PETIT DRAC MAJOR

ÍNDEX

1.1. Breu descripció

1.2. Referències històriques

1.3. Actes populars on intervé

1.4. Aspectes musicals

Fitxa informativa

Presentació i acte d'entrega del Petit Drac Major a la colla Trons de l'Onyar, 2018

Font: Ajuntament de Girona. CRDI (Autor desconegut)

1.1. Breu descripció

El Petit Drac Major està inspirat en el drac del retaule de Sant Miquel de Cruïlles, un retaule gòtic obra del pintor Lluís Borrassà que actualment presideix la Sala del Tron del Museu d’Art de Girona. Es va crear per participar en la consueta de Sant Jordi que cada any es representa a l’interior de la Catedral de Girona, pels voltants de la festa de Sant Jordi.

És un drac lleuger, equilibrat i fàcil de carregar, ja que està pensat per ser portat per mainada. Es pot desmuntar en vàries peces per facilitar-ne els trasllats (cap, cos, cua i ales). La seva carcassa és de cartó pedra de color ataronjat i morat. El cap de color carabassa s'assembla al d'una tortuga, té unes orelles planes allargades i uns ulls enfonsats sota un front prominent. La boca mostra unes dents punxegudes per on surt la pirotècnia, sota de la qual s'hi mostra una barbeta peluda. Té el coll retràctil amb una espina dorsal de deu banyes fins a arribar a una gepa des d'on surten dues ales verdes petites. En la seva cua recargolada hi ha inserits caps d'animals que tradicionalment se'ls hi ha atribuït el paper de dolents a les llegendes i rondalles: un cap d'os, de ratpenat, d'àliga, de llop i de lleó. Així doncs, set caps i deu banyes, la iconografia habitual per representar el drac de l'apocalipsi.

El 21 d’abril de 2018 es va lliurar el Petit Drac Major de Girona a la colla Trons de l’Onyar, la colla infantil dels Diables de l’Onyar. Ells són els responsables de vetllar pel seu bon estat i lluir-lo al carrer.

1.2. Referències històriques

La primera referència que tenim sobre l’existència de dracs a la ciutat de Girona és de 1513. En un text que anuncia la celebració de Corpus es diu “... que ningú no gosi enutjar los qui portaran lo drach ni lo jaguant ni los ministres de aquells, baix pena de deu sous”. Hi ha constància de la construcció, l’any 1559, d’un segon drac de mides més reduïdes anomenat Drac Petit i més tard Dragolí.

Aquestes figures es van perdre amb l’esfondrament de la Capella de Sant Miquel el 1859, situada en el que és ara l’actual Teatre Municipal. La descripció més acurada d’aquestes figures apareix pocs anys després de l’esfondrament de la capella, en un article d’Enric Claudi Girbal sobre la festivitat de Corpus. Ens informa que aquests dracs eren dos monstres horribles de cartó i tela, d’aspecte fantàstic i origen mitològic.

En record a aquests dos dracs antics, es va decidir idear-ne de nous.