Humanístic i Social

A la matèria de matemàtiques aplicades a les ciències socials s’hi treballen tres grans blocs: un primer bloc seria l’aritmètica i l’àlgebra, un segon l’anàlisi estudiant diferents tipus de funcions i per últim la probabilitat i estadística.

Tots aquests continguts es treballen aplicant-los a models de fenòmens socials i econòmics, és a dir, es dóna molta importància a la resolució de tot tipus de problemes.

Per cursar l’assignatura és necessari haver adquirit una bona base matemàtica a l’ESO, doncs sense aquests coneixements, no es pot entendre la matèria de batxillerat.

L’economia de l’empresa s'estructura en els dos cursos del batxillerat seguint una escala gradual en la complexitat dels continguts i les reflexions. L'estructura del primer curs respon a una aproximació als àmbits més concrets de la matèria, en la qual pren especial relleu el descobriment, reflexió i debat sobre la realitat de l'empresa. 

La concepció del segon curs respon a un nivell més gran de maduresa i abstracció dels continguts. Els continguts estan relacionats amb el tractament i ús de la informació comptable i financera, així com les decisions d'inversió. L'anàlisi del component estratègic i, especialment, la definició d'un projecte d'empresa suposen la visió globalitzada dels continguts de tota la matèria.

La finalitat de la matèria d’economia és donar una cultura econòmica bàsica. L'alumnat que cursa economia, a més d'adquirir consciència del rol que té en el sistema econòmic, de com les seves decisions de consum, afecten i s'interrelacionen amb d'altres, ha de tenir sensibilitat i curiositat per al coneixement d'altres situacions econòmiques. 

Els continguts als que s’apropa l’alumne en aquesta matèria són els següents: El sistema econòmic, La producció, El consum i els mercats, La mesura de l'economia, El sector públic, Els bancs i el sistema financer, L’economia internacional i Els problemes econòmics actuals.

La intenció de l’assignatura d’Història del Món Contemporani es oferir una síntesi de l’evolució dels fets ocorreguts des de l’antic règim fins a l’actualitat. Així, l’alumne podrà prendre consciència del passat i entendre l’evolució històrica que ens afecta a tots.

Ens permetrà tenir una visió pròpia dels moments més importants.  Dit d’una altra manera, d'aprendre a mirar i  entendre el món canviant des del S. XVIII fins al segle XXI.

Per arribar als coneixements analitzarem fonts (escrites, cartells, materials…) Es comentaran documentals, pel·lícules històriques, cançons. Tot això ens permetrà arribar a assolir els objectius marcats i formar a l’alumnat en un esperit crític.

El llatí és una matèria comuna de la modalitat d'humanitats i ciències socials. El seu currículum està adreçat a l'alumnat amb interessos lingüístics, literaris, artístics, històrics, arqueològics, etc.  Els continguts lingüístics, literaris i culturals es presenten contextualitzats i com un tot.

 L'estudi de la llengua llatina és un bon instrument per estimular la reflexió sobre la llengua pròpia i sobre les estructures lingüístiques de les altres llengües conegudes, siguin romàniques o no.  L'estudi del llatí també reforça el coneixement etimològic de la pròpia llengua, de les estudiades al currículum i de les que podria arribar a conèixer. 

Tota la cultura llatina i clàssica ha tingut i continua tenint una gran influència en el món occidental, en la literatura, les representacions artístiques, la música, etc. L'estudi de la literatura, la mitologia i l'estudi de les restes arqueològiques contribueix al fet que l'alumnat pugui reconèixer la seva pervivència i pugui valorar la seva influència i el seu procés de transmissió.

 L'estudi de la llengua i de la cultura es fan  simultàniament i de forma gradual, no com a compartiments aïllats. Si es treballa amb constància des d’un bon començament i es pregunten els dubtes l’alumnat pot assolir totes les competències sense dificultat. Es té un seguiment individualitzat de cada alumne.

Aquesta matèria està dirigida a aquell alumnat interessat en les llengües, la història i arqueologia, en la filosofia, literatura, art i periodisme, etc.  L'assignatura té un vessant lingüístic i un cultural. El primer desenvolupa la capacitat d'anàlisi i interpretació de textos. Aquesta capacitat l'alumnat la va adquirint de manera gradual i autònoma. El vessant cultural potencia la seva capacitat de recerca i de síntesi en el camp de la història, de la literatura, de l'art, de la filosofia, del periodisme, esmentats al començament. 

Els alumnes s'endinsen en el llegat lingüístic i cultural de la Grècia clàssica i reflexionen sobre les arrels culturals d'Occident, arrels que han deixat la seva petjada en la història posterior i en el context cultural del món actual. L'estudi d'aquesta llengua i de la cultura clàssica fomenta la millora en la competència comunicativa, ja que afavoreix l'adquisició del lèxic tècnic, científic i artístic, comú a totes les llengües de cultura.

 A més a més, de manera conscient, reflexiva i gradual l'alumnat aprofundeix en l'estructura de la llengua pròpia, i fins i tot de les llengües estrangeres donat que l'estudi del grec contribueix a la comprensió de la realitat lingüística, i aquest fet consolida la seva estructura mental. Si es treballa amb constància des d’un bon començament i es pregunten els dubtes l’alumnat pot assolir totes les competències sense dificultat. Es té un seguiment individualitzat de cada alumne.

La Història de l’art és una disciplina absolutament globalitzadora que connecta les diferents matèries humanístiques (història, geografia, filosofia, literatura, música,...) fent que l’aprenentatge esdevingui global i significatiu. I és que l’art, com a producció humana d’un temps i d’un lloc concrets, també és fruit d’un pensament, d’unes inquietuds, d’una cultura i d’una tècnica. És la materialització de la història de l’home amb tots els seus matisos. 

En aquesta assignatura farem un recorregut per la història de l’art, des de la prehistòria fins a l’edat contemporània, i una aproximació als conceptes i els termes propis de l’àrea. El currículum estableix diferents blocs de continguts, alguns dels quals es treballaran amb major profunditat (l’art clàssic i l’art contemporani) sempre amb l’omnipresència de la metodologia d’anàlisi d’una obra d’art. 

Contràriament al que es creu, aquesta matèria no requereix tanta memorística com capacitat d’observació, d’anàlisi, d’experiència sensorial i un incansable esperit crític. 

La Geografia té com a finalitat estudiar i conèixer el territori i l'activitat humana que s'hi desenvolupa. La Geografia contribueix decisivament a oferir pautes de comprensió i interpretació de tot el que succeeix al planeta i del que passa en el nostre entorn més immediat. La Geografia de 2n de batxillerat s’enfoca des de la perspectiva d’una geografia regional de Catalunya i Espanya dins Europa i el món.

La matèria de geografia del batxillerat té com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents:

1-  Entendre l’espai geogràfic espanyol i català com espais dinàmics, resultat de la combinació de processos socials, econòmics, tecnològics i culturals que han actuat en un determinat marc territorial i temporal.

2-  Conèixer i valorar la posició de Catalunya i Espanya en un món globalitzat i interrelacionat, en el qual es donen alhora processos d uniformització dels sistemes econòmics i de desigualtat socioeconòmica.

3-  Comprendre i valorar les relacions que existeixen entre els territoris que integren l’Estat espanyol i la Unió Europea i desenvolupar actituds de coneixement, apreciació i cooperació, superant estereotips i prejudicis.

4-  Adquirir una consciència crítica. Conèixer l’abast de les polítiques socials i de preservació del patrimoni natural i cultural i valorar les decisions que afecten la gestió dels recursos i l’ordenació del territori.

Per dur a terme aquests aprenentatges utilitzarem diversos procediments: Els mapes físics i temàtics, els gràfics, les estadístiques i el tractament de dades, la fotografia i la fotografia aèria, ells textos geogràfics i les notícies d'actualitat en la seva relació amb la geografia.

La matèria de Literatura catalana es fa a 1r de Batxillerat. Els alumnes que la cursen assisteixen a un recorregut per les èpoques i els autors més destacats de la literatura catalana dels segles XIX i XX. Mitjançant la lectura de sis obres de diferents gèneres es treballen en profunditat els autors, els moviments i estils literaris i els moments històrics que es despleguen de cada una d’aquestes obres. En acabar la matèria s’aconsegueix una visió de conjunt del panorama literari català i, també, una perspectiva de la literatura com una matèria viva i lligada als altres àmbits de la vida. Cal tenir un bon hàbit lector per fer la matèria i saber escriure textos estructurats. 

La matèria de Literatura Castellana continua el traçat seguit per a l’educació literària en l’etapa anterior, al temps que complementa l’abordada en Llengua Castellana i Literatura en el batxillerat. Constitueix un espai privilegiat per a la consolidació de les dues modalitats de lectura literària estudiades al llarg de tota l’escolarització —la lectura guiada i la lectura autònoma— afavorint la confluència dels seus corpus respectius i de les seves formes de gaudi. D’aquesta manera, adolescents i joves s’allunyen a poc a poc de la mera lectura identificativa i argumental d’obres properes al seu àmbit d’experiències, per accedir a obres complexes que reclamen habilitats d’interpretació més consolidades i que obren la mirada a altres marcs culturals, èpoques i corrents estètics.

La matèria vol contribuir a apropiar-se d’un mapa de referències compartides —obres i autors del patrimoni de la literatura castellana; moviments estètics; gèneres i subgèneres, i temes, tòpics, arquetips, símbols, etc. recurrents al llarg de la història—, alhora que convida al qüestionament crític d’un cànon que ha deixat fora gran part de les obres escrites per dones. L’ampliació dels imaginaris contribueix sens dubte a la cohesió social, l’educació intercultural i la coeducació. La lectura compartida i autònoma de clàssics de la literatura castellana, la deliberació argumentada, el desenvolupament de processos d’indagació o les activitats d’apropiació i de recreació dels clàssics contribueixen així al desenvolupament del conjunt de les competències clau.

La matèria de Literatura Universal continua el traçat seguit per a l’educació literària en l’etapa anterior, al temps que complementa l’abordada en Llengua Catalana i Literatura i en Llengua Castellana i Literatura de batxillerat. Constitueix un espai privilegiat per al desenvolupament de les dues modalitats de lectura literària estudiades al llarg de tota l’escolarització —la lectura guiada i la lectura autònoma— afavorint la confluència dels seus corpus respectius i de les seves formes de gaudi. D’aquesta manera, adolescents i joves s’allunyen a poc a poc de la mera lectura identificativa i argumental d’obres properes al seu àmbit d’experiències, per accedir a obres complexes que reclamen habilitats d’interpretació més consolidades i que obren la mirada a altres marcs culturals.

La matèria permet apropiar un mapa de referències compartides —obres i autors del patrimoni universal; moviments estètics; gèneres i subgèneres; temes, tòpics, arquetips, símbols, etc. recurrents al llarg de la història—, alhora que convida al qüestionament crític d’un cànon que ha deixat fora gran part de les obres escrites per dones o per autores i autors no occidentals. L’ampliació dels imaginaris contribueix sens dubte a la cohesió social, l’educació intercultural i la coeducació. La lectura compartida i autònoma de clàssics de la literatura universal, la deliberació argumentada, el desenvolupament de processos d’indagació o les activitats d’apropiació i de recreació dels clàssics contribueixen així al desenvolupament del conjunt de les competències clau.