GEGANTS VELLS
ÍNDEX
1.1. Breu descripció
1.2. Referències històriques
1.3. Actes populars on intervenen
1.4. Aspectes musicals
- Fitxa informativa
Els gegants vells: la Reina i el Rei. Al Museu d'Història de Girona, on estan exposat de manera permanent
(Font: Ajuntament de Girona. CRDI. Autor desconegut)
1.1. Breu descripció
Els gegants vells, coneguts també com el Rei i la Reina o com a Fèlix i Àngels són els gegants conservats més antics de la ciutat. S’anomenen així en honor al campanar de Sant Feliu i en honor al santuari de la Mare de Déu dels Àngels.
Àngels. Té una alçada de 3,55 m i un pes de 40,5 kg. Els elements que la caracteritzen són: les dues trenes, el ram, el mocador i les arracades.
Fèlix. Té una alçada de 3,55 m i un pes de 42 kg L’identifica el toisó d’or, el ceptre, l'espasa, l’escut de la ciutat i la corona.
Toisó d’or: penjoll que descansa sobre el pit. És la insígnia de l’orde de cavalleria més antic d'Europa. Consisteix en un collar d’or format per pedres fogueres, amb esmalt blau i rajos vermells del qual penja un moltó o velló en record de Jàson, l’heroi grec que va liderar l’expedició dels argonautes a la recerca del velló (toisó) d’or.
Ceptre: aguantat amb la mà dreta, com a símbol d’autoritat reial.
Espasa: cenyida a la beina situada a la part esquerra de la cintura, com a símbol de poder temporal.
Escut de la ciutat: gravat al mig del pit.
1.2. Referències històriques
El primer gegant documentat a Girona apareix l’any 1513, juntament amb altres figures del bestiari, i la seva aparició va unida a les festes de Corpus. El 1535 neix una geganta que pot presumir de ser la geganta documentada més antiga de Catalunya.
L’any 1830 Girona ja comptava amb dues parelles de gegants als quals, pocs anys més tard, se’ls afegeix una tercera. Amb el temps s’anaren arraconant els més vells fins a quedar-ne tan sols una parella.
De la primera aparició al segle XVI fins als nostres dies els gegants s’han anat adobant i substituint arribant a la parella actual.
Concretament, d’aquesta parella de gegants, no hi ha un acord exacte del seu origen però el que sí se sap del cert és que l’any 1993, van ser recuperats de l’oblit gràcies a la iniciativa popular promoguda per l'associació Els Amics dels Gegants de Girona. Van ser restaurats al taller Ventura i Hosta de Navata amb l’objectiu que romanguessin exposats al Museu d’Història de la Ciutat. Simultàniament se’n van fer unes còpies, amb material menys rudimentari i feixuc, que es van estrenar el dia de Sant Narcís d’aquell mateix any batejades amb el nom de Fèlix i Àngels.
Són propietat municipal. Els originals, amb material més rudimentari i feixuc, estan exposats i es poden visitar al Museu d’Història de la Ciutat. Actualment “dormen” al Mas Abella i els responsables de vetllar pel seu bon estat i lluir-los al carrer són la Fal·lera Gironina.
Els Gegants, els Capgrossos i l'Àliga de Corpus, juntament amb els ministrils, davant la farmàcia Roca, a la plaça de l'Oli, 1920 (Font: Pedres de Girona)
En Fèlix i l'Àngels ballant a la plaça del Vi en les Fires de Sant Narcís 2018. (Font: Pedres de Girona)
1.3. Actes populars on intervenen durant la Festa Major:
Toc de rams (dissabte abans de Fires)
Cercavila inicial i ball a la plaça del Vi (primer dia de Fires)
Trobada de gegants i bestiari (últim diumenge de Fires)
1.4. Aspectes musicals
Durant gairebé cinc segles els gegants van ballar al so del flabiol i tabal. Puntualment van ballar amb una cornamussa i tabal (any 1551). També van dansar amb el so d’un acordió (1918 i després de la Guerra Civil). A la dècada dels 80 del segle XX apareixen les gralles i els tabals com a instruments que acompanyen la faràndula gironina. Actualment ballen al so d’un grup de gralles, tarotes i percussió.
Grup de tarotes
Grup de percussió
Grup de gralles
Grup de músics de la Fal·lera
Font: Facebook Fal·lera (Rober Rodríguez)
