Embedded Files
Sant Fruitós, 5 de maig del 2023. Les 3.45 de la matinada. Comença el nostre viatge. L’objectiu? Honorar les víctimes de l’holocaust nazi. Cada any, el diumenge més proper al dia de l’alliberament del camp de Mauthausen, es fan els actes internacionals en commemoració d’aquest alliberament. Persones arribades de diferents parts del món hi van a retre homenatge a les víctimes.
Sant Fruitós, 5 de maig del 2023. Les 3.45 de la matinada. Comença el nostre viatge. L’objectiu? Honorar les víctimes de l’holocaust nazi. Cada any, el diumenge més proper al dia de l’alliberament del camp de Mauthausen, es fan els actes internacionals en commemoració d’aquest alliberament. Persones arribades de diferents parts del món hi van a retre homenatge a les víctimes.
Algunes d’elles molt més properes del què ens pot semblar. Les tres filles d’en Joan Vilalta Prat, de Moià, van pensar que seria una ocasió única per visitar el lloc a on el seu pare hi va estar tancat més de 3 anys. Així ens ho van explicar al mateix camp de concentració. Testimonis directes del pare, ens van transmetre el dolor de les víctimes, la tirania del botxins i la importància de recordar. Ha sigut un viatge que ens ha portat a visitar els escenaris de les històries que s’expliquen a classe i que, massa cops, ens costen d’entendre: Mauthausen, Gusen, Ebensee, el castell de Hartheim… Són històries que es repeteixen. Com les de l’Antonio Escalé Claramunt i l’Arturo Cura Bosch, els dos fruitosencs que van perdre la vida al camp d’extermini de Gusen.
Algunes d’elles molt més properes del què ens pot semblar. Les tres filles d’en Joan Vilalta Prat, de Moià, van pensar que seria una ocasió única per visitar el lloc a on el seu pare hi va estar tancat més de 3 anys. Així ens ho van explicar al mateix camp de concentració. Testimonis directes del pare, ens van transmetre el dolor de les víctimes, la tirania del botxins i la importància de recordar. Ha sigut un viatge que ens ha portat a visitar els escenaris de les històries que s’expliquen a classe i que, massa cops, ens costen d’entendre: Mauthausen, Gusen, Ebensee, el castell de Hartheim… Són històries que es repeteixen. Com les de l’Antonio Escalé Claramunt i l’Arturo Cura Bosch, els dos fruitosencs que van perdre la vida al camp d’extermini de Gusen.
Justament en aquest camp hem pogut veure els seus noms a la placa commemorativa que s’hi va col·locar l’any 2018. Poc després, un supervivent polonès de 99 anys ens dirigeix unes paraules. I malgrat que no podem entendre el seu idioma, entenem perfectament allò que ens vol transmetre. En queden pocs. Molt, molt pocs… Deixarem que l’oblit guanyi terreny? Recordem sempre: “L’oblit és la pitjor de les condemnes”.
Justament en aquest camp hem pogut veure els seus noms a la placa commemorativa que s’hi va col·locar l’any 2018. Poc després, un supervivent polonès de 99 anys ens dirigeix unes paraules. I malgrat que no podem entendre el seu idioma, entenem perfectament allò que ens vol transmetre. En queden pocs. Molt, molt pocs… Deixarem que l’oblit guanyi terreny? Recordem sempre: “L’oblit és la pitjor de les condemnes”.
Eva Luján, professora de Socials del centre
Eva Luján, professora de Socials del centre
Page updated
Report abuse