Secundària
Què hi tinc al cap?
Dins dels diversos factors que incideixen en el benestar d’una comunitat educativa, ens centrarem els que promouen la salut mental. Ens proposem que l'alumnat analitzi els factors que promouen la nostra salut mental i aquells que la perjudiquen i la posen en risc, per tal de poder prendre decisions respecte a la mateixa salut mental, així com poder ser promotors d'hàbits i actituds per fomentar el mateix benestar i el de l’entorn.
Què PASSA QUAN "MUTEGEM" ALGÚ?
Aquesta EAS permet treballar el vector de ciutadania democràtica, crítica i compromesa partint del cas de Julian Assange. Quina relació té el fet de silenciar ("mutejar") algú amb la llibertat d'expressió? Les institucions poden "amagar" informació? Quines conseqüències pot tenir fer callar o invisibilitzar algú? El treball col·lectiu de l'alumnat ha de donar respostes a aquestes preguntes per poder fer una campanya de difusió en l'entorn escolar sobre la llibertat d'expressió.
ENS BANYEM AL RIU?
Per poder donar resposta a la pregunta, l'alumnat haurà de fer un estudi del riu. De tots els aspectes que es poden valorar d'aquest ecosistema, aquesta EAS se centra en l'aigua i en la vegetació. La proposta va acompanyada de la descripció del material necessari per poder estudiar la vegetació de ribera i de com es pot fer servir una maqueta per estudiar qüestions relacionades amb el cicle de l'aigua.
COM PODEM VISIBILITZAR LES PERSONES IMPORTANTS DEL NOSTRE BARRI?
En el context de la comunicació, sorgeix la pregunta de com podem donar valor o importància a les persones que formen part d'una comunitat, en aquest cas, del barri. A partir del retrat i del relat, l'alumnat explicarà qui és cada una de les persones escollides, quina és la seva participació en el col·lectiu i quina és la seva trajectòria. Es tracta d'una EAS molt extensa però modulable i amb molts bons exemples d'activitats relacionades amb les ciències socials, l'expressió i les arts.
Desmuntem la pseudociència
Es tracta d’un projecte enfocat tant a 1r com a 2n d’ESO que parteix de l’anàlisi d’algunes creences pseudocientífiques comunes en la nostra societat (l’influx de la lluna plena, el terraplanisme, l’astrologia-els horòscops, les pseudoteràpies, etc.). El Problema Social Rellevant (PSR) seria, així, el de com assignar valors de veritat en un món sobresaturat d’informació.
Una bona comprensió de com es poden utilitzar les dades per obtenir informació i coneixement ha de permetre a l’alumnat qüestionar-se amb rigor la veracitat de la informació que obtingui per tal de decidir finalment si aquella informació obtinguda és certa o falsa.
Què pot passar d'aquí a 50 anys si el nostre model productiu i de consum no varia?
A través d'un estudi estadístic es pretén posar en valor la importància de passar de ser consumidors a consumidors responsables. Volem que l’alumnat es converteixi en agent de canvi posant el focus en l'impacte mediambiental que genera la producció i l'impacte de les deixalles. Per això, sortir al carrer per obtenir dades de primera mà trobem que seria la manera òptima de començar el treball i continuar amb accions de sensibilització i de recuperació, reutilització per allargar-ne la vida útil dels objectes, posant el focus en l'economia circular.
COM PODEM HABITAR UN NOU PLANETA?
L’escassetat de recursos és un dels grans reptes que tenim com a humanitat. És per això que cal considerar la possibilitat d’haver d’abandonar el planeta Terra i habitar-ne un de nou. Considerar aquesta opció genera enormes reptes físics, matemàtics, ambientals i astronòmics, però també reptes socials que giren al voltant de la pregunta socialment rellevant: Com podem habitar un nou planeta? La idea és que l’alumnat reflexioni sobre la necessitat de repensar models socials més sostenibles i alhora generi una proposta de fonaments culturals per a una nova humanitat. L’EAS acabarà amb l’elaboració d’una declaració de principis com a document fundacional del nou ordre per a la convivència.
COM PODEM MARXAR DE LA TERRA?
La idea és que l’alumnat recordi on està situada la Terra dins del sistema solar, quines són les distàncies que existeixen entre astres i la millor manera d’anotar aquestes magnituds. Per altra banda, intentar reconèixer altres planetes fora del sistema solar i plantejar-se reptes de quines coses hem de tenir en compte per arribar-hi. Què és la velocitat? Que significa la velocitat de la llum? Quant trigarem?
La PSR que guia aquesta seqüència didàctica és la de Com podem marxar de la Terra? Pot establir-se com a context de l’ODS 9 Indústria, innovació i infraestructures.
PODEM VIURE EN UN BARRI SOSTENIBLE I SENSE DESIGUALTATS ENERGÈTIQUES?
Aquesta EAS pretén ser una oportunitat per tal que l’alumnat explori les idees prèvies relacionades amb un ús sostenible de l’energia i reflexioni sobre l’equitat en el consum i ús que es fa de l’energia en un context proper com és el mateix barri. A partir de la pregunta plantejada, han de comprovar que s'han de tenir en compte diversos punts de vista per respondre la pregunta. Finalment, se'ls demana redactar un manifest per presentar a l'ajuntament o als responsables de l'administració del barri.
QUÈ PODEM FER PER MILLORAR L'EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DEL NOSTRE CENTRE?
Es planteja com un repte per solucionar un problema proper i vinculat al dia a dia de la comunitat educativa i el seu entorn més immediat. A través d’un seguit d’activitats i bastides educatives l’alumnat vincularà la producció i el consum d’energia amb el seu dia a dia i reflexionarà sobre els impactes mediambientals que aquest consum genera.
El producte final consisteix en la creació d’un invent, on l’alumnat haurà de mobilitzar totes les seves habilitats i creativitat per fer una proposta d’estalvi energètic, dissenyant un giny que afavoreixi l’eficiència energètica del centre.
QUIN ÉS EL MODEL DE RECOLLIDA SELECTIVA ÒPTIM?
La proposa parteix d’una controvèrsia generada entre el veïnat d’algunes poblacions i els seus ajuntaments sobre el criteri que s’ha de fer servir per a la recollida selectiva d’escombraries. Ens ho imaginem, a 2n d’ESO, a partir de l’anàlisi d’una problemàtica coneguda com és el cas de la recollida de brossa selectiva. El PSR és la gestió dels residus sòlids urbans en el nostre poble o ciutat, i en particular volem esbrinar quin és el model òptim de recollida selectiva de residus. Aquesta proposta s’ha plantejat de manera molt modular.