Motor de la innovació

El programa es basa en el mètode del Motor de la Innovació on descriu que els requeriments per assolir cadascun dels estadis tenen una doble vessant, la realització de reptes i projectes per una banda (velocitat), i la de la sistematització d'elements del programa al centre per una altra banda (revolucions).:

a) Realització de reptes i projectes: és l’activitat en forma de casos a l’aula, en el que l’alumnat ha d’interpretar una casuística determinada i donar una resposta definida.

Dins el que anomenem reptes hi ha dues possibilitats:

● Repte A: una empresa planteja un pregunta no definida, l’alumnat fa un treball d’innovació per tal d’oferir una resposta prototipada a partir del desenvolupament del Design Thinking.

● Repte B: és una possibliitat com la A però en aquest cas no hi ha una empresa que planteja la pregunta inicial.

En el que plantegem com a projecte, el programa ofereix tres possibilitats:

● Projecte blanc: l’empresa presenta una necessitat de producte o servei i un equip de centres educatius (mínim 2) donen una resposta a aquesta demanda.

● Projecte vermell: l’empresa presenta una necessitat de producte o servei en un mercat conegut amb molta competència i fronteres definides (oceà vermell)

● Projecte blau: l’empresa presenta una necessitat de producte o servei en un mercat inexistent/nou on no hi ha competència i les fronteres es desconeixen (oceà blau).

b) Sistematització: són elements que ajuden a generar mecanismes interns per tal de procedimentar la innovació dins l’organització del centre. Els elements s’han agrupat en 3 pilars: la base del programa, el procés d’innovació i el sosteniment de la innovació:

Per cadascun dels pilars s’han integrat els següents elements:

A la taula següent es descriuen els elements de sistematització dels corresponents tres pilars citats (títol, descripció de l’element, el/els indicador/s que evidencia l’assoliment, l’estadi recomanat a portar-lo a terme i la puntuació atorgada que s’explica en el proper apartat de la memòria):

4.1 Sistema de puntuació per estadis

El sistema de puntuació pretén mesurar el centre en dues línies paral·leles, per un costat el que hem denominat reptes i projectes, per l’altre, la sistematització.

En cadascun dels estadis hi ha un límit de puntuació amb el que els centres han d’arribar per tal de poder superar cadascun dels estadis. 5, 15 i 25 són les nostres expectatives. Aquests valors numèrics són només valors referencials doncs es valorarà el pas d’un estadi a un altre tenint en compte d’altres factors de tipus qualitatiu (evolució del centre en el programa, qualitat dels projectes realitzats, criteris d’organització interna del programa, etc.).

En l’apartat de reptes i projectes la puntuació que recomanem la podem veure descrita en el següent gràfic:

Com podem observar, tant reptes com projectes, es poden portar a terme d’una manera independent o combinada. En aquesta segona opció la puntuació es multiplica, premiant així els projectes que han sorgit a partir de treballar un repte amb un procés d´Innovació.

A la taula següent s’estableix la puntuació mínima que es recomana en cadascun dels estadis que es descriuen anteriorment: