La pràctica de l’estiueig va estimular el desenvolupament de l’urbanisme a Montcada.
A mesura que s'anava urbanitzant el primer eixample, entre la línia de França i el carrer Major, calia buscar nous espais que ben aviat s’ompliren amb la nova arquitectura més rica i diferenciada.
És el cas del carrer Major un dels més antics de Montcada i, juntament amb el carrer Colón, un dels eixos on s'articula l’estiueig a Montcada. Sector urbanitzat a partir de 1880
Freqüentment, els estiuejants adquirien solars edificables i aixecaven torres envoltades de jardí. Això es va donar en els terrenys propers a l’estació de Manresa o del Nord i el carrer Sant Antoni, i la de Sant Joan i el carrer Balmes, passant a ser ben aviat el centre de nous nuclis residencials, com abans havia ocorregut amb l'estació de França i el carrer Colón.
També durant el període 1900-1925 es van dur a terme una quantitat considerable de remuntes i façanes de cases ja existents en el Major, moltes d’elles van ser projectades pel mestre d’obres municipal Josep Graner i Prat.
El carrer Sant Antoni -actual Domènec Fins- és un dels més antics de Montcada que en el llindar del segle XX va aplegar un bon nombre de cases d’estiueig de famílies benestants.
L’arribada continuada d'estiuejants va facilitar la urbanització dels terrenys situats damunt del carrer Sant Antoni: els carrers situats en el turó d'en Fermí -ara la Vista Rica -.
Un cop urbanitzat el primer eixample, entre la línia de França i el c. Major, es dirigí la mirada cap a les parcel·les ubicades per sobre deldel c. Major, al voltant de l'estació de Manresa i de Sant Joan
Final del c. Major vist des de sota del pont de la línia de Manresa. A l'esquerra es destaca la Torre Vila o Cactus
Casa Grau (estil neoclassicisme, construïda el 1885) situada al c. Major cantonada amb el c. Elionor i a tocar la línia del ferrocarril Barcelona-Zaragoza
Torre (Can, Casa) Vila i també Cactus (d'estil modernisme, feta el 1907) al . Major, 100-102. Ramon Vila i Costa, comerciant en fusta i estiuejant benestant barceloní, D’acord amb el nivell econòmic dels propietaris, la torre Vila presentava unes proporcions considerables
L'arquitecte de la Torre Vila fou Enric Sagnier. Fotografia amb la façana posterior i jardí interior amb pou d'aigua, la seva riquesa ornamental era apreciable. L'any 1939 la va adquirir l'alcalde Joan Mogas que va instal·lar un cinema als seus jardins
Ca l'Ubach (d'estil modernisme, finals segle XIX) al . Barcelona, 9
Casa d'estiueig dels Ubach, família de reconegut prestigi com a literats i historiadors de Catalunya. Un fill, Albert Ubach, va tenir cura de recollir fets i circumstàncies referides a la Montcada de l'època
Torre Santaló, també Can Cervera (neoclassicisme, 1887) situada al c. Domènec Fins, 80 (abans Sant Antoni, 39) , al vessant del turó de Vista Rica, a prop de l’estació de Manresa . Agafa el nom del seu propietari Josep Santaló i Garriga, veí de Barcelona
Decoració de les balustres del mur de la Torre Santaló
Torre Fins (d'estil neoclassicisme, del darrer quart segle XIX) situada al . Domènec Fins, 82, al vessant del turó de Vista Rica, a prop de l’estació de Manresa . Deu el seu nom a Domingo Fins Segarra, considerat una dels grans benefactors de Montcada
Casa Rufi (estil neoclassicisme amb elements modernistes, primera dècada segle XX) al . Domènec Fins, 48
Les obertures de la Casa Rufi estan emmarcades per pilastres amb capitell jònic
Torre Alemany (d'estil neoclassicisme, construïda el 1909) ubicada al . Balmes, 44 -llavors era el carrer de la Carretera-, prop de la línia de ferrocarril Barcelona Sant Joan. Propietat d'en Francesc Alemany i Casulleras, veí de Barcelona, que també va ser l'arquitecte
Torre Vista Rica (estil neoclassicisme, construïda el 1887). Situada al cim del turó d’en Fermí, constitueix un mirador excel·lent de la plana del Vallès i de Montcada. El mestre d'obres Josep Graner la va edificar per encàrrec d'en Josep Closes que tenia els terrenys. L'estat de conservació és dolent amb perill de runa