Aquesta cacera del tresor va dirigida a l'alumnat de cicle inicial de Primària que fa la sortida del programa Coneix la Terra Alta a la població de Vilalba dels Arcs. Prèviament a la sortida serà bo fer la cacera per conèixer més la població que visitareu amb els altres companys i companyes de la comarca. Coneixerem els llocs més bonics de la població, les cases pairals que té, quantes persones hi viuen i algunes coses més, que esperem que us agradi conèixer-les.
Podeu escriure les vostres respostes en una fitxa que adjuntem a l'apartat Avaluació.
10. LA GRAN PREGUNTA:
Escolta la llegenda que ara et llegirà la senyoreta: LA LLEGENDA del llop de Vilalba . Estigues ben atent perquè després parlarem del que explica.
A Vilalba hi havie un llop que sempre estae assentat al Bassot i tenie molta gana. Un dia va passar la berra de Ca la Bassasa. La berra portae els seus baconets a beure al Bassot.
Lo llop, que vigilae el camí de la Font, quan els va veure se’ls volie minjar, però la berra que era molt espavilada, li va dir al llop:
- Espera’t que van molt bruts, els rentarem al Bassot.
Lo llop se va apropar a l’aigua per mirar com la berra rentae els seus baconets, moment que va aprofitar la berra per donar-li un cop de morro i tirar-lo a l’aigua.
D’esta manera la berra i els seus baconets van poder sortir de l’aigua i pujar pel perxe del Bassot amunt. Lo llop va sortir de l’aigua tot enfadat i se’n va anar al marge de l’era de Coll a prendre el sol. I va passar una sargantana que vivie a les pedres de l’era. Lo llop d’un salt se la va minjar de viu en viu. Pel cul del llop sortie un tros de sargantana, però el llop continuae amb molta gana i va baixar per la costa de la Font fins arribar al Vilar de Granyena. Allí hi havie dos mardans que pasturaen a l’herba.
Lo llop va pensar:
- Ara sí que me’ls minjaré!
Lo mardà al veure el llop li va dir:
- Mira llop, repartirem l’herba entre els tres, tu faràs de fita.
Lo llop que ere molt babau se va ficar al mig dels mardans i estos li van donar una tossada cada un i van marxar corrents.
Lo llop mig mort va pensar:
- Aniré a la Font a beure aigua i al mateix temps me minjaré algun xiquet de les dones que renten la roba.
Quan lo llop s’apropà a la font, la sargantana que mirae pel forat del cul va dir:
- Dones de la Font, amagueu los xiquets que el llop se’ls vol minjar!!!
Les dones van amagar els xiquets davall de les faldetes i quan lo llop va arribar a la Font no en va veure cap. Lo llop, molt enfadat, li va dir a la sargantana que tota la culpa era seua i que sortís del seu cul. La sargantana li va dir que sortirie si ell se posae davall del pi que ella li dirie i explicave tot el que havie fet aquell dia. Al llop li va parèixer bé i va anar fins al pi que va dir la sargantana.
La sargantana va veure un pi amb un home que feie llenya dalt d’una rama amb una destral. Lo llop se va posar de cul al pi i va començar a explicar tot el que havie fet. L’home, que va sentir tot el que deia el llop, se va enfadar i va enviar la destral contra el llop. Així que el llop va morir i la sargantana va aprofitar per marxar tronc amunt.
Preguntes després de la lectura:
Vocabulari
Bassot: Bassa d’aigua molt gran a la sortida del poble direcció a la Fatarella
Ca la Bassasa: Casa del poble a la vora del Bassot.
Perxe del Bassot: Portal d’entrada al poble. Avui és l’únic que queda. Abans tenia una porta per tancar-lo.
Era de Ca Coll: Era per batre i mas de Casa Coll, al costat del Bassot, encara existeix.
Costa de la Font: És el camí que va del poble a la font de rentar la roba.
Vilar de Granyena: És una finca de Casa Granyena al camí de la Font.
La Font: És el lloc on es rentava la roba, les dones del poble el van utilitzar fins a l’any 1974. Avui està restaurada.