La història comença amb el que la directora va presentar com a cor zero, que representava una coreografia de lluita d'Els set contra Tebes per contextualitzar els fets de la tragèdia d'Antígona. Un dels aspectes que mereixen un aplaudiment és, de fet, aquest cor, d'uns quinze membres, que, a més a més, funcionava com un cor clàssic: recitava el text conjuntament i anava encapçalat per un corifeu. 

L'escenografia es planteja buida i són els actors i actrius qui creen els diversos espais on es desenvolupa l'acció. Aquest fet permet que prenguin rellevància altres aspectes com el vestuari, que contribueixen a reforçar els aspectes importants de l'obra: la llei divina i la llei humana. D'una banda, el personatge d'Antígona va caracteritzat amb un vestit blanc; d'altra banda, Creont i la resta de personatges van vestits de negre; i al centre, hi trobem Hèmon, que porta una camisa blanca amb pantalons negres. 

Per últim, cal comentar que el text està basat en la traducció de Gredos. L'alumnat va comentar que en algunes ocasions li va semblar massa elevat i que els va costar d'entendre alguna escena. 

Tot i això, la valoració de l'alumnat ha estat positiva, ja que els ha permès veure elements rellevants de la representació d'una tragèdia grega així com repassar la història treballada a l'aula. L'enhorabona a la companyia!

La representació comença amb un quadre on es presenten els diversos personatges de l'obra caracteritzats amb màscares mentre els esclaus Pinaci i Fanisc expliquen l'argument de l'obra. De fet, s'utilitzen aquests dos personatges per fer de narradors al llarg de l'espectacle. Pel que fa a l'argument, han introduït alguns canvis que queden massa lluny de l'original i que desvirtuen en part la feina que ha fet la companyia i l'alumnat del públic, ja que cal un comentari detallat a posteriori per assentar l'obra original de cara a la selectivitat. Alguns d'aquests canvis són els següents:

- L'escenografia mantenia les dues cases però no apareixia l'altar, un element crucial per al desenllaç de l'obra.

- També es veia l'interior de les cases de Simó i Teopròpides.

- L'obra acaba amb tots els personatges decidint com celebraran el casament imminent de Filòlaques i Filemàcia.

L'adaptació de la Mostellaria està ambientada al Segle d'Or espanyol tot i que només s'aprecia al vestuari. És una decisió artística que va confondre una mica a l'alumnat, que va comentar que no aportava comicitat a l'espectacle i que hagués preferit veure una adaptació ambientada a Grècia, tal com passa a l'original. 

La feina de la companyia és molt lloable, ja que els actors eren els mateixos que els d'Antígona, però cal tenir en compte que la majoria del públic que reben ha treballat l'obra pels exàmens d'accés a la universitat.