MULA BABA I MULA PETITA
ÍNDEX
1.1. Breu descripció
1.2. Referències històriques
1.3. Actes populars on intervenen
1.4. Aspectes musicals
- Fitxa informativa
1.1. Breu descripció
La Mula Baba és una de les mulasses més grans de Catalunya. Té la peculiaritat de dur un teatret dins la panxa (castellet) que ofereix un espectacle de titelles arreu on va, convertint-la així en un element important de divulgació del calendari festiu i del ric llegendari local.
La Mula Baba es va presentar públicament l’any 2014. Per fora manté l’aspecte de les antigues mulasses, però per dins està construïda amb materials moderns: alumini i la fibra de vidre. El seu coll és extensible i té el cap i les mandíbules articulades. Té uns narius prominents que poden escopir aigua o foc, recuperant, així la pirotècnia de baixa intensitat com a element de joc i de festa. Mostra una dentadura perfecta i té les orelles caigudes. El seu cos és recobert amb una tela negra, decorat amb una gualdrapa vermella embellida amb figures romboidals blanques i blaves, i acaba amb una cua de cordill sintètic negre. Fa 3,5 m de llarg, 1,50 m d’ample i 4,5 m d’alçada. Pesa 75 kg i és portada per cinc mulassers; dos al davant, dos al darrere i el del mig que fa anar el coll i el cap.
Els portadors van vestits amb pantalons i jersei negre, un mocador negre anusat al cap, i calçats amb espardenyes de veta negra.
La Mula Petita va néixer el 2016 per ser portada pels més petits de la colla. És creada a imatge i semblança de la Mula Baba però amb mides més reduïdes, amb el morro vermellós i la gualdrapa de color mostassa.
Els responsables de vetllar pel seu bon estat i lluir-les al carrer és l’associació Baba Babarota. Les dues mules descansen a Mas Abella i surten diverses vegades al llarg de l’any.
Les llegendes que es representen en el castellet de la Mula són les següents (i la llista va creixent):
La Bruixa de la Catedral
El Tarlà
Sant Narcís i les mosques
La majordoma de Sant Narcís
L’espasa d’en Carlemany
En Gerió i la Pirena
En Banyeta
El Vampir de la Rambla
El Pont del Dimoni
La Cocollona
Els pastorets (Nadal)
1.2. Referències històriques
La primera mulassa gironina que podem documentar data de l’any 1595. Una breu anotació al Manual d’Acords d’aquell any en testimonien l’aparició “...fase bones de compte de llur clavaria a Bartomeu Jalmar, corredor de la dita ciutat, dotze sous per los tres balls que ell i dos companyons seus han presos la octava de Corpus del present any en portar la Mulassa novament feta en dita ciutat…”
El cos era una estructura senzilla coberta de roba que amagava els portadors i el coll era una barra que es podia estirar i arronsar deixant que el cap girés en totes direccions, aquesta mobilitat permetia escopir a tort i a dret focs d’artifici.
En altres municipis aquesta figura estava vinculada al gremi dels paraires, agrupacions d’artesans que treballaven la matèria primera del sector tèxtil. Tot i que a Girona de moment no se n’ha trobat cap evidència clara, tot fa pensar que aquesta mulassa, segons alguns documents trobats i la importància del tèxtil gironí, podria pertànyer al creixent gremi dels paraires de la ciutat.
El 1648 es va substituir per una nova mulassa fins que, com va passar amb altres figures del Seguici, es va perdre a causa de l’esfondrament de la capella de Sant Miquel el 1859.
Finalment, l’any 2014, amb la voluntat de recuperar la mulassa de Girona, es va presentar un projecte de recuperació que va rebre la beca Jaume Casademont de cultura popular. La Mula Baba, construïda per un equip encapçalat per Nuxu Perpinyà, va ser estrenada a la Fira Mediterrània de Manresa l’octubre de 2014. El 2016 es va estrenar la Mula Petita. Totes dues mules descansen al Mas Abella.
1.3. Actes populars on intervenen durant la Festa Major:
Cercavila i ball a la plaça del Vi (primer cap de setmana de Fires)
Passejada i titelles (segon dissabte de Fires)
Cercavila inicial
Font: Pedres de Girona
Representació de titelles
Passejada de les Mulasses
Font: Pedres de Girona
1.4. Aspectes musicals
La música de lluïment és “La Mula Baba” (2016), del músic i compositor Xevi Molina.
La Mula Baba i la Mula Petita solen anar acompanyades de la “Girona Marxing Band” aportant alegria i ambient festiu a les cercaviles. És una formació de l’Escola de Música Moderna formada per instruments de vent (la trompa, el clarinet, el saxo, la trompeta, el trombó, la tuba…) i de percussió (bombo, la caixa, plats…).
Quan no els acompanya la Marxing Band, la música la interpreten els mateixos membres de la colla amb flautes irlandeses (tin whistles) i percussió.
Girona Marxing Band
Font: Ajuntament de Girona. CRDI (Fons El Punt Avui – Joan Sabater)
Girona Marxing Band
Flautes irlandeses
