Durant el mes de març els alumnes de la matèria “Sota els meus peus” van fer una sèrie de prospeccions pels voltants de l’institut per buscar troballes del nostre passat, identificar-les i treure conclusions, com faria un arqueòleg.
Primer de tot, van identificar en el mapa la zona a prospectar, després vam començar la prospecció terrestre a la zona de la Guardiola (la muntanya de darrera l’institut) per inventariar les diferents estructures i per mirar de trobar noves troballes, entre elles el megàlit que està suposadament prop de la Guardiola.
Mur de feixa→ és un sistema de conreu que disposa el terreny en feixes o terrasses. Està feta per pedres planes i rectangulars. Van creure que pertany als segles XVIII-XIX.
Van trobar una tina en mig d’un hort. Mesurava 1 cm de diàmetre i un poc més d'1 m d'altura. Estava parcialment tapada per una sèrie de lloses. Podia pertànyer a l'època dels segles XVIII i XIX. Servia per guardar vi perquè estava recoberta de calci i impermeabilitzada.
També van trobar un mur de 2 metres d'altura i 3 metres d'amplada. Van creure que era prou modern perquè hi havia cement entre les parets i van trobar dos canelobres. Van creure que pertanyia al segle XX.
Van creure que era una altra tina perquè les parets estaven recobertes de calci i el calci abans servia per impermeabilitzar les parets per tal que el vi o diversos tipus de líquids no es filtressin. Mesurava 1,84 m de diàmetre. No van saber l'altura perquè les pedres que la tapaven havien caigut dins. Podia ser dels segles XVIII-XIX.
Entre els segles Xlll-XIX es van construir nombroses barraques de pedra seca (sense ciment només pedres). Les podem trobar en zones muntanyoses del mediterrani. Podia servir per guardar eines o per protegir-se si feia fred o mal temps.
Es tracta d'unes làmines de pedra posades en vertical que tenen entre 60 i 130 cm de llargada i de 15 a 70 cm d'altura. Són 10 pedres recolzades en una pendent de la muntanya. Van creure que servien per guardar coses que no es fessin malbé amb els agents erosius, van creure que guardaven “allò per posar als cavalls i lliurar-los al carro”. I així no havien de fer tanta volta per anar a treure els cavalls.
Es tracta d'una antiga torre que es feia servir per comunicar-se amb els pobles pròxims quan hi havia guerra o no. Al final es va quedar obsolet perquè va arribar la electricitat. Van trobar indicis (teules) de que hi podia haver una casa sota la torre que pertany al 1848, segle XIX.