Els infants estan preparats per a la més trista de les notícies, però no per a les mentides. Fins i tot la capacitat de l’infant de viure el present i les seves naturals ganes de viure, els ajuden a tenir més recursos personals i més solucions creatives que els adults per afrontar situacions difícils de tristesa i de pèrdua.

“Per molt petits que siguem, els grans han de parlar amb nosaltres sobre la mort”.

Dalmau, 9 anys

No resulta fàcil a pares, mares i mestres, que tenen el compromís de transmetre una educació domèstica a generacions següents, saber educar en el que no s’ha estat educat. Molts adults manifesten sentir-se mancats de coneixements sobre què fer i què dir davant d’una situació relacionada amb la mort i amb el dol, sobretot en comparació amb altres aspectes del desenvolupament infantil. 

Malgrat que la majoria de professionals experts en el dol aconsellen que s’eduqui sobre el sentit de la mort en les primeres etapes de la vida, la majoria d’infants no visiten els malalts als hospitals. L’estadística diu, a més, que 9 de cada 10 infants menors de 8 anys no participen de rituals o comiats per la mort de la persona estimada. Viure d’esquena a les pròpies emocions pot comportar greus trastorns en la salut, quan precisament serà aquest aprenentatge el que els allunyarà d’actituds de sobreprotecció emocional, del misteri i de l’ambigüitat de les respostes evasives que causen confusió i angoixa. És recomanable que a qualsevol edat, els infants i joves assisteixin al funeral, encara que sigui només 10 minuts. Quan són més grans volen saber si hi varen estar. S'ha de procurar que l'infant o adolescent tingui al seu costat un familiar o amic de la família disposat a atendre’l.

Als infants els interessa tot el que passa a la família, i les preguntes dels infants són una font d’informació sobre el que saben i sobre el que volen saber: Què és la mort? Per què morim? Què passa quan una persona mor?

Quan un infant estigui vivint un temps de dol, es pot veure afectat el seu comportament dins l'aula, la relació amb els/les companys/es i el seu rendiment acadèmic. L’escola o l’institut és el lloc on els infants/joves passen una bona part del dia, i en una situació de dol, l’escola es converteix en l’espai on poder seguir essent qui eren. Infants i adolescents volen ser tractats amb normalitat però, a la vegada, acompanyats, compresos i respectats per les seves circumstàncies. 

Us facilitem algunes recomanacions que ha fet Xusa Serra Llanas* per acompanyar els processos de pèrdua i dol a als centres educatius, per tal que podeu acompanyar els infants a casa.

*Xusa Serra és antropòloga i infermera referent de la Unitat d'acompanyament educatiu a les malalties, el dol i final de vida de l’Hospital Universitari General de Catalunya.  Postgrau en Tanatologia. Màster en Investigació en Infermeria i Salut. 

Autora del llibre, I jo, també em moriré?; autora i docent dels Tallers Ara sí que en sé, parlant amb els infants i joves de la vida, la mort i el dol a les escoles. 

FINS ALS 3 ANYS 

A aquesta edat viuen la vida amb l’avui, aquí i ara. Per tant, no tenen integrat el concepte de la transcendència. Per a ells el demà no existeix i aquesta ignorància els protegeix del dolor i de la incertesa del per sempre. Les respostes estaran adaptades al seu nivell maduratiu. 

Manifestacions emocionals: 

• Poques emocions i poques preguntes.

• No solen plorar per qui ha mort, sinó perquè veuen trist el que queda.

Activitats recomanades per treballar a casa. 

• Emprar sempre la paraula “mort”.

• Explicar un conte que tracti la pèrdua (consultar la bibliografia adjunta per escollir el llibre més adequat a la pèrdua).

• Passar alguna pel·lícula, dibuixos o curt adequats (consultar la filmografia). 

ENTRE 3 i 5 ANYS

La mort segueix sent un fet temporal i reversible, i els morts seguirien tenint sentiments i funcions biològiques. Els infants poden preguntar com menja el mort, si té gana, fred o si quan plou es mulla l’avi. És important tenir present que l’infant a aquesta edat busca quina part de culpa pot haver tingut en el que ha succeït: “Segur que la mama s’ha mort perquè no menjo”.

També apareix el pensament màgic de creure que les coses passen perquè les pensem. Pregunten repetidament on està la persona morta, i els costa acceptar la realitat. Per ells es tracta d’una llarga absència provisional: “On és i quan tornarà l’avi? (per respondre podeu consultar l’apartat 7. La tècnica gallega)

Manifestacions emocionals:

• Els sentiments més comuns són la por, la inseguretat i l’enuig que se sol dirigir a les persones més properes. Inici de jocs on hi ha present la mort i el morir.

• Irritabilitat.

• Pors inespecífiques i/o por a l’abandonament. Por a la mort de persones properes.

• Busca contínuament estar al costat d’un adult.

• Malestar físic (mal de panxa…).

• Canvis en la conducta alimentària.

• Alteracions del son i regressions (enuresi…).

Activitats per treballar a casa

• Emprar sempre la paraula “mort”.

• Recursos de la natura i el cicle de la vida: les fulles dels arbres.

• Llenguatge entenedor i sincer.

• Dir-li que hi ha preguntes per a les quals no tenim resposta.

• Explicar un conte que tracti la pèrdua (consultar la bibliografia adjunta per escollir el llibre més adequat a la pèrdua).

• Passar alguna pel·lícula, dibuixos o curt adequats (consultar la filmografia). 

DELS 6 ALS 8 ANYS

Depenent de les seves vivències a aquesta edat comencen a comprendre els quatre components bàsics de la mort:

• És irreversible, definitiva i permanent, però lligada a les persones de més edat.

• Consisteix en l'absència total de les funcions vitals. Tenen curiositat pel procés.

• Sempre hi ha una causa que l'origina.

• A mesura que creix comprèn que la mort és universal i per tothom.

Manifestacions emocionals:

• Sentiment d’abandonament i necessitat de negar la mort.

• Canvis d’humor, irritabilitat i comportaments agressius.

• Pors inespecífiques i/o por a l’abandonament.

• Por a la mort de més persones properes.

• Sentiments de culpa.

• Busca contínuament estar al costat d’un adult.

• Malestar físic (mal de panxa, …).

• Canvis en la conducta alimentària.

• Alteracions del son i regressions (enuresi, …).

• Capacitat intel·lectual entorpida. Cansament, desgana i apatia.

Activitats per treballar a casa

• Emprar sempre la paraula “mort”.

• Recursos de la natura i el cicle de la vida: les fulles dels arbres.

• Llenguatge entenedor i sincer. Dir-li que hi ha preguntes per a les quals no tenim resposta.

• Explicar un conte que tracti la pèrdua (consultar la bibliografia adjunta per escollir el llibre més adequat a la pèrdua).

• Passar alguna pel·lícula, dibuixos o curt adequats (consultar la filmografia). 

A PARTIR DELS 9 ANYS

Comprenen que la mort és irreversible i que consisteix en el cessament definitiu de les funcions biològiques. Descobreixen que, a la vida, tenim un temps però no tot el temps. Acostumen a integrar el concepte de mort en el joc. Tenen la consciència de la mort, però és un fet que passa als altres i no pensen en una mort pròpia. Tenen la necessitat de participar en el comiat, d’acomiadar-se a la seva manera i si no poden fer-ho, ho recordaran tota la vida. 

Manifestacions físiques: Poden aparèixer manifestacions físiques com nàusees o vòmits, sensació de mareig, palpitacions, suors, mal de cap, apatia, opressió al pit o a la gola, sensació d’ofec o debilitat muscular que cedeix després de plorar, insomni o trastorns alimentaris.

Manifestacions emocionals i de conducta:

• Vergonya i evitar plorar. Crisi d’ansietat per contenció emocional.

• Canvis d’humor. Enuig, tristesa profunda continguda.

• Dificultats d’aprenentatge per l’entorpiment intel·lectual. Fòbia escolar.

• Irritabilitat. Conductes agressives, aïllament i inadaptació social.

• Fabulació amb preocupació excessiva per la seva salut. Manifestacions hipocondríaques.

• Curiositat excessiva i continuada per conèixer tots els detalls de la mort.

• Sentiment de culpa, habitual en el infant que no expressa tristesa. 

• Por i vulnerabilitat: Prefereixen ocultar els sentiments per no sentir-se diferents de la resta de companys/es. 

• Responsabilitat excessiva: Els alumnes poden assumir el rol de la persona difunta i fer-se càrrec dels germans petits, com ho feia la mare, o tasques que feia el pare. 

Activitats per treballar a casa:

• Emprar sempre la paraula “mort”.

• Recursos de la natura i el cicle de la vida: les fulles dels arbres.

• Llenguatge entenedor i sincer.

• Dir-li que hi ha preguntes per a les quals no tenim resposta.

• Explicar un conte que tracti la pèrdua (consultar la bibliografia adjunta per escollir el llibre més adequat a la pèrdua).

• Passar alguna pel·lícula, dibuixos o curt adequats (consultar la filmografia). 

Per acompanyar a qui pateix cal EVITAR SEMPRE aquestes frases:

• No ploris.

• No hi pensis.

• Has de ser valent.

• Posaràs trista la mama.

• No t’enfadis.

• Has de fer un esforç.

• Has de fer com un nen gran.

8.1 Quan cal ajuda d’un professional? 

És adequat consultar un especialista per facilitar el procés de dol quan la simptomatologia es presenta de manera més intensa i/o perllongada, per tal d’atendre les seves complicacions i/o prevenir problemes futurs. 

Es parla d’un dol complicat quan es manifesten els següents símptomes, o la majoria d’ells: 

• Rabietes freqüents i perllongades. 

• Pèrdua d’interès per activitats que li agradaven.

• Por a la soledat i episodis perllongats d’insomni.

• Incapacitat d’establir noves relacions i conservar les que tenia. 

• Dificultat per expressar els sentiments. Aparició de tics, moviments i mirades inquietants.

• Apatia, insensibilitat. Desinterès per les activitats quotidianes. 

• Sentiments de tristesa, culpa, depressió, nerviosisme, ansietat, irritabilitat. 

• Alteracions del son, de la gana. 

• Conductes mimètiques en relació al difunt. 

Què li diem quan pregunta “I on ha anat l’avi?” 

Una de les respostes més habituals avui dia té a veure amb les nostres pròpies creences i, sense ser-ne conscients, li podem imposar a l'infant com si es tractés de la veritat absoluta, quan realment es tracta del secret més ben guardat: L’avi ha marxat al cel; S’ha convertit en una estrella; Crec que s’ha reencarnat perquè som budistes; Crec que quan morim tot s'acaba i punt.

Una resposta més adient que l’anterior seria un No ho sé... obert, que convida l’infant a seguir indagant i a deixar un espai obert a la imaginació i a la construcció.

La millor resposta podria ser retornar-los una pregunta: “Què en penses tu?”. Quan una persona, ja sigui adulta o infant, no fa preguntes, o bé és perquè no li genera inquietud, o bé perquè no és el moment de saber-ne més. Per tant, quan a qualsevol edat fem una pregunta és perquè hi ha necessitat i voluntat de saber. La pregunta, però, també vindrà acompanyada d’un procés reflexiu que li donarà forma. 

Per tant, quan formulem una pregunta, ja sigui a un adult o a un infant, sempre volem que se’ns respongui amb sinceritat i amb la veritat. Si rebem una pregunta, tindrem present que se’ns planteja perquè vol saber-ne més, i ja ha madurat una resposta o una possible resposta. Precisament és el que ell/a pensa el que ens interessa. Per tant, li tornarem la pregunta per saber-ho. 

Exemples: 

Infant: Però la mama, encara que estigui malalta, es posarà bona?

Resposta: M’agradaria poder dir-te que sí, però creus que ho podem saber del cert?

Infant: Perquè ens hem de morir?

Resposta: Per què creus tu que les persones, les plantes i els animals morim?

Infant: Què passa quan ens morim?

Resposta: Què t’agradaria a tu que passés?

Podem fer també preguntes obertes (que evitin respostes de sí o no) per saber com estan i com se senten (educació emocional): 

Què en penses d’això que ha passat?

Què n’opines?

Com ho veus?, etc. 

RECURSOS LITERARIS PER INFANTS I JOVES

3, 4 i 5 anys

1. YO SIEMPRE TE QUERRÉ (1985) Wilhelm, H. Juventud

2. EL OTOÑO DE FREDDY, LA HOJA. (1986) Leo Buscaglia. Urano‐Emecé

3. ET TROBO A FALTAR. (2000) Paul Verrept. Juventud

4. SEMPRE AMB TU (2022) Maria Leach. Estrella Polar

6, 7 anys

1. ADÉU ÀVIA. (2014) Mieke van Hooft i Ronald Heuninck. ING Edicions

2. MARITA NO SABE DIBUJAR. (1998) M. Zepeda. Fondo de Cultura Económica

3. COMO TODO LO QUE NACE. (2000) E. Rebuzné y T. Scham. Ediciones Kókinos

4. NANA VIEJA. Margaret Wild y Ron Brooks. Ediciones Ekaré

5. ON ESTÀ EL IAIO?. (2001) Mar Cortina. Tándem

6. GAJOS DE NARANJA. (2008) F. Legendre y N. Fortier. Tándem

7. RAMONA, LA MONA (2006). Aitana Carrasco. Fondo de Cultura Económica

8. LA MUERTE PIES LIGEROS. (2006) Natalia Toledo. FCE.

9. ¿DONDE ESTA GUELITA QUETA? (2011) Nahir Gutierrez. Planeta

10. EL NEN DELS ESTELS. (2005) Patrik Somers. ING Edicions 

11. SAPO Y LA CANCIÓN DEL MIRLO. Max Velthuijs. Ediciones Ekaré

12. I JO, QUÈ PUC FER? (2020) Judit Sánchez (Autoeditat: judithsanchezromero@gmail.com IG: @sanchezromerojudit) - sobre l'acompanyament en la mort d'un familiar)

13. SIBIL·LA I EL CAMÍ A LES ESTRELLES (2021) Sílvia Pons Calderó. Ed. La Gamberra

14. SEMPRE AMB TU. (2022) Maria Leach. Estrella Polar

8, 9 anys

1. MEJILLAS ROJAS. (2006) Janisch, H. Lóguez

2. AMY Y LA ANCIANA. (1971) Miska Miles. Fondo de Cultura Económica.

3. GALLEGO. (2006) Juan Farias y Xesús Cobas. Fondo de Cultura Económica

4. EL PATO Y LA MUERTE. (2007) W. Ehrlbruch. Bárbara Fiore

5. ASÍ ES LA VIDA. (2005) Ana Luisa Ramírez. Diálogo

6. OSCAR I MAMIE ROSE. (2004) Schmitt, E. E. Ediciones Obelisco

7. EL JOAN HA MORT.(2013) Itziar Fernández

8. UN FANTASMA EN MI SOFÁ. (2019) Anna Mimó. Edita: Ajuntament de Castellbisbal

9. SIBIL·LA I EL CAMÍ A LES ESTRELLES (2021) Sílvia Pons Calderó. Ed. La Gamberra

10. SEMPRE AMB TU. (2022) Maria Leach. Estrella Polar

10, 11 anys

1. JACK Y LA MUERTE (1997) Semillas al viento. Cuentos del Mundo, Bowley, T. Editorial Raíces

2. ¡FUERA TRISTEZA! (2005) Toon Tellegen. El barco de vapor

3. LA TELARAÑA. (1997) Nette Hilton. Fondo de Cultura Económica

4. COI DE QUICO. (2003) Jaume Cela. La Galera

5. LA VISITA DE LA DAMA. (2002) Jaume Cela. Cruïlla

12, 13 anys

1. UN VERANO PARA MORIR. (2002) Lois Lowry. Everest

2. MENSAJE CIFRADO. (2007) Marta Zafrilla. Premio Grande Angular. SM.

3. EL MANDARÍN Y YO (1992). Rosa M. Colom. La Galera

4. EN UN BOSQUE DE HOJA CADUCA. (2006) Gonzalo Mover. Anaya

14, 15, 16 anys

1. EL DOBLE SECRET DE L’ÀVIA. (1991). J. Cela. Ampurias.

2. COM UN JUGUETE ROTO (1993). Jaume Cela. Columna

3. LAS INTERMITENCIAS DE LA MUERTE (2006). José Saramago. Santillana

17, 18 anys

1. TE LO CONTARÉ EN UN VIAJE. (2002). Carlos Garrido. Crítica.

2. LA MUERTE DE IVÁN ILLITCH. (1967) León Tolstoy. Juventud

3. PEDRO PÁRAMO. (1995) Juan Rulfo. Ediciones Cátedra

BIBLIOGRAFIA DOL I LA MORT PER ADULTS

1. 1. AGUSTÍ, A. M. & ESQUERDA, M. (2010) El nen i la mort. Pagès editors

   2. DÍAZ TEBA, I. (2010) I ara, on és?. Com ajudar els nens i adolescents a entendre la mort. Viena Edicions

   3. KÜBLER-ROSS, E. Los niños y la muerte. Luciérnaga. 1992

   4. POCH I AVELLÁN, C. De la Vida i de la Mort. Ed. Claret. 1996

   5. RODRIGUEZ, P., de la HERRAN,A., CORTINA, M. (2015) Educar y vivir teniendo en cuenta la muerte. Pirámide

   6. SERRA LLANAS, X. (2020) I jo, també em moriré? Com podem ajudar els infants i els joves a conviure amb la pèrdua i la mort de qui estimen. Columna

   7. Varies Autores (2020). Pedagogia de la Vida, la mort i el dol a l’escola. Revista Guix. 374

   8. WORDEN, J.W. (2013). El tratamiento del duelo. Paidós.

   9. ESQUERDA, M. i AGUSTÍ, A. (2010). El nen i la mort. Pagès.

   10. MIRET, À. (2016) El centre educatiu de dol. Tarannà Edicions.

   11. NEIMEYER R. (2000) Aprender de la pérdida. Planeta.

   12. SAEZ, J. (2021) Para los míos. Temas de hoy

3, 4 i 5 anys

- Balto. Simon Wells, Universal Pictures. EUA, 1995.

- La edad de hielo. Chris Wedge i Carlos Saldanha. EUA, 2002.

- Historia de una gaviota (y del gato que le enseñó a volar). Enzo d’Alò. Itàlia, 1998. 

6, 7 anys

- El rey león. Estudis Disney. EUA, 1994.

- Hércules. Ron Clementes i John Musker. EUA, 1997.

- Tic tac. Rosa Vergés. Espanya, 1997.

8, 9 anys

- Ponette. Jacques Doillon. França, 1996.

- La novia cadáver. Tim Burton. EUA, 2005. 

10, 11 anys

- La meva noia. Howard Zieff. EUA, 1991.

- Planta 4a. Antonio Mercero. Espanya, 2003.

- Los mundos de Coraline. Henry Selick. EUA, 2009.

- Un monstuo viene a verme. J.A. Bayona. Espanya, 2016.

- Nuestro último verano en Escocia

12, 13 anys

- El funeral del jefe. Feng Xiaogang. Xina, 2001.

- Compta amb mi. Rob Reiner. EUA, 1986.

- Mi vida como un perro. Lasse Hallström. Suècia, 1985.

- Un puente hacia Terabithia. Gábor Csupó. EUA, 2007.

- L’home més enfadat de Brooklyn. Phil Alden Robinson. EUA, 2014.

- Nuestro último verano en Escocia. Andy Hamilton, Guy Jenkins. Regne Unit, 2014.

14, 15, 16 anys

- Queda’t al meu costat. Chris Columbus. EUA, 1998.

- Un funeral de muerte. Frank Oz. Regne Unit, 2007.

- Bajo la misma estrella. Josh Boone. EUA, 2014.

- Las invasiones bárbaras. Denys Arcand. Canadà, 2003.

- Amar la vida. Mike Nichols. EUA, 2001.

- Nuestro último verano en Escocia. Andy Hamilton, Guy Jenkins. Regne Unit, 2014.

17, 18 anys

- Las alas de la vida. Toni Canet. Espanya, 2006.

- Mar adentro. Alejandro Amenábar. Espanya, 2004.

- O ara o mai. Rob Reiner. EUA, 2007.

- Truman. Cesc Gay. Espanya, 2015.