El làser provoca un o un altre resultat sobre el material en funció de tres variables:
Potència: Cada talladora làser té una potència màxima de treball (5w, 10w, 20w, 40w...) Aquesta determina el gruix dels materials que pot treballar, i la quantitat de passades necessàries per aconseguir un efecte concret.
Velocitat. En funció de la velocitat a la que treballi el capçal, variarà el treball generat. És a dir, si el làser passa més de pressa sobre un punt determinat, menor serà el seu impacte.
Tipus de material. A més resistència del material, més lleu és l'impacte que es genera.
Amb la combinació d'aquests tres factors podem obtenir resultats molt diferents. Combinant la potència i la velocitat podrem afinar el resultat obtingut sobre un mateix material. La majoria de programes de gestió de talladores ja tenen programes predefinits que ens aniran bé la gran majoria de vegades.
Què és: travessar completament el material seguint un traçat vectorial per separar peces.
Mètode: potència alta i velocitat adequada; es poden fer passes multiples si el material és gruixut o per millorar acabat. L’air assist (si la màquina en disposa) concentra aire a la punta per expulsar fums i evitar re-ignició.
Passes i z-offset: per materials gruixuts, millors resultats fent diverses passes amb lleugera separació.
Subjecta el material per evitar vibracions; utilitza plataformes adequades (retícules, taulers honeycomb).
Acabat: els talls amb menys potència i més velocitat solen donar vora més neta; més potència genera carbonització en fustes i vores brillants en acrílic.
Què és: aplicació d’un feix breu i controlat per deixar una línia o color superficial sense penetrar gaire profund. S’utilitza per a textos petits, codis, logotips, i identifiers.
Mètode: normalment vectorial (traça), amb potència baixa i velocitat alta; a vegades s’usa modulació del feix (PWM) o enfocament lleugerament fora de punt per canviar el color superficial.
Resultat: línia fina, contrast variable segons material (oxidació lleu en alguns metalls, foscor en fusta).
Consells: prova en un racó; utilitza air assist suau per evitar cremacions; neteja la lent per preservar definició
Què és: eliminar una capa de material per fer relleu o crear textures/imatges.El cap recorre en línies (com una impressora) i la intensitat/velocitat determinen profunditat i to. Ajusta DPI/PPM i hatch (espai entre passes).
Paràmetres típics: potència mitjana-alta i velocitat mitjana; per materials com fusta o acrílic convé començar amb proves per definir profunditat i aspecte (contrast, textura).
Qualitat: més DPI = més detall però més temps; cura amb materials brillants (acrílic) perquè poden fondre’s i donar cantonades brillants.
Consells: En materials delicats, usa màscares adhesives (p ex cinta de pintor) per evitar cremades superficials; neteja residus abans de continuar
⚠️El gravat és, a proporció, el procés més lent dels tres que tractem
Fer proves amb mostres i documenta paràmetres (potència %, velocitat mm/s o %). Indica data, material, objecte, velocitat, potència i observacions.
Ordre de processos: normalment primer gravar (raster), després marcar línies, i al final tallar les peces (per evitar que la peça es mogui o vaporitzacions afectin el gravat). En tallar, primer es fan les peces interiors i en darrer lloc les peces exteriors o perimetrals, per evitar moviments en les peces. (Habitualment, la màquina ja ordena els processos amb aquests criteris)
Ventilació i neteja: utilitza extracció d’aire i neteja filtre després d’hores intensives; neteja lents i miralls sovint per evitar pèrdua d’eficiència i marques.
Seguretat: no tallar PVC o materials que alliberin gasos tòxics; utilitza proteccions, comprova l’estat de la màquina i no la deixis sense vigilància mentre talla.