BEATUSAURE I DRAGOLINS
ÍNDEX
1.1. Breu descripció
1.2. Referències històriques
1.3. Actes populars on intervenen
1.4. Aspectes musicals
- Fitxa informativa
Beatufarra a la Catedral, 2016
1.1. Breu descripció
El drac Beatusaure està inspirat en el drac de set caps i deu banyes que apareix en el Beatus de la Catedral de Girona (foli 176) que il·lustra el text bíblic de l’Apocalipsi. És una representació del mal.
El seu cap principal és de color vermell amb ulls flamejants i coronat per deu banyes. Té un coll molt llarg amb punxes dorsals i sis caps blancs amb trets de felí. Cada un dels caps té una caracterització pròpia; el de més amunt fa un llengot, un altre té una orella rosegada i el de baix de tot està rugint amb la boca oberta, fet que permet que els portadors puguin veure cap on van. El seu pelatge és de color negre amb taques blaves. Al llom hi té una gepa per on pot tirar confeti. La petita mida de la cua és una mofa del text bíblic que anuncia que, quan arribarà la fi del món, la farà servir per escombrar els estels del cel.
Té una llargada de 264 cm, una amplada de 97 cm i una alçada de 416 cm. Pesa 52,5 kg. Pot ser portat per una o dues persones.
Trobada de gegants i bestiari
Els dragolins són quatre cavallets que representen els fills del Beatusaure. Es diu que representen un dels quatre rius de la ciutat: Onyar, Güell, Galligants i Ter.
Cada dragolí té el pelatge d'un color determinat (lila, taronja, groc o verd), i mantenen les taques blanques rodones a la pell, com el Beatusaure. A la part baixa del coll també tenen els set caps que caracteritzen la família, sis de gat i un de drac.
Fan 130 cm de llarg, 40 cm d'amplada i una alçada de 64 cm. Cadascun pesa 3,5 kg.
Els responsables de vetllar pel seu bon estat i lluir-los al carrer són la colla gegantera @fgironina
1.2. Referències històriques
La primera referència que tenim sobre l'existència de dracs a la ciutat de Girona és de 1513. En un text que anuncia la celebració de Corpus es diu "... que ningú no gosi enutjar los qui portaran lo drach ni lo jaguant ni los ministres de aquells, baix pena de deu sous". També es té constància de la construcció, l'any 1559, d'un segon drac de mides més reduïdes anomenat Drac petit o Dragolí.
Es guarda molta documentació relacionada amb els dracs de la ciutat, però tan poc detallada que fa difícil deduir-ne l'aspecte. Se sap que tiraven molts coets i que eren portats per una sola persona, que vestia amb uns pantalons que anaven a joc amb la figura, que l'ajudaven dues persones més que anaven encenent i reposant la pirotècnia. Se sap que van ser reparats moltes vegades, s'adobaven petits desperfectes, es repintaven i a vegades es feien reformes més severes tot reconstruint el coll, reparant la fusteria interior, etc. Però, a diferència de qualsevol altra imatgeria del seguici, no hi ha constància que mai haguessin estat reemplaçats per unes noves figures.
Aquestes figures es van perdre l'any 1859 amb l'esfondrament de la Capella de Sant Miquel, situada allà on ara hi ha el Teatre Municipal.
El drac Beatusaure va ser creat en record als antics dracs de la ciutat. Va sortir al carrer per primera vegada el 25 d'octubre de 2002 durant la cercavila prèvia al pregó de Fires. En aquella primera aparició només els caps eren de cartó, la resta del cos estava format amb unes estructures metàl·liques cobertes de roba. Com que resultava una mica feixuc de portar va ser modificat i es va reestrenar, ja amb la seva aparença definitiva, per la revetlla de Sant Joan de l'any 2004. La reforma va consistir en la construcció de la resta del cos formant una única peça de cartó-pedra. Va ser dissenyat i construït per Nuxu Perpinyà, amb la col·laboració dels geganters de la Fal·lera Gironina. Descansa al Mas Abella.
Els dragolins sorgeixen de la necessitat de fomentar la participació de la mainada a la cercavila. Van ser construïts per Nuxu Perpinyà l'any 2007. Descansen a Mas Abella.
Miniatura del manuscrit del Beatus de la Catedral de Girona en la que s'inspira el drac.
Font: Pedres de Girona
1.3. Actes populars on intervenen durant la Festa Major:
Cercavila inicial: Ball a la plaça del Vi (primer dia de fires)
Drakofarra (últim dissabte de fires)
Trobada de gegants i bestiari (últim diumenge de fires)
Cercavila inicial
Trobada de gegants i bestiari
Drakofarra
1.4. Aspectes musicals
El ball de lluïment del Beatusaure és una composició creada el 2017 per Albert Madrenys. Inicialment, és una composició pensada per a gralles, tarota i percussió (formació instrumental de la Fal·lera), però en aquesta ocasió oferim una adaptació, d'en Pere Pau Ximenis, per a cobla de ministrers amb sac de gemecs, tarota tible i tarota tenor, flabiol i tamborí, trombó, timbal fondo i pandereta.
El ball dels Dragolins és una composició d'Albert Madrenys pensada per a gralles, tarota i percussió (formació instrumental de la Fal·lera).
Acompanyament instrumental
Acompanyament instrumental
Acompanyament instrumental
Font: Ajuntament de Girona. CRDI (Fons El Punt – Joan Sabater Brunet)
