d'aquestes mancances i demanem que es faci la orientació adequada en etapes educatives anteriors, com ara l'ESO, que es faci prospecció i planificació de manera coordinada i que hi hagi una informació i acompanyament a les famílies i persones usuàries abans i durant el procés de preinscripció i matrícula.
Així, la Formació Professional necessita:
· Millorar i ampliar l'oferta, quantitativament, qualitativament i territorialment en FP presencial, sostinguda en el temps.
· Sempre cal prioritzar la formació professional presencial. La formació professional no presencial ha d'anar adreçada a col·lectius que tinguin un perfil autònom d'aprenentatge, persones adultes que sovint solen compaginar la formació i el treball i també una opció a tenir en compte en zones rurals per completar l'oferta formativa presencial. Partint d'aquest marc, en FP no presencial és urgent el creixement de l'oferta pública i un equilibri entre l'oferta de les diferents famílies professionals. Ha quedat palès que cal dotar a l'IOC (FP pública no presencial) d'una organització adequada, dels recursos i de l'autonomia suficient, com pertoca a l'únic centre públic a distància de Catalunya. La infradotació de tot tipus de recursos (plataforma i manteniment insuficients, recursos pedagògics actualitzats, etc.) s'han evidenciat aquest curs amb fets tan lamentables com el col·lapse de la plataforma durant les proves finals semestrals de cicles formatius, que ha estat la punta de l'iceberg.
· L'oferta s'ha d'orientar a empoderar la població jove per accedir al món del treball i no a generar mà d'obra precària i vulnerable. En aquest sentit s'han d'eliminar les taxes de matriculació dels cicles formatius de grau superior, així com les del curs d'accés a cicles formatius de grau mitjà. · Formar professionals amb alt valor afegit ja que hem passat d'una societat manufacturera a la de la indústria 4.0, la ciència i la salut com a motors de l'economia catalana.
· Millorar l'orientació abans i durant la preinscripció, així com l'acompanyament a les famílies i persones usuàries.
· Garantir la qualitat formativa als centres educatius amb recursos suficients i a l'empresa (cal preveure i superar les dificultats de la formació en el lloc de treball, sobretot quan es tracta d'empreses que no poden tenir ni espais ni persones treballadores preparades per tutoritzar-la).
Batxillerat
És necessari que el model de batxillerat actual contempli totes les possibilitats formatives a l'alumnat i respongui a la continuïtat d'itineraris formatius a seguir (graus o cicles formatius de grau superior). Valorem molt convenient que el batxillerat trobi l'equilibri entre l'anteriorment esmentat i la "preparació" de l'alumnat per les proves d'accés a la universitat corresponents.
Universitat, un dret universal i un espai de democràcia:
Volem una universitat compromesa amb els reptes socials, garant de l'expressió i el debat democràtic.
L'accés a la Universitat ha de ser lliure de barreres econòmiques. Cal seguir amb la reducció de les taxes de graus i màsters i implementar beques salari i recursos similars que facin efectiu el dret d'accés a l'educació superior dels nostres joves.
Formació al llarg de tota la vida :
L'educació de les persones adultes ha de ser una eina per a fer front alguns dels problemes de l'Europa actual i un element clau per a l'educació del segle XXI.
Ha estat un aspecte molt poc present en les polítiques educatives, sent la ventafocs dels sistema educatiu, tot i ser essencial per donar oportunitats formatives tant a les persones adultes com per a joves que abandonen el sistema educatiu prematurament o hi arriben tardanament (persones migrants o refugiades…).
Cal un augment de l'oferta pública en quantitat (més centres, més places i més activitats) i varietat i vetllant per la seva qualitat i especialment per les necessitats formatives de les persones amb més vulnerabilitat. Ha de ser una oferta capaç d'atendre les necessitats reals (per exemple alfabetització, formació bàsica,domini de les llengües i recursos informàtics,...)
És necessari:
· Reforçar la promoció i/o informació dels cursos i formacions que s'ofereixen i l'orientació educativa i més coordinació entre els centres de secundària amb els centres de formació d'adults per donar continuïtat educativa als i les joves que no superen la ESO
· Impulsar dinàmiques de formació post obligatòria per adolescents i joves amb recursos propis de formació i d'atenció a la diversitat
· Impulsar en el fòrums laborals i socials la conscienciació sobre la importància de l'educació al llarg de la vida.
· Que s'estableixi una coordinació entre serveis i instàncies públiques o socials com ara el SOC, el cursos de formació professional i ocupacional dels diferents departaments, les activitats de Normalització, formació comunitària i de proximitat, estudis de capacitació en TIC, Escoles d'Idiomes, IOC, ...
· En totes les formacions que s'ofereixen cal disminuir les ràtios per millorar l'atenció individualitzada de l'alumnat i facilitar-li l'accés a l'ús de recursos informàtics.
· L'oferta ha de ser de lliure accés i gratuïta, per aquest motiu és absolutament imprescindible l'eliminació de les taxes per accedir al Curs d'accés als cicles formatius de grau mitjà (CAM) que és una de les vies d'accés a la formació professional inicial.
· Els centres de formació d'adults han de tenir accés al EAP. Suport per atendre alumnat i fer front a l'escola inclusiva. Cal també un reforç de personal per realitzar l'orientació educativa de l'alumnat.
· En la situació actual de gent nouvinguda calen reforços i ofertar més places en els cursos de llengua catalana i castellana.
· Cal una revisió del procés de preinscripció i matriculació dels alumnes que passen dels CFA als cicles formatius. Actualment accedeixen en el segon torn de matriculació i molts alumnes es queden sense plaça..
· Respecte a la formació instrumental s'hauria de revisar l'oferta i ampliar-la a més centres d'adults.
· Cal també impulsar processos d'inclusió dels sectors menys afavorits en les activitats de formació al llarg de la vida.
Descarregueu el comunicat en aquest ENLLAÇ
11 de març de 2022
Comunicat del MUCE sobre mobilitzacions
Comunicat del MUCE sobre mobilitzacions
Les organitzacions del Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), en la sessió de treball del dia 9 de març, ha acordat donar suport a les mobilitzacions que els sindicats d'Educació tenen previstes pels propers dies.
Constatem la manca de diàleg del responsable del Departament d'Educació i denunciem les decisions unilaterals que afecten a tota la comunitat educativa sense respectar els mecanismes de consulta i /o negociació legalment establerts.
Desprès d'uns cursos molt difícils on s'ha demostrat la responsabilitat i compromís dels professionals de l'educació, no es poden acceptar imposicions que realment no milloren l'actual sistema educatiu i que li generen una tensió afegida.
Entenem que la millora de l'educació només es pot produir des de la complicitat, acord o consens amb els diferents sectors de la Comunitat educativa i instem a la reflexió i canvi d'aquesta errònia forma de fer.
El MUCE amb les seves propostes i les diverses organitzacions que el composen, estan obertes al diàleg i a cercar les millors solucions per la millora de l'educació. Esperem una actitud similar pel responsable del Departament d'Educació.
COMUNICAT DEL MUCE SOBRE MOBILITZACIONS PREVISTES PELS SINDICATS
18 de febrer de 2022
El Departament menysté la Comunitat Educativa
El Departament menysté la Comunitat Educativa
El Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), volem manifestar la pèrdua de
confiança amb el Departament d'Educació i en la política que està impulsant el Sr.
Josep Gonzàlez-Cambray, Conseller d'Educació.
Venim d'una situació complexa amb la gestió de la pandèmia, adaptant-nos al moment difícil i demostrant la professionalitat docent. L'escola ha estat més que a l'altura de les circumstàncies i a canvi ha rebut el menyspreu i menysteniment per part de l'administració i és per això que mostrem un seguit de greuges que ens porten a manifestar la insatisfacció unànime de les entitats que conformen el MUCE, tant en el contingut com en les formes:
- Recatalogació de centres d'alta i màxima complexitat sense tenir present el context de pandèmia i repartiment poc equitatiu dels PMOE.
- Reestructuració i improvisació en les places públiques d'FP.
- La futura aprovació d'una resolució de concerts, quan no es prima l'oferta pública.
- Aparició de l'esborrany del decret de menjadors, sense consulta prèvia i sota cortines de fum.
- Una escola inclusiva irreal, sense recursos ni planificació.
- Deixadesa per part de l'administració a l'hora de resoldre el % de castellà que arriba judicialment.
- Manca de planificació clara del 0-3 cap a la universalització i gratuïtat.
- Manca de criteris per a la realització de la planificació de l'oferta educativa, que penja del pacte contra la segregació.
- Un plantejament sense precedents d'un nou currículum a implantar al setembre als cursos imparells, sense temps per debatre i consensuar amb la comunitat educativa que l'ha d'aplicar.
- La notícia per premsa d'un nou calendari escolar, sense consulta al CEC i als sindicats, al·legant equitat i sense un pla de realització.
Per tot això, reclamem rectificació pública per part de la Generalitat, per crear dinàmiques de planificació serena i coordinada. L'educació és cosa de totes i tots, i no ha de passar per proclames públiques que generen més tensió al sistema educatiu i fa minvar la confiança de la comunitat educativa.
22 de setembre de 2021
El MUCE reclama fer front a les desigualtats educatives
El MUCE reclama fer front a les desigualtats educatives
Avui, 22 de setembre de 2021, hem realitzat la lectura de les reivindicacions del Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), plataforma formada per diverses entitats i organitzacions relacionades amb el sistema educatiu de Catalunya, en defensa de l'educació pública.
Us enllacem al vídeo de la roda de premsa i al document que s'ha llegit i serà presentat a Conselleria:
2 de juliol de 2020
Declaració sobre el curs 20/21
Declaració sobre el curs 20/21
El Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE) considera que l'actual emergència sanitària ha revelat de forma dramàtica les precarietats del sistema educatiu producte d'anys de les retallades i infradotació pressupostària especialment dels darrers 10 anys. Hem observat un increment les desigualtats educatives entre l'alumnat i com els mecanismes de compensació i inclusió que haurien de garantir l'educació pública han patit greus deficiències.
És imprescindible reforçar les mesures sanitàries i el suport de serveis de benestar social per poder arribar adequadament a tot l'alumnat.
Davant del fet que de cara al curs 2020-2021 la situació de pandèmia no s'haurà superat i que hi ha evidències de nous rebrots, el Marc Unitari de la Comunitat Educativa publica el següent COMUNICAT
24 d'octubre de 2018
Manifestació per una educació pública, democràtica i equitativa
Manifestació per una educació pública, democràtica i equitativa
El Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE) té com a objectiu defensar una educació pública, inclusiva, gratuïta, universal, catalana, laica, feminista i coeducativa, democràtica i participativa, enfocada a la igualtat d'oportunitats i adequadament finançada. Demanem un creixement sostingut del pressupost educatiu que permeti atendre tot l'alumnat.
El MUCE treballa des de fa anys per la millora de l'educació pública com a condició per a construir un país més just i democràtic. En els últims anys la persistent dinàmica del Departament ha estat aplicar decisions unilaterals de caire tecnocràtic i retallades econòmiques importants, sense consensuar amb la comunitat educativa. Tot plegat ha provocat un deteriorament de la participació democràtica, precarització del sistema i estrès en els centres educatius.
Comencem el curs 2018-2019 amb uns precedents negatius per al sistema públic que constatem:
1.-Unes retallades pressupostàries encara no recuperades que han implicat (també) una aturada en el desenvolupament del sistema públic.
La desinversió en el sistema educatiu ha estat considerable. La reducció entre el 2010 i el 2018 ha estat de casi un 10%. A la vegada, el nombre d'alumnes del sistema s'ha incrementat en un 10%. L'única partida pressupostària que s'ha incrementat és la dels concerts educatius. Dada que corrobora que el Govern de la Generalitat fa una clara aposta per l'escola privada sostinguda amb fons públics en detriment de l'escola pública que en surt clarament perjudicada.
Increment insuficient de les plantilles davant de l'augment d'alumnat que ha provocat la massificació d'alumnat a les aules especialment a la secundària obligatòria.
Falta de planificació de places públiques que puguin donar resposta a les necessitats d'escolarització i la tendència de les famílies que és escollir escola pública. El Govern de la Generalitat segueix any rere any tancant grups públics de P3 i creant places de 1r d'ESO molt per sota de la demanda. A la vegada, sobre planifica l'oferta de places privades concertades .
Manca de places de Formació Professional, que genera la desviació d'alumnat als centres privats o derivant a la formació a distància, a més de 20.000 alumnes.
Unes elevades taxes als ensenyaments postobligatoris i universitaris que n'impedeixen l'accés a gran part de la població.
Manca de places i de finançament del Departament d'Ensenyament a l'educació pública 0-3 anys que ha comportat un increment de l'escletxa social.
Hi continua havent més de 1000 aules prefabricades, xifra que es manté des del 2008 i la tendència serà a augmentar degut a l'increment d'alumnes a secundària els propers anys. Problema endèmic i sense pla de Govern per solucionar-lo.
Deteriorament de les condicions de treball dels treballadors i treballadores de l'educació (horari lectiu, ràtios, precarització de la feina…)
2.-Uns anys de tancament normatiu i dèficits democràtics.
L'aplicació d'una legislació educativa neoliberal (LEC i LOMCE), allunyades de les necessitats reals del nostre país, ha provocat el deteriorament de la participació democràtica de professionals, famílies i estudiants. Ho veiem per exemple en el decret de direccions, el Decret de provisió i perfils de plantilles, retallades en les funcions dels consells escolars, etc.
Tot i la diagnosi feta en els Informes del Síndic de Greuges sobre la segregació escolar encara no s'ha portat a terme cap mesura per reduir-la. És per això que denunciem la manca de decisió i voluntat política per a posar fi a la segregació i a les desigualtats educatives.
De la mateixa manera, reivindiquem que els menjadors escolars s'han d'emmarcar dins el dret a l'educació pública i han de ser universals i gratuïts. La proposta de decret de menjadors suposa una privatització dels menjadors en què mitjançant concurs públic es vol aconseguir que el servei acabi en mans de grans empreses. La proposta deixa fora de la gestió a les ampes i afes.
3.- Cronificació de la segregació i desatenció a la diversitat.
La política educativa no corregeix la segregació escolar ens el contrari, la fomenta en apostar per l'educació concertada en detriment de l'educació pública i també en permetre el "dret de l'elecció" de centre que genera competència entre famílies i mencartilitza l'educació pública sometent-la a la llei de l'oferta i la demanda.
Necessitat d'un pla de formació dels professionals de l'educació, consensuat, amb vinculació al projecte de centre i amb recursos suficients, que tingui en compte els reptes que plantegen la segregació i la inclusivitat.
Incertesa en l'aplicació del Decret de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu. No s'ha fet cap esforç pressupostari per garantir la seva aplicació i no s'està treballant paral·lelament per canviar la visió assistencialista que té Catalunya envers les Necessitats Educatives Específiques.
En conseqüència des del MUCE denunciem que tenim un sistema educatiu que globalment no garanteix la igualtat d'oportunitats i és menys democràtic any rere any.
En aquest sentit instem el nou govern que respecti, impulsi i apliqui les diferents resolucions aprovades al Parlament en aquest sentit fins ara. A títol d'exemple podem citar la Moció 15/XI sobre taxes universitàries, la Resolució. 7/XI sobre la recuperació de condicions laborals dels empleats públics i dels docents, lla Moció 196/X i la Moció 155/XI de menjadors escolars, la Resolució 145/XI sobre segregació escolar, resolucions contra el finançament de les escoles que segreguen per sexe...
Per tot això, des del MUCE exigim al Govern i als grups parlamentaris un pressupost expansiu per al 2019, com el que hagués estat necessari tenir en el 2018, tenint en compte que el creixement actual és del 3,4%. L'educació no es pot permetre perdre un any més.
Per acabar, seguim mostrant el nostre recolzament a totes les persones docents que són als jutjats amb falses denúncies d'adoctrinament. L'escola s'ha de preservar com a espai de convivència i cohesió, de respecte dels principis democràtics i de pluralitat ideològica i no partidista. També com espai d'educació amb coneixements i valors des del rigor i des del pensament crític, de manera que s'afavoreixi el diàleg, la discrepància i la capacitat de posar en dubte allò que es transmet. DEIXEU L'EDUCACIÓ EN PAU. VOLEM EDUCAR EN LLIBERTAT.
El Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE) seguirem lluitant en la defensa d'una educació pública, inclusiva, gratuïta, universal, catalana, de qualitat, laica, feminista i coeducativa, democràtica i participativa, enfocada a la igualtat d'oportunitats i adequadament finançada.
20 de setembre de 2018
Per una educació pública, democràtica i equitativa.
Per una educació pública, democràtica i equitativa.
Roda de premsa del MUCE d'inici de curs
Demanem un creixement sostingut del pressupost educatiu que permeti atendre tot l'alumnat.
El MUCE treballa des de fa anys per la millora de l'educació pública com a condició per a construir un país més just i democràtic. En els últims anys la persistent dinàmica del Departament ha estat aplicar decisions unilaterals de caire tecnocràtic i retallades econòmiques importants, sense consensuar amb la comunitat educativa. Tot plegat ha provocat un deteriorament de la participació democràtica, precarització del sistema i estrès en els centres educatius.
Si vols llegir la Roda de Premsa sencera descarrega't el DOCUMENT.
16 de maig de 2018
Deixeu l'educació en pau.Volem educar en llibertat.
Deixeu l'educació en pau.Volem educar en llibertat.
Davant la campanya judicial i mediàtica contra els i les docents de diferents centres educatius de Catalunya, els intents de criminalització del professat així com la
instrumentalització i us partidista de l'activitat educativa, les entitats i organitzacions que formem part del MUCE manifestem:
1. El nostre recolzament a totes les persones docents afectades, les de St. Andreu de la Barca i de la Seu d'Urgell que són als jutjats, i els 500 docents i altres professionals de
l'educació amenaçades la setmana passada pel Delegat del Govern, Enric Millo, als quals volem trametre un missatge d'escalfor i ànim per no defallir.
Posem en valor la defensa de la tasca educativa desenvolupada pels docents en un context social i polític d'enorme complexitat, per garantir la bona convivència als centres educatius, amb ple respecte a la pluralitat.
Tenim el desig que puguem continuar realitzant la tasca docent sense perdre ni un bri d'il·lusió per formar ciutadanes i ciutadans lliures de defensar les seves idees i que sàpiguen respectar les dels altres.
El debat sobre el tractament de qüestions controvertides que afecten aspectes ideològics i polítics a l'escola és una tasca important i ha de ser considerada com a element central en una educació per a la ciutadania.
L'escola s'ha de preservar com a espai de convivència i cohesió, de respecte dels principis democràtics i de pluralitat ideològica i no partidista. També com espai d'educació amb coneixements i valors des del rigor i des del pensament crític, de manera que s'afavoreixi el diàleg, la discrepància i la capacitat de posar en dubte allò que es transmet. Constatem que, més enllà de situacions puntuals que puguin sorgir, a les escoles i instituts catalans no hi ha un problema de convivència relacionat amb la situació política del país.
En els nostres documents ho expliquem ben clar: a l'escola s'ha de poder parlar de tot i s'ha de parlar de tot. Sempre preservant el respecte a l'alumnat hem de treballar per al desenvolupament de persones lliures, amb esperit crític i compromeses. Competents també en les qüestions socials.
En aquest sentit valorem positivament les valoracions i recomanacions realitzades pel Síndic de Greuges.
2. Denunciem la instrumentalització política i ús partidista del cas, a més, posant en risc la preservació de la convivència i la cohesió, perquè contribueix a tensionar la situació
dins de la mateixa comunitat educativa i dificulta que el centre pugui recuperar la normalitat.
El MUCE postula un enfoc comunitari, de qualitat i en català de l'educació pública. I abans de l'1 d'octubre, en una reunió amb representants parlamentaris de tots els partits polítics ja vam advertir que les acusacions d'adoctrinament, posaven en perill la cohesió social, i només servirien per a fer patir persones concretes (docents, alumnes i famílies) a la vegada que es podia trencar la confiança i la complicitat necessària per a realitzar la tasca educativa sempre complexa.
Interpretem doncs, una utilització de determinats grups polítics i del Ministerio de Educación, cultura i Deporte per a assolir una influència ideològica sobre part de la població.
3. Denunciem la instrumentalització mediàtica de la situació. Alguns mitjans de comunicació han utilitzat aquest extrem de forma que considerem inadequada, qüestionant la presumpció d'innocència, fent-se judicis de valor i divulgant les imatges i els noms de persones de forma innecessària i greu.
Considerem que aquesta "informació" té per objecte mostrar públicament els rostres d'uns professionals de l'ensenyament per a senyalar-los i generar una sospita sobre ells i elles, prejutjant-los i situant-los en la diana de possibles actuacions que poden posar en risc la seva honorabilitat personal i professional, i fins i tot la seva pròpia integritat física, tenint en compte que encara no han estat jutjats per cap tribunal de justícia i tenen dret a la presumpció d'innocència.
Recollim la denúncia feta per les famílies de l'institut El Palau, de la pressió i persecució mediàtica a què estan sotmesos el professorat del centre per part d'alguns mitjans de
comunicació i xarxes socials.
L'existència de professorat sota investigació judicial, la presència de mitjans de comunicació a les portes del centre, la divulgació de les imatges del professorat denunciat i l'aparició de pintades insultants a la façana del centre, la recepció de trucades al centre amb insults i amenaces cap als professionals, etc., són factors que no contribueixen a normalitzar la situació.
4. No a al judicialització de l'educació: reivindiquem la necessària resolució positiva dels conflictes.
No creiem que judicialitzar situacions més o menys conflictives ajudi al desenvolupament de l'educació i a l'atenció de l'alumnat en concret. Ens el contrari, el considerem un gran error, ja que el clima que es genera redunda en el malestar d'alguns docents, que se senten coartats en la seva llibertat d'expressar-se lliurement a l'aula.
Volem recordar, i constatem, que el sistema educatiu disposa de diversos mecanismes per mediar i resoldre els possibles conflictes que puguin aparèixer en el marc de l'activitat del centre (tutories mediació, inspecció, i tot allò que recull el procediment administratiu...).
Des de les entitats del MUCE, sindicats i moviments de renovació pedagògica en particular, també constatem que docents i centres s'autocensuren, deixant de realitzar-se algunes activitats que abans es feien amb tota naturalitat per por de no crear més conflicte o de no veure s'hi involucrats.
5. Volem centrar-nos en els problemes reals de l'educació Volem manifestar la nostra contínua lluita i reivindicació per centrar-nos i resoldre els problemes reals de l'educació pública que afecten al conjunt de l'alumnat i que resulten eclipsats per temes mediàtics d'utilització política. Ens referim a qüestions com el fet que s'hagin renovat concerts sense cap avaluació de les necessitats d'escolarització ni control sobre els atorgats, la manca de planificació del Departament d'Ensenyament amb el tancament de grups o la manca de docents que afecta el proper curs a l'educació secundària i Formació Professional, l'infrafinançament de l'escola pública que ens situa a la cua de la inversió educativa pública a Europa i la progressiva privatització dels serveis educatius públics, l'increment desmesurat i abusiu de les taxes universitàries, la segregació, la implementació de l'escola inclusiva sense recursos, el dèficit en formació professional pública i una llarga llista de necessitats i problemes greus als que els poders públics estan donant literalment l'esquena.
6. Crida a donar una resposta unitària, àmplia i transversal .Demanem a tota la comunitat educativa que se sumi a aquest suport i a les mobilitzacionsque convocarem pels propers dies, en les quals hi estem treballant.
Deixeu l'educació en Pau. Volem educar en llibertat
CARTELL CONCENTRACIONS 23 DE MAIG
23 d'Octubre de 2017
Manifest:No ens toqueu l'educació !
Manifest:No ens toqueu l'educació !
CONVOCADES CONCENTRACIONS ALS AJUNTAMENTS DE LES CAPITALS DE COMARCA DE CATALUNYA EL DIMECRES 25-O A LES 18H.
Us compartim manifest en defensa de l'escola catalana, la democràcia i les llibertats escrit des del MUCE per a les Concentracions de les capitals de comarca de Catalunya convocades per al 25 d'octubre de 2017.