Diguem que el temps és relatiu. Per tant, per a un infant és difícil regular-se el temps d’ús d’una cosa que li provoca plaer i necessita que l’adult li faci veure que és massa, en aquest cas, sobre l’ús de pantalles. Però per a un infant també és massa? Aquesta situació pot provocar frustració en l’infant, que haurà d’acceptar i canalitzar de la manera més adequada possible. Vivenciar el temps i sentir la seva relativitat, conèixer els perills de l’excés d’ús de les pantalles i establir unes normes pot ajudar l’infant a ser-ne més conscient i viure-ho d’una manera adequada i comprensiva.
Estem envoltats de pantalles: mòbils, televisions, tauletes... Les tenim molt a l’abast i capten la nostra atenció molt fàcilment. Una de les preocupacions de la nostra societat és l’ús excessiu que en fem. No es tracta de demonitzar les noves tecnologies però si de tenir-hi una relació més sana.
A partir de l’estudi de les dades que recollim sobre alguns dels propis hàbits i el fet de prendre consciència del valor de les alternatives a les pantalles, podem ajudar a l’infant a fer petits canvis en el seu dia a dia.
S’acostuma a pensar que el conflicte és una cosa dolenta perquè s’associa a la violència directa, a l’agressió, però... això sempre és així? La violència és la conseqüència o la manifestació d’un conflicte mal abordat i pitjor resolt.
Les preguntes que ens fem són: Els conflictes poden ser generadors de coneixement i oportunitats de millora com a persona i com a grup? Els conflictes poden ser una palanca de transformació i canvi social?
Els infants que aprenen a conviure de manera pacífica i inclusiva tenen més possibilitats d’exigir una justícia i institucions més eficaces, responsables, justes i inclusives.
Ens situem en una realitat vigent i urgent com la de conviure en la diversitat. La pregunta socialment rellevant que ens plantegem és Com m’imagino la gent que viu al costat de casa meva? Volem fer conscient l’alumnat i visibilitzar la diversitat familiar existent per poder percebre aquesta diversitat com una font de creixement personal i social, fent evident que cadascuna de les peculiaritats individuals o grupals enriqueix la societat i les experiències que s’hi desenvolupen. Així podem conviure més fàcilment en la societat en què vivim i esdevenir ciutadans de futur respectuosos, tolerants, empàtics, segurs i amb una mirada oberta, en definitiva, lliures.
Aquest és un projecte on a través de la conversa, l'escolta activa, la participació i la reflexió de l'alumnat es plantejaran quines són les conseqüències del tracte que li estem donant els humans al planeta. S'observa la situació com una nova oportunitat d'esperança i de millora de l'ésser humà amb capacitat per a proposar solucions alternatives i creatives com les de l'alumnat.
Volem situar l’alumnat d’educació infantil en una realitat vigent i urgent com la sostenibilitat, el fet de reduir, reciclar i reutilitzar les deixalles que acumulem les persones i quina petjada ecològica deixem al planeta amb la intenció de promoure una vida sostenible per a tothom.
La pregunta social rellevant que ens plantegem és Què fem amb tantes deixalles? Ens proposem que cada infant tingui eines suficients per analitzar la seva realitat i, d’aquesta manera, poder realitzar actuacions concretes respecte a les deixalles, veure la necessitat de reciclar, reduir i reutilitzar els envasos.
L’arribada d’infants i famílies de diverses procedències és un fet real a les escoles del nostre país. Encara que sovint ens sembla que l'acolliment que fem ja és el correcte, a vegades ens adonem que la inclusió de persones procedents d'altres països/cultures no acaba de funcionar com esperàvem. Aquesta EAS anomenada “Com ens podem entendre?” proposa un petit protocol d’aula o d’escola per a incloure de forma molt més conscient a les famílies nouvingudes, vinguin d'on vinguin. L’EAS constarà d'un mínim de 13 sessions de treball amb infants de 3 a 6 anys.
És una proposta que situaríem en un ambient de moviment per a potenciar la comunicació no verbal, centrada en el cos i en la possibilitat que ens dona per a poder crear vincles, comunicar conscientment o inconscientment més enllà de la llengua oral. En un ambient de moviment la comunicació no verbal adquireix una gran rellevància.
Aquesta és una proposta de com es pot presentar l’ODS 16 Pau, justícia i institucions sòlides a l’alumnat d’educació infantil. És per això que aquesta EAS vol promoure societats pacífiques i inclusives per al desenvolupament sostenible, facilitar l’accés a la justícia per a tothom i crear institucions eficaces, responsables i inclusives a tots els nivells.
Aquesta proposta es pot relacionar amb l’ODS 3 Benestar i Salut, garantint una vida sana i promovent el benestar per a tothom. La pregunta social rellevant que ens plantegem és Què volem dir quan diem estic bé? Ens proposem que cada infant tingui eines suficients per analitzar la seva realitat i, d’aquesta manera poder realitzar actuacions concretes respecte a la cura de la salut i els hàbits saludables.