Vosaltres, els nens i nenes sou les titelles que es desperten quan sona la música i comenceu a ballar al ritme d’aquesta. Quan la música para, els titelles cauen lentament al terra.

Les persones que participen formen una rotllana. Una d’elles comença fent un gest i, la resta, per ordre, el va repetint fins que tothom l’hagi fet, generant d’aquesta manera l’efecte d’una onada. Després comença l’onada la següent persona i així successivament fins que tothom n’hagi començat una amb el seu gest. 

El grup es divideix en parelles, un company o companya farà una figura estàtica i l’altra, situada al davant, la imitarà com si fos un mirall. 

Aquesta pràctica ens permetrà posar tota l’atenció en el nostre cos. Cal guiar el grup d’infants, indicant “com a primer pas” que s’asseguin a la cadira (amb les cames sense creuar), o bé a terra (amb les cames creuades), amb l’esquena com més dreta millor, però sense tibar ni forçar, per aconseguir estar ben còmodes i quiets. En aquest moment és important que tothom estigui en silenci i, segurament, amb les indicacions que s’han donat molts ja ho hauran fet. En el següent pas es convida aquells que vulguin a tancar els ulls i, si noten que el cap els pesa una mica, els direm que el poden enlairar suaument, com si fos un globus que volgués anar molt amunt. Hem d’intentar estar així durant 1 minut. Podem explicar als infants que aquesta tècnica la poden utilitzar sempre que la necessitin per concentrar-se i relaxar-se, per exemple quan estan nerviosos... I potser es converteix en un hàbit per a ells. Recordem la importància de... No obligar els infants a participar. Si no volen, els demanarem que mantinguin el silenci perquè la resta de companys puguin fer-ho bé. El guia cal que faci també la pràctica amb el grup. D’aquesta manera el to i el ritme de la pràctica ajudarà els participants. Agrair la participació i felicitar per l’atenció. Efectes: Facilita la respiració (permet una bona oxigenació de l’organisme i del cervell), Facilita l’atenció i l’aprenentatge, To físic òptim, va acompanyat d’un to mental òptim. Buscar un to just (eutonia), no pecar ni per excés ni per defecte. Correlat emocional d’estabilitat, obertura i seguretat. Aquesta pràctica també es pot fer a peu dret. En la posició de la muntanya. 

Farem un viatge pel nostre cos. Amb la nostra atenció enfocarem diferents parts del cos, creant un mapa corporal. (Aquesta pràctica es pot realitzar en la posició estirat, assegut a la cadira o dret). L’objectiu és crear un mapa corporal intern, i anar assolint una connexió entre el cos i la ment. Observarem les principals parts del cos, amb el ulls tancats. Notant el cap, el coll, els braços, les mans, el tronc, els malucs, les cames i els peus. Efectes: Reforça i millora les connexions neurològiques, millora la comunicació i la comprensió entre el cos i la ment. Activa la resposta de relaxació de l’organisme. El cos és una de les vies més accessibles per iniciar un procés d’interiorització i autoconsciència.

Respiració tranquil·litzant. Convidem els alumnes a reproduir el so de l’abella, dins del cap. Se’ls explica que amb la vibració que fa el so, podem fer un massatge al cervell que ajudarà a que es relaxi i calmi. Ara reproduirem el so de l’abella; aquest exercici ens permet alliberar els mals de cap i ens relaxa, t’hi animes? És molt senzill i el pots fer en qualsevol moment del dia que ho necessitis. Primer ens assegurarem que les dents no facin força i que els llavis, tot i estar en contacte, estiguin ben relaxats, creant així una bona caixa de ressonància a tot el cap. Agafarem aire a poc a poc, aixecarem els colzes i obrirem el pit (braços paral·lels al terra), i taparem amb els dits índex les aletes de les orelles. Traurem l’aire molt a poc a poc, fent un so constant, similar al de l’abella Mmmmmmmmm ... deixant que el so ressoni suaument dins del cap i li faci un profund massatge. Un cop s’hagi acabat tot l’aire, relaxem les mans a les cuixes, farem una respiració de descans i tornarem a fer l’abella. Podem repetir l’exercici de 5 a 10 vegades. Efectes: Alleugereix l’estrès i la tensió mental. Permet alliberar la ràbia i l’ansietat. Ajuda a disminuir els problemes d’insomni. La vibració (el brunzit) crea un efecte tranquil·litzador per la ment i el sistema nerviós. Indueix a un estat d’interiorització, de mirada cap a l’interior. 

Aquesta pràctica es pot realitzar en la posició d’estirat, assegut a la cadira o dret. Treballem amb les extremitats, cap i tronc. Ara ens imaginarem que som uns titelles, i que de les nostres articulacions en surten uns fils que ens fan moure i ens tiben: ara un braç, ara una cama ... a vegades diferents parts alhora. Et sembla que ens convertim en un titella per una estoneta? (Posarem l’exemple del canell, però podem anar repassant les diferents articulacions). El titellaire tiba d’un fil, el fil del canell, (agafant aire i retenint la respiració) tiba i tiba, sents la tensió al braç?, tiba i tiba fort, i tot d’un plegat (traient l’aire de cop) ... el titellaire deixa anar el fil, i el braç i la mà cauen, amb tot el seu pes, sents ara com el braç i la mà pesen? Si estan completament relaxats, segurament tindràs la sensació que pesen tant, que ni que volguessis podries aixecar-los. Aquesta sensació que tens és la d’un braç i mà molt relaxats. Efectes: Aprenem a detectar els patrons automàtics de tensió, podent-los relaxar a posteriori, de forma voluntària. Disminueix l'hormona del cortisol i la simptomatologia de l’estrès, com l’ansietat, tensió muscular, insomni i problemes gastrointestinals. 

Relaxació amb visualització. Convidem els infants a viatjar amb la seva imaginació a un espai (imaginari o real) on se sentin tranquils i segurs. Els ajudarem a construir aquest espai, fent preguntes obertes, sense dirigir l’experiència. Com és l’espai que et permet estar més tranquil? És gran o petit? Té molta llum o poca, és més aviat clar o fosc? És de dia o de nit? Quin temps fa? És càlid o fresquet? Quines olors hi ha en aquest espai on et sents tan tranquil? I quins colors? Que sents alguns sons ... o hi ha silenci? Com estàs més tranquil, sol o en companyia? ... Tens més o menys una imatge o un paisatge del teu racó de la tranquil·litat? Em podries explicar com és? Vols dibuixar-lo? Els recordem que aquest espai està dins de cada ú de nosaltres, i que hi podem anar sempre que ho necessitem. Ex: Quan necessitis estar tranquil, pots fer unes respiracions i viatjar al teu espai de la tranquil·litat amb la teva imaginació, per recollir-te en tu mateix i calmar-te. Sovint acabem l’espai de la tranquil·litat fent un dibuix o escrit, on recollim les diferents experiències. Efectes: Permet reconèixer els llocs on ens sentim tranquils i les sensacions corporals presents. Ens permet connectar en qualsevol moment del dia en un espai de calma i recolliment, que està dins d’un mateix. Espai capaç de generar benestar en visualitzar-lo. (Cal revisar els racons de la calma dels nens, ja que a vegades no tenen clar quan i on se senten tranquils).