La nostra experiència de job-shadowing (aprenentatge per observació) a Turquia comença amb la nostra ràpida però intensa visita a Istanbul. Durant unes hores vam poder gaudir d’aquesta preciosa ciutat i de la seva gent abans de viatjar a Ankara, la capital del país, per començar l’activitat de visita als centres que teníem programada pels dies 23 i 24 de gener.

Tot i estar situada al centre del país i totalment ubicada al continent asiàtic, l’aspecte de la ciutat d’Ankara és plenament occidental i cosmopolita, si no fos per les nombroses mesquites repartides entre blocs d’oficines i avingudes comercials que trobem al centre de la ciutat, formant una barreja tan sorprenent com interessant. 

En un dels districtes d’Ankara, Mamak, és on es troba el centre Mamak Halk Egitim Merkezi. És un centre d’adults, la majoria dones, on s’ensenyen tota classe de professions i habilitats: cuina, estètica, pintura, manualitats diverses, música i també idiomes, tant idiomes estrangers com turc per alumnes nouvinguts, molts d’ells refugiats de Síria i d’altres països propers en conflicte. També s’ofereixen classes d’alfabetització per alumnes que no han tingut l’oportunitat d’aprendre a llegir o escriure, tant per circumstàncies personals com per la situació als seus països d’origen . Parlar amb aquestes alumnes, totes dones, va ser una experiència molt emotiva. Vam poder recórrer moltes de les seves aules i compartir amb professors i alumnes una estona del seu temps. Una de les coses que ens va sorprendre és que el centre disposa d’una llar pels infants dels alumnes i especialment les alumnes. Donat que la gran majoria són dones, això els permet disposar de temps per estudiar i no haver-se de veure obligades a quedar-se a casa.

Després d’aquesta visita, vam visitar dos centres més al mateix districte, molt similars al primer. A part de l’hospitalitat i l’amabilitat turca en general, ens va cridar l’atenció el gran entusiasme de les alumnes a les seves classes.

El segon dia l’activitat va ser més institucional. Vam fer una visita al Mamak Ilçe Milli Egitim Müdürlügü, un equivalent al departament d’ensenyament, on ens van preguntar pel funcionament del nostre centre i ens van explicar la seva gestió dels centres educatius del districte, així com el funcionament de la pàgina del ministeri d’educació turc on es gestiona tota classe d’informació dels seus centres i alumnes.

D’aquestes dues visites, a part del vessant més professional i de la comparació dels nostres centres i de la seva gestió educativa, ens emportem una visió molt positiva del país i de la seva gent, sempre generosa, respectuosa i disposada a col·laborar en tot moment.

Per tot això i pel que malauradament els esperava uns dies després (així com a la veïna Síria), Turquia sempre estarà al nostre cor.

Jordi Màsich, Carme Portolés, Anna Rodríguez