REFLEXIONS

Sovint em demanen que descrigui l'experiència de criar un nen amb una discapacitat, per intentar d'ajudar a les persones que no han compartit aquesta experiència única (per entendre-ho), per imaginar com es sentiria..., és així...

Quan esperes un bebé, és com planificar un fabulós viatge de vacances a Itàlia: compres moltes guies de turisme i fas uns plans meravellosos. El Coliseo, el David de Miguel Ángel, les góndoles a Venècia... també pots aprendre algunes frases en italià. Ës tot molt excitant.

Després de mesos de preparació, finalment arriba el dia. Prepares les teves bosses i estàs fora de sí. Poques hores després, l'hostessa diu: "-Benvinguts a Holanda!".

"-Holanda?!!!" I tu preguntes: "Què vol dir amb Holanda?! Jo vaig pagar per anar a Itàlia! Tota la meva vida he somniat amb anar a Itàlia!"

Però, hi ha hagut un canvi de plà de vol i l'avió ha aterrat a Holanda i t'hi has de quedar.

El que és important és que no t'han portat a un lloc horrible, repugnant, ple de pudor, fam i malaltia. Es tracta, simplement, d'un lloc diferent.

Així que has de sortir i comprar noves guies de turisme, fins i tot aprendre un nou idioma.

Es tracta simplement d'un lloc diferent. És més lent i menys enlluernador que Itàlia. Però després de passar-hi algún temps i recuperar la respiració comences a mirar al teu voltant i comences a notar que Holanda té molts molins de vent, tulipes i fins i tot Rembrants...

Però tots als que tu coneixes estan ocupats anant i venint d'Itàlia i presumeixen del temps meravellós que hi han passat. I durant la resta de la seva vida, tu diràs: "Sí, això és on es suposava que jo anava. Això és el que jo havia planejat".

Aquest dolor mai no desapareix, perquè la pèrdua d'aquest somni és una pèrdua molt significativa.

Però si gastes la teva vida lamentant no haver arribat a Itàlia, mai no podràs ser lliure per disfrutar del que és especial, i de les coses encantadores que t'ofereix Holanda.