1.2. Referències històriques 

L'Àliga de Girona està documentada des del 1513 i fou arranjada i reconstruïda en múltiples ocasions fins al 1722. Aquell any s'encarregà a l'escultor Agustí Sala la construcció d'una nova àliga per tal de millorar-ne les condicions de portabilitat. Aquesta àliga va ballar al llarg de dos segles, ja que va ser una de les poques peces del seguici gironí que no es va perdre amb l'esfondrament de la capella de Sant Miquel l'any 1859.

El 1954 la va succeir l'Àliga actual. Una figura construïda íntegrament en llautó daurat i decorada a mà, ploma per ploma, per l'artesà llauner Francesc Boix, amb l'assessorament de Joaquim Pla Dalmau. Es va mantenir, però, per la seva qualitat artística, l'antiga testa de fusta del 1722.

Pels volts del segle XVIII, segurament a causa de la supressió del seguici popular i la processó de Corpus, es va anar abandonant l'ús de fer ballar l'Àliga. L'àliga, sense ballar, va continuar sortint juntament amb els capgrossos i els gegants fins al 1986. Finalment, l'any 1992 va ser recuperada pels Manaies de Girona per rebre a Ses Majestats els Tres Reis de l'Orient (en alguns indrets de la geografia catalana, a Girona no n'hi ha constància, l'àliga s'havia utilitzat per donar la benvinguda als visitants il·lustres de la ciutat, així doncs es va aprofitar aquesta ben entesa per mantenir l'Àliga en actiu i que no caigués en l'oblit).

Aquesta àliga, juntament amb la resta d'imatgeria municipal del seguici, està exposada permanentment al Museu d'Història de Girona, on pot ser visitada per tothom qui ho desitgi. Les mides són 136 cm x 264 cm x 84 cm, i pesa aproximadament 80 kg. La que veiem avui en dia dansant a la nostra ciutat és una rèplica feta de fibra de vidre i construïda en els tallers de Ventura i Hosta de Navata.