Embedded Files
Experiències d'arxiu: SECRETS MUSICALS DE L’ARXIU
Experiències d'arxiu: SECRETS MUSICALS DE L’ARXIU
Blanca Vila Pastor
Com a part del Premi Extraordinari de Batxillerat, la primera setmana de setembre vaig tenir l’oportunitat de realitzar una estada de recerca a l’Arxiu Nacional de Catalunya, amb l'acompanyament del Servei Didàctic. Entre els centres de referència que podíem escollir, vaig triar l’Arxiu Nacional per tenir l’oportunitat de descobrir com s’investiguen i es conserven els documents històrics en un arxiu. Al meu company de l’estada i a mi, com que els nostres estudis no estan relacionats amb l’arxivística, se’ns va proposar viure una experiència diferent a la dels becaris: fer un petit treball de recerca durant els dies que anàvem a l’Arxiu. Així podíem aprendre a informar-nos a partir de fonts primàries, com veritables investigadors. Per tal de dur-lo a terme, ens van proposar que escollíssim un camp d’estudi que ens interessés i busquéssim fons que tinguessin documentació de tot tipus relacionada amb aquest tema. A més, ens van donar l’oportunitat d’escriure aquest article que podeu llegir ara com a mostra d’una petita investigació a l’Arxiu.
Com que estudio música i m’agradaria dedicar-m’hi professionalment, vaig decidir buscar documents relacionats amb aquest camp. Després de tafanejar desenes de fons, vaig trobar una partitura manuscrita, una cançó per a piano i veu titulada Secret d’amor, escrita l’any 1924. Pertany al fons de Josep Conangla i Fontanilles. La música és de David Vives i la lletra és del mateix Conangla i Fontanilles. Em va semblar una feina molt interessant, perquè em permetia investigar una mica sobra la seva història i em donava l’oportunitat de transcriure la partitura manuscrita a un suport digital i fer un petit tast de la feina d’un editor musical. La cançó no és coneguda popularment, així que no he trobat cap enregistrament de la peça.
Josep Conangla i Fontanilles, el titular d’aquest fons, era un polític, assagista i poeta, nascut a Montblanc l’any 1875 i mort a l’Havana (Cuba) l’any 1965. Durant la seva vida va treballar com a periodista i va ser militant en el federalisme català de Pi i Maragall. Va lluitar a la guerra de Cuba, país on s’hi va establir l’any 1902. El seu fons inclou documentació molt diversa, des de documents d’identitat, la seva correspondència, la seva obra periodística, les seves memòries i articles d’altres autors. Aquest document està classificat dins de l’apartat de la seva activitat artística.
El compositor, David Vives, va néixer l’any 1864 i va morir el 1936. Pertanyia a una família burgesa de Valls i va aprendre a tocar el piano i el violí de forma autodidacta. L’any 1906, David Vives es va traslladar a Barcelona, on va començar a exercir com a professor de solfeig, piano, violí i cant. Entre els seus alumnes hi trobem algunes figures importants del panorama musical de l’època, com Raquel Meller i Conxita Supervia. Des de jove es va relacionar amb els cercles culturals de la seva ciutat, on va fer amistat amb figures importants del panorama artístic català, com l’escriptor Narcís Oller i el poeta mossèn Anton Navarro, a qui va musicar alguns dels seus poemes. La seva obra es situa dins de la tradició romàntica catalana i la major part de les seves peces estan escrites per a piano, o per piano i veu, seguint el format de la cançó popular. Aquestes cançons tenien un paper molt important en la música de l’època, perquè eren peces més o menys senzilles que permetien que, abans de la difusió de l’enregistrament musical, la música fos accessible per a tothom. Intèrprets amb uns mínims coneixements de música que poguessin entonar una melodia senzilla o tocar un acompanyament al piano delitaven els seus oients amb peces com aquesta.
La partitura està manuscrita en tinta negra en dos fulls apaïsats, encapçalats per una portada i una pàgina amb el títol. Hi trobem alguns errors relacionats amb la notació, que en cas de publicació un editor hauria corregit. Per exemple, la direcció de les pliques de les notes en el pentagrama en clau de fa és incorrecta (per explicar-ho d’una manera més senzilla, els pals haurien d’estar dibuixats a l’altra banda dels punts). Moltes figures rítmiques no estan agrupades i trobem alguns compassos incomplets (és a dir, que falten notes que omplin tots els temps disponibles). En la lletra trobem algunes expressions i paraules incorrectes en el català normatiu, com la paraula “tindre”. Alguns versos tenen lletres elidides per tal que les síl·labes encaixessin dins la melodia. També hi trobem un retall de paper que cobreix un compàs (inclús podem veure lletres impreses a la part posterior), possiblement per errors d’escriptura. Tot i així, la lectura de la partitura és força entenedora. Pel que fa a l’aspecte formal, la peça no segueix una estructura marcada ni tampoc té una tornada que la distingeixi. La melodia està pensada per veus amb un registre agut. Per tal de fer-ne una versió digital m’he pres la llibertat de canviar algunes dinàmiques per què la interpretació de la peça sigui més fluïda. També he corregit els ritmes incorrectes.
Valorant breument l’experiència a l’Arxiu Nacional, puc dir que han estat uns dies molt enriquidors i interessants. Durant l’estada, el meu company i jo vam tenir l’oportunitat de visitar tot l’Arxiu i aprendre sobre el seu funcionament intern. Vam poder veure les sales de catalogació de documents, els tallers de restauració i els dipòsits dels documents, així com treballar a la sala de consulta. Però la part de l’experiència que m’ha semblat més fascinant ha sigut poder veure de ben a prop escrits, llibres, fotografies…, tot tipus de documents d’èpoques anteriors. Mentre els observava, pensava en tots els fets històrics que han viscut els documents, en totes les persones que els han tingut a les mans abans, en com ha canviat la manera de viure a través dels temps. Aquests documents, si tinguessin la capacitat de parlar, explicarien unes històries increïbles. Però precisament aquesta és la feina de l’investigador, desentranyar i preservar els misteris d’aquests documents. No m’esperava que un arxiu fos un món tan interessant i sorprenent, i estic molt agraïda per aquesta experiència.
Report abuse