EL CIUTADÀ. Està vinculat al carrer Ciutadans.  Aquest carrer, que ressegueix l'antic traçat de la via Augusta, era un dels carrers principals de la ciutat i a on s'hi establien  les famílies nobles de la ciutat. Encara avui dia, queden alguns vestigis de l'opulència del passat, com l'edifici de la Fontana d'Or o les insígnies de les famílies Cartellà i Des Bac, esculpides als balcons de l'antic Hotel Italians. 

Està representat com un home madur i amb posat seriós. Porta una vara com a símbol d'autoritat. Vesteix amb la indumentària dels jurats de la ciutat, una túnica llarga de color granat anomenada gramalla, vestidura pròpia dels jurats de la ciutat, màximes autoritats municipals, equiparable al que actualment són els alcaldes i els tinents d'alcalde. Això no obstant, la figura dels jurats va ser suprimida arran de la reforma de l'administració local imposada per Felip V amb el Decret de Nova Planta l'any 1716. 

LA BENETA DE LA FORÇA. És una monja de l’ordre benedictí, que la podríem situar al monestir encara actiu de la Vall de Sant Daniel. Està vinculada al carrer de la Força, que és la via que uneix el centre de la ciutat amb en nucli del poder eclesiàstic, concentrat a l’entorn de la Catedral. 

Està representada com una dona gran, amb nas ganxut, unes grans ulleres i una ganyota trista. Porta un senzill hàbit de color blau marí i un rosari a les mans.

EL MERCADER. Està vinculat al carrer Mercaders, actualment amb plena efervescència cultural, situat al peu del barri jueu. Recorda la rellevant comunitat jueva que es concentrava en els estrets carrers del Call.

Té el nas llarg, la barba retallada i un gran somriure que deixa entreveure una sola dent. Porta com a atribut una bossa plena de diners. Representa el jueu avar i usurer. Un tòpic que té un fonament real quan l'Església catòlica va condemnar la pràctica de la usura i va fer que la banca fos assumida pels jueus, que de mica en mica van anar acumulant petites fortunes i mots d'ells es van convertir en importants mercaders.

L'ARGENTERA Està vinculada amb el carrer Argenteria. Indret on s'aplegaven els artesans dedicats a fer petits objectes de metall: joieries i rellotgeries. Algun d'aquests negocis perduren encara avui. La seva situació privilegiada, unit per una banda amb la Rambla -antigament plaça de les Cols-, per l'altra amb els Quatre Cantons i amb la plaça Independència -abans de Sant Agustí- a través d'una passera ara convertida en pont, el converteix en un dels llocs comercialment més actius de la ciutat.

Com no podia ser d'altra manera està representada com una dona benestant, d'extrema elegància, enfundada en un bonic vestit adomassat i profusament engalanada amb una diadema, arracades i collaret. 

MERDISSER. És un venedor de fems vinculat al barri del Mercadal. Els primers mercats medievals se celebraven fora dels recintes emmurallats, en indrets que més tard serien l'origen de nous barris que acabarien per integrar-se plenament a la ciutat. El barri del Mercadal, de nom prou explícit, és un bon exemple d'aquest procés d'expansió urbana. Més tard, quan els mercats es traslladen a l'interior de la ciutat, els terrenys fora muralles són destinats a la venda d'aquells productes que per la seva naturalesa poden causar molèsties al veïnat com el mercat del bestiar o el de fems, producte tant pestilent com necessari per adobar les hortes.

Va guarnit de pagès endiumenjat. Pantaló de pana, armilla i camisa blanca, i amb la indispensable barretina, la faixa vermella i el corbatí.

MARIETA DE LES COLS La situem a la plaça de les Cols, el mercat de queviures que estava situat en l’actual rambla.

És una venedora de verdures. Una dona ufanosa, abillada amb un llampant vestit blau, mocador de pit, còfia i unes estrafolàries mitges ratllades. 

BALLESTER. Està vinculat al carrer Ballesteries, que ressegueix la primitiva muralla de ponent. Al segle XII aquest carrer era conegut com el carrer de les Fàbriques per la gran quantitat de tallers metal·lúrgics que s'hi havien establert. A partir del segle XIV és el lloc on es concentren els artesans dedicats a fabricar ballestes i sagetes, esdevenint així el Carrer de les Ballesteries.

El Ballester és un jove gentil i vigorós. Va uniformat amb una camisa arlequinada blanca i vermella i unes mitges cenyides de color verd ampolla, vestuari d'evident regust medieval. Representa la fortalesa d'una Girona impenetrable gràcies a les seves fortes muralles. 

PERICOTA. Està vinculada a la Vall de Sant Daniel, concretament a la Font d’en Pericot. Les fonts de la frondosa vall han estat sempre un lloc privilegiat d'esbarjo dels gironins. Els diumenges a la tarda s'hi celebraven aplecs i es feien ballades de sardanes. 

És una joveneta contenta, galta vermella i riallera. Va mudada amb una faldilla ampla, en davantal blanc i un mocador al cap. Té com a complement un càntir.

L’ESQUIVAMOSQUES, al ser una reinterpretació d’un capgròs ja existent no va associat directament amb cap espai de la ciutat. Però és fàcil relacionar-lo amb el temple de Sant Feliu, el qual acull la capella de Sant Narcís. De fet, al peu de l'escalinata principal, hi ha un carreró molt petit anomenat carrer de les Mosques.

És un capgròs barbut, amb el rostre ple de berrugues i amb una mosca que descansa damunt del seu nas. Una materialització de la dita “fer pujar la mosca al nas”, fet que el vincula amb la popular llegenda gironina de sant Narcís i les mosques. Té la mirada estràbica de tant mirar-se la mosca. Va guarnit amb una casaca verda d'estil francès i les sabates desaparellades. En conjunt dóna una aparença de personatge una mica ximple i babau.

Fa una funció d’esparriot. Amb la seva “bufa”, budell inflat lligat en una canya, s’encarregava de fer respectar l’espai per on es desenvolupava la festa tot establint un joc amb el públic per tal de crear un ambient festiu. També ha anat armat amb un flit i amb un matamosques.

En FRARET va ser l'únic supervivent que va quedar dels aiguats del 12 d’octubre de 1962. És més petit que els altres capgrossos de la ciutat i a diferència dels altres aquest mira pels forats que hi ha sobre els ulls i per la resta d'orificis, com els del nas. 

L’any 2002 es van afegir a la comparsa de capgrossos l’Avi Tata i la Nena. Van ser una donació de l’Agrupació Mútua a la ciutat. L’entitat va encarregar quaranta parelles de capgrossos, tots iguals, que va lliurar a totes les capitals de comarca de Catalunya amb motiu del seu centenari.

Són uns capgrossos de fibra de vidre, extremadament lleugers, que van ser realitzats per l’escultor Ramon Aumedes del taller “Sarandaca” de Granollers. Representen el primer fundador de l’Agrupació Mútua, en Josep Nausa i Ferrando, i la seva néta. Simbolitzen el passat i el futur. A Girona s’han adaptat perfectament a la faràndula existent.

L’Avi Tata. Representa un senyor gran, una mica calb i molt rialler. Mostra un frondós bigoti blanc. Porta sempre una escombra i per això també és conegut per la mainada com el capgròs de l’escombra.

La Nena. És el capgròs d’una nena riallera. Té diferents vestits, confeccionats per la seva portadora habitual, la Maria Àngels Vila.