Per parelles o grups de tres:
Sovint quan demanem una activitat que suposi la redacció d'un document, memòria, etc., el nostre alumnat recorre al fàcil mètode de retallar/empegar.
Donat que aquesta pràctica és difícilment solucionable, una bona manera d'afavorir que hagin de revisar el text i personalitzar-lo és millorar les seves competències digitals a l'hora de formatar un text adequadament.
A més a més, com que la primera font d'informació acostuma a ser la Viquipèdia, el text utilitzat acaba tenint un bon nombre d'enllaços que apareixen amb un altre color de font i cal eliminar un a un.
Unifiqueu tots els elements de format amb l'opció del menú Edita | Selecciona-ho tot:
Configureu els paràgrafs amb l'opció del menú Edita | Selecciona-ho tot:
Inseriu les imatges al lloc corresponent del text. Podeu provar les diferents opcions:
En línia | Ajusta el text | Divideix el text Marge de 3,2 mm
Per crear quadres de text per ressaltar o afegir textos:
Per incloure taules en el nostre document:
Per configurar les pàgines:
Per configurar els títols dels apartats del document i poder crear després una taula de continguts de forma automàtica:
IMPORTANT: Només cal que configureu el primer títol. Per anar fent la resta només podeu utilitzar la eina Copia el format que teniu a dalt a l'esquerra.
L'esquema final seria el següent:
1. TÍTOL PRINCIPAL
1.1. TÍTOL SUBAPARTAT
1.1.1. TÍTOL SEGON SUBAPARTAT
sense numeració. TÍTOL DELS COMPONENTS
Amb el text pràcticament enllestit, només ens falta incloure l'índex del document (taula de contingut) i confeccionar la portada
Ara que ja ho teniu tot a lloc només cal afegir la portada i l'índex.
Tot i que el treball col·laboratiu i el treball cooperatiu semblin ser accions “iguals”, en el pensar i en el fer, són activitats diferents que mereix una distinció.
El treball cooperatiu se centra en la dimensió procedimental d'una competència del professor. El docent dissenya unitats, objectius i activitats clarament especificades amb seqüència, temps i productes finals concrets, totes elles accions intencionades per a l'assoliment de resultats. Per exemple, el docent proposa un problema i indica què ha de fer cada membre del grup, responsabilitzant-se cadascun per la solució d'una part del problema, de manera que la suma de les parts construeix la solució final. La responsabilitat de l'aprenentatge és del professorat.
El treball col·laboratiu atorga a l'estudiant la responsabilitat d'aprendre. No obstant això, el treball del professorat és encara més gran que en el cas del treball cooperatiu ja que és el docent qui ha de dissenyar i articular prèviament les activitats, perquè tot funcioni en el moment de la posada en escena. Un clar exemple de treball col·laboratiu és l'aprenentatge basat en projectes en el qual, sota el guiatge del docent, els membres del grup de treball prenen la responsabilitat i depenen els uns dels altres per aconseguir el producte o la solució final, a l'hora que han de respectar els interessos i habilitats de cadascun dels integrants.