Totes, bruixes és una proposta escènica de context específic i participativa a partir de la investigació realitzada al voltant de la criminilització de dones acusades de bruixeria. Es presenta en el marc del Grand Tour 2020 i el projecte ha estat en residència a Nau Coclea, al juny del 2020 i a l’Octubre del 2020. A l’estiu 2021 el projecte es continua desenvolupant, amb una nova proposta, Tercer Paisatge, un treball de vídeo-dansa que està en espera de rebre financiació per a la seva producció.
Totes, bruixes (Projecte en curs)
Primera etapa
El projecte Sense traç (a) va ser sel.leccionat per dur a terme una residència a Nau Côclea el Març 2020 per tal d’investigar el rol de la dansa i les arts vives en nous contextos d’exhibició i formats escènics híbrids, i la seva relació amb el lloc, el territori l’ecologia. Degut a la pandèmia la residència finalment es va dur a terme el juny 2020 i després a l’agost, en el marc del Grand Tour, en una de les estapes de l’itinerari es presenta un “work in process” del què havia estat treballant durant la residència. El format va ser site-specific a Peramea (Pallars Sobirà).
Vaig investigar sobre la història del lloc sel.leccionat i em va portar a un document del 1424 en què es recollia el primer judici escrit a 5 persones acusades pel crim de bruixeria en diversos pobles de la Vall Fosca, al Pallars Jussà, la comarca veïna. Aquest document, segons teòrics i experts en història, marca un punt d’inflexió en la recerca d’informació sobre la cacera de bruixes a Europa. A partir d’aquí vaig iniciar una recerca sobre diferents aspectes relacionats amb la cacera de les bruixes i vaig sel.leccionar i treballar amb diferents materials per portar-los a escena.
La proposta escènica es va realitzar al voltant del Dolmen de la Mosquera i els seus boscos. En algun moment invitava a la participació del públic, es va dissenyar una coreografia en el paisatge i l’edició de material sonor presentat dins del dolmen. Aquesta proposta dissenyada exclusivament per al lloc i en el marc del Grand Tour va adoptar el nom Totes, bruixes. A la vegada forma part del projecte en procés Sense traç(a), donç va ser una mostra i alhora una investigació entorn a l’exhibició de nous formats escènics en el territori.
Segona etapa
A l’Octubre del 2020 torno a Nau Côclea i aprofunditzo en la recerca teòrica sobre la cacera de bruixes, continuo investigant entorn a les pràctiques i entrenaments, amb el cos i la dansa com a eix vertebrador, a dins la sala i en el paisatge. Realitzo diferents accions en el paisatge acompanyades de fotografia i textos escrits com a forma de documentació i d’exploració.
Tercera etapa
Tercers paisatges representa una nova etapa del procés de recerca iniciat el juny 2020 a Nau Côclea amb la intenció d’investigar el rol de la dansa i obrir espais a pràctiques híbrides que faciliten processos i reflexions sobre diferents aspectes dels entorns rurals, afavorint la relació amb el terrtori, el lloc i la història. El concepte Tercers paisatges fa referència al que el paisatgista francès Gilles Clément denomina sobre els marges, els espais en desús i les vores. En aquesta tercera etapa aprofunditzo en l’aspecte del marge i les vores dels camins com a metàfora de les dones, que pel motiu que fos: religiós, de marginalitat, de classe social o per viduitat, en el passat van estar al marge de l’ordre establert i van ser acusades de bruixeria i sentenciades a mort. Sembla que ara, parlar de bruixes , és com una «moda», ja que des de diferents persones, entitats, revistes, publicacions i llibres se n'està fent un gran ressò. Certament, es comença a donar valor a una realitat llargament ocultada, d’un genocidi silenciat, en paraules de Sílvia Federici.
La proposta és crear un treball de video-dansa en col.laboració amb la video artista i editora, Montse T. Martí i la documentalista i guionista Isabel Andrés. Actualment Tercers paisatges està aturat en espera de rebre finançament.