No tots els sistemes de l’univers, ni els canvis que hi tenen lloc són com ens semblen a primera vista.
De l’existència de molts canvis no en prenem consciència espontàniament. Galàxies, molècules, àtoms, canvis en l’evolució de l’univers o de les espècies en són alguns exemples.
Si ens guiem per l’aparença de les coses poden emergir creences errònies. El cosmos roman estàtic, el sol i la lluna tenen mides semblants entre si i les estrelles són molt més petites que aquests, la Terra és plana, el Sol es mou al voltant de la Terra, les espècies d’animals que actualment trobem a la Terra hi han existit sempre, un cos cau més ràpidament com major és la seva massa, etc.
La finalitat fonamental de la ciència és aprofundir en el coneixement de diferents sistemes de l’univers i en els canvis que hi tenen lloc, amb el propòsit de satisfer determinades necesitats humanes, pràctiques i espirituals.
Totes dues són ciències experimentals i teòriques que s’ocupen de l’estudi de la matèria i dels canvis que hi tenen lloc.
La física es centra principalment en estudiar els fenòmens que es produeixen a la natura en que no s’altera l’estructura íntima de la matèria. Estudia les forces amb les que interactuen els cossos (dels més petits als més grans) i també analitza com s’utilitzen les forces i l’energia en el nostre món.
La química s’ocupa més dels canvis que afecten a les substàncies per dins i de les transformacions d’unes substàncies en unes altres diferents. Estudia la matèria, s’ocupa de la separació i identificació de les substàncies, del seu anàlisis, de la seva composició, del coneixement de les seves propietats i estructura, i de l’obtenció de substàncies i materials.
La paraula física prové del grec physis (φισιχ) que vol dir NATURALESA, i que suposadament va ser introduïda per Aristòtil, considerat l’autèntic creador de la filosofia, fa uns 2300 anys.
A l’antiga grècia la física reunia tots els coneixements de la natura. Avui dia són moltes les ciències que estudien els sistemes i canvis en la natura (biologia, química, geologia, geografia,…)
La física, tal i com avui la coneixem, és molt jove, no té més de 4 segles. El seu origen el podem ubicar a l’època en que van viure Galileo Galilei i Isaac Newton, dos grans físics.
Foc
Edat de Coure
Edat de Bronze
Edat de Ferro
Amb el descobriment del foc les persones ja comencen a fer canvis químics. En l'edat de pedra no duien a terme transformacions químiques per fer les eines, però en la dels metalls sí, i és una edat de grans canvis en la vida de la humanitat durant la prehistòria.
El coure l'obtenien de la malaquita mitjançant una reacció química amb foc. Després descobreixen el bronze combinant el coure amb estany, més dur i resistent que el coure. I després obtenen el ferro, també a partir de minerals, com l'hematites que és un òxid de ferro o altres compostos de ferro.
Fins a principis del segle XIX la química va avançar de la mà dels alquimistes.
Volien trobar la pedra filosofal que havia de permetre transformar qualsevol metall en or i aconseguir la fórmula de l’elixir de la vida.
Creien que la matèria estava composta dels 4 elements: aire, aigua, terra i foc.
Incorporaven bona part de màgia i misticisme en les seves creences i tendien a considerar l’alquímia una pràctica secreta i apta només pels iniciats.
Antonie-Laurent de Lavoisier (1743-1794)
Fou un químic francès que va morir decapitat durant la revolució francesa. És considerat el creador de la química moderna pels seus estudis: llei de conservació de la massa, explicació de la combustió, la respiració, i l'oxidació com a reaccions amb l'oxigen, demostració de la naturalesa no elemental de l'aigua, composició de l'aire, refús de la teoria del flogist, nomenclatura química, definicions d'element químic i d'àcid, etc
Leonardo da Vinci (1452-1519), un home avançat al seu temps
En els milers de pàgines dels seus quaderns, Leonardo va recollir les seves investigacions sobre diferents disciplines com l'anatomia, la mecànica o la òptica. Leonardo da Vinci, el gran artista del Renaixement, va ser també un geni científic. A part de la seva obra pictòrica , va haver-hi un Leonardo dedicat a l'observación rigurosa, l' experiment i la formulació exacta de principis generals a partir de l' experiència empírica.
http://www.nationalgeographic.com.es/historia/grandes-reportajes/leonardo-da-vinci_7277/6
https://elcorreodelsol.com/articulo/fritjof-capra-leonardo-fue-el-primer-pensador-ecologico
Imatges
Texts descobriments sense dates
Texts descobriments amb dates
OBJECTIUS DE LA PRÀCTICA:
Entendre la diferència entre observació i conclusió
Entendre com avança la ciència
Esbrinar què hi ha dins les caixes sense obrir-les tot emprant els sentits.
Les observacions les duem a terme amb els 5 sentits i poden ser verificades per altres persones. (“objectives” i no canvien)
Les conclusions són fruit d’una interpretació personal/grupal de les observacions, i poden variar molt entre tots. (susceptibles d’interpretació/ampliació)
PROCEDIMENT PRÀCTICA INDAGACIÓ MISTERY BOXES:
Feu 4 grups. A cada grup hi ha un secretari i un portaveu. Escolliu qui és qui. Quan estigueu preparats donarem les caixes misterioses. Cada grup tindrà la caixa 3 minuts. Després les farem rotar entre els grups. Mentre tingueu la caixa mireu d’esbrinar què hi ha a dins emprant els sentits. El secretari recollirà les observacions que feu en pòstits d’un color i les conclusions a les que arribeu sobre què hi ha dins la caixa en postits d’un altre color, un de cada per cada caixa. Després els portaveus de cada grup penjaran tots els postits organitzadament a la pissarra.POSADA EN COMÚ:
AVALUACIÓ:
Fent servir la rúbrica que hem fet entre totes cadascú avalua la redacció d’observacions durant la indagació que han fet al grup i després la seva participació en el grup i la dels seus companys i companyes amb la rúbrica corresponentVisualitzar el vídeo De Phil i llegir la introducció del llibre ‘Todo es química’ de Deborah García BelloRespondre les següents preguntes: