Els fets del cementiri

Les Milícies Antifeixistes del Comitè Local de Montcada i Reixac, amb membres anarquistes vinculats a la cimentera Asland, escriurien  una de les pàgines més sagnants de la història de Montcada i Reixac i de la violència a la rereguarda republicana .

En els primers mesos en que les patrulles de control locals tenien el control de les armes, van perseguir, arrestar i a afusellar a tot aquell que, sense proves ni judici, consideraven afins al bàndol franquista.

Una vintena de persones foren assassinades cada nit, de manera que la fossa comuna es va omplir ràpidament i el delegat de Guerra de l’Ajuntament, de la CNT-FAI, va ordenar fer-ne una altra.  A més, historiadors locals calculen que als forns de l'Asland hi podien haver estat incinerats aproximadament 130 cossos.

Entre el 1937 i 1941 al cementiri de Montcada es van exhumar 1.198 cossos, dels quals 483 van poder ser identificats i 715 restaren sense identificar  i van ser tornats a inhumar a la fossa.  

Aquest fet va convertir el cementiri de Montcada en l’indret de Catalunya amb més persones enterrades a les fosses comunes de la guerra. Polítics i sindicalistes d’esquerres van demanar aturar aquests assassinats indiscriminats. Al maig de 1937, la Generalitat recupera el poder total a Catalunya i posa fi a l’acció assassina d’aquests incontrolats. 

Des de Memorial Democràtic de Catalunya es treballa per posar nom i cognoms a 164 víctimes no identificades en aquells moments, així com en senyalitzar i dignificar la segona fossa comuna.