El Dia Mundial contra les violències envers les dones és una oportunitat per reflexionar, sensibilitzar i educar sobre la necessitat de construir una societat lliure de qualsevol forma de violència masclista.
La Caputxeta Vermella, com a narració universalment coneguda, conté elements simbòlics que, des d'una mirada crítica i transformadora, poden ajudar-nos a explorar qüestions com els rols i estereotips de gènere, la por d’anar sola pel camí o la vulnerabilitat de les dones davant les amenaces. Així que ens podem preguntar:
Per què les dones (les caputxetes) són invisibles en el seu camí? Empoderem-nos, les dones hem fet un llarg recorregut en tots els àmbits, comencem a fer visibles les dones en tots els espais educatius i a canviar les versions del conte.
Per què a les dones sempre se les adjudica aquest rol de submissió? La caputxeta pot ser una noia valenta, decidida, intel·ligent i empoderada.
Per què a les dones no se les atorga la llibertat de decidir sobre el seu propi camí?, s’estan buscant el perill i són responsables de les agressions que pateixen per anar soles? Responsabilitzem i comencem a qüestionar actituds masclistes.
Per què el llop (homes) és la metàfora de les amenaces i del perill? Treballem les masculinitats tòxiques amb el nostre alumnat. Deixem de justificar les actituds i comportaments de les persones agressores i de naturalitzar la violència.
Per què les dones van soles pel bosc? Cal donar importància a les xarxes de suport. Treballem el valor de la solidaritat tot mostrant la intervenció col·lectiva per trencar amb les situacions de violència. Prevenir i fer front a les situacions de risc a través de la unió, el suport mutu i el coneixement dels drets individuals.
