El nom prové d’un gest simbòlic: elles es van treure el barret en públic al Madrid dels anys 20, fet considerat provocador i impropi d’una dona "respectable". Era un acte de rebel·lia contra les normes de gènere i una afirmació de llibertat intel·lectual i artística.
Pintora surrealista.
Amiga de Dalí, Lorca i Alberti, va ser una artista innovadora i transgressora. Va destacar per la seva pintura moderna, plena de simbolisme, i va formar part activa de l’avantguarda. Exiliada després de la Guerra Civil.
Poeta, dramaturga i editora.
Companya de viatge de Lorca i Alberti. Va escriure poesia vitalista i compromesa. Fundadora de revistes i editorials a l'exili amb Manuel Altolaguirre. La seva obra va ser silenciada durant dècades.
Poeta.
Va escriure poesia de gran sensibilitat i profunditat. La seva obra va passar per diferents etapes: mística, existencial i religiosa. Va ser exiliada a Mèxic després de la guerra.
Poeta, actriu i cantant.
Relacionada amb l’avantguarda i el cinema, va combinar literatura i arts escèniques. Va escriure poemes de gran modernitat, però la seva obra va quedar en l’oblit durant molt temps.
Pintora i model.
Menys coneguda, però fonamental. Amiga íntima de Lorca, Buñuel i Dalí. Va ser una de les dones que es va treure el barret ("sin sombrero") com a gest de rebel·lia. La seva figura ha estat recuperada recentment com a símbol feminista.
Escriptora, narradora i activista.
Companya de Rafael Alberti. Va destacar per la seva prosa i el seu compromís polític. Va defensar la cultura durant la Guerra Civil (Junta de Defensa del Patrimoni Artístic) i va viure un llarg exili.
Aquestes dones són fonamentals per entendre la cultura espanyola del segle XX, i recuperar-les és un acte de justícia històrica i feminista. Van contribuir a l’art, la literatura i el pensament amb una mirada pròpia, lliure i valenta.
Va ser molt més que una representació teatral: va ser un crit, una carícia, un mirall de tot allò que aquests joves viuen i senten. Una obra que parteix de les seves pròpies experiències, de la seva invenció i creativitat, i que ens parla amb una barreja colpidora de duresa i tendresa. Fragments de nosaltres ens endinsa en la cruesa de la vida, en el dolor de la solitud, en les ferides que encara sagnen des de la pandèmia. En el no voler ser on ets, però quedar-s’hi per pressió social. En la lluita íntima per construir una identitat pròpia, per aprendre a estimar-se i a estimar sanament. En la consciència del mal que pot fer una pantalla quan esdevé eina d’aïllament, d’insult, de violència. Però també ens parla d’una altra cosa: de la força de caminar junts, de mirar-se de debò, de la
importància de l’abraçada, del respecte, de la cura. D’estimar-se sense por. De deixar-nos de tonteries i estimar-nos.
La música és una eina poderosa per al desenvolupament global de l’alumnat. Estimula la concentració, la memòria, la creativitat i l’escolta activa. Afavoreix l’expressió emocional, reforça l’autoestima i fomenta valors com la constància, la cooperació i el respecte. A més, millora les habilitats lingüístiques i matemàtiques, i connecta els infants amb la cultura i la bellesa.
Crear una orquestra a l’escola és molt més que tocar junts: és aprendre a escoltar-se, sincronitzar-se, compartir responsabilitats i gaudir col·lectivament del procés musical. Cada instrument té una veu pròpia que aporta valor al conjunt. La direcció, el ritme, les dinàmiques i els silencis es construeixen en equip, i això converteix l’orquestra en un espai de convivència, expressió i aprenentatge profund. Felicitats Xavi per la feina!