Gairebé tots els animals es reprodueixen sexualment, però n'hi ha que també es poden reproduir de forma asexual si els convé i n'hi ha que només es reprodueixen sexualment.
Alguns animals, sobretot invertebrats, es reprodueixen de manera asexual quan les condicions del medi són molt bones i és important augmentar la població ràpidament. Quan les condicions són dolentes, la reproducció sexual és més adequada, ja que les diferències entre els individus fills poden afavorir la seva adaptació al medi ambient.
En els animals distingim dos tipus de reproducció asexual: l’escissió i la gemmació.
L’escissió consisteix en la fragmentació del cos d’un animal, perquè cada part generi un nou individu. L’individu original regenera la part del cos que ha perdut. L’estrella de mar és un exemple de reproducció asexual per escissió (tot i que també es pot reproduir sexualment).
Gemmació és la formació, en el cos d’un animal, d’un bony, la gemma, que donarà lloc a un nou individu. Quan la gemma completa el seu desenvolupament, es desprèn del seu progenitor i comença la seva vida autònoma. Les meduses, per exemple, es poden reproduir sexualment i també per gemmació.
La major part d’animals es reprodueixen sexualment. Els gàmetes o cèl·lules sexuals dels animals són els òvuls i els espermatozoides.
Els òvuls són els gàmetes femenins, produïts per les femelles.
Els espermatozoides són els gàmetes masculins, produïts pels mascles.
Hi ha algunes espècies en les quals un mateix individu pot produir tant espermatozoides com òvuls; aleshores diem que són hermafrodites. Com per exemple el cuc de terra o el cargol.
La fecundació es produeix quan s’uneixen un òvul i un espermatozoide. En els animals, aquesta fecundació pot ser interna o externa.
Fecundació inerna
La fecundació interna té lloc a l’interior del cos de la femella, després que el mascle hi hagi dipositat els espermatozoides. És pròpia dels rèptils, les aus, els mamífers i els insectes.
La fecundació externa es produeix fora del cos de la femella, que pon els ous sense fecundar perquè el mascle, després, hi dipositi els espermatozoides a sobre. La majoria de peixos i amfibis (ex. granotes) tenen fecundació externa.
Després de la fecundació, el zigot resultant de la unió entre un òvul i un espermatozoide es divideix i dóna lloc a un embrió. Segons el lloc on es desenvolupa l’embrió, hi ha animals ovípars, vivípars i ovovivípars.
En els animals ovípars les famelles ponen ous i els embrions es desenvolupen al seu interior, fora del cos de la mare. L’ou protegeix l’embrió i conté els nutrients que necessita fins al moment de néixer.
Quan han de néixer, les cries trenquen l’ou i surten.
Són ovípars:
Els ocells: que ponen els ous en un niu i cuiden les cries fins que són adultes.
La majoria de rèptils: ponen ous a terra i els abandonen.
Els amfibis o els peixos ponen els ous a l'aigua.
En els animals vivípars, l’embrió es desenvolupa a l’interior del ventre de la femella, des de la fecundació fins al naixement, durant el període de gestació. L’oxigen i l’aliment que necessita per desenvolupar-se els rep directament de la mare a través del cordó umbilical. En el naixement , la cria surt viva del ventre de la mare. Només són vivípars els mamífers.
Alguns animals, molt pocs, són ovovivípars, perquè els embrions es desenvolupen dins d’un ou, però dins del cos de la mare. Els animals ovovivípars, doncs, fan ous , però no els ponen. És el cas d’alguns rèptils (com els escurçons) i peixos (com alguns taurons).
El naixement d'un pollet
El naixement d'un dofí.
Algunes espècies de camaleó són ovovivípars.
Els marsupials, com el cangur i el ualabi o el koala, són una classe de mamífers que es caracteritzen perquè es desenvolupen només durant un període curt de temps en l'úter matern, que és on creixen la resta de mamífers fins al seu naixement. La resta del seu desenvolupament el continuen dins el marsupi, que és una mena de bossa, enganxats a les glàndules mamàries de la mare.