BLOG ALUMNES 1r BATXILLERAT

Dia 1 - 11 de març (Judit i Eva)

Vam començar el dia ben d'hora, concretament a les 6:30 del matí quan vam quedar a la porta de l'institut. Vam agafar un autobús per anar a l'aeroport i agafar l'avió, que es va enlairar aproximadament a les 11:40.

Un cop vam arribar a Berlín, vam anar directes cap a l'hostal on ens allotjaríem durant la nostra estada allà. El dia no acompanyava gaire, però tot i així vam sortir a donar una volta per la capital, gaudint d'un tros del mur de Berlín (Berliner Mauer) i el Checkpoint Charlie. Com que va començar a ploure cada cop més, vam tornar a l'hostal on vam sopar i vam anar a descansar ben d'hora per tenir energia pel dia següent.

Dia 2 - 12 de març (Idoia i Marta)

Ens vam llevar a les 7 del matí perquè era el dia que visitàvem més llocs. Quan vam acabar d'esmorzar, vam agafar el tren per anar a dos museus, el Pergamon i el Neues Museum, que són molt interessants. Quan vam acabar vam anar a buscar un lloc per dinar i ens van deixar una estona per voltar. Més tard vam quedar a l’Alexanderplatz per pujar a la torre de la televisió (Fernsehturm). Allà vam fer una volta per tota la torre i vam poder veure tots els edificis i monuments importants de la ciutat, des d’on vam poder apreciar amb molt més detall la partició del Berlín est de l’oest. Per tornar a l’hostal, en comptes de tornar amb tren vam tornar caminant per poder veure millor Berlín i vam aprofitar per visitar la Porta de Brandenburg (Brandenburger Tor) i fer-nos un munt de fotos. Finalment, vam anar directes cap a l’hostal per sopar i com que estàvem molt cansats, no vam tardar a anar a dormir!

Dia 3 - 13 de març (Yerai)

Aquest cop vam poder dormir una mica més. Al acabar d’esmorzar, vam agafar el tren per anar a visitar al camp de concentració de Sachsenhausen. Va ser el dia en què el temps era menys càlid però tot i això va ser una visita molt maca i vam poder veure moltes coses sobre la seva història.

Després de dinar vam anar a visitar la Gedenkstätte Berliner Mauer, un dels monuments amb més valor històric. Tot seguit, vam poder visitar per fora la nova Sinagoga i per acabar de tancar el dia vam poder entrar dins de la la cúpula del Reichstag, des d’on vam gaudir d’unes vistes panoràmiques de la ciutat.

Dia 4 - 14 de març

Per sorpresa nostra, ens vam trobar amb una vaga d'autobusos just el dia de tornada cap a l’aeroport…! Per sort, vam poder-nos acostar amb metro fins a la parada més pròxima a l’aeroport i des d’allà (no ens oblidem que és un país molt ben organitzat i disciplinat) hi havia un servei mínim d’autocars que ens va deixar just a la porta… Per tot això ens va quedar pendent la Gedächtniskirche i unes compres d’última hora, que havíem deixat per aquest últim dia… Això deu voler dir a reveure Berlín! O millor, auf Wiedersehen Berlin!

BERLIN, DIE REISE

Cristina Martín Invernón (2n de Batxillerat)

Berlín, una ciutat amb molta història. Quatre dies ens van semblar molt poc. Un cop descobries la història d’un lloc, aquesta mateixa et portava a un altre, era un no acabar. Però, per què una ciutat com Berlín? Què hi vam descobrir?

Jo escric des del meu punt de vista, és clar, però estic segura de que aquell que va venir de viatge i li pregunteu tindrà una història meravellosa també per a explicar.

Tots anàvem mentalitzats que era una ciutat on faria molt fred i el temps no seria agradable, però vam estar de sort. Si mirem el costat positiu, podria haver plogut molt més. Deixant de banda els núvols que cobrien el cel la major part del dia, vaig trobar Berlín com una ciutat grisa. Al haver estat durant tants anys dividida, es notava bastant la diferència d’un costat a l’altre del mur però, encara i així, els edificis en si eren d’un color gris. Potser per a ajudar a mentalitzar puc posar un exemple. Us imagineu una ciutat com Barcelona tot el dia ennuvolada on sembla que hagi de ploure però no cau una sola gota? Doncs així és Berlín.

El passeig pel mur va ser inspirador, a cada tros de paret trobaves un artista diferent, que volia expressar amb el seu art el sentiment d'opressió i patiment de totes aquelles famílies dividides per un mur de ciment i tots aquells somnis que no es van poder complir per culpa de la repressió. A més, la cultura Alemanya té una cosa ben clara, no s’ha d’oblidar mai el que va passar, per a que no es torni a repetir. Per aquest motiu, aquells camps que van sobreviure la destrucció i el pas del temps es troben oberts al públic, per a que observin tot allò que va ocórrer en un espai tancat durant tants anys. Nosaltres vam poder ser unes de les persones que vam poder observar en carn i ossos la situació d’aquells que, per la seva religió, procedència, cultura o sexualitat eren tancats i torturats, castigats per el que era considerat un “crim”. El camp de Sachsenhausen ens va posar a tots la pell de gallina.

Va ser un viatge intens, amb moltes coses per veure on el rellotge anava fent tic-tac però, una estona per a prendre un cafè o anar de botigues sempre es podia aconseguir. Una de les moltes coses que també vam descobrir d’aquesta meravellosa ciutat és la importància que donen all reciclatge. A les portes dels supermercats hi havia unes màquines que llegeixen el codi de barres de tots aquells envasos de plàstic que portes i, després d’escanejar-los i emportar-se’ls per a reciclar, et donen un tiquet per a bescanviar al supermercat. Però no és que et regalin diners. Recordeu quan abans es comprava la llet en ampolles de vidre i, un cop acabades i buides les portaves a reciclar i et retornaven els diners que havies pagat per l’envàs i pel contingut. Doncs a Alemanya encara es fa servir i això ha fet que els carrers estiguin ben nets de plàstics contaminants.

Recordo també anar amb la idea que trobaria molta gent alta i rossa, el típic estereotip alemany de “raça ària” que sempre s’ha vist a les pel·lícules, però em va sorprendre molt arribar i trobar-me amb tot de gent ben diferent. Podria fins i tot posar el mateix exemple d’abans amb la ciutat de Barcelona; era com passejar per la Rambla, amb tot de gent ben diferent de llocs de procedència diferents.