COMUNITAT DE MITJANS

EQUINOCCI DE PRIMAVERA

ABRIL

MAIG

JUNY

MÚSICA AMB OLOR A PRIMAVERA

EQUINOCCI DE PRIMAVERA

‘Primavera’ de Núria Albó,

il·lustrat per Caterina Roca


SOLSTICI D'HIVERN

DESEMBRE

GENER

FEBRER

MARÇ

CONTES - HISTÒRIES

By Jan Davey Ellis , Ellen Jackson

Aquest llibre detalla com es tem i se celebra el solstici d'hivern en diferents parts del món, així com durant diferents èpoques de la història.

SOLSTICI D'HIVERN I LES LLAVORS DORMENTS DEL DEMÀ

El solstici d'hivern, és el punt del nostre any en què tenim menys hores de llum i la nit més llarga de l'any. Hi ha moltes tradicions mundials en l'hemisferi nord que marquen aquesta època de l'any amb celebracions de llum , i això no és casualitat. En aquesta època de l'any , els nostres avantpassats estaven literalment immersos en la foscor, i el coneixement que el sol estava a punt de començar la seva llarga i lenta marxa de retorn a ells sembla una cosa fantàstica que celebrar. Les nits eren llargues i fredes.

La Terra que ens envolta està tranquil·la i inactiva en aquest moment. I, no obstant això, en algun lloc, molt profund en aquest sòl fred, hi ha una petita llavor que aviat sentirà que el sòl al seu voltant comença a escalfar-se. Per a quan estiguem marcant el solstici d'estiu dins de sis mesos, ja estarà en camí de convertir-se en una planta poderosa que donarà fruits i eventualment produirà llavors del pròxim any.

UNA MICA DE MÚSICA...



EQUINOCCI DE TARDOR

SETEMBRE

OCTUBRE

NOVEMBRE

DESEMBRE

FESTES I TRADICIONS

A Barcelona celebrem la Mercè, ja que és la patrona de la ciutat. Aquesta festa religiosa es celebra el dia 24 de setembre.

Al nostre país se celebra cada cop més Halloween. No obstant, a Catalunya tenim la nostre pròpia festa popular per a Tots Sants, una festa centenària i única que encara ens resistim a perdre.

La Castanyada és una festa popular de Catalunya que es celebra el dia de “Tots Sants” (o Dia dels Morts) per honrar i recordar als que ja no estan entre nosaltres, i com una celebració de la tardor.


CONTES I CANÇONS DE TARDOR

COMENÇA UN NOU CURS A L'ESCOLA DELS ENCANTS!!!!

mitjans primer dia

EL SECRET DE LES ABELLES

LA DANSA DE LES ABELLES

El hombre que bailaba con las abejas

Alrededor del año 1910 un joven vienés, Karl von Frisch, hizo la elección más importante de su vida: en vez de seguir las huellas de su padre, un cirujano famoso, decidió dejar los estudios de medicina y seguir su pasion por las ciencias naturales. Si hubiese elegido de otra forma, la etología (la ciencia del comportamiento animal) echaría de menos a uno de sus padres fundadores, y quizás nunca nadie habría solucionado el misterio de la danza de las abejas.


CONTINÚA LEYENDO...

LA POL.LINITZACIÓ

Cada primavera els insectes treballen de valent per recollir pol·len de les flors. L’abella de la mel és un dels principals insectes pol·linitzadors que existeixen a la natura.

POLINITZAPP

EL JOC SIMULA EL PROCÉS DE POLINITZACIÓ DE LES FLORS A LA PRIMAVERA.

LA IMPORTÀNCIA DE LES ABELLES

LES ABELLES A L'ART


REPTE

Aquesta quinzena us proposem que feu una roba amb cera d'abella. La podreu utilitzar per embolicar entrepans, fruita, fruits secs, com a tapa d'un embàs , ... i així d'aquesta manera no caldrà que utilizeu ni bosses de plàstic ni paper d'alumini.

30gr D'OLI DE JOJOBA

60gr DE CERA D'ABELLA

10gr DE GOMA DAMAR

TREMENTINAIRES

Les trementinaires eren dones originàries de zones de muntanya que es dedicaven a la recol·lecció d'herbes remeieres i olis essencials, l'elaboració de remeis i la comercialització d'aquests productes en masies i pobles de Catalunya al llarg d'unes rutes que eren recorregudes a peu.

CONTE: LA BRUIXA BONA

¿Acaso pensáis que las brujas no existen? Os voy a contar un cuento de una bruja que sí existió. Hace muchos, muchos años en un país no muy lejano, en el reino de Navarra, vivió una niña que se llamaba Jurdana.

Jurdana conocía todas las plantas y árboles de los bosques. Se sabía sus nombres y para qué servía cada raíz, cada hoja, cada fruto y cada tallo. En aquellos años no había medicinas y las hierbas eran lo más parecido. Unas calmaban el dolor de muelas, otras hacían que los enfermos vomitaran lo que les había sentado mal, las de más allá apaciguaban el escozor de las picaduras.

Jurdana no iba a la escuela, pero desde que era un bebé, acompañaba a su madre cuando ayudaba a parir al ganado y también a las mujeres o cuando acudía a curar a alguien con sus remedios de hierbas. Luego, Jurdana y su mamá volvían a su casa en el bosque.

(continúa leyendo)

REPTE: L'HORT MEDICINAL

Un hort medicinal ha de recullir una mostra de diverses plantes medicinals: sàlvia, marialluïsa, poliol o valeriana, entre d'altres. Aquestes plantes ens permeten recuperar una part de la història natural i ens ajuden a entendre millor la nostra relació amb el medi natural.

Si us bé de gust, podeu crear una farmaciola verda i natural a casa.

POESIA

LA LLIBERTAT!



US COMPARTIM EL POEMA DE LA CARME RUMIA, "VOLS".

ENS PARLA SOBRE LA SITUACIÓ QUE ENS HA TOCAT VIURE I SOBRE LA LLIBERTAT.

WhatsApp Video 2020-04-24 at 20.22.59.mp4

CANÇONS DE LLIBERTAT

QUÈ ÉS SER LLIURE?

Us deixem aquesta làmina de la col·lecció de wonder ponder, perquè pugueu parlar i reflexionar amb els vostres infants de què és la llibertat. Al costat teniu unes preguntes que us poden ajudar.
    • CREUS QUE HAURIES DE PODER VIURE A QUALSEVOL LLOC QUE VOLGUESSIS? PER QUÈ?

    • QUI CREUS QUE TÉ MÉS LLIBERTAT, ELS QUE SÓN DINS DEL PAÍS EMMURALLAT O ELS QUE EN SÓN FORA? PER QUÈ?

    • PER QUÈ CREUS QUE LA NENA QUE ÉS FORA TÉ PROHIBIT ENTRAR AL PAÍS EMMURALLAT?

    • PER QUÈ CREUS QUE EL NEN QUE ESTÀ A DINS TÉ PROHIBIT SORTIR DEL PAÍS EMMURALLAT?

    • HI POT HAVER LLIBERTAT SENSE SEGURETAT? HI POT HAVER SEGURETAT SENSE LLIBERTAT?

    • SI TÚ FOSSIS EL GUÀRDIA, FARIES ALGUNA EXCEPCIÓ A LA NORMA?

    • QUI CREUS QUE COMPTA AMB MÉS SEGURETAT ELS QUE SÓN DINS DEL PAÍS EMMURALLAT O ELS QUE EN SÓN FORA? PER QUÈ?

    • HI HA PERSONES QUE MEREIXEN MÉS SEGURETAT QUE ALTRES? HI HA PERSONES QUE MEREIXEN MÉS LLIBERTAT QUE D'ALTRES?

SANT JORDI: 23 d'Abril

Centúries i més centúries enrere es va presentar a les terres catalanes, a les portes de la vila de Montblanc, un drac espaordidor, que es podia moure en els tres elements, perquè volava, nedava i caminava.

El drac, amb el seu alè fètid i verinós, matava i engolia els ramats i amenaçava la vila. Els cavallers més valents van intentar donar-li mort, però el drac els vencia amb facilitat.

Davant del terror que el drac imposava a la vila i a tota la comarca, el rei va convocar tot el poble i van acordar donar a la bèstia un parell de bens cada dia, cosa que va calmar el drac i va deixar tranquils els montblanquins. Acabats els bens, li van donar bous i cavalls, i quan ja no disposaven de cap animal, van decidir que, per sorteig entre els habitants de la vila, cada dia li lliurarien una persona. La filla del rei era l’encarregada de fer el sorteig. Enmig de la plaça, voltada de tot el poble, la mà innocent de la princesa va extreure el nom del primer montblanquí destinat al sacrifici. Era el seu! Tothom va esclatar en plors, però la princesa va sortir a complir la seva sort. Es va acomiadar dels seus pares, de la gent de la cort i del poble, i se’n va anar cap al bosc, al cau del drac.

El bosc era bell i flairós, però la donzella no feia altra cosa que encomanar-se a Déu, tenint per ben arribada la seva hora. Però de cop i volta, es va sobtar de veure davant seu un jove cavaller, armat de cap a peus i cavalcant en un cavall blanc com una tofa de neu.

La princesa va pregar al cavaller que no s’exposés per ella a una mort segura. Ell li va dir que es deia Jordi i que venia d’altres terres per salvar-la.

En aquell punt es va presentar el drac. La lluita va ser llarga. La bèstia bramulava, treia foc pels ulls, aixecava nuvolades de pols esbategant les ales, però el cavaller a la fi el va ferir sota l’ala esquerra, a l’indret on tenia el cor.

Llavors el cavaller va demanar a la princesa el seu cenyidor. El va agafar i amb aquella cinta va fermar el drac pel coll i va dir a la princesa:

–Preneu aquest lligam, el drac està vençut i us seguirà com un anyell.

Enmig de la plaça de Montblanc els esperava tot el poble. Amb un altre cop de llança, sant Jordi va rematar el drac, que en morir es va fondre a terra. I davant dels ulls admirats de tothom, allí on el drac s’havia fos, va néixer a l’acte un roser de roses vermelles com la sang. Sant Jordi va recollir-ne la més bonica i la va oferir a la princesa. I entre els crits de joia de tot el poble de Montblanc va sortir per la porta de la muralla, que encara avui és coneguda pel nom de portal de sant Jordi.

Llegenda de Sant Jordi publicada al Cavall Fort número 833/834, de l’abril del 1997.

Il·lustració: MERCÈ CANALS

Passarem aquest Sant Jordi en confinament però no ens faltarà el divertiment!!

Us proposem poemes, dites, endevinalles, cançons, contes i llegendes de Sant Jordi…

I mil flors i roses penjarem perquè llueixin finestres, terrasses i balcons!!!

REPTE PER SANT JORDI

VIDEO FLORS BALCONS.MP4

RECEPTES DE SANT JORDI

LA MONA DE PASQUA

Sabeu per què és un conillet el qui ve amb els ous de Pasqua? L’origen d’aquesta llegenda es remunta a tradicions paganes. El conill i la seva família ponen ous de molts colors cada primavera, per la Pasqua, com a regal a la deessa de la primavera, Ostara.

La llegenda diu així: Hi havia una vegada un ocellet que va fer el seu niu al bosc. Orió, fill del déu del mar, era molt fort i un caçador despietat i cruel. Aquell mateix dia, Orió estava caçant, quan tot d’una va veure l’ocellet. Aquest havia fet el seu niu a terra, i li va pregar que no el trepitgés perquè faria malbé els seus ous. Però, Orió només va riure i va trepitjar el niu expressament.

L’ocellet es va posar molt trist i va fugir plorant desconsolat. Ostara va sentir el seu plor i va convertir l’ocellet en un conill, ja que ell volia arribar a ser un animal més ràpid per escapar d’Orió. Gaia, la deessa de la terra, es va enfadar i va enviar un escorpí per matar-lo. Així, el conill i els altres animals ja no s’havien de preocupar mai més per Orió.

Però, quan va arribar la primavera, el conill es va posar molt trist perquè no podia pondre ous. Ostara va bufar tres vegades sobre el conill, i cada vegada va pondre un ou. “A partir d’ara pondràs ous cada any a la primavera”, va dir Ostara. Orgullós i feliç, el conill va admirar els seus ous: un de color vermell, un de blau i un de groc.


RECEPTA IL·LUSTRADA

US PENSEM MOLT

ITINERARI PERSONAL

LA MÀGIA D'UNA CARTA


CARTES AMB COR


HI HA HOSPITALS QUE ENS DEMANEN DIBUIXOS I CARTES PER ALS MALALTS DELS HOSPITALS I PER AL PERSONAL SANITARI.


US ANIMEU?

CORONAVIRUS.MP4

Estimats infants de la Comunitat

Continuem pensant molt en vosaltres, en què feu, com us trobeu, ... Les mestres de la Comunitat de Mitjans, davant la impossibilitat d'anar a l'escola físicament, hem pensat en crear una de virtual, així que a partir d'ara aquest serà un dels mitjans que utilitzarem per fer-vos arribar les propostes, jocs, ... que fins ara feieu a l'escola.

Esperem que aquest nou format us motivi i us engresqui!!

Petons i abraçades.

TORNAREM!!

EQUINOCCI DE PRIMAVERA