Projecte de l'aigua:
fluids no newtonians

Gas, sòlid i líquid són els estats habituals de la matèria i sabem diferenciar-los. Però hi ha una barreja tan casolana com ara l’aigua i la maizena que qüestiona una cosa aparentment tan simple i ens fa ballar el cap sobre de quin estat de la matèria es tracta.

L’aigua amb maizena dissolta és, aparentment, un líquid per que flueix i adopta la forma del seu recipient, com fan els líquids. Però si piquem i l’aixafem amb força, aleshores es comporta com un sòlid. Si el massegem, el podem agafar i donar forma, convertir en una pilota…. i si el deixem estar, flueix de nou com un líquid!

Els líquids són fluids, com ja sabem. Els líquids no tenen forma pròpia, sinó que adopten la forma del recipient on són. Per aquesta propietat, els líquids també s’anomenen fluids newtonians.

En canvi, hi ha una mena de fluids anomenats fluids no newtonians que tenen una característica peculiar: la seva viscositat varia segons la força que se li aplica. Això vol dir que si hi apliquem poca tensió, es comportarà com un líquid o fluid newtonià. Ara bé, si hi apliquem una força prou intensa el fluid augmenta la seva viscositat de manera que es comporta com un sòlid.

I això és el que li passa a la barreja d’aigua i maizena: és un fluid no newtonià que augmenta la seva viscositat en aplicar-li una força, és per això que en colpejar-lo o modelar-lo respon com si es tractés d’un sòlid.

En canvi, en condicions normals es comporta com un líquid.